dimarts, 27 de setembre de 2022

SANTA MARIA D'ESPOLLOSA, I SANTA MARIA DE VILANOVA DE FORMIGUERA. EL CAPCIR. LA CATALUNYA OCUPADA PER LA REPÚBLICA FRANCESA.

 




El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia de la "Capella" de Santa Maria d'Espollosa aVilanova de Formiguera, del terme comunal de Formiguera, a la comarca del Capcir, de la Catalunya sota domini de la mal dita República Francesa.   La forma NUESTRA SENYORA és un castellanisme de caire masclista que pretén “ reduir “ la importància de la Marededéu. En la llengua catalana la forma correcta és justament Marededéu.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Vilanova


http://indretsescbergueda.blogspot.com/2020/05/santa-maria-despollosa-formiguera.html


De la Marededéu de Vilanova de Formiguera  llegia  : 

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2012/10/santa-maria-de-formiguera-capcir.html


,..  que a Santa Maria, s'hi establí una petita comunitat monàstica en forma de pabordia, amb jurisdicció sobre tot el Capcir.


L’edifici té parts que daten de diferents èpoques però són especialment importants les reformes del segle XVIII, quan es construeix el campanar d'espadanya de dos pisos i les dues capelles laterals.


 La façana del mur va ser classificat com a monument històric el 1.913. Una peça important de l’església de Formiguera és una talla de fusta policromada de Crist, que formaria part d’un davallament de la creu, actualment desaparegut. 



Segons la Catalunya Romànica ha estat considerada una de les joies de l’escultura catalana del segle XII.



 L’antic lloc (Villa nova 1087) a la dreta de l’Aude ha desaparegut i tan sols resta la seva església i actual santuari de la Mare de Déu de Vilanova.


És un petit edifici d’una nau dels segle XVIII amb campanar d’espadanya que conserva un bonic retaule barroc de boix policromat del segle XVII , amb representacions de la vida de la Mare de Déu del Roser i una imatge de Maria. És una de les moltes verges trobades que la tradició explica, van ser trobades pel bou que grata el terra i lloc de gran devoció al Capcir.


Va ser classificat com a monument històric l’any 2000. A l’estiu s’hi fan concerts organitzats per l’associació intercomunal de salvaguarda de la capella, amb seu a Formiguera.


https://www.elcami.cat/camipedia/patrimoni-arquitectonic-de-formiguera





https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/10/goigs-la-mare-de-deu-de-vilanova.html

 Que la Marededéu de Vilanova de Formiguera, porti la nostra pregaria fins a l’Altíssim, Senyor;  allibera el teu poble !!!!!

SANTA COLOMA DE VIÀ. LA CATALUNYA SOTA DOMINACIÓ DE LA REPÚBLICA FRANCESA

 

El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia de l’església de Vià, a la comuna alt-cerdana de Font-romeu, Odelló i Vià, a la mal dita Catalunya del Nord ( la Catalunya sota domini de la República Francesa )




La Catalunya romànica ens diu que és un  edifici profundament transformat. El seu absis semicircular original va ser substituït per una construcció rectangular i s’han canviat molts altres elements del temple primitiu, d’una nau capçada per un absis semicircular, possiblement del començament del segle XIII.

 

El frontispici és tapat per la casa rectoral, que porta la data de 1776. La primitiva fàbrica és visible a la part conservada de la paret meridional i en un tram de la septentrional. Els grossos carreus de granit a la part baixa tenen de 20 a 40 cm d’alçada i de 25 a 70 cm de llarg, força ben ajustats, però paret amunt són de mida mitjana.

 

La nau s’acabava amb un petit fris sota coberta, compost d’una cornisa esbiaixada sobre una faixa plana, sostingut per mensuletes treballades. Se’n conserva un tram de quatre, una d’elles amb una cara.

 

Una petita portalada mirant a migjorn és el que caracteritza aquest edifici. És formada per dues arcades semicirculars i entremig una altra d’arc tòric, sostingut per un parell de columnes amb capitells cúbics. Segueix el mateix concepte que les portalades d’Urtx i de Gréixer.

 

Havia tingut un porxo, del qual resta una mènsula amb relleus escultòrics.


Mitjançant Santa Coloma feia arribar la meva pregaria a l’Altíssim, senyor ; allibera el teu poble !!!

diumenge, 18 de setembre de 2022

RUTA DE LES MARGARIDES. SAFAREIG DE LA BAIXADA DE CAL VERGE. CASTELLAR DEL VALLÈS.

 

Agafava la màquina de retratar i aprofitava les primeres hores de la tarda del diumenge 18.9.2022 per arribar-me fins al cinquè   dels edificis de la “ ruta de les margarides”.




Carrer de Torras, 11 . Antics Safareigs de la Baixada de Cal Verge, coneguts ara com  Cal Calissó



 L’Emili Sala Cortés, que abans d’arquitecte havia estat mestre d’obres, tenia el costum de “ signar “ les seves obres amb margarides


La placa commemorativa situada sobre la porta resumeix la història de l'edifici, construït per Emili Sala Cortés per encàrrec d’Emília Carles Tolrà primera Marquesa de Castellar.

 

El Castellar d’avui és en bona mesura el resultat de les accions benefiques endegades per Doña Emilia ; sense ànim exhaustiu :

 

Antic Ajuntament

Capella de Montserrat

Escoles del Patronat Tolrà

Palau Tolrà 

Escoles Pies de Castellar del Vallès

Església neogòtica de Sant de Castellar del Vallès

Safareigs de Cal Calissó, dits també de la Baixada del Calvari

Safareigs de la Baixada de Palau

 

Des de 1988 i fins al 2002 han estat la seu del Jutjat de Pau. L'interior de l'edifici es va remodelar adaptant-lo a la seva nova utilització, la qual cosa va suposar l'enderrocament de la façana posterior per tal d'afegir un cos annex. Pel que fa a la paret lateral dreta, es van cegar els dos grans finestrals que existien. Després de la restauració i adaptació portada a terme només ha pervingut la façana principal i la teulada del primitiu edifici que s'han restaurat respectant al màxim l'estructura original. La façana presenta una simetria axial i mostra una inclinació vers les formes classicistes. Destaca la organització de la porta d'entrada on els brancals sostenen les cornises disposades de forma esglaonada que en la part superior sostenen un gerro decoratiu.

 

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-escola-de-la.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-palau-tolra.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-esglesia-de-sant.html

       https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-antic-ajuntament.html

 https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-safareig-de-la.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/06/la-capella-de-nostra-senyora-de.html


RUTA DE LES MARGARIDES. ANTIC AJUNTAMENT. CASTELLAR DEL VALLÈS.

 

Agafava la màquina de retratar i aprofitava les primeres hores de la tarda del diumenge 18.9.2022 per arribar-me fins al quart  dels edificis de la “ ruta de les margarides”.




Antic ajuntament al carrer Major, 74


Emília Carles- Tolrà , vídua de Tolrà, comprà l'edifici per tal d'habilitar-lo com a Ajuntament, l’edifici exerciria aquesta funció fins a l'any 1994, en que l'Ajuntament es va traslladar al Palau Tolrà

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27274




L’Emili Sala Cortés, que abans d’arquitecte havia estat mestre d’obres, tenia el costum de “ signar “ les seves obres amb margarides

 

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-escola-de-la.html


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-palau-tolra.html


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-esglesia-de-sant.html

   

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-antic-ajuntament.html

RUTA DE LES MARGARIDES. ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE. CASTELLAR DEL VALLÈS.

 

Agafava la màquina de retratar i aprofitava les primeres hores de la tarda del diumenge 18.9.2022 per arribar-me fins al tercer   dels edificis de la “ ruta de les margarides”.

 


L’església parroquial de Castellar del Vallès, advocada al protomàrtir Sant Esteve.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27270


Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906), i l’ Emili Sala i Cortés (Barcelona, 22 de febrer de 1841 - la Garriga, 7 de juny de 1920) que exerciria la direcció de les obres foren els autors  del projecte.




L’Emili Sala Cortés , que abans d’arquitecte havia estat mestre d’obres, tenia el costum de “ signar “ les seves obres amb margarides , que en aquest edifici han estat – i estant – patint un espoli de jutjat de guàrdia.  

 

   https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-escola-de-la.html


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-palau-tolra.html

 

RUTA DE LES MARGARIDES. ESCOLA DE LA IMMACULADA. CASTELLAR DEL VALLÈS.

 

Agafava la màquina de retratar i aprofitava les primeres hores de la tarda del diumenge 18.9.2022 per arribar-me fins al primer dels edificis de la “ ruta de les margarides”.




La Immaculada    al    Passeig Tolrà, 2


Emília Carles- Tolrà (Cabrils, Maresme, 28 d'octubre de 1848 - 24 de febrer de 1915), viuda de Josep Tolrà i Avellà (Cabrils, Maresme, 11 d’abril de 1817 — Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 21 de juliol de 1882) seguint la línia caritativa del seu difunt marit, va costejar la construcció de les Escoles Tolrà, dissenyades per l’arquitecte Emili Sala Cortés (Barcelona, 22 de febrer de 1841 - la Garriga, 7 de juny de 1920) que foren inaugurades el dia 3 d'agost de l'any 1895.




L’Emili Sala Cortés , que abans d’arquitecte havia estat mestre d’obres, tenia el costum de “ signar “ les seves obres amb margarides situades en llocs com columnes, finestres,...

 

dissabte, 17 de setembre de 2022

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DELS DESEMPARATS. RIBES DE FRESER. EL RIPOLLÈS

 

El Jordi Vila Juncá, retratava la Capella  de La Mare de Déu dels desemparats,  al Carrer Estiradors de Ribes de Fresser, a la comarca del Ripollès.







http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=49523


Aquesta capella estava ubicada a l'actual emplaçament del Monument al Dret a Decidir, gairebé dins del riu, amb el consegüent perill associat.


Arran d'això, fou traslladada per l'Ajuntament a la ubicació actual el 1910.


Va ser fundada el 1749 i constituïa la capella privada de la família Capdevila, avui la família Montagut del Balneari.

 

 Al gener de l’any  2020 es van fer unes obres de restauració per resoldre els problemes de filtracions procedents de la coberta que perjudicaven l'estructura. Es va substituir la coberta, mantenint les encavallades de fusta original, impermeabilitzant-la íntegrament i substituint el sistema de corretges de fusta per noves de fusta serrada.

ESGLÉSIA DE SANT SIMÓ DE BASSELLA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vila Juncá, retratava la “  nova església” de Sant Simó de Bassella, de la que hi ha una minsa informació:





Edificació senzilla, de planta rectangular, coberta amb teulat a dues vessants. Té un campanar de cadireta, format per la perllongació de dos petits contraforts que flanquegen la porta principal, protegida per un teuladet. Hi ha dues obertures a la façana principal i dos finestres més que segueixen les cantonades de la capçalera. A la placeta de l'església hi ha un tenant d'altar que podria haver estat una ara romana.


https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/bassella

 

TENIU MÉS DADES DE L’ESGLÉSIA D’ALDOSA ADVOCADA A SANT ANTONI DE PÀDUA A LA PARROQUIA DE CANILLO?.

 

De Sant Antoni Pàdua de l'Aldosa la parròquia de Canillo en diuen poca cosa ¸3sglésia construïda al segle XIX seguint els models romànics. Es troba al poble de l’Aldosa.



El Jordi Vila Juncá, la retratava.


El topònim Aldosa, fa al·lusió a boscos d’alzines   


ERMITA DE SANT ERMENGOL. TIURANA. LA NOGUERA

 

El Jordi Vila Juncá , publica fotografies de Sant Ermengol de Tiurana, a la comarca de la Noguera.




L'enciclopèdia romànica en diu que és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per un arc toral que arrenca de dues pilastres rectangulars coronades per impostes esculpides. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc toral, que fa d’arc triomfal i que és resolt de la mateixa manera que l’arc toral que reforça la volta.

 

La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre a la façana sud, on també hi ha dues finestres de doble esqueixada, com la que s’obre al centre de l’absis. A la façana de ponent hi ha una finestra geminada, amb una columna central de capitell mensuliforme, semblant a la que hi ha a la propera església de Sant Silvestre de Serralta.

http://cat.romanic.eu/catalunya/noguera/oliola-sant-silvestre-de-serralta-s-xi-xii-3/


Tot i que l’edifici presenta una geometria regular, la cantonada sud-oest té un reforç interior que suporta una mena d’arc toral o volta excèntrica, el sentit de la qual se’ns escapa. Aparentment no sembla estar basada en cap procés constructiu, com la de Sant Urbà de Montclús, església que té l’angle de la nau esbiaixat.

 

Les façanes són totalment llises i mancades d’ornamentació, i l’aparell és format per carreus petits de pedra sorrenca, ben escairats, sense polir, disposats en filades molt uniformes i regulars, amb un acabat molt més rústec a l’interior, especialment a la volta.




Fotografia Isidre Blanc


L’estructura de l’edifici en molts aspectes es relaciona amb altres edificis propers, com Sant Silvestre de Serralta o Sant Martí de la Figuera de l’Aguda, tots ells datables dins el segle XII, però fidels a les tradicions constructives del segle XI


L’església de Sant Ermengol és assentada sobre un penyal rocallós, al cim d’un serrat que domina el poble de Tiurana pel sud, com retratava el Josep Sansalvador Castellet




http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/07/ermita-de-sant-ermengol-de-tiurana-la.html

dimarts, 13 de setembre de 2022

IN MEMORIAM. ESCOLA D’ALÓS D’ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ.

 Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Les publicacions pretenen fomentar la recuperació de la memòria històrica, son per tant de lliure disposició/reproducció per aquest fi


Llegia que  Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) deia al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar d’Alós ; localitat amb ajuntament situada a la Vall d'Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa. 


És un lloc batut pels vents del nord i del sud, amb un clima bastant sa, però a causa del fred extrem, s'hi produeixen pulmonies i refredats amb febres.


Comptava amb 24 veïns (caps de casa) i 134 ànimes (habitants).


 Tenia en aquell moment 24 cases, escola de primeres lletres a la qual assisteixen 30 nens i l'església parroquial de Sant Lliser, servida per un rector de provisió diocesana i quatre beneficiats.


 Hi ha fonts a l'entorn, d'aigües molt primes.


 El territori és de qualitat inferior per al conreu; al voltant està tot cobert de muntanyes amb boscos de pins i avets d'on s'extreu fusta per a llenya, i pastures excel·lents. 


S'hi produïa sègol, patates i fenc i s'hi criava bestiar vacum, de llana, mules i cavalls i porcs. 


Hi havia caça de llebres, perdius i isards, i pesca de moltes i bones truites.


L’escola s’ha reconvertit en refugi de muntanya :



https://www.booking.com/hotel/es/refugi-d-39-alos-alos-d-39-isil.es.html


Ens agradarà rebre imatges a l’email castellardiari@gmail.com  de l’època en que s’hi duia a terme l’activitat escolar


dilluns, 12 de setembre de 2022

SANTA ANNA DE MONTADÓ. ISONA I CONCA DELLÀ. PALLARS JUSSÀ.

 

El Francesc Cardona Fonoll (Paco l’hostaler), publica fotografies de l’esglésiade Santa Anna de Montadó , situada a frec del cingle de la serra de Comiols, en una posició dominant sobre els terrenys de la conca de Meià, pertanyent però ,  al terme d’Isona i Conca Dellà, de la comarca del Pallars jussà.




La Catalunya romànica ens diu que és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals i suportada al mur nord per tres arcs formers, que reforcen el mur i que no tenen un equivalent simètric al mur sud, el qual presenta traces d’haver estat doblat exteriorment per tal de reforçar-lo. La capçalera, a llevant, és formada per dos absis. El principal, semicircular, corresponent a la nau, és obert mitjançant un estret arc presbiteral, que presenta el seu brancal nord molt alterat per la presència de l’arc former que suporta la volta i que per aquest motiu resulta clarament construït amb posterioritat a la nau i l’absis. Aquest mateix arc former obre l’absidiola semicircular que flanqueja l’absis i que presenta una curiosa obertura a la nau, formada per dos arcs excèntrics i tangents, definits per l’obertura original de l’absidiola al mur i per l’arc former que s’hi adossa.

 

La porta, resolta en arc de mig punt, és situada a la façana sud, on es forma una petita terrassa, definida per un mur de contenció que eixampla l’estret terreny on s’assenta l’església, que pel costat nord té adossat el clos del cementiri. El mur de ponent és construït a frec del marge, fet que impedeix donar la volta al seu perímetre. En aquest mur s’obre una finestra cruciforme. A la façana sud hi ha una finestra d’una sola esqueixada i dues petites obertures altes que flanquegen la porta, i al centre de l’absis principal hi ha una finestra de doble esqueixada. A l’absidiola, com al conjunt del costat nord, no hi ha cap finestra.

 

Les façanes no tenen cap mena d’ornamentació, llevat de l’absis principal, on es conserven fragments d’una decoració amb els característics motius llombards d’arcuacions en sèries de dues entre lesenes, de les quals només es conserven les corresponents a dos plafons de la meitat sud de l’absis. En canvi, el seu costat nord presenta traces d’haver estat reformat, havent perdut totalment les arcuacions i les lesenes, de les quals es conserven vestigis de dues. Cal assenyalar que la cantonada sud-est de la nau amaga part d’un dels plafons d’arcuacions, clar símptoma que el mur fou regruixat exteriorment o refet.

 

L’interior de l’església conté abundants vestigis d’arrebossat de morter de calç i l’aparell és visible només en alguns sectors, on conserva juntes incises entre els carreus. El parament exterior del mur nord presenta un aparell de reble sense treballar, disposat en filades horitzontals, força irregulars, que contrasten amb l’aparell dels altres murs, on els paraments són fets amb carreus ben escairats disposats molt ordenadament, amb peces de pedra tosca en la formació d’elements singulars, especialment en les lesenes i arcuacions.

 



Per les estructures conservades podria plantejar-se un procés constructiu força complex. Possiblement els elements més antics correspondrien a una església d’estructura asimètrica d’una nau amb un absis i una absidiola, construïda segons les fórmules llombardes dins el segle XI, sense excloure la possibilitat que l’absis principal i el mur de ponent pertanyin ja a un primer procés de reforma d’un edifici original, més antic. Aquesta estructura reformada fou objecte, probablement dins el mateix segle XI, d’un segon procés de reforma, que devia consistir a reforçar els murs perimetrals i carregar-hi la volta de canó, reforçada pels arcs torals. No podem excloure, però, malgrat les peculiaritats de la seva unió amb la façana absidal, que tot el mur sud correspongui a aquest procés de reforma, concebut també dins les formes constructives característiques de l’arquitectura del segle XI català.

 

En aquest context cal destacar la singularitat tipològica d’aquesta església de capçalera asimètrica, que té paral·lels en altres esglésies properes de la comarca de la Noguera, com Santa Maria de Ramoneda


Quan al topònim Montadó:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=26940


Seguim fent recerca dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, el Pallars jussà, que patia un despoblament que es podria qualificar d’èxode genocida, és una de les comarques on aquesta recerca està més endarrerida.  Si queda algun català que en tingui memòria,  agrairem que ens ho faci saber a l’email castellardiari@gmail.com

 

El Pallars jussà, Catalunya, us ho agrairan.

diumenge, 11 de setembre de 2022

ERMITA DE LA MAREDEDÉU DE LA FABREGADA. SANT ESTEVE DE LA SARGA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

l’Ester Gonzalez Vidal, publica fotografies de la Fabregada i de la seva església advocada a la Marededéu al terme de Sant Esteve de la Sarga, a la comarcadel Pallars jussà.




https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-la-fabregada-sant-esteve-de-la-sarga

Actualment la Mare de Déu de la Fabregada és una ermita  aïllada, annexa a la parròquia de Sant Esteve de la Sarga. Tanmateix, a l’època alt-medieval fou l’església parroquial d’un nucli de població anterior, i en un primer moment més important que Sant Esteve de la Sarga.

 

L’any 1038 —1037 o 1043, segons l’autor—, el comte Ramon IV donava a Bertran Ató de Montanyana l’honor de la Fabregada, situat al terme del castell de Mur. Posteriorment, l’any 1076, el mateix Bertran Ató, o un successor seu, i la seva muller Ermengarda, construïen i dotaven l’església de Sant Esteve al lloc de la Sarga, i entre altres béns la dotaven amb una tercera part del delme de l’església de la Fabregada i amb la mateixa vila. Fou possiblement a partir d’aquest moment que Sant Esteve de la Sarga anà adquirint preponderància sobre la vila de la Fabregada. En un moment que desconeixem (ja no figura en els fogatjaments del segle XIV) deixà d’existir com a tal, i quedà reduïda a una simple capella, amb una important devoció a la contrada


És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, que arrenca d’una motllura bisellada —que segueix el perímetre dels murs—, i és reforçada per un arc toral també de perfil apuntat, que arrenca de sengles pilastres adossades als murs. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, obert a través d’un estret arc presbiteral, que com la volta de la nau i de l’absis presenta un perfil acusadament apuntat.

 



La porta s’obre en la façana sud i presenta una ornamentació geomètrica molt simple, formada per una arquivolta en degradació, amb les dovelles extradossades per una motllura bisellada llisa, amb alguns elements geomètrics, com boles o semicilindres, que ornamenten alguns dels carreus.

 

Al centre de l’absis s’obre una finestra d’una sola esqueixada, amb una arquivolta exterior, que acaba de formar la doble esqueixada. A la façana oest hi ha una altra finestra d’esqueixada recta, quasi invertida. La mateixa façana oest és rematada per un campanar d’espadanya de dos ulls, amb els seus arcs arrencant d’una destacada motllura bisellada.

 

L’aparell és de carreus de pedra sorrenca ben tallats i polits, disposats molt regularment en filades molt uniformes, on hi ha alternança de carreus col·locats de llarg i través. Aquest aparell és present en els murs oest i sud, i a la major part del mur nord, mentre que el sector nord-est i l’absis, són construïts amb la mateixa pedra, però tallada sense polir, en forma de carreu, més irregular que el parament de la resta de la nau.

 

No hem d’atribuir aquesta diferència constructiva a una diferència en el procés cronològic de construcció de l’edifici, sinó a les vicissituds d’un procés constructiu que es revela totalment unitari, responent a un projecte perfectament adscrit a les fórmules característiques de l’arquitectura del segle XII.

https://fonsespecials.udl.cat/bitstream/handle/10459/350/LLG-1-0231.pdf;jsessionid=46474D4E10BA94A10DCA5281B15827CA?sequence=1




https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/03/goigs-la-mare-de-deu-de-fabregada-sant.html


Quan al topònim Fabregada:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=18257


Seguim fent recerca dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, el Pallars jussà, que patia un despoblament que es podria qualificar d’èxode genocida, és una de les comarques on aquesta recerca està més endarrerida.  Si queda algun català que en tingui memòria,  agrairem que ens ho faci saber a l’email castellardiari@gmail.com


El Pallars jussà, Catalunya, us ho agrairan.

dissabte, 10 de setembre de 2022

ESGLÉSIA DEL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE DE CASTELLOU DE MONTSEC. SANT ESTEVE DE LA SAGA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

El poble fou seu de la baronia de Castellnou de Montsec, de la família de la qual sorgí Gaspar de Portolà   Rovira (Os de Balaguer, 1716 - Lleida, 1786), el conqueridor de Califòrnia.


La casa pairal dels barons de Castellnou de Montsec encara subsisteix al poble, tot i que roman abandonada des de fa molts anys.


Vers 1900 encara consta el poble com a senyoriu de N. Portolà.


En l'actualitat  el títol de baró de Castellnou de Montsec  està vacant, i ha estat sol·licitada per Don Jacinto Antonio del Castillo y Acuña.

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1976-14500


L’església parroquial de Sant Esteve, que retratava l'Ester Gonzalez Vidal  , està  situada fora del perímetre murat, és un edifici de factura tardana, fruit de diversos processos constructius, que sembla conservar de l’edifici alt-medieval una part del mur de ponent, on hi ha una finestra de doble esqueixada que recorda les formes usuals de l’arquitectura del segle XI.




Continuem la recerca d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, esperem les vostres fotografies i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Catalunya us ho agrairà.