dilluns, 30 de desembre del 2024

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DELS ARCS. SANTA PAU. LA GARROTXA

 


El Josep Valldeoriola , publica una fotografia de la façana del  santuari de la Mare de Déu dels Arcs que es troba 1 km a llevant de la vila de Santa Pau, al veïnat dels Arcs, en una vall afluent de capçalera del Ser, la del torrent dels Arcs, que davalla de Puigsallança, a la serra de Finestres.

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3379/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/07/goigs-la-mare-de-deu-dels-arcs-de-santa.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/08/marededeu-dels-arcs-santa-pau-la.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-dels-arcs-santa-pau

L’església de la Mare de Déu dels Arcs és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó, de perfil apuntat, reforçada per tres arcs torals, també apuntats, que arrenquen de sengles pilars adossats als murs perimetrals. Els dos arcs més propers a la capçalera i llurs pilars presenten un acusat ressalt.

 


La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, molt malmès interiorment per les reformes barroques del temple que el convertiren en quadrat, retallant els murs, i actualment és en curs de restauració. A cada cantó de la nau, a tocar el plec que obre l’absis, s’obren els braços d’un transsepte estret i baix, coberts amb voltes de canó, perpendiculars a la nau, que per la gran diferència d’alçades no arriben a interrompre el ritme dominant de l’espai de la nau, que conserva la impressió de nau única. A cada braç del transsepte s’obre una absidiola semicircular encastada en el mur de llevant, sense acusar-se a l’exterior.

 


A cada tram de nau s’obren dues finestres de doble esqueixada, l’una a la façana de tramuntana i l’altra a la de migjorn, malmeses per ulls de bou posteriors, del mateix tipus que la que s’obre a la testera de tramuntana del transsepte, i similar, probablement, a la que s’obria al centre de l’absis. És diferent la finestra oberta a la testera de migjorn del transsepte, que exteriorment és ornamentada per una arquivolta de dovelles esculpides, i dues columnes amb capitells i àbacs esculpits.

A la façana de migjorn de la nau s’obre una porta estreta. La porta principal s’obre a la façana de ponent. Actualment aquesta porta presenta un correcte disseny de tipus barroc, que respon a la renovació de la porta original, que devia ésser probablement del tipus garrotxí, amb arquivoltes en gradació, ornades amb columnes, llinda i timpà, que era esculpit. Sobre aquesta mateixa façana de ponent es dreça el campanar, una massissa espadanya de dos ulls, desfigurada pel sobrealçament de la nau, ambla construcció d’unes golfes, que també abasten l’absis.

Raons de salut - de mala salut - impedeixen que practiqui les meves visites per Catalunya, agraeixo infinitament al  Josep Valldeoriola que em permeti fer servir les seves imatges. I confio poder reprendre les meves visites. 


dijous, 26 de desembre del 2024

IN MEMORIAM DELS MOLINS HIDRÀULICS DEL TARTER. CANILLO. L’ANDORRA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

 

El Tarter és un nucli de població del Principat d'Andorra situat a la parròquia de Canillo.

El Jordi Vila Juncá, notari gràfic , publica una fotografia del Moli Fariner del Tarter , es conserva en molt bones condicions i es pot veure part de la seva estructura original.


Antigament  hi havia fins a 7 molins seguits que aprofitaven l'aigua del torrent, solien ser d'ús particular

L’any 1950, la població del Principat era de 6176 ànimes.

A  31 de desembre de 2022 era de 81.588 habitants, dels quals 38.867 eren andorrans, 20.216 espanyols, 8.777 portuguesos, 3.665 francesos i 10.063 d'altres nacionalitats

Des del 1963 (primera data que es disposa de registres per nacionalitat)  fins a l'any 2004 la primera nacionalitat del país era l'espanyola, sent la nacionalitat andorrana la segona. Des de l'any 2005 l'andorrana és la primera nacionalitat, seguida de prop de l'espanyola.

Aquest fet s'ha produït arran de la flexibilització de forma parcial la política restrictiva de l'adquisició de la nacionalitat andorrana per preservar "els usos i costums de les valls d'Andorra".

En conjunt, els ciutadans que no disposen de la nacionalitat andorrana són majoritaris però no tenen dret a vot en les eleccions comunals, ni tampoc poden ser presidents o posseir més del 33% del capital social d'una empresa

Hi ha una dita d`èpoques molt antigues “A qui Déu no li dóna fills, el diable li dóna nebots “ ,  sembla que en el cas andorrà els nebots han estat substituïts per espanyols, oi?.