TRIBUNA DEL BERGUEDÀ: de març 2023

divendres, 31 de març de 2023

TENIU DADES DEL “ BUNYOLERO” QUE FEIA AIXECAR LA CASA DEL PORTAL DE SANT ROC, 54 DE TERRASSA?.

Divendres 31.3.2023, mirava per la finestra, fa un dia ventós, i recordava una cançó de la Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma, Mallorca, 27 d'abril de 1947 :

Aigo, vos demanam, aigo

i vós, senyor, mos dau vent

i mos girau ses espatlles

i fais com qui no mos sent.

A s'hort sa terra és eixuta,

s'ha mort tot el que hem sembrat,

es tarongers s'han 'secat,

es blat és mort i no és nat.

Abans, senyor, éreu flors,

ara, senyor, sols sou cards.

Abans, senyor, éreu amor,

ara s'amor s'ha assecat.

Abans, senyor, éreu horts,

ara, senyor, pols i vent.

Abans, senyor, éreu gent,

i ara, on és, on és sa gent?

En aquest enllaç la podreu escoltar.

https://www.youtube.com/watch?v=pIMu4k_byqY

https://www.google.com/search?rlz=1C1VDKB_esES972ES973&sxsrf=APwXEdd7P7BT62NLV8YTMGCNlA7URn5-NA:1680244381207&q=aigo.+youtube&spell=1&sa=X&ved=2ahUKEwj04-iLxoX-AhXIiFwKHZnEAI0QBSgAegQICBAB&biw=1366&bih=657&dpr=1#fpstate=ive&vld=cid:6d04d9cc,vid:pIMu4k_byqY

Llegia que l’arquitecte Melcior VIÑALS MUÑOZ (Barcelona, 26 d'agost de 1878 - 1938), era l’autor de la casa del Portal de Sant Roc, 54. De Terrassa , dita del BUNYOLERO, del que curiosament no hi cap dada, sou pregats de fer-nos-en cinc cèntims a l’email castellardiari@gmail.com

https://monterrassa.cat/societat/casa-bunyolero-edifici-protegit-terrassa-28709/

Patrimoni Gencat en diu; Edifici entre mitgeres, de planta baixa i quatre pisos. Façana de composició simètrica i molt regular amb grans balconades de ritme horitzontal que equilibren les obertures, de mercat ritme vertical. Edifici interessant per la seva decoració exterior, amb majòliques que cobreixen la totalitat de la façana, arribant fins al ramat superior compost per cornisa i barana ondulada de trencadís de ceràmica. El dibuix de les majòliques, sobre fons blancs, emmarca les obertures dels balcons i crea unes sanefes horitzontals a cada planta, a l'hora que reomple els panys de parets entremitjos amb plafons de motius florals (garlandes, penjolls, flors). Les baranes dels balcons són de ferro forjat, reproduint també motius florals. Planta baixa actualment molt reformada per locals comercials

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28058

Josep Maria Coll i Bacardí (Barcelona, España, 23 de agosto de 1878-Tarrasa, 24 de març de 1917), va dur a terme la remodelació l'any 1916 de l’edifici, que comportà la transformació de la façana amb el seu aspecte actual.

https://jplananieto.blogspot.com/2019/03/casa-del-bunyolero.html?sc=1680272395566#c7481253827582688466

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/josep-maria-coll-de-bacardi

M’explicava un home d’edat avançada que fa quatre dies com aquell que diu que els Partits - mal dits – independentistes qualificaven MOLT negativament a l’aparell de justícia del REINO DE ESPAÑA. I li semblava hipòcrita que ARA, amb la sentència contra Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 de octubre de 1970) Presidenta de Junts, li atorguessin la MÀXIMA imparcialitat.

La reacció dels grups anticatalans, i àdhuc dels Partits col·laboracionistes però , li semblava “ normal”.

No li calen enemics a Catalunya – que en té, molts, i extremadament malvats – només amb les actuacions dels “ amics” ja estem condemnats pels segles dels segles.

FARMÀCIA ALBINYANA - ANTIGA CONFITERIA VDA. CARNER. TERRASSA

Divendres 31.3.2023, mirava per la finestra, fa un dia ventós, i recordava una cançó de la Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma, Mallorca, 27 d'abril de 1947 :

Aigo, vos demanam, aigo

i vós, senyor, mos dau vent

i mos girau ses espatlles

i fais com qui no mos sent.

A s'hort sa terra és eixuta,

s'ha mort tot el que hem sembrat,

es tarongers s'han 'secat,

es blat és mort i no és nat.

Abans, senyor, éreu flors,

ara, senyor, sols sou cards.

Abans, senyor, éreu amor,

ara s'amor s'ha assecat.

Abans, senyor, éreu horts,

ara, senyor, pols i vent.

Abans, senyor, éreu gent,

i ara, on és, on és sa gent?

En aquest enllaç la podreu escoltar.

https://www.youtube.com/watch?v=pIMu4k_byqY

Havia anat a Terrassa per veure fins on és veritat que es poden posar soles noves a les botes de muntanya, tinc unes Salomon que em costaven 180€, i que han resultat una estafa – una més, de les que perpetren les empreses sobre els consumidors amb el silenci, quan no la complicitat de les Administracions públiques-, oi?. .

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/salomon-i-lobsolencencia-programada.html

Lliurava les meves botes a RESOLARGRIP que tenen parada al Mercat de la Independència:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2023/03/mercat-de-la-independencia-terrassa.html

A la sortida retratava – sortosament encara continua dempeus - la que havia estat la Confiteria Carné (1908), i actualment és farmàcia

Llegia que Joaquim Vancells i Vieta (Barcelona, el Barcelonès, 28 de juny de 1866[1] - 26 de desembre de 1942 ) fou un pintor català pertanyent al corrent modernista, i artífex de l'escola pictòrica de Terrassa, en va ser l’autor i el promotor Lluís Albiñana i Domingo.

La façana respon a un modernisme colorista, que recorda a les obres de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956) amb arrels castellarenques per part de mare.

Sobre el mur estucat blanc destaquen les inclusions de mosaics i els esgrafiats, el sòcol de ceràmica vidrada (en la qual predomina el color verd, groc i vermell), la cornisa esglaonada rematada per un senzill rellotge de sol vorejat de trencadís ceràmic d’or, les garlandes florals i la data de construcció de l’edifici, el trencadís ceràmic sobre l’arc de la porta d’accés a l’edifici i els esplèndids treballs de forja del balcó del primer pis. L’interior de l’establiment està decorat amb pintures murals paisatgístiques del propi Joaquím Vancells Vieta .

A l’interior, destaca el mobiliari d’època, els treballs de serralleria, la ceràmica vidrada i elements forjats.

En el moment de fer la fotografia s’aturaven davant la façana un grup nombrós de persones, sembla que el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, exerceix una forta atracció, oi?.

A la tornada escoltava per la ràdio . la sentència dictada contra Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 d’octubre de 1970)

https://www.vilaweb.cat/noticies/sentencia-laura-borras-condemna-preso-inhabilitacio/

I em venia al cap el darrer “ parte “ de guerra dels feixistes ; cautivo y desarmado en pueblo catalan, alcanzados los ultimos objetivos, se impone la paz

Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) cantava un fet incontestable, almenys des de 1714, “ de vegades la pau, no és més que por “.

https://www.youtube.com/watch?v=kyMdCiKPPks

Els corifeus feixistes ja demanaven la retirada de l’escó de la Laura Borràs i Castanyer, malgrat que la sentencia no és ferma.

La reacció dels grups anticatalans, i àdhuc dels Partits col·laboracionistes però , li semblava “ normal”.

No li calen enemics a Catalunya – que en té, molts, i extremadament malvats – només amb les actuacions dels “ amics” ja estem condemnats pels segles dels segles.

dilluns, 27 de març de 2023

TENIU DADES DE L’ESCOLA ANTÒNIA SIMÓ ARNO D’ALMACELLES?.

El Valentí Pons Toujouse em feia arribar una fotografia de l’escola Antònia Simó Armó, d’Almacelles a la comarca del Segrià, al límit amb la Llitera, el terme s'estén a l'extrem nord-occidental de la comarca, entre la clamor d'Almacelles (curs d'aigua canalitzat que marca el límit històric entre el Regne d'Aragó i el Principat de Catalunya des del 1305, el qual separa modernament les províncies d'Osca i de Lleida i les comarques de la Llitera i el Segrià) a ponent i el canal d'Aragó i Catalunya, que travessa el territori a l'extrem de llevant.

No en trobava cap dada, autor, època, ... l’apartat història de la pàgina de l’escola està en blanc.

Ho preguntarem a l’Ajuntament@almacelles.cat

Quan al topònim Almacelles :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=2067

Tampoc de l’Antònia Simó Armó, ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs, si fos el cas, a l’email castellardiari@gmail.com

diumenge, 26 de març de 2023

DEL CONVENT DE LA CONGREGACIÓ DE LES GERMANES OBLATES DEL SANTÍSSIM REDEMPTOR LA UNIVERSITAT ABAT OLIVA. BARCELONA

El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya , val a dir que ha estat - i és encara – un procés que començava el 9.1.2023, “ dur”.

Avui estic a 2 dies d’acabar el tractament.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html

M‘ajudat molt en aquest tràngol, continuar – fins on m’ha estat humanament possible – amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.

El Francisco Anguera Salceda, publica una fotografia; Convent del Redemptor (1923-26) Bellesguard 30 . Barcelona Arquitecte : Bernardí Martorell i Puig ·

Llegia a Patrimoni Gencat que l'edifici del convent del Redemptor es troba situat a la part alta del districte de Sarrià-Sant Gervasi, a tocar de la Ronda de Dalt.

El complex es troba en una gran cantonada, entre els carrers Bellesguard i Newton.

Està compost per un bon nombre d'immobles, tant aïllats com entre mitgeres dins el complex.

L'element més destacable i que analitzem aquí (és l'únic visible des de l'exterior), és l'església del convent.

El primer tret destacable és l'ús massiu del maó vista, que li confereix un aspecte ben remarcable i inconfusible.

L'església està formada sobre una nau llatina, amb diferents volums i nivells, que donen profunditat al conjunt i un perfil esglaonat irregular.

Les cobertes segueixen el mateix esquema, i estan subjectades per arcuacions diafragma, també de maó vista, amb un perfil proper a la paràbola. A la nau s'obren un bon nombre d'obertures, ben properes a finestrals d'aire gòtic, tot i que les cristalleres són senzilles.

El coronament de l'església està dominat per nombroses teulades a doble vessant, novament en diversos nivells i volums. L'accés es fa a través d'una obertura en arc de mig punt però amb aire peraltat. Corona la façana una espadanya estreta.

Aquesta església i la resta de dependències del seu voltant, han comptat amb nombroses modificacions i afegits al llarg del temps, fins els anys noranta del segle XX.

Actualment, entorn del pati conventual, hi ha la Universitat Abat Oliva.

Al mateix temps, l'interior de l'església és actualment emprada com una sala d'actes, amb diverses modificacions de l'interior. La restauració va ser duta a terme per l’arquitecte Miguel Angel Armengou Lopez, del que ens agradar tenir noticia del lloc i data de naixement, i fos el cas de traspàs a l’email castellardiari@gmail.com

Per tots aquests motius, l'estat de conservació de l'immoble és bo.

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/convent-del-redemptor

https://diarieljardi.cat/un-antic-convent-de-les-germanes-oblates-seu-de-luniversitat-abat-oliba/

dissabte, 25 de març de 2023

CASA FELIPÓ. ANDORRA

Llegia que Josep Mariné Melic – no en trobava més dades, sou pregats de fer-nos saber el lloc on va néixer i si fos el cas traspassar a l’email castellardiari@gmail.com - , encarregava a l’arquitecte Agustín Borrell Sensat (Barcelona, 1910-1970) l’edifici conegut com Casa Felipó, on ressalten uns magnífics boinders a les primers quatre plantes.

https://es.wikipedia.org/wiki/Casa_Felip%C3%B3

El material utilitzat a la façana és de pedra de granit en forma irregularment disposada en blocs de granit.

ESGLÉSIA DE SANT ANTONI MARIA CLARET. VIC. OSONA

La Montserrat Anguila Presas, publica una fotografia de la façana de l’església de Sant Antoni Maria Claret, al carrer de Sant Antoni Maria Claret / Rambla Sant Domènec de Vic.

Llegia que l’església i convent de la Mercè de Vic, foren enderrocats l’any 1936 com un dany col·lateral més – dels infinits que rebria sobretot Catalunya – com a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, finançats per Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de marzo de 1962), i beneits per la Jerarquia de l’Església Catòlica de l’època Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agosto de 1869-Toledo, 22 de agosto de 1940)

https://www.monestirs.cat/monst/osona/os48merc.htm

Josep Maria Ribas i Casas (Barcelona, 1899 - Montornès del Vallès, 1959), i a la seva mort el seu fill, Manuel Ribas Piera (Barcelona 1925- 14 de marzo de 2013) aixecaven entre 1957 i 1970 sobre el solar on hi havia hagut l'església de la Mercè, Església de Sant Antoni Maria Claret.

Patrimoni Gencat ens explica que la façana és extremament ornamental, amb un ampli portal rectangular flanquejat per columnes corínties amb arquitrau i frontó a sobre, on hi ha una imatge del Pare Claret, fornícules buides al mur i damunt el portal decoracions i frontó semicircular, a partir del qual la façana s'estreny i és decorada amb formes classicistes i uns àngels músics. Lateralment hi ha contraforts i sobre la nau un cimbori que il·lumina la nau. Interiorment consta d'una sola nau amb set capelles laterals amb llanternes ortogonals en cada una d'elles. Cada capella s'obre a la nau amb un arc de mig punt damunt impostes i és flanquejat per pilastres corínties, damunt l'arquitrau s'obren set finestres per banda amb arcs escarsers i damunt mènsules un frontó truncat. El presbiteri és marcat per graons i damunt l'altar s'obre el cimbori ortogonal.

A la Cripta es conserva el sepulcre del Pare Claret dins una urna, l’autor va ser Domènec Fita i Molat (Girona, 10 d'agost de 1927 - Girona, 9 de novembre de 2020)

Els murs són pintats i el terra és de marbre.

L'estat de conservació és bo.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=17129

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24599

http://www.joanarimanyjuventeny.cat/Sant-Antoni-Maria-Claret/

divendres, 17 de març de 2023

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL BON VIATGE, MAL DITA SANTA MARIA. SANT JOAN DESPI. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya , val a dir que ha estat - i és encara – un procés “ dur”.

Avui estic a 11 dies d’acabar el tractament.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html

La Montserrat Anguila Presas, publica una fotografia ; capella de la Marededéu del Bon Viatge, romànica, a Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Els vianants que passaven per Sant Joan Despí, s'aturaven per demanar-li un bon viatge.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_del_Bon_Viatge

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19219

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/08/goigs-la-mare-de-deu-del-bon-viatge.html

Utilitzada per documentar el pas dels vianants que s'hi aturaven per demanar a la Marededéu un bon viatge.

Malmesa per les guerres i successives inundacions.

Al anar aixecant el nivell del vial s'ha anat enfonsant el nivell del sòl de la capella respecte al carrer i per tant s'han hagut d'instal·lar uns esglaons a fi d'accedir-hi sense dificultat.

Segons documentació de l'arxiu diocesà, en aquesta capella s'hi venerava la Marededéu des de l'any 1262.

Va fer també d'allotjament i hostatge.

Actualment, resta tancada tot l'any i només s'obre per Nadal per allotjar-hi l'exposició de pessebres.

Llegia quan a la descripció; Edifici religiós de planta rectangular i coberta amb embigat sobre arc diafragmàtic.

Es troba envoltada, d'una banda, per carrer; pel darrera, per una agrupació de cases velles adossades a la capella; i d'un jardí tancat a l'altra banda.

Fotografia de la capella a l'any 1921, obra del fotògraf Josep Salvany i Blanch.

Està recolzada en contraforts, presenta obertures circulars i està rematada per un campanar d'espadanya.

Situat davant mateix de l'església de Sant Joan Baptista.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/10/sant-joan-despi-baix-llobregat.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/03/the-resurrection-of-st-john-baptist-in.html

El Llobregat Jussà malgrat el creixement exponencial que pateix, conserva encara alguns elements patrimonials d’interès, que s’haurien de promocionar des de l’àmbit públic

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico contra el mal costum introduït per les forces d’ocupació, que en la llengua catalana, la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA, amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica; el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta - és “ prescindible” , no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat, la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “ celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial. Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Que la Marededéu del Bon Viatge elevi a l’Altíssim la nostra pregària, Senyor, allibera el teu poble !!

dijous, 16 de març de 2023

IN MEMORIAM DE SANT JAUME D’ENGORDANY. ESCALDES –ENGORDANY. ANDORRA

El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya , val a dir que ha estat - i és encara – un procés “ dur”.

Avui estic a 12 dies d’acabar el tractament.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html

El Jordi Vila Juncá em feia arribar una fotografía de Postales Antiguas D'Andorra, Escaldes Engordany, , Capella Sant Jaume, já no existeix, imatge de l’any 1905

A https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-dengordany-escaldes-engordany

Escriuen que d’aquesta capella restava només visible la part inferior de l’absis. La resta és un pilot de runes. Sembla que l’enderrocament total de l’edifici tingué lloc els anys cinquanta. La nau era rectangular, acabada a llevant amb un petit presbiteri, no aparent exteriorment, i un absis semicircular. En època indeterminada la nau fou ampliada pel cantó de ponent: la porta original, situada al mur de migdia, fou tapiada i hom col·locà la nova al mateix mur, però més propera als peus de la nova nau. L’absis tenia dues finestres de doble esqueixada amb arc de mig punt, una a llevant i una altra a migdia.

L’element més característic de l’església era el campanar, quadrat, amb un sol pis de finestres geminades, situat a l’angle sud-est de la nau i construït damunt ella. Un arc de diafragma servia per a suportar la seva paret de ponent; ignorem com era el suport al costat de tramuntana. Aquest arc diafragma apuntat no corresponia segurament a l’obra original, tot i que sembla que hi havia un arc de mig punt aixafat sobre l’apuntat. La construcció d’aquest segon arc a un nivell superior fou segurament feta per reforçar el primer, puix que apareix clarament a les fotografies de l’Arxiu Mas, fetes al començament de segle, com la cantonada nord-est del campanar és desplomada cap al centre de la nau.

L’aparell més o menys regular, formant filades, i el tipus de construcció en general fan creure que es tractava d’una edificació del segle XI, que podia tenir similituds amb edificis primerencs, com Sant Serni de Nago

El Miquel i la Rosa, recollien imatges de la " nova capella " advocada també a Sant Jaume, d'estil contemporani i va ser consagrada al mateix lloc que l'original el 24 de juliol del 1992.

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/02/sant-jaume-dengordany-escaldes.html

El Joan Lladós Sisteró, explica que la remodelació va fer-la Treballs d'Arquitectura, amb el Joan Esquerré ( ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs a l’email castellardiari@gmail.com ) i el Patrick Garcia Ricard ( 1963) com a arquitectes, intentant conservar el màxim de l'antiga estructura. De fet, poc mesos més tard, el Patrick Garcia s'hi va casar amb seva primera esposa.

Que Eppur si muove ho tenim tots plegats coll a avall, tant, tant, tant, com en massa ocasions el sentit d’aquest moviment sembla del tot contradictori amb la lògic i el sentit comú, oi?.

dimecres, 15 de març de 2023

ESGLÉSIA DE LA SANTA CREU. CANILLO. PRINCIPAT D’ANDORRA

El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya , val a dir que ha estat - i és encara – un procés “ dur”.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html

Llegia que l’església de la Santa Creu de Canillo és un edifici d'arquitectura popular religiosa de l'època barroca situada a la riba esquerra del Valira d'Orient, al seu pas per Canillo, en l'antic camí ral on comença el camí que porta a Prats.

L'església fou construïda a final del segle XVII i/o principis del segle XVIII. La primera referència documental és de l'any 1712.

En el retaule barroc figura la data 1739.

L'any 2004 va ser objecte d'una restauració.

L'església de la Santa Creu s'aixecà en un lloc significatiu, no exempt de simbolisme, a l'extrem del poble, a la intersecció de l'eix del camí vell de Prats amb l'eix del carrer Major presidit per l'església de Sant Serni de Canillo.

Originàriament, fou un lloc de passatge obligat, era la confluència de dos espais ben diferenciats, un espai constituït pel poble de Canillo i un segon espai integrat pels prats i els camps de conreu en un context rural. Donava la benvinguda al poble i al mateix temps formalitzava la sortida de Canillo cap als altres nuclis habitats. L'evolució del nucli urbà del poble cap al marge esquerre del riu Valira d'Orient, i la construcció del pont de la Santa Creu, han modificat el paisatge de l'entorn originàriament rural, però manté la significació, els valors i el simbolisme històric. L'església, al marge del camí ral, constitueix un punt significatiu en la xarxa de camins. És un lloc de passatge, de pregària, d'aturada i aixopluc.

És un edifici de dimensions reduïdes configurat per una planta i absis rectangular amb una única coberta a dues aigües, amb campanar d'espadanya i porxo a la façana principal. La nau, amb dos contraforts adossats, està orientada en el sentit nord-oest, sud-est i està aixecada amb pedres mitjanes i petites. Ofereix un acabat arrebossat de morter de calç que només s'ha conservat a la façana principal i parcialment a la lateral nord-est. Les cobertes de la nau, l'absis i el porxo són de bigues de fusta i estan cobertes amb lloses de pissarra. A la façana principal, la nord-oest, s'obre la porta de l'església amb un arc de mig punt flanquejada per dues finestres i protegida per un porxo.

El seu interior presenta una nau emblanquinada, un paviment de lloses de pissarra i un absis emmarcat per un arc triomfal realitzat amb pedra tosca.

L'absis està presidit un retaule d'un sol pis amb un predomini del carrer central, on hi representada la crucifixió. La figura de Crist és exempta, i les de i Sant Joan Evangelista són en alt relleu. L'escena està emmarcada per columnes salomòniques daurades i decorades amb motius vegetals i animals. Hi destaquen les figures del sol i la lluna a banda i banda de la creu. Els carrers laterals estan constituïts per dues taules en alt relleu amb escenes de la passió: la flagel·lació de Crist, amb espines, Jesús camí del Calvari i Jesús a l'hort de les Oliveres. En el frontó del retaule hi ha representat Déu Pare amb la mà dreta en actitud de benedicció.