La Guillermina Subira Jordana, em feia arribar fotografies del Puig de
l'Anell, o Pui de l'Anell, datades al novembre del 2014.
Precisa; no sé què hi queda ara.
Pui de l'Anell, en la parla local, era un poble de l'antic terme d'Orcau, un
dels tres pobles d'aquest terme (juntament amb Galliner i Montesquiu) que,
geogràficament, no pertany a la Conca Dellà, sinó a la Conca Deçà, o de Tremp, actualment
forma part del terme d'Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà.
Segons Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de
Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) Puig de l'Anell és un topònim ja plenament
romànic; és a dir, format ja en el si de la llengua catalana, sense que vingui,
sinó indirectament, de cap paraula llatina. Es formà com a comparació a partir
de les característiques del puig on es constituí el poble: un turó petit, rodó
i pelat, com un anell.
Amb diferents formes ortogràfiques, és documentat el 1359 (Puig de l'Anell)
i el 1408 (Puigdanell)
En el puig on es dreçava una part del poble s'han trobat vestigis de
poblaments prehistòrics (entre elles, destrals de pedra polida), a més del
medieval, així com enterraments d'època romana tardana i altmedieval.
El 1831 hi consten 40 habitants, conjuntament
però, amb Galliner i Puig de l'Anell.
Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) en el seu Diccionario
geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, dedica
un petit espai a Puig de l'Anell; diu
que està compost per 5 cases i una capella dedicada a sant Sebastià, dalt d'un
turó.
El 1900, 17 edificis amb 24 habitants.
Gustau Erill i Pinyot, publica en relació a l’esgkñesia
de Sant Sebastipa que no apareix
documentada fins al segle XVIII, quan consta com a sufragània de Sant Urbà o
Sant Sadurní de Montesquiu, dins de l'antic arxiprestat de la Pobla de Segur.
Actualment, com tot el poble i la vall, està abandonada.
És una obra romànica en part, però ha estat molt afectada al llarg dels
temps, i té molts elements afegits posteriorment. A més, podria ser que en un
principi no fos pròpiament una església. Està orientada de sud a nord, i no
d'oest a est, com és habitual en el romànic, no té absis, i sota el sòl de la
capella hi altres dependències, potser antics cellers. Podria tractar-se d'una
dependència de l'antic castell que hi degué haver en aquest lloc, reaprofitada
posteriorment per a església.
És d'una sola nau, sense absis, coberta amb una volta de canó que sembla
medieval, per la forma com són disposades les pedres, però res no garanteix que
originalment fos destinada a església. Els elements que la identifiquen com a
tal són clarament posteriors (la façana meridional amb el campananaret
d'espadanya, sobretot).
Maria-Lluïsa Cases i Loscos, escriu;
l’antic poble de Pui de l’Anell, avui despoblat, era una possessió del bisbe
d’Urgell.
La seva església, dedicada a sant
Sebastià, no apareix documentada fins l’any 1758, en què consta com a
sufragània de Sant Sadurní de Montesquiu, com també el 1904.
Actualment resta abandonada
El Raul Pastó Ceballos, amb la seva Cova del Nerets o de la vella Filosa, començava aquesta
història, puntualitza encara la Guillermina Subira Jordana, la cova de la
filosa, no deu ser fàcil de trobar.
Que Sant Sebastià, intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquestasindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els quepateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada