dimarts, 25 de gener de 2022

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER AL BARRI DE SERRAPARERA A CERDANYOLA DEL VALLÈS?.

 

El Valentí Pons Toujouse em feia arribar informació  sobre l’autor de la capella del Santíssim de l’església parroquial de la Marededéu del Roser a Cerdanyola del Vallès.


https://erithacusarquitectos.com/2021/01/03/capilla-del-roser/?fbclid=IwAR2m8DW4cxcSzXfeBs8AO2NbEmvVPzQkfLb7gNY65VUL5Reccu8qtUIZw0I


L’autor era l’arquitecte Guillermo Maluenda Colomer:


Capella del Santíssim amb capacitat per a 40 persones, construïda com a ampliació de la Parròquia existent i adossada a aquesta per la seva façana nord. Concebuda com un espai per afavorir el recolliment, la pregària i amb això la pau interior dels que s'hi reuneixen. De planta quadrada i amb mínimes obertures a l'exterior per evitar la distracció, rep la llum “des de dalt” banyant-ne el perímetre interior. Sota la cambra de volta a doble alçada es troba el presbiteri presidit pel sagrari, punt central de la capella. El nou edifici, resolt en formigó vist, s'integra a l'existent per contrast si bé establint-se entre tots dos una relació inconscient d'altures i materials. El nou volum dialoga amb naturalitat amb la forma corba del final de la vorera pública.





Esperem  a l’email castellardiari@gmail.com resposta del Bisbat de Terrassa, de la mateixa Parroquià  del Roser, o fins d’algun fidel il·lustrat, atesa la finalitat de l’edifici, cal excloure al diable,   “líder” de la construcció des del principi dels segles.

   





dilluns, 24 de gener de 2022

TORRE FATJÓ. CERDANYOLA DEL VALLÈS

 

Malgrat el fred intens anava  el 24.01.2022 , fins a Cerdanyola del Vallès – potser caldria adaptar el nom, perquè de “ petita”  Cerdanyola, res , oi?, i retratava entre altres edificis la Torre  Fatjó, quina autoria atribueix el TOT CERDANYOLA  a l’arquitecte l’  arquitecte  Eduard M. Balcells i Buigas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965)




https://www.totcerdanyola.cat/actualitat/cultura/el-llegat-del-modernisme-arquitectonic-cerdanyola_2155831102.html


Els amics de Festa Catalunya expliquen que originàriament es coneixia com Villa Maria ,  i la descriuen com;  gran torre d'estiueig , envoltada de jardí, construïda cap cap al 1900 per encàrrec de Maria Roca , de planta baixa, pis i golfes. La seva estructura està formada per dos cossos principals , la planta inferior i un pis superior de dimensions inferiors i que es superposa a la planta originant d'aquesta manera dues terrasses laterals i una posterior . El segon cos està coronat per una teulada de quatre vessants i de gran voladís sostingut per mènsules. En el carener de la teulada i com a pinacles que rematen el crestall s'utilitzen peces de ceràmica vidriada de color verd , que contrasten amb el color marró de les teules. Les baranes de les terrasses i el fris que envolta la planta baixa, en la seva part superior, presenten decoració floral. Les finestres estan emmarcades per motllures i els murs estan arrebossats


Cap al 1940, compra la finca Domingo de Gomar , casat amb Engràcia Fatjó Vallés , passant l'edifici a anomenar-se Torre Fatjó,  i tot i que es van mantenir bona part dels trets característics de la primera construcció, en una reforma de 1944 es va modificar l'organització interior canviant l'accés de la façana oest a la nord.


L’any 1970 la família Gomar-Fatjó va cedir la propietat a l'Ajuntament per a ser destinada a ús educatiu, formant-se un patronat que decidí destinar-la a guarderia, passant a ser coneguda com a Guarderia Patufet .

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1975-21526


No podia accedir a l’església parroquial advocada a Sant Martí de Tours on volia veure el Crist de Juventeny.


Això de que els bars estiguin oberts i les esglésies tancades  ja cansa, oi?

diumenge, 23 de gener de 2022

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE JOANETES. LA VALL D'EN BAS. LA GARROTXA.

En la visita que fèiem a Joanetes el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + 6 de maig de 2019 )  i l’Antonio Mora Vergés, retratava l’edifici que havia donat aixopluc a l’escola pública, del que – com és mal costum en aquest dissortat reialme – no en trobava cap informació.




Sou pregats d’explicar-nos a l’email castellardiari@gmail.com quan es va fer l’edifici, qui en va ser l’autor, i fins a quina data va servir com escola.


Catalunya us ho agrairà.


LA TORRE DE GERMAN SCHIERBECK O EL RO DE RIGOLISA. CERDANYA

 

El Toni Lora publica una fotografia de la torre de  German Schierbeck (Copenhaguen 1842 – Barcelona 1912 ) Cònsol general de Dinamarca a Barcelona i un dels promotors de l'anomenat eixample de Puigcerdà al Segle  XIX i de la construcció del Parc Schierbeck.




Patrimoni Gencat ens diu de l’edifici conegut també  com Ro de Rigolisa;  habitatge unifamiliar de planta baixa i tres pisos, formant dos cossos rectangulars que es creuen en el centre. Presenta una torratxa circular amb coberta de xapa de zenc, de molt pendent, coronada per un parallamps. Arestes i forja emfasitzats per una franja arrebossada que deixa refosa l'obra vista.


German Schierbeck  donà tota mena de facilitats pel millorament públic i urbanístic de Puigcerdà., alguns exemples són el millorament del camí de Llívia dut a terme el 1900, la compra dels terrenys per la creació d'una urbanització i el seu corresponent vial que actualment du el seu nom i, la més important de totes, la compra dels terrenys adjacents al l'estany de Puigcerdà per construir-hi un parc que també du el seu nom. Aquests projectes foren acabats anys després de la seva mort. Amb presència de la seva filla Maria Schierbeck Esclús el 7 de setembre de 1924 s'inaugurava l'avinguda Schierbeck i el 9 de setembre de l'any següent el parc.

http://www.endrets.cat/index.php/indret/2977/parc-schierbeck-ca.html


Suara interpelavemsense cap resposta, fins al moment – sobre l’autoria de la Torre que podría ser obra de l’arquitecte Emili Sala Cortès (Barcelona, 1841- La Garriga, 1920). Ajuda poc el fet que Puigcerdà hagi estat i sigui  encara , una destinació, si més no, poc atractiva per als funcionaris adscrits a l’exercit i/o els cossos de control de fronteres.

dissabte, 22 de gener de 2022

QUI SERVIA DE MODEL PER A FER ELS ÀNGELS DEL RETAULE DE GUIMERÀ?.

 

Havíem anat amb el Joan Vives Castells a Roda de Berà, i visitàvem el “Centre Cívic la Roca Foradada”, propietat de l’Ajuntament de Roda de Berà ,  habilitat alhora com a Galeria d’art d’exposicions itinerants, espai d’exposició permanent d’aparells de ràdio de la col·lecció del Luis del Olmo Marote (Ponferrada, Lleó, 31 de gener 1937), un petitíssim espai dedicat a l’obra de l’arquitecte  Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949) que havia treballat al mas Carreras, i la seva capella advocada alSagrat Cor , i a l’Església parroquial advocada a San Bartomeu,    i una  sala d’actes que s’utilitza per a casaments civils.


M’admiraven les fotografies d’un parell d’àngels que formen part del retaule de Guimerà, i em preguntava si algú d’aquella vila de la Vall del Corb,  recordaria qui va servir de model a l’artista.  







Em semblava d’una vanitat extrema qualificar l’entrada a la sala, com “ rèplica de la porta principal de l’església de San Pedro d’Àvila



Poseu el Roc de Sant Gaietà, Roda de Berà, Tarragona, Catalunya, a la vostra agenda, eviteu desplaçar-vos a Palència, almenys fins que la justícia actuï contra  Pablo Casado, com instigador de violència contra  Catalunya i la seva  llengua. Eviteu relacionar-vos amb aquesta mena de gent.  

dimarts, 18 de gener de 2022

ESGLÉSIA DEL CEMENTIRI DE CORTVASSILL, ADVOCADA A SANT MARÇAL ( ABANS A SANT QUINTÍ ). LA CATALUNYA SEGRESTADA PER LA REPÚBLICA FRANCESA.

Jordi Bolòs i Masclans (Barcelona, 1955),  Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992), Llibert Claver i Salvat, Joan Cruanyes i Ràfols , Enric Romea i Rosas ,  Rosa Maria Asensi i Estruch, escriuen de  Sant Marçal, abans Sant Quintí, de Cortvassill ,al municipi de Porta (Alta Cerdanya), a la vall de Querol, a l’esquerra del riu d’Avaró, aigua avall de Querol, que retratava el  Josep Llacuna.

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0720901.xml


L'església és al capdamunt, al nord-est, de la població, aturonada en un coster en el qual s'ordenen les cases del poble. Té el cementiri del poble al seu costat.


Edifici  d’una nau de planta rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular. L’edifici ha patit importants modificacions que afecten pràcticament tota l’estructura.

 

La porta d’entrada és situada a la façana sud, entre dos contraforts afegits tardanament. En aquesta mateixa façana apareixen dues petites finestres amb arcs de mig punt i dues d’obertura rectangular.

 



L’absis té una finestra d’arc de mig punt, i a la part inferior hi ha una porta moderna, oberta sense cap mena de criteri ni de respecte.

 



Al costat nord-est de l’església hi ha afegida una capella. La façana de ponent és totalment cega i és coronada per un campanar de paret, amb dues obertures amb arc de mig punt per a les campanes i un arquet superior, central i més petit.




 Aquest campanar es retalla seguint les obertures esmentades i té, per tant, dues cobertes a un vessant i en l’arc superior, una coberta a dos vessants. Malgrat les modificacions que ha sofert, aquesta església pot ser datada, per la seva tipologia, al segle XII.


divendres, 14 de gener de 2022

MAS MORATÓ.OLOT. LA GARROTXA

 

Josep M Canals Ferrarons, publica una fotografia, Mas Morató,  Camí dels Desamparats, 103, Olot , La Garrotxa.




Patrimoni Gencat en diu ;

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=41017

Edificació amb diferents volums i afegits sobre masia exterior. Antic casal senyorial, amb façanes i obertures desordenades per les transformacions i ampliacions successives. Hi ha una galeria porxada cega a la façana de llevant. El conjunt està a un nivell superior dels vials i s'hi accedeix per un portal on figura la data de 1640.


No el sabia trobar al Catàleg de masies d’Olot.

http://webvella.olot.cat/skin/default.aspx?ACCIO=PORTALENC&NIVELL=6579D32CB08575F99AE681EE12821D85AF8662ACCC5DCF6484B8797DA3AD55F6F8D03CB1639D85CD040BDCEFAACFDAB34A7DC0D1DA205CBF063E5A55B8722851


EL REFET COMUNIDOR DE LA TORRE DEL VICARI SOBRE EL PORTAL DE L'ASSUMPTA DEL MONESTIR DE SANTES CREUS. AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

 

El Francesc Fabre Fornaguera, em feia arribar  un email en que adjuntava el seu excel·lent treball “ Record i memòria dels Comunidors”


Apreciat Antonio Mora  Vergés i altres col·laboradors de Conèixer Catalunya.

 

En un dels correus que ens vam creuar en ocasió del comunidor o no de terrabastall de Caçà de Pelràs, us deia que feia molt de temps que estava preparant una compilació del comunidors i similars que havia pogut localitzar, vius o morts, al llarg de prop de 60 anys de persecució. Ja n’he enllestit una primera versió i tinc la intenció d’anar-lo actualitzant trimestralment amb les novetats i correccions que vagi descobrint o se’m facin arribar, que estic segur que n’hi haurà moltes.

 

Tenia alguns dubtes i finalment he pres la decisió de publicar-lo el dia 15, en format digital obert a www.academia.edu i, si puc, en alguna web que em pugui crear jo mateix. Però precisament perquè serà en digital obert, sense cap pagament ni procés de subscripció, ja em puc avançar i enviar el PDF original a aquelles persones amb qui he tingut alguna relació i que considero que els podrà ser útil. Que és el vostre cas. També n’espero, no ho negaré, que persones com vosaltres que heu trobat i descrit molts comunidors en el vostre anar i venir per les terres catalanes em pugueu contrastar moltes de les informacions que hi publico i, tant de bo, proporcionar-me’n de noves. De fet, la sola lectura de les vostres ressenyes ja m’ha permès aquesta tasca de contrast i també n’he tret algun nou coneixement que em faltava. Per això us demano que el feu arribar a qualsevol persona o entitat que cregueu que li pot interessar. No hi ha cap limitació de possibilitats de difusió, llevat que algú pensés en treure’n algun tipus de rendibilitat econòmica. Per la resta, que no es manipuli el text i que sempre s’esmenti l’autor, com és habitual.

 

Gaudiu-ne, que per això l’he fet, i critiqueu-lo tant com vulgueu que això em permetrà millorar-lo per a millor conservació del Record i Memòria d’una activitat que va ser viscuda molt dramàticament pels nostres avantpassats.


Cita  la planta superior de la Torre del Vicari, integrada en l’edifici del recinte del Monestir de Santes Creus, al terme d’Aiguamúrcia, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona,   per la banda del Portal de l’Assumpta en el qual residia i atenia els visitants el monjo encarregat de la capella de Santa Llúcia.


Que després de la caiguda d’un llamp el 2018 que va malmetre part de la coberta que ja estava prou delicada, es va rehabilitar totalment i es va donar consistència a tota la torre.


La Vanguardia – entre altres mitjans – es feia ressò d’aquella rehabilitació obra de l’arquitecte Pau Jansà i Olivé.


https://www.lavanguardia.com/local/tarragona/20211011/7783421/rehabilitan-torre-monasterio-santes-creus.html




https://www.constecnia.com/constecnia-repara-el-badalot-del-portal-de-lassumpta-del-monestir-de-santes-creus/


Li farem seguir aquesta publicació al Francesc Fabre Fornaguera, francesc.fabre@gmail.com

Teniu dades de l’autor/s de l’edifici de l’escola i la capella de les missioneres del Cor de Maria d’Olot ?

 


Joaquim Masmitjà i de Puig (Olot, 29 de desembre de 1808 - Girona, 26 d'agost de 1886) AL juliol del 1848 va fundar la congregació de les Filles del Santíssim i Immaculat Cor de Maria, que després prendria el nom de Missioneres del Cor de Maria

https://www.cordemariaolot.cat/el-fundador/

http://www.xtec.cat/centres/b7000482/masmitja/masmitja.htm




Sempre hem crida l’atenció la manca de dades de caire patrimonial en bona part dels edificis vinculats a Ordres Religiosos dedicats a l’ensenyament.


Esperem noticies a l’email castellardiari@gmail.com

dimecres, 12 de gener de 2022

IN MEMORIAM. SANT URBÀ DE MONTSONÍS D’ESGLÉSIA PARROQUIAL A LOCAL SOCIAL. FORADADA. LA NOGUERA.

 

El  Joan-Albert Adell i Gisbert (Barcelona, 1955) i el  Carles Puigferrat i Oliva, escriuen de  l’edifici del que havia estat església   de Montsonís , al terme de Foradada, a la comarca de la Noguera,  advocada a Sant Urbà, i convertida avui dia en local social del poble de Montsonís, de la que en publicava fotografies el Raúl Pastó Ceballos https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1736301.xml




L’estructura original respon a un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, obert mitjançant un deforme arc presbiteral, que no es reflecteix en planta.

 

La porta, resolta en arc de mig punt, de grans dovelles, s’obre a la façana nord, l’única per on és accessible l’edifici. Al centre de l’absis hi ha una finestra d’una sola esqueixada. A la façana de ponent s’afegí un campanar de torre, de planta quadrada i factura tardana, com la capella adossada al mur nord i els contraforts del mur sud, que no aconseguiren d’evitar la ruïna del conjunt.

 



Les façanes són totalment llises i a l’absis s’observa un alt sòcol, que recorda poderosament la solució de l’absis de Santa Maria de Salgar.

 

L’aparell és de carreuó ben escairat, sense polir, disposat molt ordenadament en filades uniformes i regulars. Palesa les formes constructives que hom utilitzava a cavall dels segles XI i XII


El lloc de Montsonís és conegut des de l’any 1131, en què el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera féu donació a l’abadia de Sant Pere d’Àger del castell de Montsonís, amb el seu terme, les pertinences, els delmes, les primícies, les oblacions i altres drets. Segons es desprèn d’aquest document, la parròquia de Montsonís degué passar també en aquest moment a la canònica d’Àger. Aquesta subjecció de Montsonís a Sant Pere d’Àger es comprova en les butlles que el papa Alexandre III li adreçà els anys 1162 i 1179, on es consigna entre els seus béns el “castellum de Montcinis cum ecclesia et pertinentiis suis”. Notícies posteriors confirmen aquesta situació, com una relació de les esglésies de l’abadiat del 1373, on la parròquia de Montsonís apareix sota l’advocació de sant Pere. Els anys 1783-84 encara consta com a dependència de l’arxiprestat d’Àger. Es trobava dins el seu terme el santuari de Salgar. La nova església parroquial de Montsonís, propera a l’antiga, és un edifici amb un portal adovellat datat el 1787, moment en què es degué abandonar el temple romànic. L’església de Sant Urbà ha estat totalment transformada els darrers anys; després d’unes obres de consolidació i rehabilitació s’ha convertit en local social del poble de Montsonís


Poseu la comarca de la Noguera a la vostra agenda.


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/05/santuari-de-la-mare-de-deu-del-carme.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/06/ermita-de-sant-urba-foradada-la-noguera.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/05/in-memoriam-de-lesglesia-de-sant-urba.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/05/in-memoriam-dalguns-edificis-escolars.html


Facebook tornava a bloquejar al nostre editor l’Antonio Mora Vergés:




Ens cansa aquesta lluita constant contra el feixisme més caspós, voldríem conèixer la manera de lluitar de forma efectiva contra aquest estat de coses.


Si ho sabeu sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

Restricciones


Restricción · 12 de ene.

No puedes publicar ni comentar durante 2 días


Restricción · 12 de ene.

No puedes participar en grupos durante 6 días


Restricción · 12 de ene.

Your posts will be moved lower in News Feed durante 29 días

Les vostres publicacions es mouran més avall al canal de notícies durant 29 dies


Lamentem infinitament que l’exercici del que – encara – és un dret legítim al REINO DE ESPAÑA, escriure en llengua catalana, sigui reiteradament sancionat per un grupuscle feixista.


Més enllà de publicar-ho no sabem on ens podem adreçar per demanar justícia.  


Demanem al bon Déu que atengui el nostre prec.

SANTA MARIA DELS TURERS. BANYOLES. PLA DE L’ESTANY

 

El Juli Chicote i Carquero explica a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0537401b.xml


Que l’església de Santa Maria era edificada en el lloc conegut aleshores com “Turario”, probablement un indret pantanós situat a la part més elevada de la vila.

 

El temple fou edificat al segle X pels monjos benedictins del monestir de Sant Esteve amb la intenció que fos la parròquia de la població. Sembla que des d’un principi fou administrada per dos sacerdots amb els títols de capellà major i domer, als quals va afegir-se l’any 1265 un tercer sacerdot amb el títol de sagristà. L’església és esmentada en una butlla papal de Benet VIII de l’any 1017 com a donació al monestir de Sant Esteve, possessió refermada l’any 1174 per una altra butlla papal, en aquest cas d’Alexandre II.

 

L’antiga església romànica fou enderrocada l’any 1270, en què el bisbe Pere de Castellnou n’autoritzà la demolició i la construcció d’un nou temple d’estil gòtic, del que n’expliquen a :

http://www.banyolescultura.net/stamaria.htm



L’església fou concebuda amb una sola nau, en quatre seccions o tramades, que s’estintolaven en potents contraforts. L’absis i la primera tramada responen a la particular interpretació catalana del gòtic inicial, de la qual són un dels primers exemplars.

 



La capçalera té mòdul de set costals i tanquen un espai d'11,34 m d'amplada. Els murs de l'esquerra, a tocar l'absis, són visibles (són preexistències de l'església romànica, que també es veuen en les proporcions estàtiques de la projecció horitzontal del temple, en l'arc triomfal que tanca el presbiteri, de punt rodó, i en el coronament de la façana oest, amb forma de torre d'espadanya).

 

La Nau té quatre trams i mur de la façana amb rosassa gòtica, el campanar interromput i l'espadanya de coronament. No té contraforts, ni capelles laterals i sí tenia nínxols per a encabir els altars. L'edifici, amb pervivències del romànic tardà, incorpora en la tècnica constructiva el concepte de l'espai funcional i l'austeritat de la primera arquitectura gòtica.

 

Pere de Torroella va respectar la traça original (els nervis dels arcs torals i els creuers en els absis). La portada conservada, austera i senzilla, manté un arc equilàter i tres arquivoltes, i una decoració vegetal senzilla i animalista de tradició romànica. És doncs, una església gòtica de planta basilical, amb una nau central i dues naus laterals de construcció posterior i un absis heptagonal amb contraforts, que conserva el sistema de voltes de creueria iniciat al presbiteri, on hi ha una clau amb l'Anyell de Déu esculpit.

 

L’estructura actual ha patit al llarg del temps nombroses modificacions. El cor és de 1570, la nau lateral nord dels segles XVII-XVIII, la del sud és del segle XIX, igual que el pòrtic neoclàssic de ponent. L'absis és hemidecagonal, amb set finestrals.

 

Les vidrieres policromades actuals foren dissenyades per l'arquitecte banyolí Francesc Figueras de Ameller i varen ser construïdes l'any 1947. Els vitralls, a càrrec d'A. Martorell i A. Oriach, són d'estil neogòtic i van ser col·locats entre els anys 1947 i 1962. Les seves dimensions i la forma en que han estat realitzats aporten una gran lluminositat acolorida al temple.

 




La portalada gòtica estava en el mur lateral sud, però va ser traslladada a la zona de l'absis el 1864. Està formada per arcs ogivals i un timpà. A l'interior d'aquest hi ha unes pintures murals de la primera meitat segle XIV, sobre el tema de la Crucifixió. El timpà de la porta del migdia esta delimitat per una Ilinda i un arc apuntat que li serveix de guardapols. La representació pictòrica està dividida en tres compartiments: un de central, ample, i dos laterals, més petits. La iconogralia de la part central s'aixopluga sota un arc polilobulat suportat per dues columnes de coloració terrosa. AI centre hi ha una creu que sosté a Crist. A la dreta, Joan recolza el cap amb gest dolorós. A l'esquerra, Maria, defallent, és sostinguda per les dues Maries. Una espasa que surt de la llaga del Crucificat travessa obliquament el pit de la Mare. Als compartiments laterals hi ha dues figures amb les palmes del martiri. Per últim, dos personatges desconeguts apareixen mig esborrats. Les impostes i els capitells de la porta estan decorats amb motius vegetals i animals.

 

El campanar és de cadireta, en tres pisos decreixents, amb obertura per a dues campanes cadascun. Inicialment era de dos pisos amb dues obertures a cada pis i posteriorment s'hi va afegir un altre cos.




Poseu Banyoles i la comarca del Pla de l’Estany a la vostra. Agenda.

dimarts, 11 de gener de 2022

MASIA LA TERRADA. SANTA PAU. LA GARROTXA

 

El Maties  En Mais Castanyer publica fotografies de la Masia la Terrada al terme de Santa Pau, el Catàleg de Masies diu que és un edifici del segle XVIII




L’Orlando Graboloza Nuñez, explica que la  construcció té més de 200 anys, i  va donar origen a la família formada per Isidro Grabulosa i Rosa Cots d’Argerlaguer  que van tenir 9 fills


https://dtes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=221722&fromPage=load


Poseu la Garrotxa a la vostra agenda.

dilluns, 10 de gener de 2022

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE REGUARD, ADVOCADA A SANT FELIU, TRANFORMADA AVUI EN VIVENDA. SENTERADA.

 

El Raúl Pastó Ceballos retratava l’edifici que havia donat aixopluc a l’església parroquial de Reguard, al terme de Senterada, a la comarca del Pallars jussà, advocada a Sant Feliu.








Avui, és un domicili particular.


La dada, “Mutatis mutandis” la confirma el fet que no apareix a :

https://www.senterada.cat/el-municipi/historia-i-patrimoni-2/esglesies-i-ermites


https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Pallars_Juss%C3%A0#Senterada


Reproduíem a ;

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/05/sant-feliu-de-reguard-senterada-pallars.html


La Maria Barbal i Farré (Tremp, 17 de setembre de 1949), en el seu llibre "Camins de quietud. Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu". Barcelona: Edicions 62, p. 64-66, ens diu ; la porta, que havia d’estar tancada segons el nostre informador, resta oberta. Hi ha un cordill a terra a tocar del llindar.

 

En entrar a l’espai reduït, que resumeix una petita nau, em criden l’atenció els brots que han nascut a terra. L’altar té quatre columnetes i un sant de guix. Es troba cobert amb estovalles apedaçades de fil bast, que sostenen l’adorn de flors artificials i un faristol rudimentari, de fusta.

 

La part conservada de l’interior està pintada amb l’antic blauet. Hi ha sagristia darrere de l’altar. És minúscula, però encara posseeix un alçador de fusta amb dos graons i dues cadiretes de boga. […]

 

A fora de l’església, una porta dóna a un recinte envaït per l’herba; impossible de passar-hi. Devia tractar-se del cementiri. Unes flors de plàstic oblidades així semblen indicar-ho. […]


No trobava cap referencia a la venda de l’edifici, ens agradarà tenir-ne noticia a  l’email castellardiari@gmail.com


Si  en teniu ocasió visiteu  Reguard , Senterada,  la comarca del Pallars jussà , i la " Terra Ferma ", i si sou catalans – i us estimeu la vidaeviteu viatjar aPalència, almenys fins que tanquin a la presó al Pablo Casado Blanco (Palència,1 de febrer de1981)

RUNES DE LA CAPELLA DE SANT ROMÀ I DEL CASTELL DE ROCABERTÍ. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

El Joan Badia i Homs ,(  Palafrugell,   l’Empordanet , 9 de maig de 1941) i el Jordi Vigué i Viñas  ( Sant Hipòlit de Voltregà , Osona, 16 de febrer de 1942) escriuen de la capella del Castell de Rocabertí, advocada a San Romà, a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0951601.xml


La roca natural —que aixopluga aquesta construcció i l’envolta pels costats de llevant, tramuntana i ponent—i una estanca rectangular —que la tapa pel costat de migjorn— flanquegen, fins a gairebé ofegar-lo, el petit edifici.

 

Arquitectònicament l’església de Sant Romà no té altre interès que el de constituir un bon exemple d’una construcció en la qual la simplicitat fou portada al màxim. La planta, d’una llargada d’uns 9 m i una amplada de 5,60 m (mides exteriors), és perfectament visible. Respon a una nau petita, capçada a llevant per un absis semicircular, l’espai del qual calgué guanyar a la roca natural, amb un plec intermedi que estableix la gradació entre els dos elements.

 

El fet que els murs no hagin pervingut (es mantenen a una altura de poc més d’1 m), impossibilita de poder parlar d’alguns detalls, tanmateix interessants, sobretot pel que fa a obertures i a cobertes. Mentre que a l’absis hom pot deduir que la coberta era de quart d’esfera, a la nau no hi ha cap element per escatir si la coberta era feta amb volta o amb fusta. Tampoc no podem saber quantes, ni com, ni on eren les finestres que il·luminaven l’interior. Com que era tapat per la roca, cal pensar que potser l’absis no tenia cap obertura; les poques finestres existents en bona lògica havien d’ésser obertes al mur de migjorn.

 



Un altre problema és la situació de la porta d’entrada. Els desnivells i les dificultats naturals que presenta el lloc on l’edifici era emplaçat porten a creure que devia ésser al costat de ponent. En efecte, el fort desnivell que hi ha al costat de migjorn i la pedra natural que tapa el costat de tramuntana no donen opció a cap altra hipòtesi.

 

A l’indret de l’absis s’han conservat unes poques filades de pedra que descriuen una part del semicercle i deixen veure l’aparell. Aquest ha estat fet amb uns carreus escantonats a cops de martell i polits, de mides desiguals, que han estat col·locats ordenadament en filades d’alçada uniforme, perfectament disposades a trencajunt de mitja peça, en un tipus de construcció molt austera, però aparellada, pròpia del final del segle XII o del començament del XIII.


L’Odo Arranzarlanzon m’enviava fotografies del runam esfereïdor del Castell de Rocabertí, del que  el Jordi Bolòs i Masclans (Barcelona, 1955) , el  Joan Badia i Homs (  Palafrugell,   l’Empordanet , 9 de maig de 1941) , el Benjamí Bofarull i Gallofré ,  l’  Enric Carreras i Vigorós , el  Miquel-Dídac Pinero i Costa (l’Escala , l’Empordà sobirà, el dia 17 de novembre de 1950)  escriuen del Castell de Rocaberti, a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0951001.xml


El cimal del turó granític de Rocabertí és un petit espai més o menys triangular. És molt irregular, amb desnivells marcats; té un sector més anivellat a migdia que, en part, fou aplanat artificialment en construir la fortalesa. A tot el costat de tramuntana s’enlairen unes penyes voluminoses. És acinglerat per migdia, ponent i tramuntana, costats on resta pràcticament inaccessible. El camí d’accés i l’entrada del castell es troben, forçosament, a llevant, on així i tot el vessant és abrupte i costerut. Hom hagué d’excavar graons a la roca i fer un accés amb giragonses, protegit per ferms murs.




A la part superior del penyal hi ha una diversitat de restes arquitectòniques del castell que constituïen un conjunt que, tot i ésser forçosament apinyat, tenia una complexitat marcada. S’adaptà a les irregularitats del terreny, malgrat que aquest fou en una bona part modificat. Les restes de construcció presenten sectors i elements d’èpoques diverses. La superfície del castell és d’uns 1000 m2, a la qual cal afegir el sector d’accés, d’uns 440 m2.

 

Un cop superat el costerut camí d’accés, amb rastres de diferents murs de defensa i protecció a banda i banda, hom arriba a l’entrada del recinte castrense. Era un punt defensat per tota una sèrie de construccions que protegien i cloïen aquesta entrada, a l’únic costat accessible de la fortalesa. Hi ha, després d’una entrada estreta, dues estances defenses, allargades i de murs no ben paral·lels, que eren cobertes amb voltes de canó. A l’extrem de tramuntana hi ha un curt tram de volta conservat en tot el superfí.

 

Aquesta edificació limita a ponent amb un mur, al centre del qual hi ha un portal encara enterament conservat. Aquest mur és d’un gruix extraordinari, de 240 cm. Cal tenir en compte que el gruix de tots els altres llenços observables al conjunt del castell és sempre molt inferior; varia entre els 120 cm i els 60 cm. El portal, d’una amplada de 200 cm, al cantó de llevant, i de 160 cm a ponent, perfora el mur per mitjà d’una volta de canó acabada en arcs de mig punt fets amb dovelles estretes i tallades bastament.

 

A l’extrem meridional d’aquest sector, formant l’angle sud-est del castell, es dreça un basament de grans proporcions i alçada, amb aparell de carreus, assentat de manera molt ferma sobre el rocam desnivellat i just al caire del cingle. Té una planta que pren la forma d’un triangle isòsceles que devia tenir 9 m d’altura i 7 m de base, mides que donen una idea de les dimensions. És un basament completament massís; cal suposar que fonamentava una gran torre angular, de característiques singulars. Actualment és encara l’element més visible de la silueta de les ruïnes.

 


El mur perimetral del recinte es pot seguir en part a migdia i totalment al llarg costat occidental. Es dreça just al caire del cingle i s’ha conservat en una alçada irregular, sempre força reduïda. El traçat s’adapta al del cingle i forma unes lleus inflexions en angles oberts. No sembla que a tramuntana hi hagués el dit mur perimetral, innecessari ja que les altes penyes d’aquest costat ja realitzaven la funció defensiva.

 

A l’interior del castell, entre els esmentats llenços perimetrals i el rocam de tramuntana, hi ha dues esplanades. La més àmpliaés a llevant. L’altra, a ponent, és molt més reduïda i en un nivell una mica més alt, que uns graons tallats a la roca fan accessible.

 

A l’esplanada de llevant, que es troba en passar el portal abans esmentat, hi ha restes molt desfetes d’estances de planta rectangular al costat de migdia, adossades a la roca on hi ha un rengle d’encaixos per a embigat. Es distingeixen murs d’època diversa. A l’extrem sud-oest, a tocar del mur del recinte, hi ha altres estances, poligonals, totes amb els murs de poca alçada. Al costat de tramuntana, adossada i en part excavada al vessant de la penya, hi ha una cisterna de planta quadrangular, de 4 m de costat. La volta és enfonsada, però s’han conservat fragments de les arrencades, a cada costat, amb empremtes de les llates de fusta utilitzades en construir-la. Aquesta cisterna, hom li pot calcular una capacitat aproximada de 30 000 litres.




A l’esplanada de ponent, molt reduïda entre el cingle i el rocam, hi ha dos edificis clarament identificables. Una construcció de planta rectangular s’integra al mur perimetral del recinte amb el qual coincideix el seu costat de ponent. Aquest edifici té 13 m de llargada i 6,40 m d’amplada (mides exteriors). No s’hi veuen rastres de compartimentació. Hi ha dues portes molt estretes.

 

Al costat de tramuntana, i gairebé a tocar de l’esmentada construcció, hi ha els vestigis de la capella del castell.

 

El conjunt de les ruïnes presenta, doncs, una marcada complexitat. Sens dubte s’han perdut elements que ajudarien a comprendre’n la distribució. S’hi comprova fàcilment una diversitat de tècnica constructiva i l’existència de testimonis materials de reformes i reconstruccions de diferents èpoques. Aquestes reconstruccions són, per exemple, ben evidents a les estructures que es troben un cop traspassat el portal conservat, al costat de migdia. Hi ha murs de diferent gruix i factura amb elements tallats la roca que també s’evidencien en les estructures que es troben a la punta meridional del castell o l’angle sud-oest.

 

Alguns vestigis minsos de fonamentació de pedra i fang que s’observen a l’esplanada de llevant poden fer pensar que pertanyen a una fortificació molt primitiva. Com ha estat indicat en la introducció històrica d’aquests volums, al penyal de Rocabertí pogué haver una obra de guaita i defensa lligada al conjunt de l’Esquerda de la Bastida, que és a la serra situada més a llevant. Són unes fortificacions considerades d’època immediatament anterior al començament de l’edat mitjana. La hipòtesi precedent només es podria confirmar o desmentir amb un treball d’excavació al castell de Rocabertí, que, d’altra banda, seria d’un gran interès en tots els sentits.

 

Als murs que encara avui s’aguanten hi ha, bàsicament, dos tipus d’aparells, si bé entre ells també s’observa alguna diferència segons els llocs. Arreu del castell fou utilitzat el granit de la mateixa contrada.

 

Hi ha paraments fets amb blocs de pedra de mida mitjana i petita lligades amb abundant morter. Les pedres han estat només escantonades, però amb tendència a donar-los formes rectangulars, de petit carreu imperfecte. Solen afilerar-se, però això no sempre s’aconseguí. Aquest aparell és present sobretot al sector de llevant de les ruïnes; hi pertany el gros mur on hi ha el portal i les sales de cada costat, com també diverses estructures situades més a migdia, a l’espai anomenat esplanada de llevant.

 

Les altres edificacions —el basament triangular, el mur perimetral, la cisterna, l’edifici rectangular de ponent i l’esglesiola— foren construïdes amb un aparell regular, a base de grossos carreus ben escairats i polits, col·locats a trencajunt. Aquest tipus de construcció de carreu és, doncs, àmpliament majoritària en l’àmbit actual de les ruïnes.

 

És molt difícil apuntar una datació per a les diferents parts de les restes. En principi, i com a hipòtesi, hom pot pensar que el sectors bastits amb l’aparell més irregular, de pedres mal tallades, data del segle XI. La important reconstrucció bastida amb filades de carreus ben escairats pot ésser situada als segles XII i XIII. L’any 1138, en què fou signat el conveni entre els comtes d’Empúries i Barcelona, segons el qual havia d’ésser derruït el castell, és també una data a tenir en compte. La construcció de carreus pot pertànyer a la reconstrucció d’època posterior. Per alguns aspectes, aquestes parts de la fortalesa recorden alguns castells roquers occitans del segle XIII.