diumenge, 10 de gener de 2021

SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE LA MASSANA. ANDORRA

 

El Jordi Vila Juncá exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, el aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà  als mitjans informatius perquè en valorin la seva publicació.

 

M’enviava fotografies de la Massana nevada,   aquesta Parròquia  del Principat d’Andorra, està situada 1.240 metres  d'altitud, a la confluència del riu d'Arinsal o d'Erts amb la ribera d'Ordino.


El nucli antic és presidit per l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana



Llegia;  edifici de planta rectangular, amb un campanar de torre de base quadrada, sense cap resta constructiva d’època romànica.


Sant Iscle i Santa Victòria fou reformada i ampliada al segle XVII (1622) i el campanar és del segle XIX (1802) segons una pedra datada.


 A la dècada del 1960 va ser novament reformada.


A l’interior hi ha diversos retaules barrocs: el retaule major, de gran esveltesa, presidit per la imatge de la Verge dels Àngels i les dels sants titulars, i els retaules de la Mare de Déu del Carme, de Sant Isidre, de Sant Antoni de Pàdua i de la Verge del Roser. També conserva dues lipsanoteques de fusta, un canelobre d’època medieval i la pica baptismal que data probablement de l’època romànica.






Em sorprenia l’origen del topònim ; Massana, del llatí mattianam, una varietat de pomes agres o mançanes, que les dones del lloc utilitzaven per a remullar-se la boca i provocar-se salivera mentre filaven.


No em sorprenia la reivindicació de la “nacionalitat “ andalusa – cordovesa  concretament,  de Sant Iscle o Aciscle  i la seva germana Santa Victòria, que morien assagetada una i  decapitat l’altre, en temps de l'emperador Dioclecià  (c.22 de desembre del 244[1]–3 de desembre del 311).  Només per als lectors catalans,  aleshores la Bética (en llatí, Bætica) fou una de las províncies romanes de  la península ibèrica. El nom tenia relació amb el riu Betis (en llatí Bætis),  ara en diuen Guadalquivir, i la capital en la època romana era  la Colònia Patricia Corduba.    O sigui, eren andalusos, abans de que existís Andalusia, bé, oi?.

 

La Rosa Maria i el Miquel, la  “ parella romànica” ens expliquen la seva visita:


http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/11/sant-iscle-i-santa-victoria-la-massana.html


Que Sant Iscle i Santa Victòria intercedeixin davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans,els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.




I que  el bon Déu ens  guardi de llengua castellana, justícia eclesiàstica i consciència de piteu

Cap comentari:

Publica un comentari