dilluns, 27 de març de 2023

TENIU DADES DE L’ESCOLA ANTÒNIA SIMÓ ARNO D’ALMACELLES?.

 El Valentí Pons Toujouse em feia arribar una fotografia de l’escola Antònia Simó Armó,  d’Almacelles a la comarca del Segrià, al límit amb la Llitera, el terme s'estén a l'extrem nord-occidental de la comarca, entre la clamor d'Almacelles (curs d'aigua canalitzat que marca el límit històric entre el Regne d'Aragó i el Principat de Catalunya des del 1305, el qual separa modernament les províncies d'Osca i de Lleida i les comarques de la Llitera i el Segrià) a ponent i el canal d'Aragó i Catalunya, que travessa el territori a l'extrem de llevant.




No en trobava cap dada,  autor, època, ... l’apartat història de la pàgina de l’escola està en blanc. 

Ho preguntarem a l’Ajuntament@almacelles.cat 

Quan al topònim Almacelles : 

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=2067

Tampoc de l’Antònia Simó Armó, ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs, si fos el cas, a l’email castellardiari@gmail.com 


diumenge, 26 de març de 2023

DEL CONVENT DE LA CONGREGACIÓ DE LES GERMANES OBLATES DEL SANTÍSSIM REDEMPTOR LA UNIVERSITAT ABAT OLIVA. BARCELONA

 El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés  que començava el 9.1.2023,   “ dur”.


Avui estic a 2 dies d’acabar el tractament.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html



  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.


El Francisco Anguera Salceda, publica una fotografia;  Convent del Redemptor (1923-26) Bellesguard 30 . Barcelona  Arquitecte : Bernardí Martorell i Puig ·




Llegia a Patrimoni Gencat que l'edifici del convent del Redemptor es troba situat a la part alta del districte de Sarrià-Sant Gervasi, a tocar de la Ronda de Dalt.


El complex es troba en una gran cantonada, entre els carrers Bellesguard i Newton.


Està compost per un bon nombre d'immobles, tant aïllats com entre mitgeres dins el complex.


L'element més destacable i que analitzem aquí (és l'únic visible des de l'exterior), és l'església del convent.


El primer tret destacable és l'ús massiu del maó vista, que li confereix un aspecte ben remarcable i inconfusible.


L'església està formada sobre una nau llatina, amb diferents volums i nivells, que donen profunditat al conjunt i un perfil esglaonat irregular.


Les cobertes segueixen el mateix esquema, i estan subjectades per arcuacions diafragma, també de maó vista, amb un perfil proper a la paràbola. A la nau s'obren un bon nombre d'obertures, ben properes a finestrals d'aire gòtic, tot i que les cristalleres són senzilles.


 El coronament de l'església està dominat per nombroses teulades a doble vessant, novament en diversos nivells i volums. L'accés es fa a través d'una obertura en arc de mig punt però amb aire peraltat. Corona la façana una espadanya estreta.


Aquesta església i la resta de dependències del seu voltant, han comptat amb nombroses modificacions i afegits al llarg del temps, fins els anys noranta del segle XX.


 Actualment, entorn del pati conventual, hi ha la Universitat Abat Oliva.


Al mateix temps, l'interior de l'església és actualment emprada com una sala d'actes, amb diverses modificacions de l'interior.  La restauració va ser duta a terme per l’arquitecte  Miguel Angel Armengou Lopez, del que ens agradar tenir noticia del lloc i data de naixement, i fos el cas de traspàs a  l’email castellardiari@gmail.com

 

Per tots aquests motius, l'estat de conservació de l'immoble és bo.


https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/convent-del-redemptor


https://diarieljardi.cat/un-antic-convent-de-les-germanes-oblates-seu-de-luniversitat-abat-oliba/

 

 

dissabte, 25 de març de 2023

CASA FELIPÓ. ANDORRA

 

 

Llegia que Josep Mariné Melic – no en trobava més dades, sou pregats de fer-nos saber el lloc on va néixer i si fos el  cas traspassar a l’email castellardiari@gmail.com - , encarregava a l’arquitecte Agustín Borrell Sensat (Barcelona, 1910-1970) l’edifici conegut com Casa Felipó, on ressalten uns magnífics boinders a les primers quatre plantes.




https://es.wikipedia.org/wiki/Casa_Felip%C3%B3


El material utilitzat a la façana és de pedra de granit en forma irregularment disposada en blocs de granit.

ESGLÉSIA DE SANT ANTONI MARIA CLARET. VIC. OSONA

 

La Montserrat Anguila Presas, publica una  fotografia de la façana de l’església de Sant Antoni Maria Claret, al  carrer de Sant Antoni Maria Claret / Rambla Sant Domènec de Vic.




 Llegia que l’església i convent de la Mercè  de Vic,  foren enderrocats l’any  1936 com un dany col·lateral més – dels infinits que rebria sobretot Catalunya – com a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, finançats per Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de marzo de 1962), i beneits per la Jerarquia de l’Església Catòlica de l’època Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agosto de 1869-Toledo, 22 de agosto de 1940)

https://www.monestirs.cat/monst/osona/os48merc.htm


Josep Maria Ribas i Casas (Barcelona, 1899 - Montornès del Vallès, 1959), i a la seva mort el seu fill, Manuel Ribas Piera (Barcelona 1925- 14 de marzo de 2013)  aixecaven entre 1957 i 1970 sobre el solar on hi havia hagut l'església de la Mercè, Església de Sant Antoni Maria Claret.


Patrimoni Gencat ens explica que la façana és extremament ornamental, amb un ampli portal rectangular flanquejat per columnes corínties amb arquitrau i frontó a sobre, on hi ha una imatge del Pare Claret, fornícules buides al mur i damunt el portal decoracions i frontó semicircular, a partir del qual la façana s'estreny i és decorada amb formes classicistes i uns àngels músics. Lateralment hi ha contraforts i sobre la nau un cimbori que il·lumina la nau. Interiorment consta d'una sola nau amb set capelles laterals amb llanternes ortogonals en cada una d'elles. Cada capella s'obre a la nau amb un arc de mig punt damunt impostes i és flanquejat per pilastres corínties, damunt l'arquitrau s'obren set finestres per banda amb arcs escarsers i damunt mènsules un frontó truncat. El presbiteri és marcat per graons i damunt l'altar s'obre el cimbori ortogonal.


A la Cripta es conserva el sepulcre del Pare Claret dins una urna, l’autor va ser Domènec Fita i Molat (Girona, 10 d'agost de 1927 - Girona, 9 de novembre de 2020)


Els murs són pintats i el terra és de marbre.


L'estat de conservació és bo.


https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=17129


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24599


http://www.joanarimanyjuventeny.cat/Sant-Antoni-Maria-Claret/

divendres, 17 de març de 2023

CAPELLA DE SANTA MARIA DEL BON VIATGE. SANT JOAN DESPI. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

     El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.


Avui estic a 11 dies d’acabar el tractament.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.


La Montserrat Anguila Presas, publica una fotografia ; capella  de Santa Maria del Bon Viatge, romànica, a Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Els vianants que passaven per Sant  Joan Despí, s'aturaven per demanar a la Verge un bon viatge.




https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_del_Bon_Viatge


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19219


Utilitzada per documentar el pas dels vianants que s'hi aturaven per demanar a la Verge un bon viatge. Malmesa per les guerres i successives inundacions. Al anar aixecant el nivell del vial s'ha anat enfonsant el nivell del sòl de la capella respecte al carrer i per tant s'han hagut d'instal·lar uns esglaons a fi d'accedir-hi sense dificultat.


Segons documentació de l'arxiu diocesà, en aquesta capella s'hi venerava la Verge des del 1262.


Va fer també d'allotjament i hostatge.


Actualment, resta tancada tot l'any i només s'obre per Nadal per allotjar-hi l'exposició de pessebres.


Llegia quan a la descripció; Edifici religiós de planta rectangular i coberta amb embigat sobre arc diafragmàtic.


Es troba envoltada, d'una banda, per carrer; pel darrera, per una agrupació de cases velles adossades a la capella; i d'un jardí tancat a l'altra banda.



Fotografia de la capella a l'any 1921, obra del fotògraf Josep Salvany i Blanch.


Està recolzada en contraforts, presenta obertures circulars i està rematada per un campanar d'espadanya.


Situat davant mateix de l'església de Sant Joan Baptista.


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/10/sant-joan-despi-baix-llobregat.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/03/the-resurrection-of-st-john-baptist-in.html


El Llobregat Jussà malgrat el creixement exponencial conserva encara alguns elements patrimonials d’interès, que s’haurien de promocionar des de l’àmbit públic 


dijous, 16 de març de 2023

IN MEMORIAM DE SANT JAUME D’ENGORDANY. ESCALDES –ENGORDANY. ANDORRA

 

El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.

 

Avui estic a 12 dies d’acabar el tractament.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html

 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html

 

  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html

 

M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.

 

El Jordi Vila Juncá em feia arribar una fotografía de Postales Antiguas D'Andorra, Escaldes Engordany, , Capella Sant Jaume,  já no existeix,  imatge de l’any  1905



 A https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-dengordany-escaldes-engordany


Escriuen que d’aquesta capella restava només visible la part inferior de l’absis. La resta és un pilot de runes. Sembla que l’enderrocament total de l’edifici tingué lloc els anys cinquanta. La nau era rectangular, acabada a llevant amb un petit presbiteri, no aparent exteriorment, i un absis semicircular. En època indeterminada la nau fou ampliada pel cantó de ponent: la porta original, situada al mur de migdia, fou tapiada i hom col·locà la nova al mateix mur, però més propera als peus de la nova nau. L’absis tenia dues finestres de doble esqueixada amb arc de mig punt, una a llevant i una altra a migdia.

 

L’element més característic de l’església era el campanar, quadrat, amb un sol pis de finestres geminades, situat a l’angle sud-est de la nau i construït damunt ella. Un arc de diafragma servia per a suportar la seva paret de ponent; ignorem com era el suport al costat de tramuntana. Aquest arc diafragma apuntat no corresponia segurament a l’obra original, tot i que sembla que hi havia un arc de mig punt aixafat sobre l’apuntat. La construcció d’aquest segon arc a un nivell superior fou segurament feta per reforçar el primer, puix que apareix clarament a les fotografies de l’Arxiu Mas, fetes al començament de segle, com la cantonada nord-est del campanar és desplomada cap al centre de la nau.

 

L’aparell més o menys regular, formant filades, i el tipus de construcció en general fan creure que es tractava d’una edificació del segle XI, que podia tenir similituds amb edificis primerencs, com Sant Serni de Nago

 

El Miquel i la Rosa,  recollien imatges de la " nova capella " advocada també a Sant Jaume, d'estil contemporani i va ser consagrada al mateix lloc que l'original el 24 de juliol del 1992.

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/02/sant-jaume-dengordany-escaldes.html


El Joan Lladós Sisteró, explica que la remodelació va fer-la Treballs d'Arquitectura, amb el Joan Esquerré  ( ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs a l’email castellardiari@gmail.com ) i el Patrick Garcia  Ricard  ( 1963) com a arquitectes, intentant conservar el màxim de l'antiga estructura. De fet, poc mesos més tard, el Patrick Garcia s'hi va casar amb seva primera esposa.


 Que Eppur si muove ho tenim tots plegats coll a avall, tant, tant, tant, com en massa ocasions el sentit d’aquest moviment sembla del tot contradictori amb la lògic i el sentit comú, oi?.

 

dimecres, 15 de març de 2023

ESGLÉSIA DE LA SANTA CREU. CANILLO. PRINCIPAT D’ANDORRA

 

El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html

 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html

 

  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html

 

M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.




Llegia que l’església de la Santa Creu de Canillo és un edifici d'arquitectura popular religiosa de l'època barroca situada a la riba esquerra del Valira d'Orient, al seu pas per Canillo, en l'antic camí ral on comença el camí que porta a Prats.


L'església fou construïda a final del segle XVII i/o principis del segle XVIII. La primera referència documental és de l'any 1712.


En el retaule barroc figura la data 1739.


L'any 2004 va ser objecte d'una restauració.

 

L'església de la Santa Creu s'aixecà en un lloc significatiu, no exempt de simbolisme, a l'extrem del poble, a la intersecció de l'eix del camí vell de Prats amb l'eix del carrer Major presidit per l'església de Sant Serni de Canillo.

 

Originàriament, fou un lloc de passatge obligat, era la confluència de dos espais ben diferenciats, un espai constituït pel poble de Canillo i un segon espai integrat pels prats i els camps de conreu en un context rural. Donava la benvinguda al poble i al mateix temps formalitzava la sortida de Canillo cap als altres nuclis habitats. L'evolució del nucli urbà del poble cap al marge esquerre del riu Valira d'Orient, i la construcció del pont de la Santa Creu, han modificat el paisatge de l'entorn originàriament rural, però manté la significació, els valors i el simbolisme històric. L'església, al marge del camí ral, constitueix un punt significatiu en la xarxa de camins. És un lloc de passatge, de pregària, d'aturada i aixopluc.


És un edifici de dimensions reduïdes configurat per una planta i absis rectangular amb una única coberta a dues aigües, amb campanar d'espadanya i porxo a la façana principal. La nau, amb dos contraforts adossats, està orientada en el sentit nord-oest, sud-est i està aixecada amb pedres mitjanes i petites. Ofereix un acabat arrebossat de morter de calç que només s'ha conservat a la façana principal i parcialment a la lateral nord-est. Les cobertes de la nau, l'absis i el porxo són de bigues de fusta i estan cobertes amb lloses de pissarra. A la façana principal, la nord-oest, s'obre la porta de l'església amb un arc de mig punt flanquejada per dues finestres i protegida per un porxo.


El seu interior presenta una nau emblanquinada, un paviment de lloses de pissarra i un absis emmarcat per un arc triomfal realitzat amb pedra tosca.


L'absis està presidit un retaule d'un sol pis amb un predomini del carrer central, on hi representada la crucifixió. La figura de Crist és exempta, i les de i Sant Joan Evangelista són en alt relleu. L'escena està emmarcada per columnes salomòniques daurades i decorades amb motius vegetals i animals. Hi destaquen les figures del sol i la lluna a banda i banda de la creu. Els carrers laterals estan constituïts per dues taules en alt relleu amb escenes de la passió: la flagel·lació de Crist, amb espines, Jesús camí del Calvari i Jesús a l'hort de les Oliveres. En el frontó del retaule hi ha representat Déu Pare amb la mà dreta en actitud de benedicció.



https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Creu_de_Canillo#/media/Fitxer:Esgl%C3%A9sia_de_la_Santa_Creu_(Canillo)_-_3.jpg


 Al peu de l'escena central figura una inscripció amb la data 1739


https://www.facebook.com/photo/?fbid=2484850091775498&set=a.1576810372579479




https://www.bondia.ad/vist-i-no-vist/capella-de-la-santa-creu-1920


http://ca.vdc.ad/ca-es/llistatdesglesies/capelladelasantacreu.aspx


Quan al topònim Canillo :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=12556


Poseu Andorra a la vostra agenda. 

dissabte, 11 de març de 2023

TENIU DADES QUE CONFIRMIN L’AUTORIA DE LA CASA DE NÚMERO 73, DEL PASSEIG D’ANSELM CLAVÉ DE SENTMENAT PER PART DE L’ARQUITECTE ANTONI DE FALGUERA SIVILLA?

 


El Francisco Anguera Salceda, publica una fotografia de la  casa unifamiliar de número 73 del carrer Anselm Clavé  de Sentmenat ,  i  explica que és obra de l’arquitecta Antoni Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876- 12 d'abril de 1947), autor del Cementiri Municipal  d’aquesta població del Vallès Occidental.


https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Vall%C3%A8s_Occidental#Sentmenat

No confirma l’afirmació del Francisco Anguera Salceda, quan a l’autoria, ens agradarà tenir-ne confirmació – en el seu cas -  a l’email castellardiari@gmail.com


Petit habitatge entre mitgeres de tipologia senzilla, format per una planta baixa. La façana mostra tres obertures allindanades i la central, és la porta d'accés. El coronament és amb barana calada sostinguda per cornisa sobre permòdols. És remarcable la decoració escultòrica d'aquesta façana, amb elements d'inspiració clàssica (pilastres, capitells, mènsules...) que es combinen amb els motius ornamentals de la llinda de la porta d'accés, de factura modernista. La tipologia d'aquest edifici permet situar la seva construcció vers els primers anys del segle XX i forma part d'un conjunt d'habitatges de les mateixes característiques, bastits durant aquell període, al llarg del Passeig d'Anselm Clavé


Sentmenat conserva encara força patrimoni que si més no caldria documentar amb el màxim de rigor.

dimarts, 7 de març de 2023

CASA DE LA SOCIETAT “ SOBRINOS DE BERENGUER” . BARCELONA

 

Llegia que l'edifici localitzat al número 246 del carrer Diputació de Barcelona, va ser projectat i construït entre 1907-1908 per encàrrec de la societat "Sobrinos de Berenguer". L'edifici va rebre la tercera menció en el concurs convocat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1910.

 

Tal com es veu a les inicials "S. de B" que apareixen a les reixes de l'entresòl, es feu construir aquest edifici com a casa de pisos de lloguer i alhora com a seu social de l'empresa tèxtil.


Té la façana de pedra, d'una extraordinària riquesa ornamental, amb diversos elements al·legòrics a l'activitat tèxtil, entre els quals cal destacar la filadora del pinyó o la dona amb el teler que presideix la tribuna, així com el grup d'infants que carretegen grans peces i embalums.




Fotografia de Santiago Martinez Urbina


L'edifici aparegué publicat el 1911 com a propietat de Casimir Clapés, mentre que a la documentació municipal un tal Josep Clapés i Berenguer és esmentat com a gerent de la societat. Probablement són els "Sobrinos de Berenguer" i per això la casa ha estat anomenada algun cop casa Clapés o Berenguer Clapés.

 

L'autoria constitueix en certa manera un aspecte controvertit, ja que, mentre unes vegades fou publicada com a obra de Joaquim Bassegoda i Amigó, d'altres aparegué assignada al seu germà Bonaventura; així, encara que aquest darrer és qui signa els plànols municipals, cal considerar-la obra d'ambdós arquitectes, com feu també alguna publicació.

 

Al projecte arquitectònic es van representar dues torretes laterals que coronaven la façana, d'inspiració goticista i que avui dia no hi són.

 

L'any 1990 es va iniciar un procés de reforma a gran escala a fi de recuperar l'esplendor original de l'edifici i destinar-ho a oficines de lloguer de luxe. La restauració va respectar els elements més destacats dels interiors com sostres, arrambadors i paviments de fusta així com les fusteries originals; es van restaurar els estucs a foc i es van reposar algunes vidrieres desaparegudes en intervencions anteriors.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/50163

 

Això de “ sobrinos de Berenguer” , enlloc de “ nebots de Berenguer” , obeïa, com afirmava el rei mentider – desprès s’afegirien més “mèrits” – "A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano"

https://www.elnacional.cat/es/efemerides/marc-pons-juan-carlos-i_153012_102.html


http://barcelofilia.blogspot.com/2013/12/casa-berenguer-terrat-i-facana.html

divendres, 3 de març de 2023

CASES CARME VIDAL. BARCELONA

 

Llegia que les cases Carme Vidal, obra de Josep Masdéu i Puigdemasa (Barcelona, 25 de setembre de 1852 - 29 de novembre de 1930),  són un conjunt de dos edificis idèntics entre mitgeres situats a la cantonada entre els carrers Cros i Rei Martí. Consten de planta baixa, tres pisos i terrat.



Fotografia. Coral Vindel Guzman


La façana principal és la que dóna al carrer Cros. Aquí cada edifici té tres portes d'arc rebaixat a la planta baixa, la central, més estreta, es correspon a la porta d'entrada a l'immoble i les laterals a comerços. Als pisos superiors hi ha quatre obertures d'arc pla per pis; les de primer pis donen a dos balcons correguts i els altres pisos a balcons individuals. Aquests són de ferro forjat.


El parament de la façana imita carreus de pedra i té una gran decoració vegetal i floral a la part superior de les obertures a uns frisos que la recorren horitzontalment. El coronament és de línies ondulants a mode de frontons arrodonits separats entre ells per ulls de bou farcits de plantes i flors.


La façana del carrer Rei Martí té una sola obertura allindada per planta seguint el mateix eix longitudinal. Una motllura, que segueix la línia de la llosana dels balcons de l'altre façana, separa els diferents nivells. El parament és de falsos carreus amb els frisos amb motius vegetals que son continuació dels del carrer Cros. Les llindes de les finestres estan decorades amb un senzill relleu vegetal. La façana queda rematada per una motllura per sobre de la qual hi ha un mur llis que fa de tancament al terrat.

https://www.facebook.com/photo/?fbid=10223155592863621&set=pcb.10160757318873126


Malgrat la insistència i la perseverança dels feixistes de “ morro fort”, no els ha donat temps de destruir tot el patrimoni immoble de Barcelona.


Confiem, desprès de més de 300 anys d’ocupació, que tampoc se’n surtin en la seva tasca d’anorrear la llengua i la cultura catalanes.