diumenge, 30 de desembre del 2018

EL TRÀNSIT INEXPLICAT DES D’UN EDIFICI MODERNISTA A LA SEU DEL MUSEU ABELLÓ. MOLLET DEL VALLÈS. VALLÈS ORIENTAL.

El Jonathan Gómez Molina publica una fotografia, Racons. Museu Abelló nocturn, a la pàgina del facebook , Mollet del Vallès


Llegia que el Museu Abelló és un museu municipal d'art situat a Mollet del Vallès, al Vallès Oriental. Inaugurat el 29 de març de 1999, la seva col·lecció inicial està formada pels fons de l'artista i col·leccionista d'art Joan Abelló i Prat (Mollet del Vallès, 26 de desembre de 1922 — Barcelona, 25 de desembre de 2008)

http://www.museuabello.cat/bibliografia-ampliada/

El museu es troba dins d'un edifici de caràcter modernista construït el 1908, del que només conserva la façana, després d'una renovació interna realitzada durant els anys 1990. Està situat al carrer Berenguer III núm. 122, tot i que també ocupa el seu pati posterior, limitat pels carrers Àngel Guimerà i Lluís Duran, del barri de l’Estació de França de Mollet. És un dels edificis residencials més importants dels que es van construir a principis del segle XX al municipi, degut a la seva mida i al seu disseny. Es va fer servir com a caserna de la Guàrdia Civil fins als anys 80.[2]

L'edifici consta de tres plantes i un soterrani. Inicialment, cada planta tenia dos habitatges, i el soterrani es feia servir com a cavallerissa i posteriorment com a calabós. Actualment, les dues primeres plantes estan ocupades per la col·lecció permanent, mentre que a la planta baixa hi ha la sala d'exposicions temporals i l'espai conegut com a L'Aparador. Al soterrani s'ha habilitat un espai on es donen cursos, conferències i micro-exposicions. En aquesta planta també hi ha un espai didàctic amb material audiovisual amb informació sobre Joan Abelló. L'edifici també disposa de diferents serveis, com una àrea de descans per als visitants, una botiga i servei de recepció.

Quan va ser catalogat el 1984, es van destacar els seus elements ornamentals, com motllures i baranes de ferro forjat, així com la seva composició, típica de l'arquitectura residencial noucentista de començaments del segle xx. Durant la reforma dels anys 90 es va procedir a l'enderrocament total de l'edifici, tret de les dues façanes, protegint-les de les obres mitjançant un estintolament total, amb una estructura auxiliar de tub de ferro desmuntable.

Una vegada més cap dada del promotor, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.., ni de l’autor, d’ambdós ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com ; està FORA DE DUBTE que aquestes dades en un edifici construït al cor de la població NO ES PODIEN PERDRE.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=35159

https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_Abell%C3%B3

Mollet del Vallès, es va afegir amb entusiasme al ‘ avance estratégico hacia la retaguardia ‘ que duien a terme de forma magistral les tropes de l’Alemanya nazi, on estava integrada la División Azul. A la Comunitat Autònoma d’Andalusia ja han assolit el primer triomf, gràcies en bona part a la política de ‘història cremada’ duta a terme durant la Dictadura Franquista i la Democraciola que la substituïa. Qui perd el orígens,...

dijous, 27 de desembre del 2018

EL BLANES QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. LA PASTISSERIA PLANELLS.

El creixement exponencial – en qualsevol àmbit – més que una formula d’èxit, acaba esdevenint un dissolvent – molt eficaç de la memòria històrica - , un clar exemple el trobem a la imatge que publicava el Joan Portas de la façana de la pastisseria de Joan Baptista Planells Cruanyes , germà del pintor Àngel Planells i Cruanyes (Cadaqués, 2 de desembre de 1901 – Barcelona, 23 de juliol de 1989) hi anava l'escriptor xilè Roberto Bolaño Ávalos (Santiago de Xile, 28 d'abril de 1953 – Barcelona, 14 de juliol de 2003), que va venir a viure a Blanes amb la seva dona l'any 1985 i s'hi va estar fins el juliol de 2003, que va ser quan va morir amb cinquanta anys d'edat.
https://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/14fbe7c612d4ef45c12579b1003dd6db/e63b66c775b2a631c12569d00044e1ab/$FILE/BLANDA%2003.pdf



L’edifici es coneix avui com la Casa Balliu:
http://blogscat.com/diariciutatblanes/racons-de-blanes-43-histories-i-relats-per-mora-i-auge/

http://www.xtec.cat/crp-blanes/angelplanells/MonPlanells-QP.pdf

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0051423.xml

https://www.revistaarcadia.com/agenda/articulo/roberto-bolano-formaciond-escritor-cartas-de-la-juventud/64593

Blanes, conserva avui aquella ‘vis atractiva’ que la feia objecte de desig per als intel·lectuals i artistes ?

dimecres, 26 de desembre del 2018

EL BLANES QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EL MONUMENT A CARL FAUST

El Joan Portas publica una fotografia on apareix al costat de l’obra de l’escultor Andreu Miquel Ginestet Menke - [ Andres Ginestet ] Dortmund. Alemanya, 1964, feta en recordança de Carl Faust ( Hadamar, Alemanya, 1874 + Blanes, la Selva, 24 d’abril de 1952) l fundador del Jardí Botànic Marimurtra.


https://metode.cat/revistes-metode/article/llegat-carl-faust.html

http://www.marimurtra.cat/es/carl-faust/

EL BLANES QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EL MONUMENT A FRA SADURNÍ DELS OCELLS

El Joan Portas publica una fotografia de l’obra que l’escultor Joan Rebull Torroja (Reus, Baix Camp, 27 de gener de 1899 - Barcelona, 27 de febrer de 1981), feia en ocasió de commemorar el centenari del naixement de Joaquim Ruyra Oms ( Girona, 1858-Barcelona, 1939) escriptor que passa la seva infantesa a Blanes.


El Monument representa al frare ‘fra Sadurní dels ocells’, personatge de l'obra "Les coses benignes".

L'escriptor està representat en el relleu inferior.

http://www.xtec.cat/~lbartron/album/pages/aruyra_jpg_jpg_jpg.htm

https://www.nuvol.com/noticies/un-gran-narrador-de-petites-histories-joaquim-ruyra/

http://memoriaesquerra.cat/plana.php?veure=bio&cmb_alf=146&lletra=R


http://www.visat.cat/diccionari/cat/traductor/767/ruyra-i-oms-joaquim.html


EL BLANES QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EL PALAU DE LA DOLÇOR

El Joan Portas publica una fotografia de la pastisseria J. ORENCH FORNES obra de l’arquitecte Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 -juliol de 1960) que va contribuir notablement a l’embelliment de la vila de Blanes amb un seguit de construccions, tant religioses com civils. En són una prova la reconstrucció del temple parroquial de Santa Maria, la creació del marc arquitectònic del Monument a Ruyra o la Casa Orench, una cèntrica pastisseria emplaçada al carrer Jaume Ferrer de Blanes i coneguda com el “Palau de la Dolçor”.


https://prezi.com/7zsuxbugk9cy/el-palau-de-la-dolcor/

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/03/ca-lorench-blanes-la-selva-girona.html

Havíem demanat dades del promotor, i dels artesans i/o artistes que intervenien en la decoració de l’edifici; ens agradarà rebre les vostres respostes/aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/23918

divendres, 21 de desembre del 2018

EL LLEDONER DE LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA VELLA I ENDERR0CADA DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1915, el lledoner i l’església de Sant Fost de Campsentelles al Vallès Oriental.


En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, s’enderrocava l’església, i tossudament el lledoner continuava vivint.

D’aquesta espècie arbòria llegia; arbre caducifoli de forma arrodonida que pot arribar fins als 15-25 m d'alçada.

La seva escorça és llisa i de color gris clar.

Les fulles són simples, asimètriques, punxegudes i de forma oval; tenen el marge serrat i fan 5-15 cm de longitud i 4-6 cm d'amplada.

Són de color verd fosc per l'anvers i verd més clar pel revers; tenen pèls i són aspres al tacte.

Floreix durant els mesos d'abril i maig.

Les flors són solitàries i poc vistoses. Són de color verd clar i neixen amb les fulles.

El fruit (lledó) és petit (1 centímetre), rodó i llis; primer és de color verd i quan madura es torna negre. És comestible, però té poca carn i molt os.

És multiplica per llavors.

Suporta bé diferents tipus de terra, però prefereix terres no massa compactes; resisteix força bé la sequera i la calor, però no un excés de fred.

Pot viure fins a 600 anys. Afegeixo, en el cas de Sant Fost de Campsentelles està acreditat que resisteix – almenys un cop a la vida - , els aldarulls desencadenats com a conseqüència d’una sedició militar, que MAI HA ESTAT ni castigada, ni fins reconeguda pels que la duien a terme.
Viu a la terra baixa, on és fàcil veure'l a les vores dels camps i dels camins.

La fusta és molt resistent i flexible; des de temps antics s'ha utilitzat per fer forques, rems, botes i estris de la pagesia.


Em pregunto, hi ha alguna raó perquè aquest exemplar no estigui inclòs com Arbre Monumental de Catalunya ?.
http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/

Agrairem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 20 de desembre del 2018

IN MEMORIAM. COL·LEGI SAGRATS CORS. SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ. OSONA. CATALUNYA

Fa anys que intentem recuperar la memòria històrica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista; val a dir que els públics – impulsats i mantinguts per l’estat – eren alhora que minoria en nombre, d’una ‘qualitat’ arquitectònica MOLT INFERIOR als de les diverses Ordres Docents de l’Església Catòlica – amb algunes excepcions durant el període la Mancomunitat, i de la Generalitat de Catalunya durant la II República - . Dissortadament el cel acadèmic de l’església catòlica, no s’estenia a documentar com cal aquests edificis que hores d’ara, només pels pas dels anys, son monuments arquitectònics.

Llegia en relació a l’escola dels Sagrats Cors, que retratava el Joan Dalmau Juscafresa ; el 16 de juny de 1889 es van obrir per primera vegada les portes del Col•legi Sagrats Cors (Sant Hipòlit de Voltregà) a 120 alumnes encarregats al mestratge de tres germans de La Salle, els quals emprenien la tasca pedagògica amb el desig de “dedicar tot l’esforç a educar nens i joves, respectant la seva llibertat i intentant ajudar-los perquè visquin d’acord amb l’esperit del cristianisme” tal i com ells van expressar a la seva arribada al poble.

Situada a l’actual edifici, aquesta escola fou promoguda per l’ aleshores bisbe de Vic, el Dr. Josep Morgades Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901).

El 1972, i per manca de personal docent vocacional, els germans van haver de marxar del poble.

Dos cursos després, l’escola es fusionà amb l’escola de nenes de les Germanes Dominiques de l’Anunciata.

L’any 1986 l’escola accedeix al règim de concert educatiu. Es tracta aleshores d’una escola parroquial portada per un equip de seglars.



En el curs 2012-2013 l’Escola Sagrats Cors, recollint la tradició i el treball dels docents que durant més de 120 anys s’han dedicat a l’ensenyament dels fills dels treballadors del poble i dels seus voltants, es trasllada a la Casa d’Espiritualitat de la Gleva, i canvia el seu nom per el de Col•legi Mare de Déu de La Gleva, vinculat a la Fundació canònica del mateix nom.


Per descomptat esperem que des del Bisbat de Vic, ens faran saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com qui va ser l’autor de l’edifici, i en el seu cas els de la successives reformes. També, si és possible, voldríem rebre imatges de la capella que imaginem devia tenir aquella escola.

Ah!, posats a demanar, voldríem saber també qui va ser l’autor de la casa d’Espiritualitat de la Gleva, i de l’arquitecte autor de l’actual adaptació i/o reforma.

diumenge, 9 de desembre del 2018

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE CARTELLÀ ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. SANT GEGORI. EL GIRONÈS. CATALUNYA

El Joan Dalmau Jucafresa, em feia arribar fotografies de l’edifici que acollia les Escoles de Cartellà , al terme de Sant Gregori, a la comarca del Gironès, a la nació màrtir de Catalunya.



En teníem referències i n’havíem demanat imatges :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/07/escoles-velles-de-cartella-sant-gregori.html

No en fan esment a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=SANT+GREGORI&page=2

Llegia que l’any de construcció era 1935 :
http://serveisoberts.gencat.cat/equipaments/381606

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Hi havia escola a Cartellà, com acredita una noticia de la Vanguardia :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1934/01/21/pagina-7/33152249/pdf.html?search=escuelas%20de%20Cartell%C3%A1%20Gerona

Número 14.722—Doña Dolores Pujol Serra, de Cartellá (Gerona), para Riudellots-Selva, unitaria (Gerona).

L’enciclopèdia catalana ens diu , Cartellà; Poble del municipi de Sant Gregori (Gironès), el qual, juntament amb el poble de Sant Medir (l’antic Sant Medir de Cartellà ), ocupa el sector septentrional.

El petit nucli —esmentat ja el 1035—, format per l’església parroquial de Sant Feliu i unes poques cases, és a 183 m d’alt. Un quilòmetre i mig al sud, a la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola (que li servien de vall), s’alça l’antic castell de Cartellà , esmentat el 1238, ben conservat (que comprèn la capella de l’Esperança, dels segle XII-XIII), d’on era originària la família Cartellà; el 1467 caigué en poder del lloctinent Joan de Lorena, i el 1470 dels remences de Francesc de Verntallat (Sant Privat d'en Bas, entre 1426 i 1428 - Sant Feliu de Pallerols, entre 1498 i 1499) , que aviat es rendiren a les forces de Joan Sarriera (Girona, ? - ?, d 1509).

dissabte, 8 de desembre del 2018

CASA DEL BARÓ D’OLLER. CENTELLES. OSONA. CATALUNYA

Llegia que la casa fou construïda l’any 1796 tal i com indica el llindar de l'actual porta; originàriament la casa era més baixa que l'actual, una reforma duta a terme a inicis del segle XX la va fer pujar en alçada.

Era la casa d'estiueig del baró d'Oller.

L’any1917 va ser refeta totalment i es va construir fins i tot un cos nou a la part posterior.

La baronia d’Oller és un títol nobiliari que el papa Lleó X concedí el 1905 a l’arquitecte Salvador Oller i Pedrol (Barcelona 1871 — 1907).
Salvador Oller i Dulcet (Centelles 1843 — Barcelona 1909), segon baró

Francesc d’Assis Oller i Pedrol ( Barcelona, 1877 — Barcelona, 1939) tercer baró.

El Mapa de Patrimoni ens diu; casa senyorial d'estiueig de notables dimensions, de planta baixa, dos pisos i golfes, amb un jardí incorporat a la part posterior. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants a la façana principal. Cal destacar la quantitat d'obertures amb forma de finestres i balconades que tenen profusió de treballs de ferro forjat. A la façana principal i en la planta baixa, a imitació de pedra treballada, hi trobem abundants rosetons. La façana lateral dreta és la que està restaurada a l'estil modernista i tots els marcs de finestres tenen el mateix dibuix. Després de la reforma modernista de 1917 se li va afegir un jardí al lateral.


En 1917 l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) va refer la casa per complet, llegia que un tenia motor propi per fer electricitat , i un dels primers telèfons particulars de Centelles. Destaca el jardí ubicat a la part esquerra de la casa . Situat de forma elevada dona al primer pis de la casa i segueix el caràcter noucentista de casa senyorial amb jardí.


El Jardí té grau de protecció 2 dins el Catàleg de Protecció de Patrimoni de Centelles.

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/casa-oller-o-can-gaud

La Baronia d’Oller continua vigent?. En cas afirmatiu sabeu qui ostenta aquest títol nobiliari?. coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 2 de desembre del 2018

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE L’AJUDA DE BALENYÀ. OSONA. CATALUNYA

M’arribava fins al Santuari de l’Ajuda de Balenyà, feia un dia clàssic, boira, una temperatura positiva de 5 graus , i una humitat que desensellava sortir de casa, sempre però, hi ha coses per agrair, i moltes, moltes, en les que en cal comptar amb tota l’ajuda possible, oi?.



El Mapa de Patrimoni de Balenyà en diu que la primera notícia documental de l'església es remunta a l'any 955, quan consta la casa de Sant Fruitós en el testament del sacerdot Sunyer.

En la documentació de l'any 1031 ja consta que tenia funcions parroquials.

Pocs anys més tard, es va construir una nova església sobre les restes de l'anterior, consagrada pel bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, sota l'advocació de Sant Fruitós i els seus diaques, Sant Aurigi i Sant Eulogi. En aquest moment també va establir l'espai de la sagrera i el seu terme parroquial.

En les visites pastorals del segle XIV hi consten els altars de Santa Maria, Sant Salvador i Sant Bartomeu.

Al voltant del segle XVII es van fer obres al temple, consistents en la construcció dels altars del Roser i de Sant Isidre i en la construcció d'una portalada renaixentista.

Durant el segle XVIII van fer-s'hi diverses reformes, entre les que destaca l'alçament de la nau i l'adaptació de les capelles laterals i la construcció del nou presbiteri i d'un comunidor a l'exterior.


A finals del segle XIX va canviar la seva advocació per la de la Mare de Déu de l’Ajuda, que des del segle XIII hi tenia un altar propi, i s'hi va construir una nova capella del Santíssim.

A mitjans del segle XX va perdre les seves funcions parroquials en favor de l'església de Sant Josep del nucli dels Hostalets, que a partir d'aleshores estarà dedicada a Sant Fruitós. Des d'aleshores ha esdevingut un santuari marià de gran devoció popular.

El Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, antigament Sant Fruitós de Balenyà, és una església d'origen romànic que va ampliar-se entre els segles XVII i XIX. De l'edifici primitiu se'n conserva part de la nau i del campanar.

És un edifici de planta rectangular amb l'absis poligonal. Es composa d'una nau coberta amb volta rebaixada amb arcs torals i llunetes que arrenquen d'una cornisa motllurada. El presbiteri incorpora un retaule de composició neoclàssica, amb la imatge de la Mare de Déu de l'Ajuda i les parets decorades amb frescos de Joan Rifà i Benet (Torelló, Osona, 10 de març de 1926 — Barcelona, Barcelonès, 20 de juliol de 2009)
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/06/els-murals-de-joan-rifa-benet-al.html


Des de tramuntana del presbiteri s'accedeix a la capella neoclàssica del Santíssim, coberta amb cúpula semiesfèrica i llanterna i amb l'absis semicircular. A migdia del presbiteri s'accedeix a la sagristia i el campanar. A cada costat del temple s'hi obren dues capelles laterals, dues en arc de mig punt de pedra datades del segle XVIII i dues situades sota el cor. El cor està cobert amb volta rebaixada amb llunetes i està delimitat per una barana de fusta. La il·luminació natural de la nau es fa a través d'un finestral i la rosassa. A nivell exterior, s'hi accedeix per una portalada renaixentista on hi ha esculpida la imatge de Sant Fruitós i els diaques. La base de l'estructura és de factura romànica i presenta arcuacions cegues als laterals, on es van adossar sengles capelles laterals. El temple va ampliar-se en alçada amb una construcció de menors dimensions coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. En un extrem del costat de migdia s'hi adossa el campanar romànic, que s'obre amb pòrtics biforats de mig punt amb columneta (alguns d'ells tapiats) i que va ser ampliat amb un pis superior d'estil gòtic vers el segle XV. A la façana de llevant s'hi adossa el volum de la rectoria. El parament dels murs és de petits carreus disposats en filades a les parts més antigues i de pedra irregular lligada amb argamassa a la resta. Al sector de ponent i tramuntana del temple hi havia l'antic cementiri, des d'on sortia un mur perimetral que junt amb el comunidor tanquen frontalment el conjunt. En aquest sector s'observen diverses làpides inscrites.


Encomanava molt especialment a la Verge de l’Ajuda, al Jordi Sànchez Picanyol (Barcelona, 1964I i al Jordi Turull Negre (Parets del Vallès, 1966), presoners polítics catalans, que han iniciat una vaga de fam per denunciar el veto que consideren que exerceix el Tribunal Constitucional en el camí cap al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

dissabte, 1 de desembre del 2018

PANTEÓ DE JOAN SERRA TOTESAUS. CEMENTIRI MUNICIPAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

En la meva visita al Cementiri Monumental de Vilanova i la Geltrú, retratava el panteó de Joan Serra Totesaus, d’estil neogòtic, obra de l’escultor Pablo Carbonell Pascual (Vilanova i la Geltrú, 4 de març de 1847 - Barcelona, 6 de maig de 1919).


Pau Carbonell Pascual (Vilanova i la Geltrú, 4 de març de 1847 - Barcelona, 6 de maig de 1919), va ser molt conegut i apreciat en la seva època per haver realitzat l'escultura en pedra de Sant Antoni Abat (patró de la ciutat) a l'església parroquial de Sant Antoni situada al capdamunt de la Rambla Principal.

Demanaré als meus amics de Vilanova i la Geltrú que programin les passejades que calgui per aquest fossar, per tal de documentar acuradament el sepulcre de Roig i Sala Germans; el sepulcre del pintor Joaquim Mir; el sepulcre de Cabanyes i Marqués, d’estil historicista, obra de l’escultor Joan Roig Solé (Reus, el Baix Camp, 1835 – Barcelona, 1918, en el qual es van dipositar les restes del poeta Manuel de Cabanyes, el 1953; el monument funerari d’estil eclèctic modernista de la família Ortoll i Junqué, realitzat per l’arquitecte Josep Domènech i Estapà Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917), de 1905; el panteó modernista de Víctor Balaguer i Cirera, realitzat per l’arquitecte municipal Bonaventura Pollès i Vivó(Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), arquitecte, tallat per Alfons Juyol Bach (Barcelona, 1860 - 1917) i enlairat pel constructor Joan Sas i Gorgori, de 1905; el sepulcre de Bonaventura Barceló i Fernández, d’estil neogòtic, obra de l’escultor Eduard Pagès Casamitjana; el sepulcre de Joan Serra Totesaus, d’estil neogòtic, obra de l’escultor Pablo Carbonell Pascual (Vilanova i la Geltrú, 4 de març de 1847 - Barcelona, 6 de maig de 1919) i del constructor J. N. Font, any 1884; el sepulcre de Pau Soler i Morell, d’estil modernista, de l’arquitecte municipal Bonaventura Pollés i Vivó de 1901(Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918); el sepulcre de Sans, d’estil classicista, atribuïble a l’escultor Eduard Pagès Casamitjana, possiblement de 1880; el sepulcre de Baró, d’estil modernista, de l’arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó(Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), i de l’escultor Pau Carbonell Pascual (Vilanova i la Geltrú, 4 de març de 1847 - Barcelona, 6 de maig de 1919); el sepulcre d’A. Font, d’estil historicista modernista, de 1890; el sepulcre de Francesc Gumà i Ferran, d’estil classicista, de 1873; el sepulcre de Mas, d’estil classicista naturalista, de l’escultor Eduard Pagès Casamitjana ; el sepulcre de Joan Samà i Martí, d’estil classicista, d’autor desconegut que firma A. C., de 1865; el sepulcre de la família Torrents i Olivella, d’estil clàssic, de Juan Nemmi, de finals de segle XIX; i el sepulcre de José Francisco Lluch i Torrents, d’estil grecoromà, de l’arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), de l’any 1887.

De la galeria de capelles panteons destaquen la número 1, d’estil grecoromà, dedicada als metges, sacerdots i religioses morts durant l’epidèmia de còlera de 1854; la capella panteó número 2, de Ricart Valent, d’estil modernista, obra de l’arquitecte Bonaventura Pollés Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918),, de 1901, actualment amb làpida de la família Ochoa-Cabanyes; la capella panteó número 14, de Andrés Milà i Mestre, d’estil classicista, dels escultors F. Sayas i Agustí Claramunt i Martínez (Vilanova i la Geltrú, 1846-1905); la capella panteó número 22, de Maria Lluïsa Aymar, d’estil classicista, del constructor Llopis, i la capella panteó de Josep Valls Canela, d’estil neogòtic, de 1876.

Els cal esbrinar l’advocació de la capella del Cementi

ENS PODEU EXPLICAR ON ESTAVA EL PEDRÓ DE SANT ANDREU AL BARRI DE S’AUGUER DE BLANÈS?. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El diccionari Català València Balear ens diu d’Auguer ; topònim. Riuet de prop de Blanes.

https://www.blanesaldia.com/blanes/3979-notes-sobre-creences-supersticions-i-bruixes-a-blanes/

Durant anys es va explicar la història de tres bruixes que en una nit varen anar i tornar de Mallorca en barca des de s’Abanell. Segons sembla tot plegat va ser obra d’en Recada, l’amo d’un Art de pesca de s’Auguer, que una nit va voler esp antar els carrabiners que vigilaven les platges amb unes dones disfressades de bruixa. L’argúcia va donar bon resultat i això li va donar via lliure per poder fer contraban d’armes per als seus amics carlins.

A Sant Andreu de sa Palomera, a s’Auguer, hi havia una roca llisa que posant-hi la orella es podien sentir les campanes de Mallorca. Els incauts que s’atrevien a provar-ho rebien un bon cop de cap contra la roca.

No trobava però, la resposta a la pregunta que juntament amb la fotografia deixava el Joan Portas. No sabria localitzar bé on es trobava la imatge, segur que algú ens ho deixarà clar. Dedicada especialment a tota la gent d'aquest barri. Temps era temps...


Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) m’enviava tres fotografies, amb un comentari ” Ja no existeix, estava situada a la esquerra de la fotografia.


Ara hi ha una cocteleria que es diu s´Aixeta”.



El creixement exponencial suposa un major risc per al patrimoni històric, que la despoblació.


TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE BARBERÀ DEL VALLÈS?

L’edifici no consta a l’escarransida llista de monuments de Barberà del Vallès :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Vall%C3%A8s_Occidental#Barber%C3%A0_del_Vall%C3%A8s

No sabia trobar – si existeix – el Catàleg de Patrimoni de Barberà del Vallès.

En diuen alguna cosa els amics de POBLES DE CATALUNYA http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5965

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com alhora que les dades les dades de l’autor de l’edifici de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, resposta a la pregunta; en algun moment les escoles públiques van compartir aquest edifici?.


L’estructura ens ho fa pensar, i fins als primers anys de la dictadura franquista, el fet de compartir espais en un edifici, els polítics i els infants, era habitual i fins es defensava que permetria formar més i millor als infants.

Barberà del Vallès, Catalunya, , us ho agrairan.

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ DE BARBERÀ DEL VALLÈS?.

No les sabia trobar a :

http://www.culturaarqbcn.cat/arxius/Destrucci%C3%B3.pdf

http://www.culturaarqbcn.cat/arxius/Destrucci%C3%B3_2.pdf

On llegia ; BARBERÀ DEL VALLÈS, SANTA MARIA

El temple parroquial de Santa Maria de Barberà, d’estil romànic pur, de finals del segle XI, va ser saquejat i incendiat el dia 21 de juliol de 1936. Per la seva consistència, es van conservar els murs i la volta. L’església va quedar abandonada i oberta durant un any, per la qual cosa la “quitxalla i alguns adults la van anar destruint més i més”.

D’aquesta parròquia l’any 1940, l’informe diu que abans de la guerra hi havia una tensió molt forta, amb mítings exaltadíssims contra l’església (pàg. 36).

Destaca les pèrdues de sectors del retaule major amb plafons pintats d’estil renaixentista (pàg. 66), el retaule de Sant Isidre i Sant Jaume d’estil rococó (pàg. 70), el retaule barroc de la Mare de Déu dels Dolors, i el del Santíssim Sagrament i el del Sant Crist, aquests darrers també barrocs (pàg. 68). Les imatges gòtiques de l’Assumpció i la Mare de Déu del Roser (pàg. 74), així com alguns objectes d’orfebreria; una creu processional, una custòdia i la veracreu (pàg. 83).

Es va prendre foc per onze vegades a la Casa Rectoral, fins que es va desplomar. L’arxiu, de gran valor per la seva antiguitat, va desaparèixer entre les flames.

El cap d’any de 1941, Mn. Antoni Piña va iniciar les obres de restauració. El seu successor, Mn. Pau Vives Masa va aconseguir la reconstrucció de l’església romànica sufragada per l’Estat, i la seva declaració com a Monument Nacional, començant al mateix temps la construcció d’un nou Temple al centre de la població. Mn. Miguel Badosa va posar feliç terme a les obres del mateix l’any 1959.

Les etapes de l’obra són: l’any 1955 es va acabar la restauració de l’església romànica; el dia 12 de febrer de 1950 es va posar la primera pedra del nou temple, que es va acabar el 4 de juny de 1959; aquest mateix dia es va beneir el nou altar i la imatge de la Patrona.

L’església no consta a l’escarransida llista de monuments de Barberà del Vallès :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Vall%C3%A8s_Occidental#Barber%C3%A0_del_Vall%C3%A8s

No sabia trobar – si existeix – el Catàleg de Patrimoni de Barberà del Vallès.

En diuen alguna cosa els amics de POBLES DE CATALUNYA http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5964

La creació del Bisbat d’Egara, no ha tingut en aquest terreny del Patrimoni històric cap efecte positiu.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com les dades de l’autor de l’edifici de l’Església de l’Assumpció, i de la rectoria annexa.
Barberà del Vallès, Catalunya, Déu fins i tot, us ho agrairan.



dilluns, 26 de novembre del 2018

LA CASA D’ENRIC CARROS DE CENTELLES. OSONA. CATALUNYA

Llegia al Mapa de Patrimoni de Centelles en relació al magnífic edifici que literalment ‘ fa ombra’ al Palau dels Comtes del Castell de Centelles, erròniament però, designen la casa com de l'Enric Carros de Centelles,  que en realitat estava situada a Can Sorts. 
 
Serafí  Carros de Centelles,  capità de Galeres ( mort 'any 1567 ) germà de Guillem Ramon II Carros de Centelles, Baró de Centelles, es va fer construir la casa l'any 1542, al costat de la del seu germà.


L'actual "Casa Carreres-Artau. Casa Domingo " es fruit de nombroses intervencions i unificacions de diversos edificis antics. Aquesta edificació es pot situar al segle XVI i sembla que la seva funció era de residència d'algun noble de la vila.

L'actual edifici és el resultat de reformes dels anys 1895 i 1915 (incloent el trasllat de fragments d'un edifici de l'Avinguda Meridiana de Barcelona). Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor de les reformes, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, .., les que en els països civilitzats es consideren bàsiques, vaja.

Edifici de planta baixa, dos pisos i dues torres estructurat a base de crugies i per la posterior remodelació, al voltant d'un pati interior. La coberta és de teula aràbiga amb vessants als espais perimetrals i al pati interior. L'edifici ha patit moltes reformes, el primer pis alterna finestres amb balcons i la majoria de les finestres de les golfes (segon pis) resten tancades.

Està clar que la casa té història, i ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

https://www.diba.cat/documents/429042/38427574/Llibre_Centelles_1.pdf/9612d891-e1c9-4239-b4f9-8ff615cba0e3

De la Font de la Plaça Nova, aixecada al segle XIX – si ens hem de creure la versió oficial – per mans anònimes, i amb nocturnitat i alevosia, trobava; font feta de pedra. Sobre un pilar hi ha una figura femenina damunt de la font amb un braç sobre el cor i l'altre a mitja alçada. La base s'estructura amb quatre parts que s'alternen, hi ha dos brolladors alternats amb dos bancs.


Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com  de qualsevol dada relativa a la font i/o la imatge.

IN MEMORIAM. PALAU DELS COMTES DEL CASTELL DE CENTELLES. OSONA. CATALUNYA

Malgrat les noticies – que sempre parlen de boira i fred a la comarca d’Osona – decidia arribar-me fins al Santuari de la Mare de l’Ajuda de Balenyà, el termòmetre del cotxe marcava 5 graus , i la boira començada a esquinçar-se.

Un cop feta la feina, em semblava que tindria temps per fer un tomb per la Plaça Major de Centelles, i aprofitava per retratar entre altres edificis , el Palau dels Comtes del Castell de Centelles, del que ens explica el Mapa de Patrimoni que la primitiva casa datava de 1415 durant l'època de Gelabert VII, va ser però, el seu nebot Lluís I qui va comprar un "llinar de quatre quartans" entre 1510 i 1514 per construir l'actual a la plaça Major, la nova casa va ser construïda pel seu fill Guillem Ramon II cap a 1540.
L'edifici actual no correspon al del segle XVI, aquest va ser fet a inicis del XVIII.


El comte Francesc Xavier I recolzà a Felip V durant la Guerra de Successió y un cop acabada la guerra va reedificar el palau fet per Guillem Ramon II cap a 1750.

Després de l'assalt a la vila durant la Guerra del Francès (1808-14) el 16 d'abril de 1809 va quedar molt malmès. Madoz escriu en 1845 "El Palacio de los condes de Centellas, edificado a principios del siglo XVIII y aún sin concluir...maltratado en la guerra de la Independencia se halla casi inhabitable".

El tipus de palau podria correspondre perfectament als segles XVI-XVII, és molt semblant als palaus del Renaixement italià. Per altre banda es estrany que els comtes fessin obres d'importància al seu palau durant els segles XVIII i XIX tenint en compte que des de finals del XVII residien a Barcelona.

Edifici de planta rectangular amb un pati central quadrat de planta baixa, dos pisos i una planta d'entresol. L'estructura està aixecada mitjançant voltes i arcs de mig punt, amb parets de càrrega i forjats. La coberta és de teula aràbiga a quatre vessants. Les cantoneres tenen totes una torre de guaita per protegir el palau i al sostre, al centre de l'edifici hi ha una petita terrassa amb marlets de caràcter també defensiu.

Escut partit en dues parts, en la primera part hi ha losanjat d'or i gules, en el segon hi ha una quartera amb tres barres en gules (1º i 4ª) i lleó rampant en gules a 2º i 3º, al timbre hi ha la corona comtal.


http://www.armoria.info/libro_de_armoria/CENTELLES.html

Ens explicaven que havia estat la caserna de la guardià civil, aquesta dada no està recollida ni a :

http://patrimonicultural.diba.cat/#
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10527

Agrairem doncs, la confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

https://cronicaglobal.elespanol.com/vida/palacio-condes-centelles-venta_73652_102.html

Tenim pendent una visita a la fageda de Sauva Negra, i valorava la possibilitat d’incloure també, l’Ajuda de Balenyà, i si mes no la Plaça de Centelles. Ah!, la fageda, situada en una quasi permanent obaga fa MOLT fred.

diumenge, 25 de novembre del 2018

Qui va ser l’arquitecte que va dissenyar l’església parroquial de Nostra Senyora de Gràcia de Manlleu?. Osona. Catalunya

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de l’església parroquial de Nostra Senyora de Gràcia de Manlleu, de la que n’ ha una minsa informació :




https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Manlleu
http://www.poummanlleu.com/docs/Cataleg_proteccio.pdf

L'actual església de Nostra Senyora de Gràcia és el resultat d'una ampliació de l'original. Aquesta ampliació li dóna al conjunt unes proporcions singulars. La planta de creu amb una nau central de dimensió similar a les naus transversals, un absis petit i la torre de creuer octogonal amb finestrals reduïts circulars i poca alçada, li donem personalitat a l'església, a més d'un interessant joc de pendents en les teulades. Les pintures de l'interior són obra del pintor Joan Rifà Benet (Torelló, Osona, 10 de març de 1926 — Barcelona, Barcelonès, 20 de juliol de 2009).


http://albergueria.blogspot.com/2013/10/lesglesia-de-gracia-de-manlleu-del.html

http://www.elter.net/noticia/15482/vintena-persones-descobreixen-valor-patrimonial-lesglesia-gracia-manlleu#.W_p8VehKjIU

Ens encantarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de les dades de l’arquitecte que va projectar aquesta església, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,... , també, també del de la Parròquia de Sant Pau, i de l’edifici de l’escola Casals-Gràcia.

Manlleu ha de revisar AMB URGÈNCIA les dades relatives als bens patrimonials, ens temem que la ciutat pateix amb especial virulència la malaltia social que afecta greument a la societat catalana, i que definia com ‘inèrcia perniciosa’, que consisteix bàsicament en acceptar la realitat que tenim al davant, fent ulls clucs al fet objectiu que això és conseqüència de l’acció continuada i persistent d’aquells que NOMÉS pensen en anorrear-nos com a poble.

Havia demanat informació sobre l’autor de les esglésies de Sant Pau i la Mare de Déu de Gràcia de Manlleu, i rebia un email del Bernat Prat, en el que m’adjuntava un excel·lent article sobre l’arquitecte Francesc de Paula Salvans i Camps ( Barcelona, 14 de maig de 1918 + Barcelona, 20 d’agost, 1912 )


http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/francesc-de-paula-salvans-i-camps-i-la-seva-obra-a-manlleu-osona-catalunya/

El meu agraïment al Bernat Prat, i a la persona que amablement li va fer arribar la meva petició d’informació.



Qui va ser l’arquitecte que va dissenyar l’església parroquial de Sant Pau de Manlleu?. Osona. Catalunya

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de la Parròquia de Sant Pau, i en la minsa informació que trobava no apareixen les dades de l’arquitecte que va dissenyar aquest edifici religiós.


http://www.parroquiesmanlleu.net/fotosstpau/historiastpau.htm
http://www.elter.net/noticia/16339/llibre-dalex-roca-recull-historia-parroquia-sant-pau-manlleu#.W_pr5-hKjIU
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Manlleu
http://www.poummanlleu.com/docs/Cataleg_proteccio.pdf

Esperem rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Havia demanat informació sobre l’autor de les esglésies de Sant Pau i la Mare de Déu de Gràcia de Manlleu, i rebia un email del Bernat Prat, en el que m’adjuntava un excel·lent article sobre l’arquitecte Francesc de Paula Salvans i Camps ( Barcelona, 14 de maig de 1918 + Barcelona, 20 d’agost, 1912 )


El meu agraïment al Bernat Prat, i a la persona que amablement li va fer arribar la meva petició d’informació.

ESCOLA CASALS-GRÀCIA- MANLLEU. OSONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies, comprovava que l’escola s’aixecava per iniciativa de Ramon Casals i Serra ( 1923 + Manlleu, Osona, 6-6.2011); i malgrat està clar que no podem incloure-la al llistat d’edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, em semblava que calia fer-se’n ressò.



http://www.elter.net/noticia/10034/societat/manlleu/mor-professor-manlleuenc-ramon-casals#.W_pmOOhKjIU
http://www.laxarxa.com/infolocal/catalunya-central/noticia/mor-el-professor-manlleuenc-ramon-casals
http://www.manlleu.cat/pl15/descobrir/adreces/id14/escola-casals-gracia.htm

Si en teniu ocasió, ‘enriquiu’ la història d’aquesta escola que fundava l'any 1945, el Sr. Ramon Casals i Serra ( 1923 + Manlleu, Osona, 6-6.2011); com Acadèmia Casals .

El mes d'octubre de 1954 s'inaugura l'escola del barri de Gràcia, amb el nom de Nostra Senyora de Gràcia , que va ser promoguda per Mn. Joaquim Blancafort i que va comptar amb l'aportació econòmica de la Sra. Àngela Roca.

A partir del curs 1973-74 comença la fusió de les dues escoles i des d'aleshores passa a anomenar-se Casals-Gràcia.

Més endavant, l'any 1980, es constitueix en Societat Civil formada per quatre estaments: el Bisbat de Vic, els Srs. Casals, l'Associació de Pares i l'Associació de Mestres.

El curs 1994-95, aquesta societat passa a ser una Fundació Privada, de cara a aconseguir avantatges fiscals, fundació que des del curs 2003-04 està regida per quatre patrons, ja que els Srs. Casals van renunciar a formar-ne part.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA CASA VICENS. EL PRIMER GAUDI ‘GENI’. BARCELONA

La Loli Lopez publica una fotografia de la a casa Vicens, projectada per Antoni Gaudí l'any 1878 i construïda entre el 1883 i el 1885 com a casa d'estiueig a Gràcia per al ceramista Manuel Vicens i Montaner (1836-1895) , és el primer intent de Gaudí per trobar un estil nou i fugir de d'historicisme i l'eclecticisme arquitectònics imperants. A la casa Vicens, Gaudí anticipa d'una manera purament intuïtiva tota una sèrie de categories formals i constructives que contribuiran a preparar l'eclosió del Modernisme.


Cita de l’enciclopèdia catalana. A l’interior, destaquen un mural del pintor Josep Torrescassana [ o, Francesc Torrescassana i Sallarés (Barcelona, 1845 - Barcelona, 1918)?] al menjador. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Patrimoni Gencat
explica que aquesta casa tenia una deu d'aigua mineral, molt estimada pel veïnat a causa de les atribucions curatives que la gent hi donava.

El veïnat la coneixia per "aigua de la font de Santa Rita".

Llinda amb la casa Vicenç un passatge anomenat de les Carolines.

Aquesta casa presenta característiques similars i dates força coincidents és el "Capricho de Comillas" (Santander) obra també de Gaudí.
Estem al tombant d'una època que preludia el Modernisme de manera imminent. És el moment en que Domènech i Montaner fa l'Editorial Montaner i Simon, amb ús total i massís del maó, i el Castell dels tres Dragons (Restaurant de l'Exposició del 1888), amb estructura de ferro i vidre, i el mur de rajola amb ornamentació naturalista de ceràmica.

Entre el 1925 i 1926 l'arquitecte Serra Martínez va ampliar la casa Vicens amb gran respecte per l'obra original. Posteriorment, el jardí va ser mutilat per la construcció d'una casa veïna.

Cita de l’enciclopèdia catalana. L’edifici fou ampliat i modificat el 1925 per l’arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez, que seguí el projecte original de Gaudí. Durant aquests treballs d’ampliació es perderen alguns elements del jardí, com una glorieta i una cascada. Fou declarada Monument Històric Artístic d’Interès Nacional (1969) i Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO (2005). A la mort de Manuel Vicens (1889), la casa passà a la seva viuda i el 1899 a la família Herrero Jover.

El banc andorrà Mora Banc l'adquirí el 2014 a través d’una societat filial per convertir-la en una casa-museu. Amb aquest propòsit, entre 2015 i 2017 fou sotmesa a un projecte de restauració a càrrec dels arquitectes José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres i David García.
Fou acabat al novembre d'aquest any, que obrí al públic (16 de novembre).

https://criticartt.blogspot.com/2018/03/la-historia-del-vicens-montaner-una.html

http://www.antonigaudi.org/manuel-vicens-i-montaner-672.html

https://casavicens.org/

dijous, 22 de novembre del 2018

PANTEÓ DE LA FAMILIA SANS. CEMENTIRI MUNICIPAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

Retratava el Panteó de la família SANS, que s’atribueix a l’escultor Eduard Pagès Casamitjana, del que es desconeix el lloc i data de naixement i traspàs, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com


https://www.diba.cat/documents/429042/89c5eafc-c6f4-4813-abb2-f200f95b9a0

Demanaré als meus amics de Vilanova i la Geltrú que programin les passejades que calgui per aquest fossar, per tal de documentar acuradament el sepulcre de Roig i Sala Germans; el sepulcre del pintor Joaquim Mir; el sepulcre de Cabanyes i Marqués, d’estil historicista, obra de l’escultor Joan Roig Solé (Reus, el Baix Camp, 1835 – Barcelona, 1918, en el qual es van dipositar les restes del poeta Manuel de Cabanyes, el 1953; el monument funerari d’estil eclèctic modernista de la família Ortoll i Junqué, realitzat per l’arquitecte Josep Domènech i Estapà Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917), de 1905; el panteó modernista de Víctor Balaguer i Cirera, realitzat per l’arquitecte municipal Bonaventura Pollès i Vivó(Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), arquitecte, tallat per Alfons Juyol Bach (Barcelona, 1860 - 1917) i enlairat pel constructor Joan Sas i Gorgori, de 1905; el sepulcre de Bonaventura Barceló i Fernández, d’estil neogòtic, obra de l’escultor Eduard Pagès Casamitjana; el sepulcre de Joan Serra Totesaus, d’estil neogòtic, obra de l’escultor Pablo Carbonell Pascual (Vilanova i la Geltrú, 4 de març de 1847 - Barcelona, 6 de maig de 1919) i del constructor J. N. Font, any 1884; el sepulcre de Pau Soler i Morell, d’estil modernista, de l’arquitecte municipal Bonaventura Pollés i Vivó de 1901(Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918); el sepulcre de Sans, d’estil classicista, atribuïble a l’escultor Eduard Pagès Casamitjana, possiblement de 1880; el sepulcre de Baró, d’estil modernista, de l’arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó(Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), i de l’escultor Pau Carbonell Pascual (Vilanova i la Geltrú, 4 de març de 1847 - Barcelona, 6 de maig de 1919); el sepulcre d’A. Font, d’estil historicista modernista, de 1890; el sepulcre de Francesc Gumà i Ferran, d’estil classicista, de 1873; el sepulcre de Mas, d’estil classicista naturalista, de l’escultor Eduard Pagès Casamitjana ; el sepulcre de Joan Samà i Martí, d’estil classicista, d’autor desconegut que firma A. C., de 1865; el sepulcre de la família Torrents i Olivella, d’estil clàssic, de Juan Nemmi, de finals de segle XIX; i el sepulcre de José Francisco Lluch i Torrents, d’estil grecoromà, de l’arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), de l’any 1887.

De la galeria de capelles panteons destaquen la número 1, d’estil grecoromà, dedicada als metges, sacerdots i religioses morts durant l’epidèmia de còlera de 1854; la capella panteó número 2, de Ricart Valent, d’estil modernista, obra de l’arquitecte Bonaventura Pollés Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918),, de 1901, actualment amb làpida de la família Ochoa-Cabanyes; la capella panteó número 14, de Andrés Milà i Mestre, d’estil classicista, dels escultors F. Sayas i Agustí Claramunt i Martínez (Vilanova i la Geltrú, 1846-1905); la capella panteó número 22, de Maria Lluïsa Aymar, d’estil classicista, del constructor Llopis, i la capella panteó de Josep Valls Canela, d’estil neogòtic, de 1876.

Els cal esbrinar l’advocació de la capella del Cementiri.

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926) defineix els darrers sis anys com ‘ un somni’ en el que ha tingut ocasió de conèixer veritablement una bona part de Catalunya.

diumenge, 18 de novembre del 2018

QUE EN SABEU DE LA CASA BONAVENTURA CANER BATALLER / RAMÓN ROMERO SANJUAN/ HOTEL AIGUACLARA DE BEGUR?. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Avui el Joan Dalmau Juscafresa fa 60 anys, quan el felicitava em deia ‘avui faré poca feina, un bon dinar no faltarà però’. El Joan em fa arribar regularment ’material’, fotografies del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, amb l’esperança de poder fer conèixer la seva història, i per així dir-hi ‘posar-los en valor’. Topem massa sovint amb la incúria de les administracions ‘democràtiques’ catalanes, que continuen amb el laissez faire, laissez passer que imposava la dictadura franquista.

En aquesta ocasió les imatges que rebia eren de la dita Casa del Dr. Miret, a la que únicament en fa referència patrimoni Gencat; edifici de planta rectangular amb 2 ales a la planta en PB. De PB més 2 plantes i terrat. Té 4 façanes i se’n potencien les que fan cantonada a les vies principals (façana principal i la lateral dreta) les restants segueixen la composició però perden els esgrafiats. La coberta té un cos central quadrat i de coberta planera i d'on en surt un altre de poligonal i que clou en punxa i de coberta vitrificada (ceràmica).- La façana principal segueix una composició de 3 obertures, en PB, i que continuen en les altres plantes (a PB com obertures d'arc rodó on la central es la porta i les laterals finestres, i al costat d'aquestes hi ha 2 portes que donen a l'ala dreta que és un terrat en Planta Pis i un porxo d'arcs carpanells i columnes cilíndriques i que dona al jardí i a l'ala esquerra que només segueix la composició i que dona a un buit. A Planta Pis són 3 balcons de llinda planera, igual que en planta superior, però els balcons són més petits, el mateix que a les obertures. La façana es clou amb una balustrada de ceràmica i als massissos gerros de ceràmica. Totes les obertures estan emmarcades amb motllures rectes, i la façana resta dividida en 3 parts verticals mercès a uns esgrafiats en relleu florals i que a l'arribar a coberta es transformen en capitells corintis que aguanten les motllures de sota la balustrada. Altre cos és la separació de la PB i de la resta amb motllura longitudinal. Els balcons es sostenen per mènsules i que la de la porta representa un lleó mossegant un pergamí).- La façana lateral dreta té els mateixos motius estètics que l'anterior, però canvia la composició. Pel costat dret té un cos d 1 planta afegit. També resta dividida en 3 parts, però asimètriques.-La posterior perd els motius estètics però manté la composició simètrica d'obertures més senzilles i tapiades.


Fotografia de la pàgina https://www.hotelaiguaclara.com/historia

Llinda de la porta principal amb data 1866 i inicials B.C.B.

Us deixo una pregunta, és la casa que es denomina BONAVENTURA CANER BATALLER, a la pàgina de l’ajuntament, i de la ens explica que la composició arquitectònica és neoclàssica, construïda l’any 1866 pel begurenc Bonaventura Caner Bataller, que va emigrar a Cuba l’any 1845. En retornar a Begur va invertir part de la seva fortuna en la indústria surera. La composició arquitectònica de la casa és neoclàssica, amb unes pilastres de pedra a la planta baixa que continuen en els pisos superiors?.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Trobava les segments fonts :
http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014

http://www.begur.cat/web/dmdocuments/POUM/doc_escrita/V5_bens.pdf

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Begur

El ‘desconeixement’ que s’ evidència a la pàgina http://www.begur.cat/web/cat/pagina.php?pare=4014 passats quaranta anys de la mort del sàtrapa, és una clara omissió del deure de recuperar la memòria històrica, que tenen TOTS els demòcrates, amb independència del seu color ‘polític’.

El Joan Miret i Romero, ens explica que li ha sobtat llegir que s’identifica la casa que havia estat de la seva família, com la casa del Doctor Miret.

L’avi, Ramon Romero Sanjuan, nascut a Castelló de la Ribera (València) resident a la província de Barcelona des de l'època de la guerra civil, compra l'edifici en estat ruïnós i el restaura, ho feia amb la idea d'anar-hi amb la seva esposa – la meva àvia - i tenir un lloc on poder reunir tota la família. Creu que això succeïa a darreries dels 70 el segle XX

La casa comença a ser un lloc de segona residència per la meva família, que ja estiuejava a Begur en un altra casa, i lògicament vam ser més coneguts en el poble, sobretot pel veïnat més proper.

Al morir la meva àvia, l’avi cedeix la propietat a la meva mare, Encarna Romero i García, nascuda a Terrassa.

El meu pare és cardiòleg, Joan Miret i Carbonell nascut a Barcelona, mai però, havia tingut consulta oficial en aquesta casa.

La denominació de casa del doctor Miret, es deu haver generat possiblement per la gent del poble de Begur, pel fet d’estar-hi nosaltres tants anys, i ser una casa singular en aquesta zona turística, hom pensa que al preguntar els forasters per l'immoble, els deien , hi viu el Doctor Miret i la seva família, i acabés així agafant el nom de Casa del Doctor Miret, és només una suposició.

Com la casa és molt gran, i conseqüentment el seu manteniment comporta moltes despeses, es decideix posar-la a la venda, i segons tinc entès la compren per fer un hotel que suposo que és el que hi ha actualment.

La família es trasllada a Palamós, i per així dir-ho ens desvinculem de Begur.

En llegir la vostra publicació, m’ha semblat que calia precisar que la titularitat dominical venia per la família de la mare, i que era molt posterior a la construcció de l’edifici.

dijous, 15 de novembre del 2018

SANTA MARIA ASSUMPTA DE MANLLEU. OSONA. CATALUNYA

N’havíem escrit alguna cosa de l’església parroquial de Manlleu, advocada a Sant Maria :
http://relatsencatala.cat/relat/esglesia-de-santa-maria-manlleu-osona-catalunya/1050101

Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966), serà l’encarregat de reconstruir l’església parroquial advocada a Santa Maria de la Vila de Manlleu.

Joan Perelló i Pou (Santa Maria del Camí, Mallorca, 30 d'abril de 1870 - Vic, Osona, 27 de juliol de 1955), bisbe de Vic, va ser un dels signants de la Carta Col•lectiva de la Jerarquia Catòlica a favor del feixisme, a la que s’oposava fermament l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), que preveia ja aquest present de descreença i allunyament.

En acabar la confrontació armada – que com volien els Bisbes feixistes, portarà molts màrtirs a l’església i molt dolor a les famílies de casa nostra - de Santa Maria en restaven tan sols la façana i el campanar.

La façana que veiem avui segueix la tipologia de les façanes d'època barroca, que transformà la majoria d'esglésies parroquials de la comarca, consta d'una gran portalada emmarcada per dues columnes de fust llis i capitells de fulles d'acant, amb una porta de testera recta i un frontó circular amb un conjunt escultòric al timpà (amb la representació de la Verge); hi ha un rosetó a la part central emmarcat per dues columnes, iguals a les anteriors, i culmina en un frontó entretallat, com els que perfilen la majoria de façanes barroques.

http://www.manlleu.cat/manlleuarqueologia/detall_jaciment.php?jaciment=santa-maria-de-manlleu

http://www.parroquiesmanlleu.net/fotosstamaria/historiastam.htm

1902-1908.Es fa la reforma de la capella del Santíssim. Al mateix temps s'acaba la façana amb el relleu de marbre de l'escultor Josep Llimona Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 + 27 de febrer de 1934) .

Quan a la imatge de Santa Maria Assumpta de Manlleu:


http://www.parroquiesmanlleu.net/fotosstamaria/tallamarededeu/mddeuassumpta.htm
Salvador Gurri i Corominas (Tona, 1749 - Barcelona, 1819)
Josep Maria Camps i Arnau (1879-1968)
Jaume Sanjaume i Clarà (Barcelona, 1898-1985)

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de l’arxiu Gaja Joiers de Manlleu.


https://www.naciodigital.cat/osona/elmanlleudahir/index1.htm

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=22959

Jordi Contijoch Boada. Vista frontal de la façana principal.

Jordi Contijoch Boada. Vista interior de l'església.

Al segle XX, l’Església catòlica es posicionava ACTIVAMENT a favor dels sediciosos feixistes, allò es va viure com una traïció a l’evangeli, i una befa al poble fidel.

Al segle XXI, els catòlics – que som una minoria – esperàvem i esperem, que l’Església catòlica es posicioni ACTIVAMENT a favor de la democràcia.