dissabte, 28 de desembre del 2019

LA MAL DITA TORRE DE GUAITA I BADA DEL MAS DEL BISBE. CAMBRILS. EL CAMPS JUSSÀ DE TARRAGONA.

Fèiem un tomb per camp jussà de Tarragona, i explicava als meus companys de viatge, que a Cambrils, a Tarragona, a Catalunya,.., no sempre s’havien lligat els gossos amb llonganisses, i que fins en algunes èpoques, els quissos circulaven lliurement sense cap corda ni corretja que els oprimís el coll.

Retratava al Pere Albert Carreño i al Juan Navao Monero, davant la Torre de defensa del segle XVI, construïda per a vigilar i defensar la costa dels pirates barbarescos, de vegades anomenats també, corsaris otomans.


Patrimoni Gencat ens diu ; Torre de planta quasi quadrada amb matacans senzills i dobles. Obra de paredat, amb reforços de carreus als angles. Davant la porta hi ha un pou, cegat. Medeix uns 5'75 metres de costat i uns 18 metres d'alçada.
A l'angle est es podia observar una làpida romana posteriorment trasllada Museu de Reus.

A la dècada dels 60 el segle XX – en els millors ‘AÑOS TRIUNFALES DE LA DICTADURA' - va esllavissar-se l'angle sud, i diferents entitats culturals van intentar – i sortosament ho aconseguien - evitar el seu definitiu aterrament.



Fotografies . Pere Català i Roca . 1962

Va ser restaurada al 1987 per part de l'Ajuntament de Cambrils, està clar que la denominació ‘torre del mas del Bisbe’ feia referència a un temps força llunyà, oi?.

A Cambrils vaig néixer l’únic Bisbe de l’Església catòlica, que quan li van donar a triar entre Franco o els seus fidels – que és tant com dir a Déu – es va singularitzar, això que certament li comportaria morir en terres llunyanes, li atorgava pels segles dels segles, seure al costat de Déu, i l’etern record de les successives, encara que cada cop més minses, lleves de catòlics.


Des dels peus de la torre li demanava al Venerable, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), que portes la meva pregaria davant la Altíssim, i que alhora intercedís perquè es pugues fer realitat, Senyor; allibera el teu poble !

dissabte, 21 de desembre del 2019

CASTELL I ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE L'ARBUL. TREMP. PALLARS JUSSÀ, LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies del santuari de la Mare de Déu d'Arbul, i de la torre del Castell. Tremp . Pallars Jussà, Lleida.


Patrimoni Gencat
ens diu que el Castell i l'Església de la Mare de Déu de l'Arbul es troben situats sobre el cingle de l'Arbul, a la Serra de Montllobar. Molt probablement, originàriament formaven un conjunt, essent l'actual església la capella castellera de la pròpia fortificació. Al sud de tot el conjunt es troba situat un jaciment que conté restes d'una sèrie d'habitacions.

El castell, que es troba en estat de ruïna, presenta sols l'estructura de la torre que és de planta allargada i oblonga. La paret més ben conservada és aquella meridional on es diferencia una espitllera. Interiorment, la finestra espitllera és acabada amb un arc de mig punt. El paredat combina carreus rectangulars i regulars amb morter de calç; a la base es nota la diferència de carreus, que presenten una forma més gran.

L'església, situada a 100 metres al sud del castell de l'Arbul, consta d'una sola nau amb volta de canó i absis semicircular. Les façanes no presenten ornamentació, excepte a l'absis, on apareix un fris continu d'arcuacions cegues sota el ràfec, típica decoració llombarda. També es diferencia una finestra de doble esqueixada paredada. En la façana occidental s'ubica la porta d'accés en forma d'arc de mig punt adovellat. A sobre, un ull de bou de factura més tardana i una espadanya de dos ulls que culmina la façana. A les façanes nord i sud s'identifiquen dues obertures més, dues portes paredades.


L'aparell és de carreu més o menys regular distribuït en filades.

Interiorment es poden diferenciar dos arcs torals que sustenten la volta i destaca, sobretot, la decoració barroca, de caire popular, que s'ha conservat en bastant bon estat. Tot l'absis és cobert per decoració pictòrica caracteritzada per la utilització d'uns colors molt vius i plans.


https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/05/goigs-la-mare-de-deu-darbul-eroles.html

divendres, 20 de desembre del 2019

ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANTA MARIA DEL CAMÍ. ARGENÇOLA. L’ANOIA

Ens aturàvem el Pere Albert Carreño, que exercia com a xofer i fotògraf, i que té molt avançada la formació per assolir el grau de sherpa per les terres de Catalunya, el Juan Navazo Montero, que ens havia ‘descobert’ la Plaça Major de Sant Pere dels Arquells- descobriment que li valdrà, i molt en la seva avaluació per assolir el nivell de sherpa - , i l’Antonio Mora Vergés, sherpa ‘oficial’, al petit nucli de Santa Maria del Camí, per retratar l'església romànica , situada al costat de la carretera N.2 – en el seu traçat antic - en el tram que des de la Panadella mena fins a Jorba. Uns metres més avall, s’alça des de 1919 una NOVA església d’estil neoromànic de la que esperem rebre’n informació del promotor i de l’autor des del Bisbat de Vic.


Patrimoni Gencat ens diu ; temple és d'una sola nau, coberta amb volta de canó, i absis semicircular, units per un arc presbiteral visible des de l'exterior. Té dues capelles a manera de creuer obertes en el gruix del mur. En l'absis hi destaca una finestra circular, molt singular, amb decoració esculpida de motius geomètrics que forment un relleu en ziga-zaga a tot el vol. L'accés, al mur de tramuntana, es realitza per una portalada d'arcs de mig punt en degradació. A la dovella central hi ha l'escut de Santa Cecília de Montserrat. Un campanar d'espadanya modern s'alça al mur de ponent, on hi ha una edificació adossada al mur.


El monestir de Santa Maria del Camí fou un priorat benedictí des del 1228 quan va ser cedit a l'abadia de Santa Cecília de Montserrat que hi va edificar l'església.

Al 1539 va passar amb tots els seus bens al monestir de Montserrat ja que no hi havia prior ni comunitat des de feia anys.

Al 1840 s'uní al terme de Veciana, anteriorment junt amb Castellnou del Camí era una antiga quadra. Actualment forma part del terme d’Anglesola.
Va ser sufragània de Sant Martí dels Albarells fins al 1868 que es convertí en parròquia.

El culte s'hi mantingué fins el 1919, data en que va ser substituïda per una església aixecada al seu costat, de la que esperem rebre informació del promotor i de l’autor des del Bisbat de Vic.


Al 1945 es renovà la decoració interior – ens agradarà rebren imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com ) amb pintures de Miquel Llacuna i Alemany (Igualada, 13 de desembre de 1915 – 6 de setembre de 1967), Francesc Vidal i Gomà (Barcelona, 1894 - Barcelona, 1970), es cita també com a pintor A. Moncunill i Torres del que no en trobava cap referencia, sou pregats de fer-nos-en arribar informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

N'haviem publicat un post l'any 2010 : http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/les-santa-maries-del-cami-ral-darago.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L'ASSUMPCIÓ DE L'ARANYÓ. ELS PLANS DE SIÓ, LA SEGARRA. LLEIDA

El Pere Albert Carreño tenia un especial interès en visitar l’Aranyo, el poblet on va néixer Manuel de Pedrolo i Molina, 1 d’abril de 1918.

Feia un dia rúfol, hi havia com toca en aquesta època boira, es respirava humitat.

Retratava en primer lloc la que va estar església parroquial, advocada a l’Assumpció de la Mare de Déu, a la que no podíem accedir: a l’Aranyó com a tota mostra de vida, trobàvem uns quants gats que intentaven evitar la mullena. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Patrimoni Gencat en diu; església situada a les afores del nucli de l'Aranyó, de nau central i una sola nau lateral al costat dret de la construcció, amb coberta a dues aigües i realitzat amb paredat i arrebossat, amb absis recte.

La façana presenta la porta d’accés graonada, amb arc de mig punt adovellat, resseguit per un guardapols, per sobre de la qual es pot observar una petita obertura rectangular, culminant amb un campanar d'espadanya de dos ulls.

També cal destacar la presència de contraforts al llarg de l'edifici, posteriors a la construcció original.

El Castell d’Aranyó, és molt difícil de retratar donada l’angostura del petit nucli.


A l’entrada del poble, hi ha un estàtua en memòria del Manuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, Segarra, 1 d’abril de 1918 — Barcelona, 26 de juny de 1990 )



Em feia adonar el Pere Albert Carreñó que l’estàtua té el peus descalços, als segarrencs els agrada tocar de peus a terra, oi?.

Prop de l’Aranyó, avui invisible per la boira, hi ha el nucli de Montcortès, on son encara visibles les restes de la casa Companys, on havia passat molts estius el President màrtir.

REFLEXIONS DAVANT LA INDOCUMENTADA ESGLÉSIA ‘NOVA’ DE SANTA MARIA DEL CAMÍ. ARGENÇOLA. L’ANOIA.

Les dades relatives a la NOVA església de Santa Maria del Camí, evidencien clarament el menyspreu vers la Catalunya interior, tant de les mal dites Autoritats Civils, com les Religioses ; Edifici de planta rectangular amb absis semicircular a la capçalera i dues absidioles a manera de creuer.


Fotografies. Pere Albert Carreño

Té una sola nau, coberta per una volta de canó. Es d'estil neoromànic i té la particularitat d'estar orientada a l'inrevés (capçalera a ponent).
Al 1919, fou bastida l'actual església nova d'estil neoclàssic,

Èpoques. Segles: XX inici .

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=6101

Està clar que a l’any 1919 el disseny possiblement el va dur a terme algun mestre d’obres i/o arquitecte, oi?. Qui en pot saber les dades, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,...?

Per quin motiu s’aixecava una església NOVA en un nucli de població tant petit ?. Qui va ser el promotor del nou temple?. Qui en pot saber les dades, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,...?

Qui va ser l'autor de les pintures murals?. Ens calen les seves dades, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,...?

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

En demanarem dades a la Parròquia de Sant Llorenç de Sant Llorenç d’Argençola, i al Bisbat de Vic: parroquiesdeponent@hotmail.com

L’expressió el ‘cul del món’ es fa servir massa sovint per designar les terres de la Catalunya interior, no us sembla que en forces aspectes els que viuen com una ‘merda’ - si ens creiem el que ensenya la televisió – son els que viuen a la megalòpolis, oi ?.

dilluns, 16 de desembre del 2019

SANT MARTÍ DE SOLDUGA, O DEL JUAN AMADOR. EL PALLARS SOBIRÀ

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies d’un edifici que identifica com l’església de Sant Martí – NOVA- de Solduga, i una vista general del indret.



Patrimoni Gencat fa esment de les restes de l'església advocada a Sant Marti al nucli quasi deshabitat de Solduga , i ens explica que era un edifici d'una nau capçada amb un absis de mig cercle de planta irregular degut a la peculiaritat del terreny on està bastida. La coberta de la nau era amb bigues i l'absis està cobert amb volta de pedra i lloses a l'exterior. Al centre de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada.
Llegia però que la gent de Solduga va aixecar durant el segle XVIII una altra església en honor de Sant Martí , que el Juan Amador , el mosso de la Rosalia, originari de Tegucigalpa està restaurant pedra a pedra.

http://www.engarrista.com/node/613

http://coscollet.blogspot.com/2014/02/ruta-els-pobles-perduts-ii-solduga-el.html

http://www.patrimonioblidat.cat/index.php?option=com_patrimoni&view=detalle&id=257

http://janonomar.blogspot.com/2016/03/urbex-solduga-esplugues-el-pueblo.html

Per descomptat, ens agradarà rebre més dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , tant de la Rosalia, i del Juan Amador, com de l’edifici restaurat que el Raul Pastó Ceballos, identifica com l’església de Sant Martí – NOVA- de Solduga

Quan al topònim, hi ha diferents hipòtesis :

http://revistas.iea.es/index.php/ARG/article/viewFile/1985/1979 . Puede proceder de una forma derivada de Solidus, en Soliduca posiblemente.

La que li atorgaria el sentir de ‘solana’

O encara al diccionari català valencià balear ; Etimològicament de l'ibèric Salduba,.

Sembla que des de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA, s’han donat ordres a les biblioteques per complicar la consulta d’algunes obres enciclopèdiques com l’Onomasticon Cataloniae obra que va dirigir l’eminent filòleg, , Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), atesa la deriva anticatalana, diria que ho trobo quasi lògic.

Fora possible trobar aquesta obra en algun altre lloc ?

dissabte, 7 de desembre del 2019

SANT QUIRC DE DURRO. LA VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA CATALANA. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de Sant Quirc de Durro, ermita situada a uns 1.500 metres d'altitud, en el Camí de Durro a Sant Quirc, al costat dels Prats de es Santquircs, a la Vall de Boí, a la Ribagorça catalana.

Patrimoni Gencat
en diu que és un petit temple isolat de nau única amb capçalera d'absis semicircular i coberta amb volta de canó apuntada sobremuntada per unes golfes i teulada a dues vessants.


L'edifici és el resultat de dues fases constructives. A la primera pertanyen el cos de la nau el cos de la nau i l'absis i a la segona les golfes i el teulat. No es pot establir una cronologia exacta de l'edifici, l'obra romànica però, es podria datar al segle XII i la segona fase seria dels segles XVII i inici del XVIII. Aquestes dues etapes es veuen clarament en l'aparell constructiu, el d'època romànica es de carreus ben treballats i disposats en filades regulars mentre que l'ampliació és feta amb pedres poc treballades i disposades irregularment. De la mateixa època de l'ampliació és l'espadanya de dues obertures.

L'entrada a la capella és un petit portal amb un arc de punt rodó adovellat que està situat a la façana sud. L'interior de la capella presenta un ambient de clara filiació barroca que genera una forta contradicció amb l'embolcall on els referents romànics són dominants.

La coberta és de volta de canó seguida i les parets estan recobertes d'arrebossat emblanquinat. Als peus de la nau hi ha un cor entresolat amb estructura i barana de fusta. Tots aquests elements interiors sembla que són producte de les reformes que daten dels segles XVII i XVIII. La unió del presbiteri amb la nau es realitza per dos arcs en degradació que s'obren a l'absis semicircular.

https://www.vallboi.cat/ca/esglesia-romanica/sant-quirc-de-durro

Damunt de la boca de l'absis la paret testera s'aixeca lleugerament i en ella s'obre un petit òcul. A part de la claror natural que penetra de fora, l'esglesiola disposa d'un sistema complementari d'enllumenat que es composa de dos pisos de braços amb uns plats als extrems on s'hi encasten les candeles, i es poden fer pujar i baixar mitjançant unes corrioles. Aquest sistema d'il·luminació el trobem altres temples de la Vall. L'enllosat de la nau el formen grans pedres de dimensions variables i no massa regulars.

Cal fer especial menció al frontal d'altar romànic que procedent d'aquesta esglesiola es conserva al Museu d'Art de Catalunya, obra datada als inicis del segle XII que representa diversos episodis del martiri dels sants titulars de la capella. A la capella en podem veure una reproducció.

https://www.vallboi.cat/ca/esglesia-romanica/sant-quirc-de-durro

A la capçalera hi ha un retaule barroc on hi ha pintats sant Pau amb l'espasa, a la banda de l'evangeli, i sant Pere amb les claus, a la banda de l'epístola. Al centre sobre una peanya hi ha la imatge gòtica d'alabastre policromat de santa Julita amb el petit sant Quirze a coll.

El 1997 es procedí a una restauració integral de la volumetria de la nau, en clau romànica, en funció de les recerques arqueològiques.
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=11595

Que la Vall de Boí té merescuda fama per les seves esglésies és noticia sabuda, tant, tant, tant, com que comarques com el Moianès – entre altres – curulles d’art romànic son a dia d’avui quasi desconegudes.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/10/miseria-romanica-al-terme-de-santa.html

Sortosament, a Catalunya , des de la iniciativa privada s’esmercen recursos per recuperar aquest patrimoni col·lectiu.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/12/sant-miquel-dolo-is-not-dream-santa.html

Catalunya – encara – és un destí cultural per descobrir.

https://www.vallboi.cat/ca/esglesia-romanica/sant-quirc-de-durro

dimarts, 3 de desembre del 2019

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANT JULIÀ DEL CONGOST. SANT MARTÍ DE CENTELLES. OSONA. PATRIMONI DESAPAREGUT DE CATALUNYA.

Sobre l'Oller, al puig de Sant Julià, resten els vestigis d'una antiga capella dedicada a aquest sant i documentada des del 1007.


Aquesta església es trobava ubicada dins l'antic terme del Castell de Esteve, i més tard de Centelles, on apareix classificada com a capella rural.

La seva existència es troba documentada en el testament d'Odesind al segle XI, el qual manà donar a la casa de Sant Julià una peça de terra prop del riu Congost a la carretera.

El culte segurament no perdurà gaire en el temps ja que a inicis del XVIII el rector de Valldeneu, en la consueta que va redactar parla de l'església de Sant Julià considerada per la gent com l'antiga església parroquial, tot i que ell no n'està convençut.

El 1719 l'edifici era un munt de runes i on encara s'hi podia veure algun enterrament. La possible ubicació de la capella i del mas es situa tradicionalment en el Pla de Sant Julià.

Fotografia. Anna Maria Gómez Bach

Us deixo un enllaç a l’excel·lent treball del Joan Portet Pujol, LA CAPELLA DE SANT JULIÀ DEL CONGOST.
file:///C:/Users/Antoni/Downloads/38549-Text%20de%20l'article-38517-1-10-20060510.pdf

En matèria de destrucció del patrimoni històric , dissortadament el REINO DE ESPAÑA excel·leix en la seva pràctica.

Que ho fa que això NOMÉS succeir en activitats negatives?.

IN MEMORIAM. EL PONSICH DE SANT MARTÍ DE CENTELLES. OSONA. PATRIMONI DESAPAREGUT DE CATALUNYA.

El Crisant Palau, publica unes fotografies de l ‘Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (Centre Excursionista de Catalunya), amb aquest peu de foto

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3411/rec/4

1925 - El Ponsich - Les úniques referències que he trobat són. "Parròquia de Aigufreda" "A sota el ferrocarril"

El Joan Miró Farrerons , li dona la resposta; el Ponsic, mas del terme municipal de Sant Martí de Centelles f, s'enderrocà als anys 80 , per facilitar el traçat de la autovia C 17.

Per descomptat, si en teniu/trobeu dades i/o altres imatges, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3427/rec/1
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3416/rec/2
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3411/rec/4

De la masia homònima - també desapareguda - al terme de Sant Quirze, al Vallès Occidental, ja en fèiem en el seu moment una evocació:
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2019/04/in-memoriam-de-can-ponsich-sant.html
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/2680/rec/3
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5407/rec/5

En matèria de destrucció del patrimoni històric , dissortadament el REINO DE ESPAÑA excel·leix en la seva pràctica.

Que ho fa que això NOMÉS succeir en activitats negatives?.

dilluns, 2 de desembre del 2019

ANTIGA ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA D'OLÓ. EL MOIANÈS.

Pujàvem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, fins l’antiga església parroquial de Santa Maria d’Oló que apareix esmentada l’any 999, data en què es féu una deixa per a la seva dedicació; el 1077 se'n documenta una altra, així com també el 1093.

Situada dintre de l'antic terme del castell d'Oló, la seva història està vinculada a la del castell.

Com a parròquia apareix esmentada el 1093.

Fins el 1332 que durà el domini de la família Oló sobre aquesta parròquia, i fou en aquesta data que el castell fou venut a Ot de Montcada.

L’any 1364 el Monestir de l'Estany l'adquirí, i en va dependre fins que s'extingí la vida regular del monestir, cosa que succeí el 1592, data en què es crearen les Cinc Dignitats Reials - 5 canonges de les diòcesis de Girona, Vic i Barcelona que actuen com a co-senyors o co-barons, l'església de Santa Maria d’Oló, en dependrà fins a l’any 1775 en que es produeix l'extinció de la comunitat , des d’aleshores l'església passa a ser parròquia ordinària del Bisbat de Vic

L'edifici actual construït cap el 1646, sembla no conservar cap resta romànica.

Patrimoni Gencat ens diu que l’estructura de l’església actual està formada per tres naus. La nau central és de forma rectangular i 20 metres d’allargada per 8 metres d’amplada. A dreta i esquerra de la nau central, hi ha dues naus laterals, de 12 metres d’allargada per 4 metres d’amplada. L’absis és rectangular, i Sa nta Maria llueix un campanar esvelt en forma de torre. La porta d'accés està coronada per un arc de mig punt, a sobre del qual hi ha un frontó partit, amb un escut al centre i dos florons. Flanquejant la porta trobem en relleu una pilastra a cada cantó. En la portalada hi ha gravada la data de 1646. Un ull de bou s'obre en la part superior de la façana, En l'absis hi podem veure les restes d'una finestreta tapiada. L'aparell és obrat amb carreus irregulars de calcaria i gres, sense ser disposats en filades.


L'interior de l'església és fosc. A l'entrada hi ha un cor i l'església és coberta amb volta d'aresta falsificada.

L'església parroquial de Santa Maria d'Oló conserva dos retaules barrocs. El retaule major, dedicat a la Mare de Déu Assumpta, és obra de l'escultor manresà Pau Sunyer.


La seva construcció fou contractada l'any 1663 i es va acabar l'any 1673. De planta poligonal, amida 8,40 metres d'alçada per 6,30 metres d'amplada. Cal remarcar-ne el bon tall de les escenes bíbliques i marianes representades en els diversos plafons. El retaule fou restaurat l'any 1991.

En la nau lateral dreta es conserva un petit retaule de Sant Isidre.

Especial esment a la imatge del Crist de la pregunta, que amb el cap alçat, i els ulls oberts, formula el seu, "Elohí, elohí, lemà sabactani?" Que traduït vol dir: "Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?"



Ens expliquen que únicament es fa culte el dia de Sant Sebastià, 20 de gener a l'Església Catòlica Romana, 18 de desembre a l'Església Ortodoxa

diumenge, 1 de desembre del 2019

ANCIENNE EGLISE DE SANT ANDREU DE BISCARRI. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos, amb el que constituíem una ‘joint venture’ per donar a conèixer el patrimoni històric de Catalunya , em feia arribar fotografies de l’antiga Església parroquial de Sant Andreu de Biscarri , al terme d’Isona i Conca Della, a la comarca del Pallars jussà, l’edifici religiós que sens dubte ha estat objecte de reconstruccions i reformes, es localitza al costat del clos del cementiri en l'espai que ocupava la població antiga de Biscarri, avui abandonada, situada al nord del nucli actual.




En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTM i DEMOCRÀTIC de la II República, a la que TOTS ELLS havien jurat LLEIALTAT, el poble vell quedà pràcticament del tot destruït, pel fet que es trobava just al límit de les defenses de l'exèrcit republicà, en un front que quedà estabilitzat, amb sovintejats bombardeigs des del bàndol franquista, durant gairebé un any.

Les ruïnes del poble vell són encara visibles, a redós de l'església romànica de Sant Andreu.

El poble de Biscarri ja havia sofert un procés d'abandonament progressiu al llarg del primer terç del segle XX, de manera que l’any 1936 ja no hi vivia pràcticament ningú.

Patrimoni Gencat ens diu que és una construcció romànica força modificada d'una nau capçada per un absis de semicircular precedit per un ampli arc presbiteral que presenta una fornícula a banda i banda també semicircular. La nau és coberta amb volta de canó amb un arc toral central que separa el tram de perfil apuntat del costat de ponent, del de mig punt, del costat de llevant. En una modificació posterior, als dos costats de la nau es van obrir dos absis formant una mena transsepte irregular. El braç de migdia és de planta semicircular i el de tramuntana rectangular.

Manté l'accés per una portalada oberta al mur de migdia. A l'exterior destaca l'absis principal amb una ornamentació llombarda, formada per grups de dues arcades cegues separades per lesenes, i una finestra central de doble esqueixada. L'antic campanar d'espadanya de la façana de ponent ha estat transformat en una torre en època molt recent.

Quan al topònim Biscarri , Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa la seva procedència de la llengua dels ibers, així bisc tindria el significat de llom, carena o cresta (de muntanya), i el sufix arri el de població, com trabereu en molts altres noms de pobles pirinencs o propers: Benavarri, Ginestarre, Lasquarri, Unarre...

Biscarri , topònim descriptiu – com sol succeir arreu - voldria dir “el poble de la carena”

Així doncs, Biscarri seria el poble de la carena.

El Miquel Pujol Mur i la Maria Rosa Planell Grau, amb qui he tingut el goig de caminar , retrataven i documentaven aquesta antiga església, i la ‘nova’ que entrava en funcionament el 12 d’abril de 1957 :

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2019/03/sant-andreu-de-biscarri-isona-i-conca.html
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2019/03/sant-andreu-nou-de-biscarri-isona-i.html

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la ‘nova església de Sant Andreu de Biscarri’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Per als catalans, el patrimoni històric i la seva correcta documentació, son un imperatiu ètic. Ens temem però, que al mateix nivell que ho son per als anticatalans, la seva destrucció i/o anorreament.