dilluns, 27 de juliol del 2015

ESCOLES PÚBLIQUES DE POLINYÀ ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. VALLÈS OCCIDENTAL

Josep Renom i Costa, (Sabadell, Barcelona, 22 de novembre de 1880 - ibídem, 11 de març de 1931), va fer el projecte d’un edifici escolar per Polinyà .
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1929/12/22/pagina-35/33231032/pdf.html?search=inauguraci%C3%B3n%20escuelas%20en%20Polinya

Em pregunto : ens van fer aquelles escoles ?. Algú en té imatges ?. Existeix avui l’edifici ?.


Demanaré aquesta informació a l’Ajuntament , també als polinyanencs, i urbi et orbe a qualsevol entitat i/o persona física que en tingui coneixement, li agrairem ens ho faci saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 25 de juliol del 2015

ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE RODA DE TER. OSONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Transcripció de la pàgina web de l’Ajuntament :

http://www.mapaliterari.cat/ca/mapa/guia/13/miquel/ruta-literaria-miquel-marti-i-pol

De l’època de les Escoles Nacionals (els tres anys de guerra) sí que en recordo coses. Hi havia un, que li dèiem l’ocellet, que era «roig» i sempre em deia que ens matarien a tots. A mi em feia por. Aquest mateix, un dia, em va ensenyar una cosa i em va dir que era un condó. No ho era, però jo vaig envermellir perquè aleshores no n’havia vist mai cap, i era el temps de l’escatologia, en què dir titola, o cul, o mamelles, o cagar, semblava una proesa. Recordo també alguns mestres: la senyoreta Rosa, grassoneta, que vivia en una casa del mateix color que el seu nom, el senyor Llaberia, l’inefable senyor López, el senyor Artola. El senyor López portava unes ulleres de vidres gruixudíssims i enraonava en castellà. Tenia el costum de sortir de la classe, amb algun pretext, i tornar-s’hi a presentar obrint la porta inesperadament. Al que arreplegava fotent el bèstia, li deia: «Te voy a poner negro.» Una tarda, quan va sortir, el capitost de la classe va dir que li havíem de donar una lliçó. Saltaríem tots per la finestra, mentre ell feia girar una rodeta que immobilitzava la maneta de la porta. Quan el senyor López volgués entrar, no podria. Aleshores ell, que anava molt lleuger, faria girar altre cop la rodeta i amb quatre salts s’uniria a nosaltres. Així ho vam fer. El senyor López va trobar la classe buida. És l’única vegada que he pillat l’estudi sense cap excusa.

Miquel Martí i Pol. Obertura catalana. Barcelona: Empúries, 1988, p. 65-66.

Van ser construïdes per la república i inaugurades l’any 1935 amb el nom d’Escoles Nacionals.


Hi van traslladar els alumnes de les dues escoles religioses de Roda de Ter.

No trobava cap dada de l’arquitecte, demanarem a l’ajuntament, als rodencs , i urbi et orbe a qualsevol entitat i/o persona que en tingui coneixement, que ens ho faci saber al’email coneixercatalunya@gmail.com

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si qualsevol dels Ajuntament implicats us dona ‘peixet’ feu-nos-ho saber que ho publicarem en una llista, d’administracions ‘ desafectes’.

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda

divendres, 24 de juliol del 2015

L’ESTUDI VELL DE GUIMERÀ. LA VALL DEL CORB. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

El Joan Farré Farré publicava una fotografia de l’estudi vell de Guimerà.


En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

ANTIGUES ESCOLES DE SARRIÀ / DISPENSARI / HOTEL D'ENTITATS. GIRONÈS

El Josep Plantalech Albertí, compartia un enllaç a : https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/guia-girona/cerca/fitxa.html?registre&denominacio&adreca&poblacio=sarria&tipologia&autor&data=1905+%2F+1936&page=1&pos=1

Arquitecte, Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935)

Reforma de tres cases entremitgeres de planta baixa i pis propietat d'Alfons Teixidor per a ubicar-hi l'escola pública de Sarrià. De l'obra de Masó únicament es conserva la façana, on destaca el treball de les reixes, obra de Nonito Cadenas i els elements ceràmics dels germans Coromina de La Bisbal. Els interiors han estan totalment reformats a causa dels diversos usos que ha tingut l'edifici.


El projecte és de l'arquitecte Rafael Masó de l'any 1909 i la inauguració de les Escoles Públiques té lloc el 5 de juny de 1910

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una

ESCOLES DE LA MERCÈ / GRUP ESCOLAR RAMON TURRÓ / COL.LEGI BISBE LORENZANA / CEIP VERD. GIRONA

El Josep Plantalech Albertí, compartia un enllaç a : https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre&autor&denominacio=escoles&adreca&poblacio&page=1&pos=3

Arquitecte , RICARD GIRALT CASADESÚS (Barcelona, 1884-1970 )

L'edifici es troba situat al xamfrà del carrer Joan Maragall amb el del Bisbe Lonrenzana. La planta està formada per tres rectangles que configuren aquesta cantonada. Consta de tres plantes, amb finestres allargades, i un cos més a l'eix central de la part superior.


L'obra és d'estil racionalista i es caracteritza per tenir unes línies senzilles, rectes i ser molt funcional. Però aquesta simplicitat de línies queda trencada per la portalada de pedra d'estil neoclàssic, formada per dues potents columnes que sostenen un fris amb figures de putti i la paraula ESCOLA (la placa ha estat substituïda, l'original deia ESCUELA) sobre el frontó. La portalada, els medallons de les cantonades, la balaustrada sobre el pis, el sòcol i les arcades de la façana posterior, trenquen el caràcter racionalista de l'exterior.

El disseny de la portalada és de Giralt i Casadesús que encarregà l'execució a l'empresa de pedra artificial Simon i Josep Sagrera, però sembla ser que les figures foren fetes per un escultor de Barcelona.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una

ESCOLES I AJUNTAMENT / CEIP MADRENC. VILABLAREIX. GIRONÈS. CATALUNYA

El Josep Plantalech Albertí, compartia un enllaç a : https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/guia-girona/dates/fitxa/1910.html?pos=4

Edifici de planta baixa i pis destinat a escola pública i ajuntament. L'edifici ha patit importants reformes i ampliacions a causa de l'ús continuat de l'equipament. La més remarcable és l'enderroc de la planta pis sobre el cos esquerra, buscant recuperar la idea original de Masó, i l'aixecament d'un cos superior més endarrerit.


Projecte de l'arquitecte Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935) de desembre 1911. Construcció: gener - juny 1912.

Reforma i ampliació a càrrec dels arquitectes Bosch-Tarrús-Vives durant els anys 1985-1995

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una

ESCOLES VELLES DE BELLVER DE CERDANYA. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 1600 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Rebia una imatge de les escoles velles de Bellver de Cerdanya, sou pregats de fer-nos saber quan es van aixecar, i qui en va ser l’autor. També si és possible, voldríem rebre’n una imatge ‘històrica’.


Trobava una fotografia “Dionisia Gómez, esposa del fotògraf  Bonaventura Isern Ginesta "Nen Mixela", i el seu fill Josep M. Isern Gómez al pati de les Escoles Velles. 1948




Descripció elaborada per Josep M. Isern i col·laboradors, l'any 2015.

https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACCE130-135-N-904


https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACCE130-135-N-878


Dissortadament, com és mal costum en aquest dissortat reialme, cap dada de l’edifici, i del  seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com


En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

TRESORS D’AIGUAFREDA. ESGLÉSIA I COMUNIDOR DE SANT MARTÍ. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant del comunidor de Sant Martí d’ Aiguafreda de Dalt, dit també del Congost.

N’havia fet un post l’any 2010 :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/06/el-comunidor-de-sant-marti-del-congost.html

Com també de l’església de Sant Martí
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/06/sant-marti-del-congost-aiguafreda-de.html

Retratava en aquesta ocasió el deslluït rellotge de sol.


I, en la tornada al poble l’edifici de les escoles públiques – avui en desús – construït per l'arquitecte Manuel Puig i Janer ( 1899-1965 )



En la nostra recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

dimecres, 22 de juliol del 2015

ESCOLES VELLES DE SANT JOAN DE MOLLET. EL GIRONÈS.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Trobava una fotografia de les ‘ Escoles Velles’ a la pàgina de l’Ajuntament de Sant Joan de Mollet.


Enviaré un email demanant-los en quina data es va fer l’edifici, i qui en va ser l’autor.

En la seva resposta em confirmen que aquest edifici de les Escoles Velles està datat del 1956, van ser construïdes per tant durant la dictadura franquista.

Sant Joan de Mollet – aleshores San Juan de Mollet – ja tenia escoles públiques abans fins i tot de la II República :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1925/12/25/pagina-8/33260001/pdf.html?search=EScuelas%20de%20San%20Juan%20de%20Mollet

Els demanava imatges d’aquell edifici escolar.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DE LA RIBERA. LA POBLA DE SEGUR. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava sota un sol d’injustícia la façana de l’ església parroquial de la Pobla de Segur, advocada a la Mare de Déu de la Ribera, la descripció ens diu que és un edifici de planta basilical de tres naus amb absis semicircular. Nau central amb cor i l'orgue a sobre l'entrada. Naus laterals a dues altures amb galeries aèries. Coberta de teula i a dues vessants. A la part del creuer la teulada pren més altura, donant major amplada a aquesta part de l'església. El campanar, situat a l'extrem oest, és de base quadrada aixamfranada a la part superior. Darrera l'absis hi ha una capelleta dedicada a la Mare de Déu de Ribera, on s'accedeix per escales lateral


En el segle XIII es produeix la trobada al riu Flamisell de la imatge de la Mare de Déu.

L’any 1936 i com a conseqüència de l’acció dels sediciosos feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República , la imatge va ser destruïda , i reproduïda posteriorment l’any 1940, per l'escultor Joan Borrell i Nicolau (Barcelona, 13 d'agost del 1888- 26 d'abril del 1951).


http://www.lleidaalminut.com/noticies/view/id/3118/exposicio/borrell/nicolau/pobla/segur/escultor/obra/mostra/suport/diputacio/

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/10/goigs-la-mare-de-deu-de-ribera-la-pobla.html

El fet de trobar la major part d’esglésies catòliques tancades, em fa pensar en la contradicció que això suposa amb aquelles paraules de Jesús : «Deixeu que els nens vinguin a mi, no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells»

Em recordava també l’estultícia sobrevinguda als banquers que es beneficiaven de l’ensulsiada de les Caixes Catalanes, quan vas a l’oficina t’envien al caixer automàtic, i alhora no deixen de donar la tabarra, amb trucades telefòniques a tothora per oferir els seus serveis.

Quan es tornaran a obrir les esglésies ?.

Quan es tornaran a crear Caixes d’Estalvis ?.

SANT CUGAT DE GAVADONS, COLLSUSPINA. MOIANÈS.

Retratava al Josep Olivé Escarré al davant de l’església de mitjanes dimensions que s'aixeca en una elevació prop del turó de Puig Estels.

Sant Cugat de Gavadons és un edifici romànic del segle XII.

Es conserva un campanar d'espadanya i en la part posterior d'aquest una finestra amb arc de ferradura. Hi ha una mutació del presbiteris on s'hi annexionà una masoveria amb portal de pedra treballada i datada al 1817.

Fou modificat durant els segles XVII i XIX amb l'afegitó de dues capelles cobertes de nervadures de tipus gòtic.

L'actual entrada mira a ponent.



El Josep Olivé Escarré en la seva joventut va treballar de mosso a l’Oller de Collsuspina, i aquesta esglesiola era un referent constant en la seva vida, li ha agradat tornar a pujar-hi, com també contemplar la plana de Vic des del mirador.

SANT JULIÀ DE MONTSENY. VALLÈS ORIENTAL

Retratava al Josep Olivé Escarré al davant del cancell que dona accés a l’església de Sant Julià del Montseny, la descripció ens diu que està feta de paredat, arrebossada i emblanquinada. La portada té un arc rebaixat. Amb motllura senzilla entre els muntants i l'arc. És de carreu. Té una fornícula amb la imatge de l'Assumpta de l'ant 1954. Porta la inscripció de la data de la construcció de la façana i de l'ampliació del temple, el 28 de març de 1767, amb els ‘diners d’Amèrica’,


Damunt del portal hi ha un ull de bou amb motllura senzilla, coronat per un floró i una bola al cim. El campanar és de torre quadrada, de carreu i paredat. En l'actualitat es troba arrebossada i emblanquinada. Absis i quatre cossos amb voltes i llunetes. Una sola nau. El campanar és l'element més clar de l'antiga església, ja que en ell trobem, sota el cos de les campanes, una arcuació cega a cada costat, composada per una sèrie de quatre petits arcs de mig punt, les dovelles i la clau són de petites dimensions. És del segle XII. En els angles del sostre hi ha unes columnetes romàniques que podrien ser de l'antic campanar.

De l'església primitiva, consagrada el segle XII, encara se'n conserven restes abundants (campanar, etc.).

Havíem visitat l’indret l’any 2009, i en aquesta ocasió tant bon punt acabava de retratar al Josep, començava a caure una intensa pluja.

dimarts, 21 de juliol del 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT FELIU. SORT. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Sortíem de dinar de l’hotel Pessets el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, no havia estat – em sap greu dir-ho – un ‘dinar memorable’ , calia però, continuar amb la nostra ‘feina’ i retratava l’església de tres naus i capçalera de planta rectangular orientada a ponent, advocada a Sant Feliu, la descripció ens diu que la seva façana es troba als peus de la nau. Al seu centre hi ha una porta amb arc de mig punt, flanquejada a certa alçada per dues finestres. Per damunt de la porta s'obren dues finestres més d'arc de mig punt i al triangle, que forma sobre la paret la coberta de llicorella a dues aigües, hi ha una rosassa. A la banda nord-est s'aixeca una potent torre-campanar, inicialment de secció quadrada que es transforma en octogonal a partir del nivell del llosat i és coronada per una aguda coberta de llicorella. Els paraments de la nau i part inferior del campanar són els blocs de pedra local, generalment sense retocar i de dimensions reduïdes i homogènies. La part superior del campanar, en canvi, apareix arrebossada.


Marxàvem en direcció a la Pobla de Segur, sense temps per esbrinar on estava – si existeix encara – l’edifici que acollia l’escola pública abans de la dictadura franquista – que va ser ‘particularment dura’ en aquestes terres.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE LA PURIFICACIÓ - MARE DÉU DE LA CANDELERA. OLP. SORT. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava aquesta església de planta rectangular amb capçalera a llevant i façana a occident on s'obre la porta d'arc de mig punt format per grans dovelles de granit. A la part inferior de la façana s'obren una rosassa i, per damunt d'aquesta, una petita finestra atrompetada. Altres petites obertures es troben situades als laterals de la nau. Al sud-oest s'aixeca una torre escapçada, de planta quadrada, coberta amb un petit llosat a dues aigües sobre el qual ha estat construïda una espadanya proveïda d'un únic arc. L'aparell utilitzat és la pissarra -pedra local- sense desbastar, excepte a les cantonades, on s'han emprat carreus.


Olp, formava part del terme d’Enviny , fins a l’any 1976, desprès d’aquesta data va ser ‘fagocitat’ per Sort.
L’absorció ha estat una ‘dissort’ si la valorem des de la perspectiva de la conservació de la ‘petita història’.

EL CASTELL DE FLÚVIA I LA CAPELLA DE SANT CEBRIÀ I SANT CORNELI. SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Tornava a visitar el Castell de Flúvia, i la seva capella advocada a Sant Cebrià i Sant Corneli, al terme de Sant Esteve de Palautordera, a la comarca del Vallès Oriental.

La descripció ens diu que el castell de Fluvià era una domus o casa forta aloera coneguda com a Casa de Palau, de sant Cebrià o de Sant Corneli.

Està documentat l'any 1154, quan era habitat per la família Palau. Pertanyia a la jurisdicció del castell de Montclús; d'ella en depenia la quadra de Campins. Aquest fet provocà diverses discòrdies entre el vescomte Bernat III de Cabrera, senyor de Montclús, i Pere de Palau, les quals finiren en un document de concòrdia realitzat l'any 1345. El 1360 la casa passà a la seva filla Blanca, casada amb Ramon de Blanes. El 1373 adquirí el domini llur filla, casada amb Antoni de Torrelles. Aquesta família en tingué la propietat fins el 1425, que passà a Agnès de Torrelles, que era casada amb Joan de Fluvià. Els Fluvià en seran propietaris fins a l'extinció del llinatge el 1837. Al segle XVIII el castell fou transformat en una masia senyorial.



Del primitiu castell només en resta la capella dedicada a Sant Cebrià i Sant Corneli, que és d'estil llombard, amb planta ce creu llatina d'una sola nau i absis trevolat. L'any 1966 en fou recuperada una torre, que restava immersa en el calç de la façana.

Actualment l’edifici funciona com a granja-escola i casa de turisme rural.

El Josep Olivé Escarré té 89 anys, i al llarg de la seva vida ha visitat alguns països europeus, Rússia, i l’illa de Cuba, entre altres destins fora del REINO DE ESPAÑA que també a recorregut abastament.

Ja fa més de dos anys que viu apassionadament el ‘descobriment’ de Catalunya.

SANT ESTEVE DE LA COSTA DEL MONTSENY. FOGARS DE MONTCLÚS. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Tornava a visitar la Costa del Montseny, l’església advocada a Sant Esteve, i el seu comunidor, ho feia en aquesta ocasió amb el Josep Olivé Escarre, que té 89 anys, i conserva la il•lusió de ‘descobrir’ Catalunya, i fins a reserva de posar el peu a la comarca de la Val d’Aran, està a punt de completar la ‘volta comarcal a Catalunya’.

Advertia en aquesta ocasió un edifici amb les obertures tancades situat al passatge de les escoles, amb vistes damunt la Plaça de l’església i voldria aclarir si va ser en algun moment l’escola d’aquest nucli.


La descripció del temple ens diu; edifici senzill de paredat, arrebossat i emblanquinat. Cornisa de maó i teula. És obra del segle XII, d'estil romànic, amb tres absis dels quals dos encara es conserven, mentre que l'altre fou destruït per poder-hi aixecar la sagristia. La nau no és del tot romànica, puix no té la forma de volta de canó, sinó de punt d'ametlla. Té un campanar de secció quadrada, amb dos cossos. El cos per a les campanes té set obertures de mig punt, coronat amb merlets en els quatre vèrtexs i amb piràmide. Fou construït l'any 1680, segons diu un pedra col•locada en una paret. La portada és de mig punt i recolza sobre unes pilastres o muntants. L'arquivolta està decorada amb motius lineals. El presbiteri el constitueixen un absis circular Amb volta de mitja taronja pel segles XII-XIII i un cos de volta apuntada.

Començaven a caure alguns gotes en acabar de fer la fotografia, faríem l’ascensió fins a Coll Formic, el dilluns 20.07.2015 sota una intensa pluja, que feia caure el terme metre des dels 30, fins als 16 graus.

Quan al topònim Coll Formic en un document de l'any 1176 apareix la forma llatinitzada Collem frumigii, que podria fer referència al conreu del blat en aquelles alçades.

Sou pregats – com sempre – de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 20 de juliol del 2015

ESCOLES PÚBLIQUES DE BEGET ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. CAMPRODON.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Rebia unes fotografies de la Núria Mora Lorente de l’edifici que segons els explicaven havia estat Escoles , Casa de la Vila, i seu d’altres serveis.



Beget està annexionat al municipi de Camprodon des de l’any 1969, quan manava al REINO DE ESPAÑA el general Franco, que havia guanyat el seu pols contra el govern LIGÍTIM de la II República, amb la ‘complicitat’ de les democràcies europees. Geogràficament pertany a l’Alta Garrotxa. El seu terme agrega el poble de Rocabruna, la vall de Salarsa i la serra del Bestracà.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

PONT PENJANT DE MUNTANYANA. OSCA

Tornàvem del Pont de Suert per la carretera N-230 que discorre en la major part en terres de la província d’Osca.


M’aturava a la població del Pont de Muntanyana, per retratar una passarel•la penjant d'un cinquanta metres de longitud, que va ser construïda com es pot veure en una placa, per la 63 divisió 2ª companyia d’Enginyers de Tenerife, el 4 d'abril de 1938, durant l'avanç de les tropes dels sediciosos feixistes, encapçalats pel general Franco, cap Catalunya.

Durant la retirada de l'Exèrcit Popular Republicà cap a l'oest al mes de març de 1938, tots els ponts van ser destruïts per obstaculitzar l'avanç nacional.

El Pont de Muntanyana té una part del terme en terres catalanes.

diumenge, 19 de juliol del 2015

SANT PERE D’OLP. SORT. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA.CATALUNYA

Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré, que té 89 anys, i l’Antonio Mora Vergés, fins a l’ermita de Sant Pere d’Olp, d'origen romànic, , que està situada en un llom d ela muntanya , i que domina gran part de la vall del Noguera, Rialp i part de la Vall d'Assua. Feia un sol d’injustícia el dia 16.07 de l’any 2015.

Llegia que la nau de planta rectangular romania oberta a l'exterior per un gran arc lleugerament rebaixat. Fa uns anys quant fou restaurada, es construí un mur que tancà la nau, deixant només una petita porta i dues obertures laterals una mica més reculades que l'esmentat arc. L'aparell és de pedra pissarrosa petita. L'edifici està cobert amb un llosat a dues aigües.


No té campanar, i les cròniques diuen que es tenen notícies de l'existència en aquest indret d'un antic castell.
La vista és impressionant.

Sort és avui el cap de terme de tots aquests poblets, i val a dir que la decisió que es prenia l’any 1970 pel fa a d'Enviny i Llessui, i l’any 1976 per Altron, ha fet que el terme municipal de Sort hagi assolit una extensió de 105,05 km², que multiplica per vuit el seu terme original de 13,9 km². Enviny n'hi va aportar 31,7, Llessui, 53 (tota la part muntanyosa del costat de ponent), i Altron, més petit, 6,5.

Aquesta absorció vista des de l’àmbit de la ‘petita història’ és una gran desgràcia.

Sant Pere té les claus del Cel, i esperem que no permeti que els impulsors d’aquella mesura puguin accedir-hi.

dissabte, 18 de juliol del 2015

ESCOLA DE PUJALT. SORT. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

No comptava amb la reticència – quan no amb la resistència activa – per part d’alguns Ajuntaments i fins Arxius històrics – públics i privats - , i tampoc amb les despeses econòmiques que representa haver de fer personalment aquesta tasca.

Retratava l’escola de Pujalt, la novel·la 'les veus del Pamano’ (2004) de Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril de 1947) arrenca als anys quaranta, en aquest poble del Pallars Sobirà, que fins a l’any 1976 formà part del terme d'Enviny, cal recordar el fet que Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975), ja no formava part d’eixe món.



No hi ha dades de l’escola de Pujalt, ni de la de Olp, ni possiblement tampoc de la d’Enviny, de totes elles sen podrien trobar referencies als llibres d’actes de l’Ajuntament d’Enviny, que dormen en el millor dels casos en algun arxiu, a l’actual cap de terme , Sort, aquestes ‘petiteses’ no els fan perdre el son.

No trobava cap dada de les escoles velles de Sort.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

ESCOLES PÚBLIQUES DE RIALP ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 1600 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

No comptava amb la reticència – quan no amb la resistència activa – per part d’alguns Ajuntaments i fins Arxius històrics – públics i privats - , i tampoc amb les despeses econòmiques que representa haver de fer personalment aquesta tasca.


M’arribava fins al Pallars sobirà per retratar l’edifici que en el període anterior a la dictadura franquista – que va ser particularment ‘ferotge’ en aquestes terres – l’escola i la Casa de la Vila, s’aixoplugaven en un mateix lloc, com de fet torna a succeir avui en el ‘ nou ajuntament’.


L’antiga escola acull avui diverses entitats i serveis : http://cerialp.blogspot.com.es/p/on-som.html

El ‘ camarada’ Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea , 1806 - Gènova , 1870), en el seu Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar , explica que Rialp o Rialb ( etimològicament el nom deriva del llatí Rivo Albo, que dóna Riu Alb , riu blanc) té escola de nens, concorreguda per uns 40 alumnes.

No trobava cap informació de quan es va aixecar l’edifici, ni de qui en va ser l’autor, un ‘padrí’ em confirmava que havia estat l’escola, i que ell mateix hi va assistir en els anys anteriors a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Demanaré informació a l’ajuntament i també al habitants de la població.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.




L'Ester Gonzalez Vidal, s'afegia  a la recerca, i em feia arribar una fotografia
de l'edifici de l'antiga escola 

dimarts, 14 de juliol del 2015

ESCOLA PÚBLICA DE NENS. HOTEL D’ENTITATS. ARBÚCIES. LA SELVA. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu . No vaig valorar adequadament – sóc una ànima càndida – els efectes de ‘la inèrcia perniciosa’ en el cos social de Catalunya.

Li enviava un email al Jordi Pujadas Ribalta, en el que li deia ; tens imatges de l’escola Pública de nens d’Arbúcies, que fou construïda l’any 1865 [ no he trobat dades de l’autor ], i que va funcionar fins a l’any 1916 ?
Em diuen que des dels anys 90 del segle XX funciona com ‘equipament cultural’.

Hola Antoni. Et passo fotos actuals de la façana de les escoles velles. L'edifici es va ampliar en fer-lo servir de caserna i ara és Hotel d'entitats. Sobre la porta central s'hi veu Escoles Velles 1865.



L'edifici vist de darrera on s'aprecia el pati.


Li devem doncs la informació relativa a TOTES les escoles anteriors a la dictadura franquista d’Arbúcies :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/memoria-del-grup-escolar-francesc-macia.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/memoria-del-grup-escolar-doctor-valenti.html

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

ESCOLES MUNICIPALS. CANET DE MAR. EL MARESME

l'Enric [ Enfo ], publica una fotografia de les Escoles Municipals de Canet de Mar.


En trobava una minsa informació ; Modernisme ; XX Inici, que s’estén també a la descripció ; edifici de planta baixa i dos pisos. El totxo a sardinell està present tant a les obertures com a la línia de forjat i a la coronació de l'edifici.
Res del seu autor que a Canet de Mar hem de suposar va ser un arquitecte de renom.
En demanarem mes informació a l’Ajuntament.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

ESCOLA MONTESSORI- ESCOLA DE TEIXITS. CANET DE MAR. EL MARESME

Cataloniastate publica una fotografia de la façana de l’Escola Montessori - Escola de Teixits


La descripció ens diu ; antiga casa de pagès que es transformà el 1850 per a instal•lar-hi l'Escola Montessori. Està formada per dos cossos de planta baixa i dos pisos units per un cos de planta baixa i arcades al pis superior. Posteriorment s'incorporaren a l'escola les naus de la fàbrica de teixits de Floris i Busquests, que poden atribuir-se a Eduard Ferrés i Puig (Vilassar de Mar, 1872 - Barcelona, 1928). Són unes naus de fàbrica amb coberta a dues aigües que mostren un interessant tractament del totxo a les obertures corregudes a la façana i els esgrafiats que dibuixen tota la façana.

L'Escola de Teixits de punt va ser fundada l'any 1922 per la Mancomunitat de Catalunya. El conjunt està format per dos edificis: l'escola, reformada del 1933 realitzada per Joan Rubió i Bellver (Reus, 24 d’abril de 1870 – Barcelona, 30 de novembre de 1952) sobre un edifici anterior, i l'antiga nau industrial de la fàbrica Floris-Busquets, edifici noucentista de l'any 1915, obra de Pere Domènech Roura (Barcelona, 1881 – Lleida, 1962)

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

ESCOLA SANT MIQUEL. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

Cornelia Bohl Smolders , publica una fotografia de la façana de l’Escola Sant Miquel, edifici de Vilanova i la Geltrú, conegut també l’Hospital Vell.


La descripció ens diu ; construcció entre mitgeres, de grans dimensions i planta en forma d'U organitzada al voltant d'un pati interior. L'edifici actual consta de planta baixa, dos pisos i coberta de teula a dues vessants, amb carener paral•lel a la línia de façana. La façana principal presenta una composició gairebé simètrica. La planta baixa mostra cinc portals d'arc escarser amb sòcols de pedra i una finestra rectangular. Les finestres i balcons dels dos pisos superiors són allindats; els balcons, situats als extrems de la façana, tenen peanya de pedra i barana de ferro forjat. Les façanes que donen al pati tenen galeries perimetrals allindades amb baranes de ferro forjat. Malgrat la importància dels canvis introduïts a l'edifici com a conseqüència de les obres de reforma i ampliació del 1949, aquesta intervenció va respectar l'organització de la tipologia original.

L'any 1835 l'edifici perdé la funció hospitalària en construir l'hospital actual, no es deixà però d'utilitzar, ja que es convertí en Escoles Públiques.

Al llarg del segle XX, l'antic hospital ha estat objecte d'intervencions diverses. L'any 1949 es van fer obres de reforma i ampliació per encàrrec de l'ajuntament i segons projecte de l'arquitecte municipal Josep Maria Miró i Guibernau (Vilanova i la Geltrú, 24 de març de 1889 - Barcelona, 5 d'abril de 1966 ).

L’any 1952 es van fer reformes a la distribució interior, i l’any 1970 es reformà per tal d'adaptar-lo a la seva funció actual, d'escola d'educació especial.

En la recerca de la ‘memòria històrica’ dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, sou pregat de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o directament a la pàgina :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

El primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera ) aturava l’obra de la Mancomunitat de Catalunya. L’argument era clar, malgrat no tenir recursos propis – només coordinava els de les DIPUTACIONS - havia fet més obra pública, biblioteques, escoles,... que TOTA LA RESTA del REINO DE ESPAÑA, i deixava en evidència que el nivell d’estultícia i corrupció de les elits politiques era estratosfèric.

Amb aquest mateix argument el segon feixisme, i la Democraciola, continuen practicant l’asfixia econòmica de Catalunya i els catalans.

dilluns, 13 de juliol del 2015

GRUP ESCOLAR O ESCOLA GRADUADA JOAN BRUGUERA / CEIP JOAN BRUGUERA. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

El Josep Plantalech Albertí, em feia arriar la fitxa tècnica del col•legi d’arquitectes de Catalunya sobre el COL-LEGI JOAN BRUGUERA de Girona :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/guia-girona/dates/fitxa/1900.html?pos=5


l’autor de l’edifici fou Martí Sureda i Vila ( Girona, Gironès, 1866 — Girona, Gironès, 1947 ), arquitecte municipal de Girona (1890-1920), fill de Martí Sureda i Deulovol ( l'Escala, Alt Empordà, 1822 — Girona, Gironès, 1890), arquitecte municipal de Girona (1847-59) i provincial (1859-75).

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

dissabte, 11 de juliol del 2015

ESCOLA DE LES GERMANES DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL. SANTA PERPETUA DE MOGODA. EL VALLÈS OCCIDENTAL

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Visitava l’arxiu municipal de Santa Perpètua de Mogoda, per completar un post sobre l’escola pública anterior a la dictadura franquista.

En el llibre “El que sabem del Segle XX. història de Santa Perpètua de Mogoda. 1900-1979. volum 1”, trobava una imatge de l’escola que fundava l’any 1903 l’ Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell, que el 13 de juny de 1890 havien obert un Col•legi a Sabadell.


El Col•legi de Sabadell està encara actiu – ha celebrat els 125 anys de la seva fundació - mentre que l’escola de Santa Perpètua de Mogoda es va tancar l’any 1914.

Com feia en ocasió d’una visita a Llívia, demanaré més dades d’aquest edifici, a la Província Anna Maria Janer, de la Sagrada Família d’Urgell.

Anna Maria Janer Anglarill (Cervera, Segarra, 18 de desembre de 1800 - Talarn, Pallars Jussà, 11 de gener de 1885), fundava entre moltes més , Cervera, Tremp, Oliana, Bellver, Sant Andreu, Organyà, Castellciutat, les Avellanes, i l’escola de Llívia, que gestionaria la germana Bonaventura Tragant.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1926/08/29/pagina-11/33250882/pdf.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/07/escola-de-les-germanes-de-la-sagrada.html

No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, i ultra la petició que farem a l’ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, i a la congregació de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, demanem als perpetuencs, i ‘urbi et orbe’ a tothom que en tingui noticia, que ens ho faci saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si qualsevol dels Ajuntament implicats us dona ‘peixet’ feu-nos-ho saber que ho publicarem en una llista, d’administracions ‘ desafectes’.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda

dimecres, 8 de juliol del 2015

ESCOLA PÚBLICA DE CAL BASSACS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. GIRONELLA. EL BERGUEDÀ

Deixava unes preguntes a la pàgina RACONS, PERSONATGES I HISTÒRIES DE CAL BASSACS


Sabeu quan es van fer les escoles ?
Qui en va ser l’arquitecte?


El Xavier Diaz Carpi, em deixava una nota al facebook ‘ les escoles es van fer durant els primers anys 30. Es difícil donar una data exacta , ja que es van anar fent al mateix temps que es feien servir . Això passà entre 1934 i 1936.Les obres es van adjudicar a Edificis i Construccions SA. El 9 de maig del 1935 l'arquitecte donava compte de les obres a l'Ajuntament. El nom no em consta , potser als arxius , ....

El curs 1936-37 sembla el primer fet amb normalitat , així , l’any 2011 es va celebrar el 75 aniversari. Per mes detalls "L'ESCOLA DE CAL BASSACS.75è aniversari de l'Escola Sant Marc" J.Busquets i Escola Sant Marc.’

Hi ha alguna discrepància amb les dades que es publiquen a: http://www.xtec.cat/ceip-santmarc-bassacs/HIST%D2RIA/historia.htm

Ens agradarà tenir resposta a les preguntes :

Sabeu quan es van fer les escoles ?
Qui en va ser l’arquitecte?


El Berguedà és curiosament la comarca que devia tenir més escoles si comptem les públiques de cada població, i les de les colònies que acostumaven a gestionar ordres religioses.

Em trobat des d’algunes administracions públiques una gran reticència a fer-nos arribar informació.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

Sou pregats de fer-nos arribar imatges, i si en teniu coneixement les dades dels arquitectes que les aixecaven a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts tant d’aquestes, com de les que en tingueu coneixement.
Catalunya us en deurà una.

Cada escola que ‘recuperem’ - en tenim més de 1100' dignifica la memòria dels que en alguns casos van veure compromesa la seva existència, per la seva fidelitat als ideals republicans.

Les ‘primeres escoles’ es devien a Don Salvador Fusté Teixidor, com m’explicava l’Antonio Sensada Parcerisa, i consta al llibre “ ‘L’ESCOLA DE CAL BASSACS” de Josep Busquets Casgtella i l’escola Sant Marc

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/05/01/pagina-10/32820930/pdf.html?search=Salvador%20Fust%C3%A9%20Teixidor

Don Salvador Fuste Teixidor ingeniero industrial, que falleció en Barcelona el 20 de mayo de 1949, a los 62 años de edad [ 1887 + 1949 ) después de recibir los Santos Sacramentos y la Bendición Apostólica. (E. P. D.) — Sus afligidos: viuda doña Bernarda de Martín Llobet, hijo adoptivo don José María Minopes Fuste, hermanos, hermanos políticos, tía política, sobrina doña María del Carmen García De Miralles i de Imperial; sobrinos, primos, demás familia y la Casa José Marfa Minores Fuste, al recordar a sus amigos y conocidos tan dolorosa pérdida, les agradecerán le tengan presente en sus oraciones y se sirvan asistir a los funerales o a alguna de dichas misas. No se invita particularmente. — Los ExcmoS. Y Rvdmos. Sres. obispos de Barcelona y Solsona se han dignado conceder indulgencias en la forma acostumbrada.

Les cases dels Mestres i les “escoles noves” les dissenyava l’Emili Porta i Galobart (1901-1965), al que Berga, Gironella i el Berguedà li deuen etern reconeixement :

http://www.regio7.cat/comarques/2008/10/29/larquitecte-porta-reposa-loblit/19356.html

http://estardivolploure.blogspot.com.es/2008/10/emili-porta-i-galobart.html

http://www.regio7.cat/comarques/2008/10/30/govern-berga-rescatara-figura-larquitecte-porta/19401.html

També eren obra seva el GRUPO ESCOLAR «MILANS DEL BOSCH» http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/05/01/pagina-11/33209424/pdf.html?search=Salvador%20Fust%C3%A9%20Teixidor

L’administració local de Gironella no ha col•laborat en aquesta recerca de la ‘memòria històrica’, tampoc dissortadament altres ajuntaments ‘ catalans i democràtics ‘, ho ressenyem perquè tenim clar que Catalunya en aquesta ‘matèria’ ÚNICAMENT pot confiar en la ciutadania.

BASÍLICA MENOR DEL SANT ESPERIT. TERRASSA

El Camil Roig Pardos, publica un parell de fotografies de l’ Església d'una sola nau amb absis poligonal a llevant, capelles laterals i creuer a mitja nau; capella del Santíssim a la banda de migjorn; campanar i sagristia a l'angle migjorn-llevant. Capella del Sant Crist al creuer nord. Murs laterals aguantats sobre pilastres de pedra dividides per mitja columna cilíndrica adossada, amb basament; arcades apuntades de pedra, sobre mènsules obren les capelles laterals. Finestrals amb vitralls policroms, apuntats i dividits per doble columneta de pedra rematada amb motius florals. Els murs acaben emplenant l'apuntat que formen les arcuacions, creuades i amb clau al centre de la volta; les mitges columnes es prolonguen en capitells i escultures de sants, igual que a la mitja cúpula que cobreix l'absis. Arcades planes aguanten el cos de l'obra. Escultures de pedra i cadiratge del presbiteri obra d' Enric Monjo i Garriga (Vilassar de Mar, 12 de febrer de 1895 – Barcelona, 2 d'octubre de 1976) , de l'any 1936-1956 . Decoració en ferro de l'absis, de l’Antoni Vila i Arrufat (Sabadell, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989). El Sant Enterrament: grup escultòric situat a la tercera capella lateral dreta de l'església del sant Esperit. Està cisellat en alabastre, representa el tema del "plany sobre Crist mort", i l'integren set figures; la Mare de Déu confortada per Sant Joan, les tres Maries, Nicodem i Josep d'Arimatea. Les figures es troben disposades al costat del Crist jacent, representat al damunt d'un sepulcre o llit. La composició del grup és bàsicament frontal, amb les imatges situades al fons i als costats. Les escultures estan aïllades entre elles, llevat del grup format per la Mare de Déu i Sant Joan que estan esculpits en el mateix bloc i expressen un dolor contingut. El campanar: edifici en forma de torre rectangular amb quatre grans xamfrans, construït a l'angle sud-oriental de la nau del temple, amb l'eix més llarg paral•lel a aquesta. El cos de fusta que aguantava les campanes fou substituït el 1893 per un cos d'obra de perímetre igual amb quatre finestrals d'arc apuntat i voluminoses cornises a la part inferior i superior, coronat de gran balustrada de pedra i, per sobre, cos de ferro forjat en doble nivell d'arcuació que sosté campanes horàries, el parallamps i penell. Obra de filades horitzontals de totxo molt sòlida, amb carreus de pedra de Castellar als finestrals que aguanten les campanes. Tant el rellotge mecànic com les campanes, foren electrificats l'any 1963-1964.



Avui és seu del Bisbat d’Ègara