El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local RENOVABLE “, en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
M’enviava fotografies del Mas d'Eroles , d'Adrall , Formatgeria , al terme de Ribera Urgellet.
No la sabia trobar al Catàlegs de Masies :
A la pàgina de la formatgeria, no parlen de la història de la casa, està clar que “ no estan d’històries”, i?.
https://www.masderoles.com/la-formatgeria
La Maria Lluïsa Cases i Loscos en diu a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601dr.xml
Santa Maria o Sant Joan del mas d’Eroles (Ribera d’Urgellet)
El mas d’Eroles o Aroles que consta en el cens del 1860, on actualment hi ha la capella, abandonada i convertida en magatzem del mas de Sant Joan, és situat dins de l’antic municipi de la Parròquia d’Hortó, a la riba esquerra del riu Segre, prop del poble d’Adrall, entre aquest i els termes de la Freita i Nabiners.
El topònim d’Eroles és esmentat en diversos documents, bé com a afrontació d’alous situats al terme de Sant Tirs del Pla de Sant Tirs (anys 1056, 1066), bé com a afrontació d’alous situats al terme de Sant Sadurní d’Arfa (1044, 1092).
En el document del 1092 s’especifica que l’alou motiu de donació limita pel sud amb la vila de la Freita, d’on es baixa fins a Eroles, amb qui limita també per ponent, i d’aquí vers al Segre.
L’any 1064 els esposos Gilabert Arnau i Alpesa permutaven amb Santa Maria de la Seu un alou que tenien a Eroles, a la parròquia de Santa Maria d’Adrall.
L’any 1043, se signà un pacte entre els canonges de Santa Maria de la Seu i na Quíxol i els seus fills sobre la captació, a l’alou de Santa Maria d’Eroles, de l’aigua del Segre i el seu ús per al reg de les terres de la canònica i la utilització en els molins de na Quíxol.
En un document del 1098 Guillem Josfred donava a Santa Maria de la Seu un alou que tenia a la vila de Cerqueda, a la sagrera de l’església de “Sancta Maria de Arola, in apendicio Sancti Saturnini de Nabiners”, que afrontava a llevant amb la serra d ’Ascha; a ponent amb el riu Segre; a migdia amb la serra de Nabiners; i al N amb el coll de Batala. D’ambdós documents hom pot establir que l’alou i l’església de Santa Maria d’Eroles serien l’actual: mas d’Eroles i la seva capella de Sant Joan.
Esperem que la Montse Ramon Solanelles , veïna d’Adrall, posi una mica de llum.
Sou tots pregats d’enviar-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com quslsevol informaciño relativa a la història d’aquest mas Eroles. Ho demanàrem també a masderoles@gmail.com , i atès que es fa esment d’una església i una capella, també al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)
La resposta que m’arribava
a volta d’email , confirma alhora, que l’advocació de de Sant Joan Baptista, i que la capella
l'any 1980 ja era magatzem.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació; en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Us esperonem, més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES per evitar l’extensió de la Covid.19, afegim la intercessió de la Santa Maria d’Eroles i Sant Joan ( imaginem que el Baptista ) davant la Altíssim , i confiem que així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada