Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Transcripció de la pàgina web de l’Ajuntament :
http://www.mapaliterari.cat/ca/mapa/guia/13/miquel/ruta-literaria-miquel-marti-i-pol
De l’època de les Escoles Nacionals (els tres anys de guerra) sí que en recordo coses. Hi havia un, que li dèiem l’ocellet, que era «roig» i sempre em deia que ens matarien a tots. A mi em feia por. Aquest mateix, un dia, em va ensenyar una cosa i em va dir que era un condó. No ho era, però jo vaig envermellir perquè aleshores no n’havia vist mai cap, i era el temps de l’escatologia, en què dir titola, o cul, o mamelles, o cagar, semblava una proesa. Recordo també alguns mestres: la senyoreta Rosa, grassoneta, que vivia en una casa del mateix color que el seu nom, el senyor Llaberia, l’inefable senyor López, el senyor Artola. El senyor López portava unes ulleres de vidres gruixudíssims i enraonava en castellà. Tenia el costum de sortir de la classe, amb algun pretext, i tornar-s’hi a presentar obrint la porta inesperadament. Al que arreplegava fotent el bèstia, li deia: «Te voy a poner negro.» Una tarda, quan va sortir, el capitost de la classe va dir que li havíem de donar una lliçó. Saltaríem tots per la finestra, mentre ell feia girar una rodeta que immobilitzava la maneta de la porta. Quan el senyor López volgués entrar, no podria. Aleshores ell, que anava molt lleuger, faria girar altre cop la rodeta i amb quatre salts s’uniria a nosaltres. Així ho vam fer. El senyor López va trobar la classe buida. És l’única vegada que he pillat l’estudi sense cap excusa.
Miquel Martí i Pol. Obertura catalana. Barcelona: Empúries, 1988, p. 65-66.
Van ser construïdes per la república i inaugurades l’any 1935 amb el nom d’Escoles Nacionals.
Hi van traslladar els alumnes de les dues escoles religioses de Roda de Ter.
No trobava cap dada de l’arquitecte, demanarem a l’ajuntament, als rodencs , i urbi et orbe a qualsevol entitat i/o persona que en tingui coneixement, que ens ho faci saber al’email coneixercatalunya@gmail.com
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si qualsevol dels Ajuntament implicats us dona ‘peixet’ feu-nos-ho saber que ho publicarem en una llista, d’administracions ‘ desafectes’.
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Catalunya us estarà eternament agraïda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada