LA BARRACA DE PEDRA SECA DE LA VINYA DEL MACIÀ. CASTELLBELL I EL VILAR. EL BAGES

 

El Marcel'li Puigdellivol Prat  sempre ens fa “regals preciosos “, en aquesta ocasió publicava una imatge de la barraca de pedra seca ubicada en el marge superior, a una vintena de metres del camí que mena del mas de les Comes a cal Robert. El Mapa de Patrimoni ens diu que està emboscada, la qual cosa impedeix la seva visibilitat des del mateix camí. La  fotografia del Marcel'li Puigdellivol Prat  ens la mostra esplendent.

 

 

Està construïda aprofitant un roc de grans dimensions que es devia desprendre fa segles de l'aflorament de roca natural que hi ha a la part superior del turó.

És de planta irregular; l'interior mesura 1,70 x 1,80 metres. La coberta cupular de l'interior s'ha adaptat a la forma de la roca. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al nord-oest, amb doble llinda, plana i els brancals rectes i massissos. La primera de les llindes presenta una fissura al mig degut a la pressió i els possibles moviments del terreny. Mesura 0,92 metres d'alçada per una amplada de 0,63 metres. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta es forma per superposició de filades adaptant-se a la forma de la roca i tancant qualsevol escletxa visible. L'exterior conserva gran part del pedruscall, i el ràfec. A l'interior, hi ha un triple tinell, superposat, construït amb pedra massissa i falcat amb pedruscall. El primer d'ells, arran de terra, mesura 45 centímetres  de fondària per 40 centímetres d'amplada i 34 centímetres d'alçada. El segon té les mateixes mides a excepció de l'alçada, que mesura 38 centímetres. Finalment, al damunt n'hi ha un de més petit que mesura 16 centímetres de fondària per 12 centímetres d'amplada per 12 centímetres d'alçada. Conserva, o conservava  un banc fet amb dos carreus de pedra i la fusta d'una bota, en perfecte estat de conservació.

Lluny de nosaltres qualsevol  intenció de posar aigua al vi,  entenem però - amb tots els respectes - que el “culte a les construccions de pedra seca”,  és excessiu.  Des de sempre els essers humans han aprofitat els recursos que tenien  al seu abast, els esquimals feien habitacles de gel, NO TENIEN PEDRA, i a les terres fèrtils les barraques es fan del mateix material que les cases on es viu.

Recordeu sempre que el pa amb tomàquet no és altra cosa que una tècnica per aprofitar el pa sec.

Els millors desitjos per aquest 2021 que tot just dóna les primeres passes.