diumenge, 31 de gener del 2021

EL PI MONUMENTAL DE BOFARULL . REUS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

 

El Raul Pastó Ceballos publica un parell de fotografies del  Pi de Bofarull , un dels arbres monumentals que es troba al terme municipal de Reus, al Baix Camp. No som experts en la matèria, diríem però, que no viu precisament els seus millors moments, oi?

 


 


L'arbre, un Pi pinyoner (Pinus Pinea) de 20'5 metres d'alçària, és inclòs a la Llista d'arbres monumentals de Catalunya.

 

 És un exemplar notable per la seva corpulència i per la seva popularitat.

 

Situat vora el Mas de Bofarull, al cantó nord-est de la carretera de Tarragona, ara carretera que porta a l'aeroport de Reus. A la vora dreta de la riera de la Quadra, que des d'aquell lloc es coneix també com a Riera del Pi de Bofarull.


A qui correspongui, caldria evitar que el Pi segueix la dissort del mas homònim.


LA CASA VAYREDA. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA

L’Olga Sacrest Roca, publica una fotografia de CAN VAYREDA,  al número 4 del carrer homònim , dedicat avui a honrar la memòria de  Joaquim Vayreda i Vila (Girona, 23 de maig de 1843 - Olot, la Garrotxa, 31 d'octubre de 1894 ) l’edifici es coneixia  antigament com  Mas Reixach, i estava als afores de la vila, prop de la carretera de Santa Pau.  





Fou transformat en una gran casa pairal a mitjans del segle XVIII i ampliat amb una façana neogòtica en el segle XIX,  el disseny de la qual s’atribueix  a Marià Vayreda i Vila (Olot, 14 d'octubre de 1853 – Olot, 6 de febrer de 1903).


Patrimoni Gencat ens diu ; Edifici de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos. La façana principal, totalment simètrica, té tres cossos: un central i dues torres que donen lloc a les altres façanes.

 

A la part inferior del cos central es pot veure la porta d'entrada amb un arc de mig punt dovellat. Sobre aquesta hi ha una tribuna amb cinc arcs de mig punt coberts de vidres i amb decoracions als voltants d'estil neogòtic, a la part superior hi ha quatre finestres dobles. Les torres acaben amb piràmide.


L’Anna Maso Colldecarrera, explica que els Vayreda que van començar com a mercaders, van assolir l’èxit econòmic, i social , emparentant-se  amb la flor i nata de les famílies pairals : Soler, Morató, Figuerola, Cors, Pasqual, de Busquets, de Noguer, Vila, Casabo, Olivas, Ventós, de Bolos, Puig de la Bellacasa,....


Matías En Mais Castanyer. Publica una fotografia amb aquest peu informatiu ; Títol Vista general de Can Vayreda, a tocar d'Olot i camps de conreu. Títol original Can Vayreda




Data del document original [Entre 1890 i 1928]

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5007/rec/50

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5073/rec/49


N hi ha gaires fotografies d’Olot al Fons, Estudi de la Masia Catalana, i algunes de les que apareixen NO SON D’OLOT, ens cal ajuda per identificar-les

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Olot


En l’àmbit familiar hem estat víctimes d’una acció “ comercial”  d’IBERDROLA, feta amb infracció de llei:

https://www.lactual.cat/opinio/mala-praxi-part-iberdrola_45562_102.html


Estic irat, i en aquest moment em plauria veure el cap  de José Ignacio Sánchez Galán (Villavieja de Yeltes, Salamanca, 1950) en una safata, com el del Baptista.  Recordo però, les paraules de la Carta als Romans “"Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor”. Demano  al bon Déu que assereni el meu cor.

 

Em deien des de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competéncia,  que vetlla perquè s’acomplexi la llei em l’actuació de TOTS els actors en el mercat de l’energia,  que les “ portes giratòries”  possibilitaran que tot plegat, en el millor dels casos, acabi amb una estirada d’orelles , per IBERDROLA, NATURGY  i FECSA-ENDESA.

 

En l’esperança de que s’acomplirà allò que es recull a Siràcida , 1 a 5, maleeixo davant de Déu, a tots i cadascuns dels que per acció u omissió, fan possible que es repeteixin situacions com les patia la meva família :

 

Fill meu, no privis el pobre del que necessita per a viure, no desenganyis el qui et demana amb ulls suplicants.

 

No facis sofrir l'home que té fam, ni exasperis el qui viu en la misèria.

 

 No empitjoris la situació d'un home desesperat, ni facis esperar la teva ajuda a qui la necessita.

 

No rebutgis el qui et demana perquè ho necessita, no giris la cara al pobre.

 

No apartis la mirada del necessitat,  ni li donis ocasió de maleir-te; perquè, si et maleeix en la seva amargura, el seu creador escoltarà la seva pregària.

 

Amén!!!!

 


IN MEMORIAM DE SANT SERNI DE SALLENT DE CASTELLBÒ. MONTFERRER I CASTELLBÓ.L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA

 

Sallent de Castellbò, poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), des del 1970 del de Castellbò, situat a 1.529 metres  d’altitud  a la capçalera de la riera del mas d’en Roqueta (afluent, per la dreta, del riu Aravell),  era antigament fortificat, amb unes quantes cases entorn de l’església i uns pocs masos, Can Damians, Can Tomàs, Mas d’en Roca, etc., entorn seu. És a 1 243 m d’altitud i tenia un màxim de 9 famílies a mitjan segle XIX i 2 h el 2001. La seva esglesiola de Sant Serni, rectangular, amb façana i campanaret a ponent, cobert de llosa, depenia de Sendes i ara de Castellbò.


La Maria Lluïsa Cases i Loscos escrivia; la primera notícia que hi ha relativa a Sallent és de l’any 1010 (o 1012) en el testament de Sunifred, que llegà un alou situat a Sallent.


 L’any 1068 hi ha documentada una donació d’un alou, situat al seu terme, a Santa Maria de la Seu. En tots dos documents Sallent apareix relacionat amb altres topònims de la vall de Castellbò, cosa que permet identificar-lo com Sallent de Castellbò, diferenciant-lo de Sallent d’Organyà.


 Posteriorment, l’any 1198 es documenta la venda d’unes possessions situades a Sallent i Campelles, i l’any 1212 la donació al monestir de Tavèrnoles d’uns masos a Sallent, a la vall de Castellbò, “in appendicione Sancti Clementis et Sancti Saturnini…”.

 L’església de Sallent, juntament amb la de Sant Climent de Sallent, apareix relacionada en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, dins del deganat d’Urgellet.


L’església de Sant Serni, abandonada a l’igual que la població, depenia de Sendes, i posteriorment fou annexionada a la parròquia de Castellbò.




La retratava A. Moras l’any  1987


Hem demanat a Patrimoni Gencat ,  a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,..,  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.


 Trobava una imatge de Cal Tomàs, al terme de Montferrer i Castellbó, que no tinc clar si es correspon a el Can Tomàs que cita l’Enciclopedia Catalana.


http://calaix.gencat.cat/handle/10687/93614


No la sabia localitzar al Catàleg de masies de Montferrer i Castellbó.

http://www.montferrercastellbo.cat/ca/ajuntament/cataleg-de-masies-i-cases-rurals


Segons les dades de l’nstitut d’Estadística de Catalunya, 01-01-2019, només vivia un home en aquest nucli de Sallent de Castellbò

https://www.idescat.cat/codis/?id=50&n=9&c=251403




Que Sant Serni, intercedeixi davant l’Altíssim per Catalunya i els catalans , que seran exposats al màxim risc de contagi el proper dia 14 de febrer,  per raons espúries.

dissabte, 30 de gener del 2021

EL MOLÍ D’EN FORTUNY. EL CATLLAR. EL TARRAGONÈS.

 

El present de  les conques hidrogràfiques que neixen i discorren  per les terres de Tarragona acostuma a ser magre, això dissortadament però, té sempre excepcions tràgiques:

Les riuades al Gaià durant la segona meitat del segle XX

https://www.raco.cat/index.php/Resclosa/article/view/226354/345503


El Raul Pastó Ceballos m’enviava fotografies  del Molí d'en Fortuny, que es localitza  al punt de coincidència  dels termes del Catllar, Vespella de Gaià i la Riera de Gaià, motiu pel qual antigament era conegut com el molí de Vespella i  el molí de Cortadas.







En la zona de confluència de la Sèquia amb el Gaià es conserva aquest edifici, masia edificada sobre l'antic molí fariner d'època medieval, de planta baixa i tres pisos d'alçada.  L'entrada es fa per un d'arc rebaixat i un altre de mig punt de pedra treballada. Un cop dins trobem un vestíbul, amb un pilar i quatre voltes d'aresta, i encara són visibles algunes restes del molí medieval del segle XIV. Per la part del darrera hi té adossat un altre edifici, de planta baixa i dos pisos d'alçada.

 

Ambdós edificis estan aixecats amb paredat de pedra i fang i arrebossats amb morter de calç, i queden integrats pel baluard, a l'interior del qual es conserva una bassa de l'antic molí fariner.

https://www.elcatllar.cat/lloc-interes-turisme/moli-den-fortuny/


Tenim molt recent el desbordament del riu Francolí, i els danys terribles que patien , la Conca de Barberà i les Garrigues , dues de les comarques més afectades.

https://www.ccma.cat/324/imatges-de-la-devastacio-a-les-poblacions-inundades-pel-desbordament-del-francoli/noticia/2957775/


Està clar que patim alhora que un radical canvi climàtic, la infinita estultícia de les elits polítiques que no prenen les  mesures necessàries per evitar-ne si més no el danys .

EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. LES ESCOLES D’ORGANYÀ . L’URGELL SOBIRA. LLEIDA

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local  RENOVABLE  “,  en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

M’enviava fotografies de les antigues escoles d’Organyà obra de l’arquitecte Ignasi de Villalonga i Casañés (Lleida, 22 d'agost de 1887 - 1970) molt prolífic en l’àmbit escolar seves son entre altres les escoles  d'Àger, Alcarràs, Almacelles,  Artesa de Segre, Arties, Balaguer, les Borges Blanques, es Bòrdes, Bossòst, Canejan, Cervera, Durro, la Fuliola, Guissona,  Lés, Lleida, Martinet, Organyà, Puigverd de Lleida, Salardú, Seròs, Vallfogona de Balaguer, el Vilosell i Vinaixa,..., en col·laboració amb el Josep Vilaginés Riba, n’havíem fet una publicació :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/04/lescola-publica-dorganya-anterior-la.htm








Ens queden MOLTS edificis escolars anteriors a la dictadura franquista per desvetllar, i  reiterem la nostra petició de col·laboració urbi et orbe per a recuperar aquesta part de la “memòria històrica”.  Sou pregats d’enviar-nos imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com  


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?. 

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.





SANT CLIMENT DEL MAS DE LA TORRE. MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

 

El Manuel Anglada i Bayés  i la  Maria Lluïsa Cases i Loscos, escrivien de Sant Climent del mas de la Torre , al terme de Montferrer i Castellbò, l’església queda al costat de migjorn en una cota 250 metres més baixa respecte a l’antic poblat de Sallent de Castellbò, avui dia despoblat i ruïnós.


És situada al peu de la pista, a l’esquerra d’un torrent i a uns 400 metres  d’una residència de nova construcció que substitueix el mas de la Torre de Sant Climent, on viu el propietari, súbdit belga que explota la finca per a la cria de cavalls.


S’hi arriba a través d’una pista, que surt d’Aravell, situada a 5 km de la Seu d’Urgell en direcció a ponent.


S’ha de seguir la pista que puja vers tramuntana passant pel poblat d’Enroqueta fins a fer uns 6 km més. Cal demanar permís al propietari ja que té barrat el pas que mena des del camí de la seva residència fins a l’església, a uns 400 metres


L’ església  de Sant Climent apareix relacionada, dins del deganat d’Urgellet, en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, com a Sant Climent de Sallent,  diferenciada però,  de l’església de Sallent. L’any 1575 Sant Climent de la Torre gaudia de la categoria d’església parroquial, encara que s’especifica que la parròquia consta només de 5 cases i aquestes són lluny de l’església.


 L’any 1758 Sant Climent havia perdut la categoria de parròquia i havia estat agregada a Sant Vicenç de Sendes; tenia encara cementiri al servei de les 5 o 6 cases que en depenien.


L’any 1904 era solament una capella del terme de Sendes.


Quan a la descripció diuen ; petita església d’una nau encapçalada per un absis lleugerament descentrat, de forma de ferradura, cobert amb volta de quart d’esfera que li dóna un aspecte arcaic. Com a elements arquitectònics només hi ha el portal d’una arcada simple a la façana de migjorn, una finestra absidal de doble esqueixada, una altra a un costat de l’absis i una tercera a la façana de ponent. Sobre aquesta hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls ben conservat com també un altre d’un sol ull més petit sobre la paret que recolza sobre l’arc triomfal i que resulta un exemplar molt insòlit.


L’aparell és fet de lloses de pedra en filades força irregulars amb escassíssim morter però ben col·locades, la qual cosa ha fet que la construcció es mantingui dempeus fins avui dia. En canvi no és aquest el cas de la coberta que en part està enfonsada i que és feta de llicorella sobre estructura llenyosa amb un sol cavall situat al mig de la nau.




Fotografia de Manuel Anglada i Bayés ( 1925 + 1999)




Fotografia . Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic




Fotografia. CRPU Mascançà)


Tant la construcció com el seu entorn i l’interior estan en un estat de lamentable abandó.


Llegia que el propietari de l'actual Mas de la Torre de Sant Climent i el Bisbat d'Urgell se'n disputen la propietat


Ermessenda de Valrà – que es malfiava dels homes que porten faldes – deia; “plet acabat, l'únic que hi guanya és l'advocat”.


Que el bon Déu tingui pietat de Sant Climent del mas de la Torre, i del poble català que en els propers dies es veurà exposat a un altíssim risc de contraure la Covid.19

CAN CORTADA. SANTA PAU. LA GARROTXA. GIRONA

 

Llegia que la vila de Santa Pau va créixer per la seva part nord, fora del recinte fortificat; la Corona cedí uns terrenys situats prop de la porta de la Vila Nova, per construir una plaça; avui es la Plaça de Baix.


 Can Cortada  que retratava 01/12/1984  l’Olga Sacrest Roca, és l'únic edifici que no ha sofert grans remodelacions, conservant les seves traces primitives.




Segons Ramon Grabolosa i Puigredon ( Olot, 28 de juny de 1921 + Santa Pau, 1 d’octubre de 1977 )   després del conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i I DEMOCRÀTIC de la II República, episodi ignominiós que qualificaven els guanyadors com    “ la guerra civil “ , els magnífics casals que formaven la Plaça del Prat o de Baix, foren transformats en cases sense estil ni història.


Can Cortada  va ser sortosament l’excepció de la norma,  i no fa gaires anys ha estat  objecte d'una acurada restauració, conservant, a la balconada de la façana principal, una bonica barana de ferro.




Patrimoni Gencat explica que els Cortada estaven entroncats amb la família Boïgues de Vivó, important, aquest darrera, perquè els segles XVII i XVIII van donar lloc a la nissaga dels Boïgues del Prat.


Els Cortada foren una família molt important a la ciutat de Vic.


Al segle XVII construïren aquest gran casal fora del recinte de la Vila Vella.


La seva planta és rectangular, amb baixos i dos pisos, i hom hi accedeix per una gran porta adovellada feta amb pedra calcària del país.


Al balcó central del primer pis hi ha gravada una data: "MDCXXX".



ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MUÇ. CÀNOVES. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL.

 Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana encaixonada de l’església parroquial de Cànoves, al Montseny jussà, comarca administrativa del Vallès Oriental.



La descripció ens diu , edifici d'una nau i quatre capelles laterals, dos per banda. La nau està coberta per volta de canó que es fa més estreta als peus de l'església. L'absis és semicircular i està cobert per un petit tram de voltes de llunetes damunt d'una estructura romànica. Tant l'absis com la nau tenen espitlleres. D'època romànica queden dues finestres absidals de doble esqueixada i la portalada d'una arcada amb arquivolta, propis del segle XIII. El campanar és una torre quadrada formada per dos cossos dividits per una cornisa i coronats per merlets, en el segon pis té quatre obertures d'arc de mig punt.

Cànoves té almenys un altre edifici religiós de culte catòlic, Sant Salvador de Terrades, que retratava l’any 2013, l’Antoni Calvo Uribe.

Potser com imagino a Samalús, n’hi ha més encara, ho preguntaré a l’Arxiu Gavin

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 29 de gener del 2021

MAS DEL CUADRADA, REUS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

 

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar imatges del Mas Vil·la Maria o Mas del Cuadrada, masia considerada monument i protegida com a bé cultural d'interès local del municipi de Reus , al Camp jussà de Tarragona.


 


 

Es tracta d'una masia aïllada destinada a ús propi residencial, consta de dues plantes i golfes. L'arquitecte va ser Pere Caselles Tarrats (Reus, 1 de novembre de 1864 - 28 de juliol de 1936), que incorporà a l'edifici algunes de les característiques pròpies dels masos reusencs de l'època, com la torre-mirador i la loggia lateral. 




La loggia, o llotja, és un element arquitectònic utilitzat sobretot en l'arquitectura italiana del segle xvii. Funciona a manera de galeria o pòrtic i està obert íntegrament per almenys un dels seus costats i sostingut per columnes i arcs. Es pot trobar tant a nivell del sòl com també a nivells més elevats. La loggia es podia localitzar a la part davantera o lateral d'un edifici i no estava destinada a l'entrada, sinó que s'usava com a sala exterior




L'accés principal és a la façana sud. Hi ha un cos adossat a la façana oest compost de planta baixa i galeria coberta a nivell del primer pis. El conjunt disposa de l'element singular de la torre que t'e una alçáda de cinc plantes, i on es troba la caixa d'escala.

 

La façana principal disposa d'obertures simètriques respecte al centre. Se situa un balcó damunt la porta d'accés principal. A la façana est trobem una gran porta amb un arc de mig punt i una terrassa protegida per una marquesina. Les finestres de les golfes estan incorporades a una arqueria cega que forma un fris superior i produeix uns elements a la manera de merlets que sobresurten de la coronació de la façana.

 

Als tractaments de façana trobem l'ús general dels estucats i les cobertes inclinades amb teula àrab. A la façana principal hi ha un cartell vidriat amb el nom del mas, homenatge a la dona del propietari, Maria Gibert.

http://foto90classic.blogspot.com/2018/07/sant-cristofol-i-el-montepio-de.html


El 1902 Nemesi Cuadrada – del que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs -  , propietari d'un negoci d'adobatge de pell i d'un molí de farina, provinent de Mataró, es féu construir un mas a la partida del Roquís, prop de la carretera de Falset, seguint el costum de la burgesia reusenca de fer-se construir segones residències generalment molt properes a la ciutat. En la construcció es van fer servir peces ceràmiques dels arrimadors, sobreres del pavelló número 6 de l'Institut Pere Mata, que Cuadrada va comprar el 1908.


M’explica el Raul Pastó Ceballos que Vil·la Maria està a la venda.


No la sabia trobar al Catàleg de masies de Reus, intueixo que per aquesta raó, i potser també per tenir una llicenciatura universitària “ sudoris causa” per una Universitat catalana,  no m’han proposat com a ministre, cosa val a dir que els agraeixo infinitament.  Avui, fer-se un nom és mot fàcil, el que costa, i MOLT, és fer-se UN BON NOM, oi?.   


http://www.reus.cat/sites/reus/files/cataleg_masos_reus.pdf


Sense pressa ni pausa, el Raul Pastó Ceballos, va posant llum sobre un patrimoni  col·lectiu quasi oblidat.

IN MEMORIAM DEL MONESTIR DE SANT ANDREU DE TRESPONTS. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local  RENOVABLE  “,  en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Rememorant els  versos dedicats a les ruïnes de Itàlica, em deia el  Jordi Vila Juncá, Antonio,  aquestes solituds que es veuen ara, foren en el seu temps el Monestir de Sant Andreu de Trespons ; el localitza prop de l'hostal Nou , a la cruïlla  de Montant  de Tost, on en una fondalada  actualment hi ha  una gravera.






https://www.monestirs.cat/monst/aurg/au15tres.htm

https://quinalafem.blogspot.com/2016/11/1570-sant-andreu-dels-tres-ponts.html

La Maria Lluïsa Cases i Loscos, explica que l’antic cenobi de Sant Andreu de Tresponts era situat al terme del Pla de Sant Tirs, sobre el camí ral que seguia el curs del Segre, de la Seu d’Urgell vers Organyà, a la confluència del riu de Lavansa amb el Segre.


En el seu origen aquest monestir apareix com Sant Iscle de Centelles, i es desconeix la regla que el regulava.


L’any 839 aquest cenobi rebé la deixa del bisbe Sisebut d’Urgell d’un llibre d’Agustí d’Hipona, en el primer esment que es coneix del monestir.


L’any 849 n’era abat Guisamon, que en aquesta data i en presència del bisbe Beat d’Urgell retornà a l’arxiprest Froilà les esglésies de Santa Eulàlia i Sant Joan de la vall de Lavansa que retenia injustament.

 

L’any 973 el prevere Bonanat reedificà el monestir, que al començament d’aquest segle sembla que havia passat per un període de decadència, i el cedí al seu germà Digne perquè el regís. A partir d’aquesta reedificació consta com Sant Andreu de Centelles o d’Entreponts, i passa posteriorment a l’actual Sant Andreu de Tresponts; aquestes denominacions fan referència als ponts que travessaven el riu en el tram que el camí ral recorria el congost.

 

Són nombrosos els documents dels segles X i XI en què apareix aquest cenobi. Principalment són testaments dels quals el monestir de Sant Andreu de Tresponts és beneficiari.


El comte Borrell II de Barcelona-Urgell, en el seu testament del 993, li deixà un alou i 2 vaques.


El comte Ermengol d’Urgell, en el seu testament del 1007, li deixà 2 unces d’or.


Per altres deixes dels anys 1028, 1037, 1051, 1061, 1064 i 1065, el monestir rebé la dècima dels homes de la vila de Músser, 2 modis d’annona i 2 quintals de vi, 3 mancusos, una peça de vinya, 2 unces d’or, un alou i diversos béns mobles, animals i objectes personals del testador.


L’any 1016 Guitard és documentat com a abat del monestir.

 

L’any 1004 el monestir de Sant Climent del Codinet, situat a la sortida del congost de Tresponts vers la Seu d’Urgell, fou unit al de Tresponts, el qual, després d’un cert període de vitalitat, vers l’any 1075, tornava a estar en decadència.


L’any 1079 era unit pel comte Ermengol IV d’Urgell a Santa Maria de Ripoll, després d’un intent d’unir-lo a Sant Llorenç de Morunys.


D’aquesta manera el monestir de Sant Andreu esdevingué priorat de Ripoll, i els seus priors són documentats en els instruments d’aquest monestir fins l’any 1192, i després es van perdent les notícies sobre el cenobi.


En la relació de la dècima dels anys 1279 i 1280, però, el prior de Sant Andreu d’Entreponts, del deganat d’Urgell, és exempt de pagar la dècima.

 

A la darreria del segle XV, en el moment de fer l’aplec de dades que s’utilitzaren per a redactar el Spill… del vescomtat de Castellbò, el monestir de Sant Andreu de Tresponts, inclòs al quarter d’Organyà, era del tot enderrocat, encara que continuava essent propietat del monestir de Ripoll; s’hi anota que “vuy té en comenda dit Priort micer Joan de Chiberri, germà de Machicot”.


El priorat i el prior i vassalls de l’indret pagaven a la vescomtessa, per salvaguarda 30 sous anuals, per alberga 2 lliures anuals, “més 10 cistells de blat, mig de forment i mig d’ordi que rebia lo saig d’Organyà”.

 

En els censos dels primers anys del segle XVIII el lloc apareix com a despoblat.


En relacions del 1849 i el 1860 ja s’indica l’existència del mas del Monestir.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?. 

 

 


 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  afegim la intercessió de Sant Iscle, Santa Victòria i l’Apòstol Sant Andreu ,  davant la Altíssim  ,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.