dimarts, 28 de desembre del 2021

ESGLÉSIA ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE AL SERRAT. PARRÒQUIA D’ORDINO

 

El Jordi Vila Juncá publica una fotografia de l'església de Sant Pere  que es troba al  nucli del Serrat, poble de la parròquia d'Ordino




Va ser construïda entre els segles XVI - XVII i reconstruïda al segle XX, ens agradarà tenir noticia  a l’email castellardiari@gmail.com  , de  nom, cognoms, i lloc i data de naixement i traspàs de l’autor de l reconstrucció.


 És un edifici de planta rectangular amb una coberta de dos vessants.


A sobre de la porta hi ha un petit campanar de cadireta, d'obertura de mig punt.


Sant Pere és el patró de la parròquia d'Ordino i cada any el 29 de juny, en ocasió de la diada de l’apòstol,  s’hi celebra una missa a l'aire lliure per rendir culte al Sant.


Si  en teniu ocasió visiteu Andorra, i si sou catalans – i us estimeu la vida, eviteu viatjar a Palència, almenysfins que tanquin a la presó al Pablo Casado Blanco (Palència, 1 de febrer de1981)

diumenge, 26 de desembre del 2021

SANTA ELISABET. SANT JOAN DE LES ABADESSES, EL RIPOLLÈS

 

deigenitrix ha fet una gran tasca a la que només li cal “ afinar” , com per exemple l’entrada :

 

https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Girona&ver=2406&fbclid=IwAR1ENeT-L2DET1E0EZho_LyoPawF_7OGaZuG0WLeEaANEHSNr2KBi47Mu1Q#tgv

En la que publica una fotografía, Virgen de Sant Joan de les Abadesses




Siglo de la Imagen: XIV       

Observaciones: Imagen tardana de entre el conjunto de las imágenes de la web, pero se pone por la curiosidad del infante; tan poco visto.

L’Enric Sànchez-Cid, el mestre , contestant a la meva pregunta; Que en podeu explicar d'aquesta imatge ?.

Em deixa un comentari:  Santa Isabel,  o Elisabet,  embarassada.

Cal recordar la visitació, quan Maria va a trobar a Isabel o Elisabet,  Lluc, 1, 41-42:




Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant.

 Llavors cridà amb totes les forces:

Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes!


Si teniu manera de fer-ho saber al deigenitrix, us ho agrairé infinitament.

divendres, 24 de desembre del 2021

MONTFERRER. MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE “ DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


En  aquesta ocasió publica una fotografia de  Montferrer, o Montferrer de Segre, un poble nucli principal del municipi de Montferrer i Castellbò, a l'Urgell sobirà.





El poble antic és emplaçat dalt d'un serrat arran del riu Segre, continuació del serrat de Castellciutat, a 735 metres d'altitud.

 

Havia estat municipi independent, el 1857 aquest va ser incorporat al municipi d'Aravell, juntament amb el de Bellestar, passant-se a denominar Aravell i Ballestá. El 1970 quan s'incorpora Castellbò al d'Aravell es va canviar la denominació a Montferrer i Castellbò, sent-ne Montferrer el cap municipal.

 

Hi hagué, ací, l'antic castell de Montferrer. L'església parroquial de Sant Vicenç de Montferrer també és en aquest lloc. Rectangular, té un alt campanar de torre. La majoria de cases d'aquest sector són construïdes de pedra i amb teulats de llicorella.


Al peu del serrat, prop de la carretera, s'han construït a partir del decenni dels seixanta algunes cases noves i també restaurants.

 

A la part del serrat més propera a Castellciutat començà el 1975 la construcció d'una urbanització el Balcó del Pirineu.

 

Quant a les festes, Montferrer celebra la seva festa major el penúltim diumenge d'agost, bé que les celebracions duren 3 dies (dissabte, diumenge i dilluns). Altres festes del municipi són la Festa Vella, que se celebra el quart diumenge de setembre, la festa de Sant Vicenç (el 22 de gener), que només se celebra quan s'escau en diari, i la festa de Sant Josep (19 de març), que es commemora amb una missa i de vegades també amb actes festius.


Fins al 1994 s'havia celebrat una representació de teatre la vigília de Reis

dilluns, 20 de desembre del 2021

TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ O TENIA L’ESGLÉSIA DE LA COLONIA MOLINOU?. CAMPDEVÀNOL. EL RIPOLLÈS

 

La Montse Pujol Gil, publica una fotografia ;  Molinou (la casa pairal i la colònia) 19.12.21




Llefia que el conjunt arquitectònic és format, a més de l'edifici industrial, per una església – de la que ens agradarà tenir noticia de l’advocació -  i habitatges dels treballadors amb serveis, situats paral·lelament i al costat a la carretera N-152, concretament al quilòmetre 111,3. Els habitatges són de tres plantes i presenten diferents estils, a causa de les reformes diverses que s'hi han anat fent.


L'església es caracteritza pel seu alt campanar vuitavat amb coberta punxeguda.


Es tracta d'una colònia de dimensions reduïdes que actualment es troba en un estat de conservació força dolent.


La colònia pren el nom d'un antic molí fariner, emplaçat en el mateix indret.


Entre 1929 i 1930 es va substituir el molí per una fàbrica tèxtil i es van construir els habitatges.


Quan va tancar la fàbrica s'hi va s'hi va instal·lar la paperera Guarro-Casas, que va arribar a tenir 160 treballadors als anys setanta-vuitanta i que va tancar a principis del 2004


Del mas del Molí Nou en diu Patrimoni Gencat  que és un exemple notable de casa rural catalana en la que s’han dut a terme  successives remodelacions de gran qualitat constructiva i estètica,  això eia que assolis l'actual volum que emergeix de manera imponent en el paisatge,  i  que  la convertit en una fita en el camí de la Cerdanya a causa de la seva situació de domini sobre la carretera de ribes de Freser.


La Montse Pujol Gil, em deixava un comentari ; Antonio Mora Vergés, aquestes colonies (Molinou, Pernau i Herand,) no tenien església. Estaven enclavades en l'antiga parròquia d'Armàncies i Sant Martí era l'església.


Si en teniu ocasió visiteu la comarca del Ripollès  , i si sou catalans  - i us estimeu la vida - eviteu viatjar a Palència, almenys fins que tanquin a la presó al Pablo Casado Blanco (Palència, 1 de febrer de 1981)



diumenge, 19 de desembre del 2021

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT JAUME, A SANT JAUME DE LIERCA?. LA GARROTXA

 

El Matias En Mais Castanyer, publica una fotografia amb aquest peu informatiu ; de les esglésies de la comarca de la Garrotxa la parroquial de Sant Jaume de Llierca, advocada a l’Apòstol Sant Jaume,  és una de les que conserven més elements construïts per Sadurní Brunet Pi (Vallirana, 1886 – Olot, 1958):

https://sadurnibrunet.com/2017/12/26/sant-jaume-de-llierca/


De les esglésies de la comarca de la Garrotxa la de Sant Jaume de Llierca és una de les que conserven més elements construïts per Sadurní Brunet. Entre els anys 1947 i 1949 hi va anar desplegant un projecte que abastava l’altar major, els altars laterals del Sagrat Cor i de la Puríssima, a més de la trona, les reixes de ferro forjat i algun altre element decoratiu. Com en moltes altres ocasions, l’encàrrec va començar l’any 1947 amb els altars laterals més petits destinats al Sagrat Cor (acompanyat de santa Llúcia i sant Antoni) i a la Puríssima i, fins al cap de dos anys, no es van aplegar les almoines suficients dels feligresos per tal d’abordar l’obra central, l’altar major. Per a aquesta peça culminant va fer mitja dotzena de dibuixos, perfils i plantes, ben detallats i ornamentats, especialment en les treballades cornises de les fornícules que acullen les figures de l’apòstol sant Jaume, de sant Josep (ambdues de fusta i molt anteriors a la construcció de l’edifici actual) i de sant Mateu.


Patrimoni Gencat explica que el poble de Sant Jaume de Llierca ha disposat en el transcurs del temps de diversos temples.


L'actual va ser bastit en les primeres dècades del segle XX – no hi ha dades de l’autor del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com  - utilitzant per decorar-lo motius neoromànics com ara arquets cecs, faixes llombardes, etc.




 És de tres naus, separades per pilars i arcs torals de mig punt.




L'altar major, de recent construcció, està dedicat a Sant Jaume el Major, patró del poble, i als costats hi ha imatges de Sant Mateu Evangelista i sant Josep.

 

La pica baptismal conservada a l'interior del temple està actualment en desús. Correspon a un temple anterior a l'actual, està situada a la nau dreta del temple, tancada per unes portes de fusta. No disposa de cap mena d'ornamentació. Les seves mides són 80 cm de diàmetre i 60 cm d'alçada.

 

Dins el temple podem veure tres altars laterals; el primer, dedicat a la Verge Maria i al Sagrat Cor de Jesús; l'altre, a la Puríssima Concepció i a Jesús a la Creu; el darrer, a la Verge i els quatre evangelistes. Així mateix, a l'interior de l'església de Sant Jaume es guarda una pica baptismal molt anterior a la construcció de l'actual temple, i una creu de plata situada davant l'altar major.

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0059922.xml


https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0405001v.xml?destination=node/860957


Si en teniu ocasió visiteu la Garrotxa, i si sou catalans  - i us estimeu la vida - eviteu viatjar a Palència, almenys fins que tanquin a la presó al Pablo Casado Blanco (Palència, 1 de febrer de 1981)

dissabte, 18 de desembre del 2021

CASA NOLASC SACREST. OLOT

 

Matias En Mais Castanyer   publica un parell  d’imatges de la       CASA NOLASC SACREST, a l’Avinguda  Pare Antoni Soler, 9, d’Olot,  projectada  per Joan Cordomí Bosch (mestre d'obres)


Patrimoni Gencat explica que les cases dels descendents de la família es construïren pels vols dels anys 1885-1895, seguint la mateixa tipologia.


Totes tenen un cos de planta rectangular destinat a menjadors i dormitoris i un cos que incideix a la façana, destinat a la sala d'estar o despatx i el pis superior a terrassa, donant a les cases una planta en forma de L.


Aquesta casa, és la més diferents en quan a la distribució. La planta baixa era destinada a l'entrada i garatge.


L'estança era el primer pis, amb la sala d'estar o despatx amb bonica tribuna o boinder  de vidres de colors, menjadors i habitacions.




Al damunt hi tenim un altre pis i les golfes amb els motius decoratius iguals que els de les veïnes.

divendres, 17 de desembre del 2021

MAS LA XURIGUERA. LES PLANES D’HOSTOLES. LA GARROTXA

El Matias En Mais Castanyer publica una magnifica fotografia del  Mas La Xuriguera, al terme de Les Planes d'Hostoles, a la comarca de la Garrotxa.




Llegia que  es troba pràcticament sota la cinglera del Far i s'hi pot accedir a peu o amb un vehicle 4x4 des del poble de Les Planes per una pista molt malmesa.


https://dtes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=242120&fromPage=load


http://selene-blogduna.blogspot.com/2013/09/roure-de-la-xuriguera-les-planes.html


L’estudi – MOLT INCOMPLERT – de la Masia Catalana  no en fa esment:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Les%20Planes%20d'Hostoles




Encara – el català no ha esta prohibit almenys fins al moment en que escric aquest post – podem  completar aquell projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964).


Està clar que si no ho fem els catalans, NO ES FARÀ, oi?


El topònim, força freqüent, deriva etimològicament del del llatí *soricarĭu, derivat de sorex, ‘rata’, perquè l'esparver o xoriguer  s'alimenta de rates.

 


dimecres, 15 de desembre del 2021

EL COL·LEGI GROC, UN MIRATGE AL MIG DE L'HORROR. PLA DE TER/SANTA EUGÈNIA DE TER. GIRONA

 

Quan les escoles es pensaven pels nens...


  A finals de l’any 1936,  en els primers mesos del conflicte bèl·lic que s0iniciava amb la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC  de lI República  [ període trpagic que els historiadors  de la dictadura  qualificarien de  Guerra Civil (1936-1939) ) , amb un cens escolar de 360 alumnes, l’Escola Mixta de Pla de Ter (nom amb què es conegué l’antic poble de Santa Eugènia de Ter mentre durà la guerra) situada a l’antic edifici de la rectoria, no reunia ni de bon tros les condicions més idònies per a la seva finalitat, "... de poca capacidad y absolutamente inaceptables por estar faltos de higiene; carece también de campo de juegos y no reunen en mucho las condiciones técnicas vigentes". Així, al mes de febrer de 1937, el Consell Municipal, va aprovar la creació d’una Escola Graduada de vuit graus o seccions i la construcció del corresponent edifici escolar en un terreny de secà, popularment conegut com El Pedreguet, molt proper al pont del Dimoni i a la via del Tren d’Olot.


  L’encarregat de l’ambiciós projecte fou l’arquitecte Emili Blanch Roig (La Pera, 1897-Girona, 1996), que dissenyà una moderna escola clarament inspirada en l’estil racionalista, és a dir, prioritzant la funcionalitat i pensada pels qui realment havien d’utilitzar-la: mestres i escolars; tant per l’emplaçament (lo suficientemente distanciado de cualquier posible edificación lindante que pueda privarle el que disfrute el máximo de soleamiento), el sistema constructiu (con los procedimientos más ventajosos posibles con tal de dar al edificio la màxima solidez y perfección), els equipaments (vestíbulos roperos, 8 aulas de 54 m², salas de trabajos manuales y labores, despachos para profesores, una espaciosa sala de actos, biblioteca, WC, urinarios, labavos duchas, calderas de calefacción, ...) i la distribució (en forma que todas las Aulas tengan la misma orientación al mediodia).




  Les obres del nou Grup Escolar, nom que rebien les escoles en temps de la II República (1931-1939), es portaren a terme durant tot l’any 1938, però, malgrat que es va fer una mena d’inauguració convidant a tots els veïns del poble a una arrossada popular al pati de l’escola, la Guerra Civil finalitzà abans aquestes s'enllestissin del tot. L’edifici escolar es va acabar definitivament l’any 1942 (mentrestant, les classes foren impartides pel capellà de la parròquia, conegut com a "mossèn Cassola", en un local del carrer Costabona) i, durant anys, a més d’Escuelas Nacionales, l'edifici també va servir com a seu de l’Ajuntament i del Jutjat de Pau (ambdós fins l’any 1963 en que el municipi fou annexionat a Girona), d'església parroquial (fins l’any 1952 en que la parròquia es traslladà al nou temple del Grup Sant Narcís) i de vivenda per mestres, ... tot un "edificio de multiples servicios" tant a gust del llavors règim governant.


  Actualment, l’edifici en qüestió, popularment conegut com Col•legi Groc, convenientment renovat i ampliat segons les necessitats de cada època, correspon a l’Escola Santa Eugènia., ... l'única escola de Girona construïda de nova planta en el trist període de la Guerra Civil.


  Com a curiositat dir que, durant els  anys cinquanta i seixanta del segle passat, a l'escola també se l'anomenava, col·loquialment, com "El Grup del Dimoni" per la seva proximitat al popular pont del mateix nom.

Plànol original del projecte de l'escola del Pla de Ter (AHMG) i fotografia aèria del mes de gener de 1939 on, dins el cercler vermell, es veu l'edifici escolar ja molt avançat (Ufficio Storico dell'Aeronautica Militare de Roma).






Jaume Prat

diumenge, 12 de desembre del 2021

EL MILLOR RACÓ. LA VALL DE CABÓ. L’URGELL SOBIRÀ. . LA VEGUERIA “ IN PECTORE” – FINS QUAN SENYOR ? – DELS PIRINEUS

 El Jordi Vila Juncá publica una fotografia de Cabó, amb aquest per informatiu; Cabó , difuminació en el paisatge . Alt Urgell . Lleida




Cabó és un municipi que s'estén al llarg de la vall del Riu de Cabó. 


A l’esquerra de la imatge s’identifica l’església de Sant Serni, a la que dedicàvem una publicació. 

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/11/les-esglesies-de-cabo-lurgell-sobira.html


La vall de Cabó és molt ampla i rica tenint en compte el cabal del riu. És orientada d'oest a est, amb una forma que denota la seva formació glacial i amb el riu formant un profund solc amb secció en forma de V. El riu passa per la banda nord de la vall, de forma que els camps de conreu i el bosc es disposen a la banda sud del riu (a la seva dreta). Tanquen la vall per l'oest la Serra de Boumort (que fa frontera amb la comarca del Pallars Jussà), pel nord el Solà (fronterer amb les Valls d'Aguilar) i pel sud la Serra de Sant Joan (frontera amb el municipi de Coll de Nargó). L'alçada mitjana de la zona poblada o conreada és d'uns 600 metres .

Ah!, necessitem imatges d’un edifici escolar anterior i fins coetani a la dictadura franquista per publicar-lo per Nadal. Esperem noticies a l’email castellardiari@gmail.com


QUE EN SABEU DEL PONT ANTIC DE L’ESQUELLA AL TERME DE PERAMOLA?. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” – FINS QUAN SENYOR ? – DELS PIRINEUS

 El Jordi Vila Juncá retratava  el Pont antic de L'Esquella , des del pont nou.





L’enciclopèdia de Barcelona en  diu ;

 Pont del municipi de Peramola (Alt Urgell).


Els amics de Catalunya medieval expliquen que no ens ha estat possible trobar la més mínima informació sobre aquest pont.


Havent parlat telefònicament amb el sr. Josep Espunyes  Esteve (Peramola, Alt Urgell, 2 de gener de 1942), historiador local de Peramola, sols ens ha pogut dir que per raons desconegudes no es va poder acabar la construcció del pont.

https://www.catalunyamedieval.es/pont-de-lesquella-peramola-alt-urgell/


Per descomptat en  agradarà, com diu el Carles Porta i Gaset (Vila-sana, Pla d'Urgell, 1963) “ posar llum a la foscor”.


Esperem noticies a l’email castellardiari@gmail.com 


Ah!, necessitem imatges d’un edifici escolar anterior i fins coetani a la dictadura franquista per publicar-lo per Nadal. Esperem noticies a l’email castellardiari@gmail.com


ANTIGA FÀBRICA DE CAN ROSSELL. L'OLOT QUE EL TEMPS S'ENDUGUÉ.

 

El Jordi Figueras Suriñach , publica una fotografia de Can Rossell ,  una  importat fàbrica tèxtil a la ciutat d'Olot (Garrotxa)




L'edifici disposava de planta baixa i dos pisos superiors. Posteriorment es va bastir un tercer pis. Les seves línies eren totalment clàssiques predominant l'eix de simetria. Hi havia estucats amb motius geomètrics entre els primer i el segon pis les finestres tenien amplis guardapols. El teulat era a quatre vessants. Al costat dret hi havia un portal, que servia per càrrega i descàrrega en un pati interior.


Al damunt hi havia l'anagrama de Can Rossell: els dos xais enfrontats. Ens agradaria rebre aquesta imatge a l’mail castellardiari@gmail.com

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=436&pos=4356


Olot està al capdavant de les poblacions gironines pel que fa a la pèrdua de Patrimoni Històric.

dissabte, 11 de desembre del 2021

CASA PAGÈS.OLOT.LA GARROTXA

Matias En Mais Castanyer , continuant la seva tasca – benemèrita - de divulgar el patrimoni històric , publica fotografies de la casa Pagès




 Llegia que Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965) signava el projecte de la casa Pagès al carrer Francesc Montsalvatge, 9-11-13 , d’Olot a la Garrotxa, de la direcció de l’obra sembla que va fer-se’n càrrec Sadurní Brunet Pi (1886-1958). 

 Patrimoni Gencat en diu; edifici de planta rectangular que agrupa tres cases que accentuant la seva vessant domèstica i pintoresca. A una de les cases s'hi ha realitzat reformes considerables que han variat, de forma important, llur estructura. A les dues restants es conserva l'originalitat del teulat, que té una forma irregular a les dues vessants amb una inclinació accentuada. No hi ha elements decoratius importants. 

 S'han realitzat reformes – ens agradarà tenir noticia a l’emal castellardiari@gmail.com dels autors - que han modificat parcialment l’estructura. 




 Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

divendres, 10 de desembre del 2021

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ D'ENCLAR. SANTA COLOMA. PARRÒQUIA D’ANDORRA LA VELLA

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de  nosaltres,  NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió publica una fotografia del campanar de l'església romànica de Sant Vicenç de Montclar, ubicada al Roc d’Enclar, que juntament amb l’església de Santa Coloma, és  una de les més antigues del Principat. Ambdues es troben a la parròquia d’Andorra la Vella, al nucli de Santa Coloma.




Llegia a : https://visitandorra.com/ca/cultura/esglesia-de-sant-vicenc-d-enclar/


Aquesta primitiva església formava part del conjunt fortificat d’Enclar, d’època visigoda. La planta de Sant Vicenç és rectangular i l'absis quadrat. Té un campanar de torre adossat a la paret sud de la nau, de planta circular, coronat amb un pis de finestrals i amb un segon pis de set petites finestres amb arc ultrapassat. La seva construcció segurament va tenir lloc durant el segle IX: la seva tipologia s’avé amb els tipus habituals de l’arquitectura catalana i llenguadociana del segle X i anteriors.

 

Va ser restaurada fa uns anys, havent retrobat el seu aspecte original. Descobrir-la demana un petit esforç, doncs només es possible accedir-hi a peu. La descoberta i les vistes s’ho valen.

 

Les excavacions i recerques dutes a terme a la zona han permès establir que el conjunt de Sant Vicenç d’Enclar constava bàsicament d’un sector on es concentrava la vida religiosa, amb l’església i els enterraments, un seguit de petits nuclis d’habitatge amb els seus serveis i finalment la muralla amb la torre de defensa.

La imatge que podeu trobar a :

https://www.andorralavella.ad/cultura/?q=conjunt-de-sant-vicen%C3%A7-d%E2%80%99enclar

No es correspon amb la realitat:




 “Degut a la restauració del campanar, l’accés a l’església  de Sant Vicenç d'Enclar romandrà tancat al públic temporalment".


https://www.bondia.ad/cultura/sesfondra-el-campanar-de-lesglesia-de-sant-vicenc-denclar


https://www.altaveu.com/actualitat/cultura/campanar-sant-vicenc-enclar-va-caure-poc-fonament_21772_102.html


https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2021/12/01/el_campanar_sant_vicenc_enclar_lluira_acabat_2022_191311_1125.html


Andorra no esmerça recursos econòmics en campanyes contra la llenguacatalana , com si que fa per exemple el REINO DE ESPAÑA, i la Repúblicabananera de França, això permet  endegar obres de reconstrucció, com la del campanar de de Sant Vicenç de Montclar, ubicada al Roc d’Enclar.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

ERTS I LA SEVA ESGLÉSIA ADVOCADA A SANT ROMÀ. PARRÒQUIA DE LA MASSANA

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


En aquesta ocasió publica una fotografia amb aquest peu informatiu :




Erts. Parròquia de La Massana . Andorra.

 

De l’església advocada a Sant Romà en diuen a :

https://visitandorra.com/ca/cultura/esglesia-de-sant-roma-d-erts/




Situada a peu de carretera, molt a prop d’on es trobava l’església original del segle XI, ara en runes. De planta quadrada amb campanar de cadireta de dos ulls sobre l’entrada i porxo, l’església de Sant Romà d’Erts guarda al seu interior un retaule barroc del segle XVIII, procedent de l’antiga església, de dos nivells i predel·la, amb pintures que evoquen el martiri de Sant Romà i, a la part de sobre, una fornícula amb la imatge de la Immaculada, flanquejada a ambdós costats per l’escena de l’Anunciació de la Verge.

https://www.elperiodic.ad/noticia/3111/el-retaule-de-sant-roma-derts-estara-restaurat-al-setembre


Com dèiem abans, a poca distància d’aquest temple, a l’arrencada del camí que s’enfila per la part posterior del poble, hi ha les restes de l’antiga església romànica, de la que es conserven el mur de tramuntana i l’arrencada de l’absis


El Xavier Llovera i Massana ( Andorra la Vella, 19 de maig de 1959 ) , el   Francesc Rodríguez i Rossa (19/08/1957), i  l’ Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) escriuen de Sant Romà d’Erts, a la parròquia de la Massana, a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0648901.xml


És ben poc el que ens ha pervingut d’aquesta església. Una nau, segurament rectangular, permetia l’accés, a través d’un plec corresponent al presbiteri, a un absis semicircular, cobert amb certesa per una volta de quart d’esfera.


Actualment es conserva el mur de tramuntana de la nau en tota la seva llargada, però el pas d’un camí a la part corresponent als peus de la nau fa que l’alçada conservada en aquest lloc sigui d’unes poques filades de pedres. La part de vora l’absis acompleix actualment la funció de paret de contenció del camí i es conserva, per tant, a una alçada més important. De l’absis hom pot veure tota la part de tramuntana; al lloc d’origen encara hi ha alguns blocs de pedra tosca del que fou la seva volta i algunes de les que serviren per a fer la volta del presbiteri i de la nau. A la paret de tramuntana hi ha també alguns nínxols quadrats molt petits.

 

Tot i que són molt pocs els elements que resten d’aquesta obra romànica, hom pot avançar, en espera de l’excavació del conjunt, que permetrà de concretar més les característiques de l’església, una datació corresponent a la segona meitat del segle XI o la primera del XII, puix que les seves característiques s’avenen amb la generalitat d’esglésies andorranes.


Quan al topònim Erts,   Francesc Vilaró i Casalinas (Barcelona, 21 de desembre de 1962) defensa el significat de “ riba”.


Li demanava al Jordi Vila Juncá que retrates algun dels edificis que havien aixoplugat escoles abans i sovint durant bona part de la  dictadura franquista, voldria publicar-la al conèixer Catalunya el dia de Nadal, un Nadal que val a dir-ho, no serà d’alegria per la llengua i la cultura  catalana

https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/un-mal-nadal-per-hans-kelsen-i-pels-catalans/


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.