IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE MANSOLÍ. SANT HILARI SACALM. LA SELVA. GIRONA.

 

Vaig tenir el goig de fer una petita biografia del Josep Salvany i Blanch [ Martorell, 1866 - Barcelona, 1829 ]  per a la Galeria de Metges Catalans, entendreu doncs que per a mi el Josep Salvany i Blanch, és un referent.

Josep Salvany i Blanch  retratava l’any 1914 al terme de Sant Hilari Sacalm , a la comarca de la  Selva ;     “vista de la capella vella per sota d'una pomera”.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1880

Patrimoni Gencat  - explica que  l'església apareix esmentada el 1038,  tot i que l'estructura actual dataria dels segles XIII-XIV.

La qualifica com “església parroquial aïllada” , situada als afores del nucli urbà de Sant Hilari, dins una propietat privada, al costat esquerra de la carretera Sant Hilari-Osor.

L'església consta d'una sola nau rectangular, està coberta per una teulada a doble vessant.

A la façana principal, hi ha la porta d'entrada an arc de mig punt format per dovelles, sobre la qual hi ha una finestra espitllera. La façana està coronada per un campanar d'espadanya, amb una obertura en arc de mig punt voltejada de maons, i coronat per una teulada petita.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada 

La descripció sembla referir-se a edifici  que fou “restaurat”  el 1970. Ens agradarà tenir noticia del seus autors, a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com

A finals del segle XIX passà a ser propietat de  Josep Maria Pallejà i de Bassa (Barcelona, 4 de gener de 1864 - 7 de juliol de 1926)  IIl marquès de Montsolís , a canvi de donar fons per construir l'església de Mansolí Nou el 1895, enderrocada el 1989 pel seu mal estat.

Hi ha alguna imatge d’aquesta església de Santa Maria de Mansoli Nou que fou enderrocada l’any 1989 ?.  Traslladarem la pregunta al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), i per descomptat ho fem també urbi et orbe  tots els hilariencs,  entitats, arxius,….

No es cert que fou enderrocada el 1989, tot lo mes va ser reformada completament, enderrocada però,  segur que no, fixeu-vos en la façana de la foto de l’any 1951 i la foto del 1971 que ja va fer en Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), en les dues es veu la mateixa façana, sense el campanar, amb la mateixa porta i la mateixa finestreta estreta i allargada damunt la porta;  ah!,  i la mateixa tapia i porta al voltant de l’església, lo qual vol dir que està al mateix lloc físic.

Antiga Església Parroquial de Santa Maria.  Mansolí (Sant Hilari Sacalm). La Selva

Interior 16-V-1981

 Mn. Josep Maria Viñolas Esteva.  (Salitja (La Selva, Girona). 10-03-1966) en publica els Goigs : 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/11/goigs-la-mare-de-deu-de-monsolis-de.html

Que la Mare de Déu de Mansolí, intercedeixi davant de l’Altíssim per tots nosaltres en aquests moments tràgics.

Que el bon Déu no deixi sense càstig als que feien i fan accions contra Catalunya i els catalans.  

IN MEMORIAN. CINEMA “ EL SIGLO”. ARENYS DE MUNT. EL MARESME

 

El Joan Dalmau Juscafresa , autor del blog Llocs de Catalunya m’enviava dades i imatges de l’edifici que havia acollir el cinema “ el Siglo”  , a Arenys de Munt, a la comarca del Maresme.

Patrimoni Gencat explica que l’edifici que aixoplugava el  cinema  era una gran nau amb obertures d'arc de mig punt, amb la coberta a dues aigües.

L’entrada era per la part de la riera; hi havia un cafè i després hi havia un patí des del qual s'accedia al cinema.

La construcció era molt senzilla, feta sobre tot amb fusta. Per dins la nau tenia un pati de cadires i un segon pis de fusta per més cadires, que s'aguantava amb columnetes.

La riera s’ha endut moltes coses al llarg dels segles, moltes menys però, de les s’emportava el tsunami de l’especulació urbanística, tant en els dies foscos de la dictadura franquista, com en els de color gris intens d’aquesta democraciola vergonyant.

Catalunya porta comptabilitzades 13.974 víctimes de la Covid.19, i hom pensa que almenys la mateixa quantitat com “danys col·laterals”  per la desatenció sanitària.  No és cap consol, que la mitjana  de víctimes sigui més alta  al REINO DE ESPAÑA.

ESCOLA DE LES MONGES DE LA CONGREGACIÓ DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE CASTRES. LLORET DE MAR. LA SELVA GIRONA.

 

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, em feia arribar una fotografia antiga del Collegi de les Monges Franceses de Lloret de Mar, a la comarca de la Selva. Girona.

Llegia  que l'origen d'aquest col·legi és l'adaptació d'una casa senyorial d'estiueig a una escola per part d'una congregació fundada per Jeanne Émilie de Villeneuve (Tolosa, 9 de març de 1811 - Castres, 2 d'octubre de 1854). Canonitzada pel Papa Francesc el 17 de maig de 2015 al Vaticà.

 El propietari de la finca era Ramón Barnés i Mataró, i va deixar el seu llegat a l'Hospital Municipal, per la qual cosa la finca era gestionada per l'Ajuntament de Lloret.

 El 1903 es va instal·lar a Lloret la  comunitat religiosa de monges de la Immaculada Concepció de Castres, ja que a França havien hagut de deixar l'ensenyament confessional a causa de les noves legislacions laïcistes. Així doncs, la finca de l'actual escola, anomenada “Can Barnés” o “Xalet Rosa”, fou arrendada per les religioses “Germanes Blaves” per a l'ús escolar a principis del segle XX (1903).

 El 1929 la finca es va comprar per 75.000 pessetes i es van ampliar els dos cossos laterals.  . Originalment els cossos ampliats el 1929 eren, quant al costat dret, la capella, el dormitori blau, el dormitori rosa i les golfes, i, pel que fa al costat esquerra, una Sala d'actes, dues plantes d'aules i golfes. Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquesta ampliació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

https://agora.xtec.cat/col-imma-lloret/2016-17/celebrem-inici-de-curs-a-la-capella/

Als anys 60 i 70 es van ampliar i reformar les altres parts de l'actual escola. La cronologia de les obres, segons un recull inèdit i anònim de l'arxiu Municipal de Lloret (ref.9.10 de la Biblioteca Auxiliar), és la següent: El 1903 s'adapta com a escola el xalet. El 1929 es compra i s'amplien dos cossos de quatre plantes a dreta i esquerra. El 1968 es fa un altre pavelló. El 1970 es fa la pista. Entre 1989 i 1990 es fa l'escola de BUP. EL 1992 es fa el primer pis del parvulari i el 1996 el segon pis del parvulari. Els arquitectes d'aquestes obres més recents foren Joaquim Fernández Marqués (1968) i Eduard Fernández Cels (1989-1996).

Conjunt d'edificis format per l'agregació progressiva de cossos arquitectònics. Són varis cossos de diferents nivells, de tres i quatre plantes. Està format pel cos original, l'ampliació de 1929 i les ampliacions de mitjans de segle XX.

 La façana està arrebossada i consta d'una sèrie de falsos encoixinats decoratius i finestres de mig punt amb motllures de ciment.

 El cos central està format per un cos de quatre plantes i un de tres, un xic avançat, amb una coberta de doble vessant a laterals sobre una de doble vessant a façana. Tot plegat fa forma d'u. El cos més endarrerit està cobert amb una teulada de doble vessant a laterals i culminat per dos torretes un pèl més elevades que el sostre, cobertes amb una teulada de quatre vessants. Aquest cos central té tres crugies i un important ràfec emergent de mèsules de fusta i rajoles. El ràfec dels cossos laterals són menys emergents però també a partir de mènsules de fusta. Els sostres d'aquesta part són de teules de ceràmica pintada. A la planta baixa hi ha encara dos cossos més emergents que formen dues terrasses a l'altura del primer pis i un balcó per al primer i segon pis de la part central de la façana. Les finestres d'aquest sector són de mig punt i tenen uns importants guardapols d'estructura triangular d'aparença gòtica i decoració vegetal als angles.

 A la planta baixa encara hi ha una balustrada de barrots de ciment similars als dels balcons del primer pis a banda i banda de l'entrada original. L'entrada principal és un gran portal en forma d'arc de mig punt sota el gran balcó que centra la façana principal.

 Actualment, des dels anys 60, l'escola s'ha ampliat en tres cossos allargats que dónen al conjunt una forma d'ela. Aquests cossos són dos arrebossats i pintats de blanc i un altre amb façana de rajola.

No tenim encara TOTES les escoles de Lloret de Mar que funcionaven abans de la dictadura franquista, sou pregats d’ajudar-nos en la nostra recerca enviant-nos imatges i dades a l’email  coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmailcom , vitpons@gmail.com

http://relatsencatala.cat/relat/in-memoriam-de-les-escoles-parroquials-de-lloret-de-mar-la-selva-girona/1066695

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/12/ajuntament-i-escoles-de-lloret-de-mar.html

Catalunya comptabilitza 13.974 defuncions segons les funeràries, i es confirma que 8.544 s’han produït en hospitals i centres sociosanitaris (61 %); 4.222, en una residència de gent gran (30 %); 868, en domicilis (6 %), i 340 casos no classificables per manca d’informació (2 %).

Les famílies de les víctimes, NO ENTENEN que si més no ‘sobrin diligencies per esbrinar eventuals responsabilitats a raó de les confessions fetes a :

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

Les darreres mesures aprovades avui:

https://www.vilaweb.cat/noticies/noves-mesures-restriccions-covid-catalunya/

Que la Mare de Déu intercedeixi pels catalans davant l’Altíssim !

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER. CAL GUIX. ARENYS DE MUNT. EL MARESME.

 

El Joan Dalmau Juscafresa m’enviava un enllaç  del Mapa de Patrimoni Cultural a l’Ermita dedicada a la Mare de Déu del Roser,  a la finca de Cal Guix, al terme d’Arenys de Munt, a la comarca del Maresme, llegia que s’aixecava  a la segona meitat segle XX, i que la seva ubicació és ; Carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt (BV-5031), urbanització Tres Turons, a l'esquerra, la fitxa la descriu com un edifici d'una sola nau amb la coberta de teules àrabs a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. A la capçalera hi ha un absis frontal i un de lateral, a l'esquerra. Campanar d'espadanya o de paret amb coberta de teules a dues vessants.

Porta d'entrada amb l'arc de mig punt amb els muntants i les dovelles de pedra granítica treballada i ben escairada. Al damunt una obertura en forma d'ull de bou i al costat una petita finestra quadrada amb una reixa de forja. Escaires de la façana amb pedra granítica ben treballada. Tota emblanquinada.

Segons : https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/

ARENYS DE MUNT (8931 habitants - 419.49 hab/km2)

Índex de risc: 1185.91 (Molt alt)

 

Índex de risc dia anterior: 1355.53

 

Casos diagnosticats amb PCR els últims 7 dies: 37

 

Casos diagnosticats amb PCR els últims 14 dies: 49

 

Incidència acumulada de diagnosticats els últims 14 dies per cada 100.000 habitants: 548.65

 

Taxa de reproducció de l’epidèmia ponderada setmanalment (rho7): 2.16 (l’epidèmia creix si és superior a 1)

 

Actualitzat a 29/10/2020 9:01:05 amb dades fins a tres dies abans

La sindèmia sembla talment pensada per eliminar als col·lectius més desfavorits de la societat.  

SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE SENYÚS. CABÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA

 

El Jordi Vilá Juncá, publica una fotografia de l’Església advocada a SantIscle – i pensem que també a Santa Victòria- al nucli de Senyus, al terme de Cabó, ala comarca de l’Urgell sobirà. Lleida.

 

Les primeres noticies  de Senyús les trobem  l'any 1162, en l'acte d'homenatge i jurament de fidelitat prestat pels habitants de la vall de Cabó al bisbe Bernat Sanç.

La església advocada a Sant Iscle, i potser també a Santa Victoria?, actualment sense culte, i quasi ensulsiada , era sufragània de Sant Serni ( Sadurní) de  Cabó.

Patrimoni Gencat ens diu que Sant Iscle es troba al poble abandonat de Senyús, a uns 4 quilometres de Cabó. És un edifici d'una nau, coberta amb volta de canó, amb un absis semicircular que va ser sobrealçat. A la façana de ponent es troba la porta principal d'arc de mig punt amb una arquivolta, un ull de bou i un campanar d'espadanya de dos ulls grans d'arc de mig punt i un més petit, situat entre els altres dos ulls i a un nivell superior. al costat nord se li va afegir un cos.

La concentració de la població en grans nuclis urbans ha propiciat la pèrdua de  bona part del patrimoni històric, del significat dels topònims, i altrament facilita extraordinàriament la propagacióde la Covid.19.  Creure que això és pura casualitat, fora com tenir la innocència dels àngels, oi?.

IN MEMORIAM DE PEGUERA I DEL SEU FILL MÉS IUSTRE RAMON VILA CAPDEVILA. FIGOLS. EL BERGUEDÀ

 

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923) retratava entre 1890 i 1923, “algunes cases de Peguera i bestiar”, Peguera,Fígols, Berguedà

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/716/rec/24

Ramon Vila Capdevila (Peguera, Fígols, Berguedà, 1 d'abril de 1908 - Castellnou de Bages, 7 d'agost de 1963) ha mantingut viu el record d’aquest indret.

En aquest enllaç podreu ampliar informació sobre Peguera: 

http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/109743/1/TFG_Gallego%20Vila_Laia.pdf

Com era previsible, també Peguera ha estat “objecte de desig”

https://www.regio7.cat/bergueda/2019/11/13/empresari-projecta-centre-rendiment-esportiu/579658.html

https://www.youtube.com/watch?v=6a-oy50cfTU

La sindèmia que desvetllava la Covid.19 ha fet que bona part de la societat “toqui de peus a terra”, i sembla que aquest projecte, com tants i tants altres, romandrà al calaix, o millor encara al que Walter Elias Disney (Chicago, 5 de desembre de 1901 - Los Angeles, 15 de desembre de 1966) qualificaria com “ la terra de les fantasies”.

 

IN MEMORIAM. CASA DE MATERNITAT/CAL FRARES. SANT GENÍS DELS AGUDELLS. BARCELONA

 

Jordi Audet i Viñals (?- Cambrils,   el Camp jussà de Tarragona, 1938)

https://www.cambrils.cat/arxiu/fitxers/documents/documents-amcam/llistat-de-les-persones-que-van-morir-a-l-hospital-de-sang-de-cambrils-i-van-ser-enterrades-a-cambrils

Retratava el mes de desembre de 1926 , la  façana esgrafiada de la Casa de Maternitat o Cal Frares , a Sant Genís dels Agudells,  Horta-Guinardó (Districte).  Barcelona

Reprodueixo de : http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/6-4.shtml

Can Frares

Heretat veïna de can Barret (a l'altra banda del torrent que baixava de la font de la Llet). Masia primer, originària del segle XVIII, que al XIX va ser lloc de descans dels pares mínims. Amb la desamortització la casa va passar a ser propietat del notari Ferran de Moragas. Era una magnífica casa amb esgrafiats a la façana i capella. A partir de 1915 la casa i les terres eren de la Casa de la Caritat. S'hi van construir dos pavellons, anomenats preventoris, on s'acollien infants amb tuberculosi. La casa i els pavellons van ser enderrocats el 1973 en la remodelació dels equipaments del recinte Mundet.

Cap dada de l’autor de l’edifici, i/o dels esgrafiats, ni de l’advocació de la capella.

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) ; tenim documentades com a desaparegudes:

Capella de la Marededéu de la Mercè dels Pares Mínims des del 1493 fins el 1835 – Torre dels Frares o Can Frares – Passeig dels Castanyers.

 Capella-Oratori (interior) advocació desconeguda – Existia l’any 1844 – Ferran de Moragas i Ubach, després, l’any 1863 fou de Francesc Moragas i Barret, fundador de la C.P.V.E. Torre dels Frares o Can Frares – Passeig dels Castanyers, s/n.

Sou pregats de fer-nos arribar qualsevol informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com,  castellardiari@gmail.com , vitpons@gmail.com

Que la maledicció de Déu caigui sobre els responsables de tanta incúria!

 

IN MEMORIAM. DE FÀBRICA D’EMBOTITS A FARINERA, I AVUI CENTRE D’ARTS VISUALS DE VIS . OSONA

 

El Josep Fornell Costa, publica una magnifica  fotografia de la Farinera,  un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Vic.

Es va construir entre els anys 1896 i 1897 per acollir la fàbrica Joan Torra, que es dedicava a l’elaboració d’embotits.

L’arquitecte va ser l’ Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), assistit pel mestre d’obres Josep Ylla Cortinas (1845-1916 ) ;  a dia  d’avui  l’edifici es considera una de les obres més destacades de l’arquitectura industrial modernista de Catalunya.

Els usos d’aquest edifici han estat diversos, al llarg dels anys, des de l’elaboració d’embotits, a la producció de farines ,   la fabricació de calçat,  fins a la filatura de teixits.

 A partir dels anys 30, es dedicà a la producció de farines, i per això és anomenada Farinera Costa, activitat que va cessar l’any 2007.

 L’Ajuntament de Vic va adquirir aquest edifici i hi inicià una profunda transformació l’any 2009, sota direcció de l’arquitecte Jordi Garcés Brusés (Barcelona, 25 de juny de 1945) , amb una aportació econòmica del Fons Estatal d’Inversió Local de 2.192.527 € i el 2010 a partir d’un finançament del Fons Estatal pel Treball i la Sostenibilitat Local de 986.759 €.

Us deixo uns enllaços on podreu ampliar informació:

https://blog.museunacional.cat/sobre-fabrica-de-salchichon-de-vich-j-torra-1896-dalexandre-de-riquer/

https://www.academia.edu/3094955/El_colmado_dembutidos_Torra_i_San_de_Barcelona

https://mnactec.cat/blog/patrimoni-industrial/sinaugura-la-remodelacio-de-la-farinera-de-vic/

Nota : Cal que cliqueu damunt de cadascun dels enllaços i se us obrirà el document.

TENIU DADES DELS TÈCNICS QUE VAN TREBALLAR A L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE GUIXOLS?. L’EDIFICI HAVIA AIXOPLUGAT LES ESCOLES?. L’EMPORDÀ JUSSÀ, GIRONA

 

El Feliu Añaños Masllovet publicava una fotografia de l’edifici de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, del que hi ha una minsa informació;  es bastí l’any 1547 quan es reconstruí la casa coneguda com de Sant Bernardí; l’any 1579 s’amplià alçant-hi un pis.

A la façana hi ha un escut amb data de 1763, que recorda que durant aquest segle es millorà l’edifici.

 El 1847 s’alçà la torre del rellotge, restaurat entre 1940-1950 en ser destruït l’antic pels bombardeigs de l’aviació dels sediciosos feixismes encapçalats per general Franco que farien caure el govern LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC de la II República, i passarien per les armes a bona part dels que defensaven la legalitat i la justícia.

No en diuen res a :

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Guixols&page=2&pos=16

Està clar que tractant-se d’un edifici públic, TOTES les reformes estan documentades, tant clar però, com que la ‘inèrcia perniciosa’, que la dictadura inoculava en el cos social continua activa.

El valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, em feia arribar un missatge;

A l’Ajuntament de Sant Feliu de Guixols,  tinc documentada la intervenció 1944/1950, del 'Avelino Cimadevila Anido, arquitecte de Regiones Devastadas ..., 

Estem MOLT lluny encara del somni d’assolir la llibertat nacional.

EL MAS PASCUAL I LA SEVA CAPELLAADVOCADA AL SAGRAT COR DE JESÚS. TORDERA. EL MARESME

 

Patrimoni Gencat aporta una informació telegràfica de Can Pascual, al terme de Tordera a la comarca del Maresme.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=9257

No diu res de l’advocació de la capella.

Tampoc de l’autor de la reforma l’any 1929.

Havien deixat moltes preguntes a :

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2020/10/can-pascual-i-la-seva-capella-que.html

I, com és bon costum NOMÉS  teníem resposta del Centre de Documentació de Cultura Popular i  Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), que a volta d’email ens feia arribar dues imatges :

 

 Mas Pascual, Capella del Sagrat Cor de Jesús.  Veïnat de Sant Vicenç, Tordera, Maresme. Data fotografies 12-II-1984. Sense culte

Estem pendents  de rebre contesta  de l’alcalde Joan Carles Garcia Cañizares ( Barcelona, 07/11/1961 ) Diputat Provincial  i  President de l'Àrea de Cultura, a qui enviàvem un email a  tordera@tordera.cat  ,  alcaldia@tordera.cat  , garciacjc@diba.cat

Està clar que la reforma de l’any 1929 es duia a terme sota la direcció d’algun mestre d’obres i/o arquitecte, i ens agradaria tenir coneixement del seu non, cognoms i lloc i data de naixement i trapàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com , ah!, i també, també idèntiques dades del promotor.

És penós que tinguem informació de personatges que ni han fet, ni faran res de profit per la humanitat, i se’ns amaguin aquestes dades bàsiques dels que promovien el patrimoni històric, això més enllà de  la ‘inèrcia perniciosa’, que el franquisme inoculava en el cos social, ens fa quedar MOLT MALAMENT com a Nació, oi?:

 

MONUMENT A ROGER DE LLÚRIA. TARRAGONA

 

El Pere Julià Subirana publicava una fotografia, possiblement de principis del segle XX, sense esmentar el fons o l’arxiu on la trobava.

Explicava que  l’arquitecte Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926)i l’escultor Fèlix Ferrer i Galceran (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1843 – Almenar, 1912) en foren els autors. La primera pedra del monument es va col·locar el 19 d'agost de 1889

En aquella època “ no es mocaven  amb mitja màniga” , els millors, o dels millors en el seus respectius camps.

Que menys per al que deia  « a partir d'ara no hi haurà peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres », oi?.

Llàstima que aquelles paraules del Ruggero di Lauria i d'Amichi, victoriós almirall, enterrat al monestir de Santa Maria de Santes Creus, als peus del sepulcre de Pere el Gran (València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) , com tantes, i tantes, se les enduia el vent.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA SANT JORDI AL CARRER DE SANT HONORAT. BARCELONA

Francesc Flos i Calcat (Arenys de Mar, 1856 - Barcelona, 1929) fundava  l’any 1898, al      Carrer de Sant Honorat  de Barcelona l'Escola Sant Jordi fundada a per Francesc Flos i Calcat el 1898

Frederic Flos i Gibernau (1890-1949) retratava entre 1916 i 1937, “  Façana de l'Escola Sant Jordi,  fundada a Barcelona per Francesc Flos i Calcat , el 1898”, forma part del Fons, Frederic Flos i Gibernau, dipositat al Centre Excursionista de Catalunya

No trobava – contra l’opinió simplista de que a Internet “ hi ha de tot”, tot sovint en qüestions culturals que tenen relació amb Catalunya és força difícil trobar res interessant – gaire informació   de l’Escola, de la seva història, ...., sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com qualsevol informació i/o imatge, Catalunya us ho agrairà.

https://www.20minutos.es/noticia/20355/0/EL/SANT/JORDI/?fbclid=IwAR2FqvSrvTVKbwF1Lq0WVPhu_2LWBHFQWFcJjrsIEMnn9k_U8FP8cAiFCw8#

Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista – des de sempre havíem retratat els que tenien/tenen un interès arquitectònic- esperàvem trobar la col·laboració de moltes persones, ens malfiàvem i malfiem de les entitats “polítiques”, en les que més enllà de la bandera catalana,  continua actuant “ la inèrcia perniciosa” que la dictadura inoculava en el cos social. Reiterem la nostra petició, sou pregats de fer-nos arribar fotografies i dades de l’edifici que aixoplugava l’escola en la que estudiaven els vostres besavis, avis, pares,.., a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , Catalunya us ho agrairà.

La meva infinita gratitud als arxius que permeten l’accés lliurement, i el meu rebuig a empreses com la Vanguardia de Barcelona que han limitat/condicionat la consulta de la seva Hemeroteca, hi ha malmès de forma conscient i deliberada,  l’accés  als enllaços que  hi ha des de moltes pàgines.  Caldrà recordar  a Xavier de Godó i Muntanyola (Barcelona, 13 de desembre de 1941) que “ Catalunya no és seva senyor Comte ).

 Dissortadament no serà el Nadal  de l’any 2020 com cap dels anteriors, i preguem al bon Déu, que no sigui el primer dels que intuïa un conte publicat alNadal de Conte de guimera.info.

IN MEMORIAM. SANTA CECILIA DEL SOLER. TAGAMANENT. EL VALLÈS ORIENTAL.

Demanava als Amics de Tagamanent que m’ajudin a identificar TOTS els edifici religiosos que hi ha hagut al terme.

En ocasió d’identificar el Soler   i comunicar-ho  via email , mdc@csuc.cat   a l’  Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (Centre Excursionista de Catalunya), trobava una referència Santa Cecilia , que es documenta  com una capella amb aquesta advocació , situada sota les feixes més avall del safareig i la font del Soler; pel camí que puja per les Saleres de cara a la font.

La descripció  ens diu; construcció de modestes dimensions, de planta rectangular on només s'identifica un mur de dimensions considerables disposat de forma vertical. S'ha utilitzat la pedra rogenca local, com a principal element constructiu.

El coneixement d'aquesta església és molt precari, només es coneix la seva adscripció a Santa Cecília i no es té cap dada sobre la seva construcció o el seu vertader emplaçament.

 Es podria relacionar amb les masies dels voltants, de caràcter rural i dispers.

Agrairem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

CAPELLA DE SANT NICOLAU. EL BELLIT. TAGAMANENT. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Llegia que s’ensulsiava l’ermita de Sant Nicolau per construir la capella de la masia del Bellit,  això de “despullar un sant per vestir-ne un altre” sembla que té forà tradició, oi?

Us deixo una crònica a la memòria de l’ermita :

https://excursionismecientific.net/2012/11/22/sant-nicolau-del-bellit/

I, aquesta perquè pugueu veure com és/era aquesta masia del Bellit.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bellit

Volia documentar TOTS els edificis religiosos de Tagamanent, i demanava l’ajuda del  Jaume Font Rosell ;

Fora possible trobar o fer fotografies d’aquestes  capelles ?

Sant Nicolau

Ermita postser construïda al segle XII, per paral·lels propers. Destruïda i desmuntada al 1830 per edificar la capella de la masia El Bellit.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/10/capella-de-sant-nicolau-el-bellit.html

Vallforners

capella annexa en ruïnes, dedicada a Sant Esteve, situada al costat de l'entrada, per la part de migdia de la casa, actualment sense culte i utilitzada com a magatzem

El Soler

es documenta una capella dedicada a Santa Cecília, situada sota les feixes més avall del safareig i la font del Soler; pel camí que puja per les Saleres de cara a la font.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/10/in-memoriam-santa-cecilia-del-soler.html

Montcau de Dalt

La capella del Montcau de Dalt, fou bastida al segle XIX i estava dedicada a la Mare de Déu dels Dolors.

Algunes, les mes conegudes, ja les tinc:

ESGLÉSIA DE SANTA EUGÈNIA DEL CONGOST. TAGAMANENT.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/06/esglesia-de-santa-eugenia-del-congost.html

SANTA MARIA. TURÓ DE TAGAMANENT

http://relatsencatala.cat/relat/visita-a-santa-maria-turo-de-tagamanent-valles-oriental/1049929

CAPELLA DE LA RECTORIA DE TAGAMANENT.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/05/capella-de-la-rectoria-de-tagamanent.html

Sou pregats de fer-nos saber a quina advocació estpa dedicada a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Capella de Sant Isidre de la Figuera

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-magatzem-d%E2%80%99eines-%E2%80%98trenti%E2%80%99-de-la-figuera-advocat-en-temps-a-sant-isidre-tagamanent-valles-oriental-catalunya/

Sant Cebrià de la Móra

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/07/esglesia-de-sant-cebria-de-la-mora.html

De la capella de Sant Nicolau del Bellit reprodueixo de https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-nicolau-del-bellit

Al costat de ponent de la masia del Bellit, en un cos afegit, es va construir la nova capella en planta baixa i terrassa porticada a la part superior. A la llinda de la porta d'accés hi ha data de 1830, segurament fou en aquest moment quan es traslladà el culte de l'ermita de Sant Nicolau des de el turó a la capella, on es bastí un altar dedicat a Sant Nicolau, un sant documentat a partir del segle IX i de culte força tardà a les nostres terres.

La capella, es troba annexe a la casa del Bellit, fou afegida per Josep Maria Bellit el 1830 segons indica una inscripció a la llinda (JOSEP BELLIT, 1830), moment en que s'efectuaria el trasllat del culte. A la façana hi ha un òcul o ull de bou sobre la porta, que ajudaria a il·luminar el recinte i més amunt, una finestra amb dos ferros que haurien subjectat la campana.

Aquest conjunt apareix tancat per un mur de pedra a mode de barri.

L'interior és d'una sola nau, amb l'altar i una petita sagristia a la part de darrera amb espais que s'haurien utilitzat com a sagrari i per armaris, així com la galeria coberta del lateral. La coberta és diferent de la casa que vessa cap a les façanes principal i posterior a nivell inferior de l'habitatge i la pallissa.

Els que pugueu, visc en un dels municipis, Sabadell, Terrassa, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Matadepera, Polinyà, Ripollet, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Sentmenat i Viladecavalls, en els que se’ns MANAT que ens quedem a casa tant com puguem, que  reduïm al màxim l'activitat social i limiten els contactes – tot això, s’ha d’entendre de forma presencial, no telemàtica - , i   tornem a reduir al 50% l'aforament a bars,  restaurants i els actes religiosos; sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca.