El Jordi Vila Juncá exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell
sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó municipal “
en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, el aporta les
imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la
publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà als mitjans informatius perquè en valorin la
seva publicació.
M’enviava fotografies de la Massana nevada, aquesta
Parròquia del Principat d’Andorra, està situada
1.240 metres d'altitud, a la confluència
del riu d'Arinsal o d'Erts amb la ribera d'Ordino.
El nucli antic és presidit per l'església parroquial de Sant Iscle i Santa
Victòria de la Massana
Llegia; edifici de planta
rectangular, amb un campanar de torre de base quadrada, sense cap resta
constructiva d’època romànica.
Sant Iscle i Santa Victòria fou reformada i ampliada al segle XVII (1622) i
el campanar és del segle XIX (1802) segons una pedra datada.
A la dècada del 1960 va ser novament
reformada.
A l’interior hi ha diversos retaules barrocs: el retaule major, de gran
esveltesa, presidit per la imatge de la Verge dels Àngels i les dels sants
titulars, i els retaules de la Mare de Déu del Carme, de Sant Isidre, de Sant
Antoni de Pàdua i de la Verge del Roser. També conserva dues lipsanoteques de
fusta, un canelobre d’època medieval i la pica baptismal que data probablement
de l’època romànica.
Em sorprenia l’origen del topònim ; Massana, del llatí mattianam, una
varietat de pomes agres o mançanes, que les dones del lloc utilitzaven per a
remullar-se la boca i provocar-se salivera mentre filaven.
No em sorprenia la reivindicació de la “nacionalitat “ andalusa – cordovesa
concretament, de Sant Iscle o Aciscle
i la seva germana Santa Victòria, que morien assagetada una i decapitat l’altre, en temps de l'emperador
Dioclecià (c.22 de desembre del 244[1]–3
de desembre del 311). Només per als
lectors catalans, aleshores la Bética
(en llatí, Bætica) fou una de las províncies romanes de la península ibèrica. El nom tenia relació amb
el riu Betis (en llatí Bætis), ara en
diuen Guadalquivir, i la capital en la època romana era la Colònia Patricia Corduba. O sigui, eren andalusos, abans de que existís Andalusia,
bé, oi?.
La Rosa Maria i el Miquel, la “
parella romànica” ens expliquen la seva visita:
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/11/sant-iscle-i-santa-victoria-la-massana.html
Que Sant Iscle i Santa Victòria intercedeixin davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans,els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.
I que el bon Déu ens guardi de llengua castellana, justícia
eclesiàstica i consciència de piteu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada