dijous, 28 de març del 2024

TENIU DADES DEL PROMOTOR I DE L’AUTOR DE LA TRASNFORMACIÓ DEL MAS DE LA ROCA EN CASTELL MARSANS & CAN ROCA D’ARBÚCIES?. LA SELVA.

 

Em sorprenia – relativament – som al REINO DE ESPAÑA la minsa informació  del Mas de la Roca / Castell Marsans / Can Roca, al terme d’Arbúcies, a la comarca de la Selva.

L’antic mas de la Roca, al peu de la carretera de Santa Coloma de Farners, dominant la vall, conegut avui per castell Marsans ha estat convertit modernament en un fantasiós castell medieval de concepció romàntica

No el retrataven els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/arb%C3%BAcies

O, les seves imatges eren destruïdes per la dictadura franquista

Tampoc el Josep Salvany Blanch:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Arb%C3%BAcies/page/2

En trobava una fotografia que situa el  Mas de la Roca a Sant Hilari Sacalm, conegut com a Castell Marsans. Les Agudes del Montseny.


https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/648650/Mas+de+la+Roca+a+Sant+Hilari+Sacalm?fbclid=IwAR0p7CKA8HKcfSThjaTCG-4o-mYPVlqTtLlbif2H4d9dXxS6cd8u8HIL9qk_aem_AX8SSqDdhMFixjcD7EJm5JOsEeQwK7ZzaZORtAPiPkqX_fwW4b7sgthuneA69E4aRtLYFkEMUJjxFGmik3oLyoVU

No el sabia trobar al  Pla especial urbanístic del catàleg de masies i cases rurals

https://dtes.gencat.cat/rpucportal/#/consulta/detallExpedient/243784/documents

https://dtes.gencat.cat/rpucportal/#/consulta/detallExpedient/243784/documents

La Generalitat de “ Barcelona”  en diu: Mas de la Roca / Castell Marsans / Can Roca

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/32771

[en fase de documentació]

Sense notícies històriques

https://sutiadart.cat/es/inicio/2384-castell-marsans-sant-hilari-sacalm.html

https://www.inspai.cat/Inspai/ca/imatge/648643/L%27antic+Mas+de+la+Roca+a+Arbucies

https://www.toponimia-arbucies.cat/assets/poblament_sencer.pdf

https://www.toponimia-arbucies.cat/assets/poblament_poblament.pdf

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com , també, també de l'autor de la fotografia, la dictadura franquista excel·lia en la tècnica d'invisibilitzar a les persones que treballaven en l'àmbit de la cultura 

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


 

 

dimarts, 26 de març del 2024

IN MEMORIAM. DE J. DOLCET, EL FOTOGRAF QUE INVISIBILITZAVA LA DICTADURA FRANQUISTA, I LA MASIA CAN BOU. EL PRAT DE LLOBREGAT QUE EL TEMOS S’ENDUGUÉ

 

El invisibilitzat per la dictadura franquista – J. DOLCET , retratava , Cavall arrossegant una arada i un home en un camp llaurat de Can Bou, al terme del Prat de Llobregat, a la comarca de l’Ebre jussà.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4338/rec/7

Per descomptat esperem rebre dades , nom, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, peripecia vital,..., del J. DOLCET  a l’email casterllardiari@gmail.com


https://totbarcelona.blogspot.com/2023/10/la-masia-de-can-bou-y-sus-dos-relojes.html

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LES BORGES DEL CAMP, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU. TARRAGONA

 

El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1921, l’església parroquial de les Borges del Camp , i altres indrets :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/borges%20del%20camp

Patrimoni Gencat ens diu ; https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/9397

L'antic temple parroquial de les Borges del Camp,  fou bastit el 1384 sobre el primitiu castell de la vila (la torre o borja). L'actual església presenta una làpida en un angle amb la data 1777. Els croquis o plànols del nou temple van ser obra del doctor, mossèn  Valentí Reixach, vicari (1758-1772) de les Borges , i l'obra ser duta a terme per mossèn Josep Bonet, fill de les Borges del Camp, entre 1773-1777. Les obres de construcció les va fer l'empresari reusenc Pere Joan Llagostera. Fou beneïda l'any 1785.

Les escultures de Sant Antoni, Sant Josep i Maria Assumpta foren destruïdes en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República .

L'escultor Ramon Ferran i Pagès (Reus, 14 d'agost de 1927 - 2 de gener de 2015) dissenyà en el seu taller de Reus les actuals imatges, un total de cinc: sant Anton, sant Josep, la Mare de Déu Assumpta i dos àngels.

Les imatges de la façana, restaurada l'any 1996, són també de l'escultor reusenc Ramon Ferran Pagès (Reus, 14 d'agost de 1927 - 2 de gener de 2015)  .


Al interior, amb tres àmplies naus, hi trobem un cor de gust simple però abarrocat i el retaule de l'altar major obra de l'artista reusenc Josep Auqué  Masquef (Reus 4 de maig de 1877 - 15 de juny de 1963) .


Cal destacar l'actual capella del Santíssim obra en alabastre de l'arquitecte Guillem Boixó ( del que ens agradarà tenir noticia del cognom matern,  del lloc i data de naixement i traspàs – si fos el cas -  i de la seva peripècia vital a  l’email castellardiari@gmail.com )   i l'escultor Eustaqui Vallès Delmàs , on s'hi guarda la talla de la Mare de Déu de la Riera.

https://arteriagallery.cat/nosaltres/

La benedicció coincidí amb la Festa Major, el setembre de l'any 1996.

Vaig néixer a l’Argentera, conec i estimo les Borges del Camp, on vivia un cosí germà, l’Amado Crusat Mora , q.e.p.d,   i fins vaig tenir el goig de dormir a la casa parroquial,  a l’època en que  mossèn Evarist Gómez Ruiz, va ser nomenat Rector de l’Església Parroquial

TOPONIMIA DE LES BORGES DEL CAMP I DEL SEU TERME MUNICIPAL

https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000269/00000029.pdf

EL PATRIMONI IMMOBLE NO IDENTIFICAT DE LES BORGES DEL CAMP. TARRAGONA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/07/el-patrimoni-immoble-no-identificat-de.html

L’ANTIGA ESCOLA DE LES BORGES DEL CAMP, DESPRÈS FÀBRICA DE MITJONS I MITGES. EL CAMP JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/08/lantiga-escola-de-les-borges-del-camp.html

IN MEMORIAM. ESCOLA ROCABRUNA. LES BORGES. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/09/in-memoriam-escola-rocabruna-les-borges.html

TORRE SANS. LES BORGES DEL CAMP JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/09/torre-sans-les-borges-del-camp-jussa.html

DE L’ERMITA DE SANT BARTOMEU, AL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA RIERA. LES BORGES DEL CAMP.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/04/de-lermita-de-sant-bartomeu-al-santuari.html

Vaig tenir ocasió de conèixer als que feien la Borja, aleshores a Castellar del Vallès, fèiem la Forja,  m’omple de goig veure que a les Borges del Camp encara manteniu la vostra publicació local, a Castellar del Vallès, desapareixia “ víctima del foc amic “, comés mal costum en aqueta dissortat país nostre.

  Que  la Marededéu i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dilluns, 25 de març del 2024

LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DE GRÀCIA D’ORGANYÀ QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, VA DESAPARÈIXER EN ELS DIES FOSCOS QUE SEGUIEN AL “GLORIOSO ALZAMIENTO NACIONAL”?

 

El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1923,  Mare de Déu de Gràcia d' Organyà



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7861/rec/45

El Bisbat d’Urgell no feia públics els informes de danys  soferts per les esglésies en els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC de la II República.

Intuïm  però, que la imatge  potser va “ desaparèixer “ . Ens agradrà tenir-ne confirmació a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/07/goigs-la-mare-de-deu-de-gracia-organya.html

https://quinalafem.blogspot.com/search?q=Organy%C3%A0.+Gr%C3%A0cia

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrfRT2h9MUSJ2jjpDup3Mdy70saxjO3iTKROW_SbkCbcuYcwjqjhe-nrusr3kzl9jXqThtWZxLHS0ieJrMDVlkQfEPxeNdyRlg-mVvXmh1OL2-qcWKVitoE3LyHeDNa5qE1M6JXK_2nAdz/s1600/gracia+organy%25C3%25A0.jpg

  Que  la Marededéu i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

divendres, 22 de març del 2024

MAS EL GARFIS & MONTJOIA. MOIÀ. EL MOIANÈS.

 

El Josep Valldeoriola publica imatges del mas el Garfis,  el nom actual del mas és La Monjoia degut a l'anterior propietari Mn.  Sebastià Fàbregas Capdevila ( Sabadell, 25 d'abril de 1925 + Moià, 4 de setembre  de 2006 ) , que li va posar el nom d'un antic mas proper (al nord) que es deia així i del qual només queden algunes estructures dels murs.



Pertany a la parròquia de Ferrerons.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/garfis

Imatges de Moià al Fons Salvany :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/moia

Imatges al Fons Estudi de la Masia Catalana:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Moi%C3%A0

La desapareguda masia de la Monjoia tenia una capella advocada a l'Assumpció de la Marededéu, mal dita  Santa Maria per  imposició de la llengua castellana ,  era una capella petita, d'una sola nau, situada enmig dels edificis de la Monjoia.

 Es tracta, de fet de dues capelles, una d'interior i una altra d'exterior, a l'aire lliure, tot i que la segona, l'exterior, ha desaparegut.

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Monjoia_(Moi%C3%A0)


http://latosca.cat/La_Tosca_112006.pdf 

A principis dels anys setanta, el bisbe Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) a Mn. Sebastià Fàbregas Capdwvila,  posar en marxa la primera casa de colònies que hi haurà en les diòcesis catalanes. I, així, ell compra la masia de Garfís, que incloïa les runes de l'antic mas de la Monjoia, i ho converteix, amb el nom de Montjoia, en un establiment pioner i modern, tant pel que fa a les instal·lacions com als mètodes educatius que s'hi utilitzen.

La dedicació a aquesta tasca, que comporta molt esforç físic i moral, li provoca una pèrdua de la salut i li han d'amputar una cama. Això era a mitjan dècada dels setanta.

Coneix la reflexoteràpia podal, gràcies a la qual es refà i, entusiasmat, es dedica en cos i ànima a aquesta pràctica sanatòria.

Pel març de 1983 n'organitza el primer curs, activitat que va continuant sempre.

 A Roma, soluciona un problema de lumbàlgia del cardenal Gantin, el qual l'invita a preparar els missioners perquè puguin dur aquesta tècnica als països on treballen; així comencen els cursos a la Ciutat Eterna, que també continuaran fins avui.

 A partir d'aquest moment, s'obren centres de reflexoteràpia en divuit països, on sona el nom de Moià.

Abans de morir, deixa constituïda una fundació, els membres de la qual volen continuar l'esperit que l'animava a ell i que es resumeix en les paraules evangèliques que ell repetia sovint: «aneu per tot el món predicant la Bona Nova i guarint els malalts»

http://www.montjoia.com/lafundacion.asp

http://www.montjoia.com/contacto.asp

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


 

dijous, 21 de març del 2024

IN MEMORIAM. SANT NARCÍS DE LA PAÏSSA/PAHISSA. MONISTROL DE CALDERS

 

El fet de no trobar imatges de  Monistrol de Calders,   ens fa pensar que  ni el Josep Salvany Blanch, ni els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana ,  passaven per, aquesta població , tot i que recollien imatges de Sant Llorenç Savall i de Calders, o, i aquesta és la opció més creïble, les fonts gràfiques si fotogràfiques relatives a Monistrol de Calders, foren destruïdes en el llarguíssim període de la dictadura feixista.  I no es aquesta una excepció dissortadament.

Colònies i Esplai de Castellar del Vallès, havien llogat la masia  de la Païssa / Pahisa , durant força anys.

La façana modernista és obra  del Josep Pla, conegut com "el Farràs”, autor també de la façana del Centre Parroguial de Monistrol de Calders.

https://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=7&pos=32

Havia tingut una anterior capella, romànica, que va passar a ser presó, avui estable.

La capella avui existent data del 1629, i era sota l'advocació de Sant Narcís.

Al 1936 fou profanada i sembla que no hi va haver interès  per a recuperar-la.


https://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=search&cat=0&pos=6

Si conserveu fotografies de l’època en que es feien a la Païssa/Pahissa  les Colònies de Castellar del Vallès, ens agradarà rebre-les al’email castellardiari@gmail.com per incorporar-les a aquesta publicació.



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16782

https://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=search&cat=0&pos=0

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Que  Sant Narcís   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

IN MEMORIAM. MAREDEDÉU DEL ROURE. LLERS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

El Josep Salvany Blanch , retratava l’any 1918,    Verge del Roure de Llers, municipi de l'Alt Empordà, estès a la dreta del Muga, a l'interfluvi entre aquest riu i el Manol, al sector dels terraprims d'Empordà


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4896/rec/14

Recollia altres imatges de Llers:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/llers

"Llers, el poble que va esclatar en mil bocins"

http://www.llerscultura.cat/es/cultura-emporda

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/12/esglesia-nova-de-llers-advocada-sant.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/01/goigs-la-mare-de-deu-del-roure-llers_11.html

Que  la Marededéu  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

dimecres, 20 de març del 2024

IN MEMORIAM . CAPELLA DE L’ÀNGEL CUSTODI. LA TORTOSA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Un carrer i una plaça de Tortosa porten el nom "de l'Àngel" doncs hi existia una capella que va ser enderrocada l'abril de 1936,  sortosament el Josep Salvany Blanch, l’any 1914 en la seva visita a Tortosa retratava, Plaça de l'Àngel a Tortosa



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1957/rec/82

Marxava l’àngel, i el “ maligne “ocupava l’espai que quedava buit.

https://elcaso.elnacional.cat/es/noticias/nueva-reyerta-centro-tortosa-violenta-pelea-punetazos-cinco-jovenes-plena-luz-dia_1064049102.html

Al cens de l’any 1920 consten a Tortosa 33.044 ànimes, es tancava l’exercici 2023 amb 34.639 habitants de dret ,  el sostre demogràfic s’assolia l’any 1950 amb 45.672 veïns. Sense tirar coets, Amposta doblava la població des de 1950 a 2023; està clar  que Tortosa “ ha perdut el tren “, i no únicament en l’àmbit ferroviari.

Tinc molts i bons records de la Tortosa que senyorejava amb el tren.

Potser que es plantegin retornar al seu lloc a l’àngel custodi, oi?

 Que persones com el Josep Salvany Blanch, hagin existit és una mostra indubitada de la bondat de Déu. 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

IN MEMORIAM . CAPELLA DE L’ÀNGEL CUSTODI. LA TORTOSA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Un carrer i una plaça de Tortosa porten el nom "de l'Àngel" doncs hi existia una capella que va ser enderrocada l'abril de 1936,  sortosament el Josep Salvany Blanch, l’any 1914 en la seva visita a Tortosa retratava, Plaça de l'Àngel a Tortosa



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1957/rec/82

Marxava l’àngel, i el “ maligne “ocupava l’espai que quedava buit.

https://elcaso.elnacional.cat/es/noticias/nueva-reyerta-centro-tortosa-violenta-pelea-punetazos-cinco-jovenes-plena-luz-dia_1064049102.html

Al cens de l’any 1920 consten a Tortosa 33.044 ànimes, es tancava l’exercici 2023 amb 34.639 habitants de dret ,  el sostre demogràfic s’assolia l’any 1950 amb 45.672 veïns. Sense tirar coets, Amposta doblava la població des de 1950 a 2023; està clar  que Tortosa “ ha perdut el tren “, i no únicament en l’àmbit ferroviari.

Tinc molts i bons records de la Tortosa que senyorejava amb el tren.

Potser que es plantegin retornar al seu lloc a l’àngel custodi, oi?

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà "  A dones, sants i minyons, no els prometis si no els dons" 

Que persones com el Josep Salvany Blanch, hagin existit és una mostra indubitada de la bondat de Déu. 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

 

IN MEMORIAM. REIAL CLUB DE REGATISTES. LA BARCELONA QUE LA DICTADURA FRANQUISTA ENSUSIALVA AMB L’ÀNIM DE DESSOLAR LA TERRA

 

El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1916, Vista del Reial Club de Regatistes


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3742/rec/1196

La construcció es va encarregar el 1911 a l’arquitecte Eduard Ferrés  Puig (Vilasar de Mar, 1880-Barcelona, 1928) i la van batejar com el Palau dels Esports Marítims.

 El pressupost elevat de les obres va acabar amb un canvi de direcció que va passar a mans del modernista Enric Sagnier  Villavecchia, marqués de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858-Barcelona 1 de setembre de 1931), que va dissenyar una seu de planta octogonal rematada amb una cúpula i un far.

El 1914 es va inaugurar l’edifici i ràpidament la nova seu va esdevenir un dels edificis més emblemàtics de la ciutat.

A l’interior del club hi havia grans salons, galeries per a les festes i reunions, una sala de juntes, una sala de billars, una biblioteca, un restaurant, un gimnàs i una terrassa que donava al mar.

Aquella seu va desaparèixer l’any  1957 per la remodelació del moll de Barcelona per ampliar l’Estació Marítima.  Era l’alcalde José María de Porcioles Colomer (Amer, Gerona; 15 de juliol de 1904-Vilasar de Dalt, Barcelona; 3 de setembre de 1993)

El Josep Salvany Blanch, feia un ampli recull d’imatges de la Barcelona anterior a1928.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/barcelona

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

LA FÀBRICA DE CASIMIR CASARAMONA PUIGCERCÓS. BARCELONA

 

El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1921, Barana i vista de la fàbrica Casaramona



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6531/rec/112

El promotor fou Casimir Casaramona i Puigcercós (Vic, 1838 - Barcelona, 18 de maig de 1913) i l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch​ (Mataró, 17 d’octubre de 1867-Barcelona, 23 de desembre de 1956)

Existeix encara :

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/66

La dictadura franquista  la convertir en caserna de la Policia Nacional fins l’any 1992

Posteriorment, va adquirir l'edifici la Fundació "La Caixa", qui va restaurar l'edifici i el va adaptar per a ser un centre cultural i social. Així es va conformar l'actual CaixaForum Barcelona, inaugurat al 2002.

El Josep Salvany Blanch, feia un ampli recull d’imatges de la Barcelona anterior a1928.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/barcelona

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 



divendres, 15 de març del 2024

IN MEMORIAM. CRONICA DE MISÈRIA A SANT MARTÍ SESGUEIOLES. L’ANOIA. CATALUNYA

 

L’any 1924 el Josep Salvany Blanch, de qui tenia l’altíssim honor de confegir la fitxa per al Col·legi de metges, i que sense cap mena de dubte va ser un català excepcional,  retratava Dones rentant roba i vista panoràmica del poble de Sant Martí de Sesgueioles.


https://www.sesgueioles.cat/sant-marti-sesgueioles/llocs-dinteres/els-safaretjos.html

En aquella època vivien a Sant Martí de Sesgueioles, al voltant de 600 persones, sobta que no fos fins als anys 50 del segle XX s’obligués a les dones a rentar la roba al torrent quan hi baixava aigua, i quan això no succeïa, no quedava més remei que anar a rentar a la pica de l'hort, i qui no en tenia, caminar un parell de quilòmetres i arribar-se al Molí de la Roda.

 Les imatges que feia a Sant Martí de Sesgueioles, son un valuosíssim testimoni històric. 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/SANT%20MART%C3%8D%20SESGUEIOLES

  Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

dimecres, 13 de març del 2024

EL PUIG. CERCS. EL BERGUEDÀ

 

L’Antonio Gallardo i Garriga, (Barcelona, 1889-1942), li poso la O al nom propi, perquè en el seu cas – i en el meu també – no es permetia la inscripció al Registre Civil en llengües que no fossin el castellà – que els funcionaris anomenaven, español, retratava l’any 1933, Vista general del Puig. Cercs, Berguedà.

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/942/rec/4

Existeix encara:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-11

El sostre demogràfic de Cercs s’assolia al cens de 1960 amb 4148 veïns, la davallada a velocitat quasi exponencial, començava 10 anys desprès, i es tancava l’exercici 2023 amb 1.196 Cercoríns, Cercorines, Ponterrans.  La maldestra política en l’àmbit de la vivenda, tants dels uns , com dels altres,  potser evitarà l’abandó definitiu.  

 Contenir l'ús del llenguatge escatològic en referència al REINO DE ESPAÑA demana un extraordinari esforç.

 El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.