El Jordi Vila Juncá exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell
sobirà i les comarques confrontades, i atès la situació de “ presó comarcal “
en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, el aporta les
imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la
publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà als mitjans informatius perquè en valorin la
seva publicació.
M’enviava fotografies de la capella advocada a la Mare de Déu del Roser, a
Coll de Nargó, a la comarca de l’Urgell sobirà.
L’havia fotografiat . A.Moras l’any 1986
Hem demanat a Patrimoni Gencat , i a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al
Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu
Gavín) ,al Bisbat d’Urgell,.., dades del
fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a
terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà; no en sabem res, i necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de
naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email
coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en
teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.
Patrimoni Gencat en fa un comentari telegràfic ; actualment només conserva
la façana, recentment restaurada feta de pedres grosses i sense fer filades.
Jordi Contijoch Boada. Vista interior des del cor de l'església.
La capella, acull ara el MUSEU DELS RAIERS DE COLL DE NARGÓ
A Catalunya els dos nuclis més importants de raiers van situar-se al Pont
de Claverol (Pallars Jussà) a la conca del Noguera Pallaresa, i a Coll de
Nargó, a la conca del riu Segre.
Coll de Nargó és un poble de l’Alt Urgell, ubicat a l’entorn d’un turó a la
vora del riu Segre, a pocs quilòmetres al sud de la Seu d’Urgell.
Des de fa segles, bona part de la gent del poble estava especialitzada en
el transport de la fusta a través del riu. Eren els raiers, que van
desenvolupar la seva activitat fins al primer terç del segle XX, quan la
construcció dels embassaments i l’expansió del transport per carretera, van fer
impracticable i innecessària la seva activitat.
Aquesta especialització de la gent de Coll de Nargó en el transport fluvial
de la fusta va comportar que l’any 1998 s’hi ubiqués el Museu dels Raiers. El
museu es va muntar a l’antiga capella de la Mare de Déu del Roser, que era la
seva patrona.
Que la Marededéu del Roser, malgrat haver estat desnonada de la seva
capella de Coll de Nargó, intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta
sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que
pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i
aquells que no tenen una bona situació econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada