ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE LA SARGA, PALLARS JUSSÀ.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-de-la-sarga-0

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1121

L’església de Sant Esteve, romànica, ha sofert modificacions al llarg dels segles. De planta rectangular i una sola nau sense absis diferenciat, conserva de l’original els murs nord, oest i sud, atalussats. La porta, s’obre a la façana oest on hi ha una finestra d’una esqueixada. La corona un campanar d’espadanya de dos ulls, i per sobre, una altra. Davant la façana, hi ha el petit cementiri del poble.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , també si fos possible, imatges del interior de l’església. 

La sarga (Salix elaeagnos) és un arbust caducifoli de la família de les salicàcies, molt semblant al salze, que viu als còdols i la vora dels rius del Pallars Jussà i de gran part de Catalunya. Té les fulles estretes amb el revés blanc i pelut, i les seves vares flexibles s'han utilitzat tradicionalment en cistelleria.

 Que el protomàrtir sant Esteve  elevi  a l' Altíssim, la pregària dels pallaresos  i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya , perquè eradiqui el virus de Castilla" , única aportació d'aquest menyspreable Reialme al món, i perquè totes les minories, ètniques, lingüístiques , religioses,.., puguin viure en llibertat i dignitat. 

Que Sant Joan Evangelista, excels Patró dels Notaris, elevi al Senyor la seva colera per l'acció criminal,  del Notari Indigne , i que ho faci també sant Cristofol/ Menna per l'acció criminal del mal nascut. , ambos embruten la reputació dels col·lectius als que pertanyen

Us deixo una pregunta, Catalunya és una nació?. 

DE LA DESSACRALITZADA ERMITA DE LA QUADRA D’ENVEJA, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. VILANOVA I LA GELTRÚ.

 

Avui, s’ha fet de la ignorància religiosa, mèrit i/o virtut, pel mateix procediment que feia que aquest any Catalunya no formi part dels territoris en els que l’informe PISA, valora l'eficàcia dels sistemes educatius enfront de la vida i el món laboral.

Us explicaran “ milongues “ , el cert és que s’ha anat baixant el llistó perquè tothom el pugui superar, i dissortadament el pas següent, només pot ser el lliurament de títols acadèmics per raons espúries, com es fama que fan ja algunes universitats a Madrid.

A Catalunya , amb aquests amics no ens calen enemics, oi? 

https://www.vilanova.cat/directori/detall?id=36004

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/06/goigs-sant-joan-baptista-vilanova-i-la.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/09/sant-joan-denveja-vilanova-i-la-geltru.html

https://www.facebook.com/photo/?fbid=10243054845577448&set=a.1548455321705

L'edifici actua de l’ermita al recinte de la torre de la quadra d'Enveja,  és fruit de diverses remodelacions sobre un primitiu temple romànic.

Presenta un edifici d'una sola nau amb volta apuntada, portal adovellat i campanar d'espadanya de doble obertura.

A principi dels anys 30 se li annexaren alguns edificis amb dependències per a la rectoria, que foren saquejats el 1936 i abandonats posteriorment.

Caiguts en estat de ruïna a final del segle XX, s'enderrocaren a final del 2010, en la rehabilitació de l'ermita.

L'ermita, de propietat municipal, estigué abandonada després que s'hi deixessin d'oficiar misses el 1995, en que l'estat ruïnós de l'edifici va obligar a l'Ajuntament a tancar l'ermita.

El 2008 l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú,  cedí l'espai a un altre col·lectiu juvenil, el Centre d'Esplai Drac Màgic, que recaptà els fons necessaris per a rehabilitar l'equipament i desenvolupar-hi les seves activitats d'oci infantil i juvenil fins a l'actualitat.

Que sant Joan Baptista, elevi a l'Altíssim la pregària dels vilanovins i catalans que anhelem veure'ns lliures del jou pesadíssim del REINO DE ESPAÑA, i de la eradicació del " virus de Castilla" malèfica aportació d'aquest dissortat reialme a la història  de la humanitat. 

IN MEMORIAM. ESCOLA DELS OMELLS DE GAIA. L’URGELL JUSSÀ.

 

Llegia que l'escola dels Omells de Gaia, portava el nom del poeta i clergue Mossèn Ramon Muntanyola i Llorach (1917 – 1973), figura molt estimada a la contrada i vinculada a la història cultural del municipi.

Durant generacions, l'escola de baix (antigament usada també com a espai assistencial o sanitari en èpoques passades,  concretament en els dies foscos que seguien a sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco , contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República ,  ser un dels pilars socials principals per evitar el despoblament del poble.

 Formava part de la Zona Escolar Rural (ZER) Riu Corb, compartint recursos amb altres pobles de la zona.

 El Departament d'Educació va confirmar la clausura del centre abans de començar el curs 2022-2023 per la falta d'infants matriculats al municipi , quedant els alumnes adscrits a la zona educativa de Belianes.

Ens agradarà tenir més noticies i àdhuc imatges de l'època en que l'escola estava activa 

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà; dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo

Mn. Joan Llort i Badies ( Guimerà, 1932 – 2017) va fundar i presidir la cèlebre cooperativa tèxtil John Fil a l'Espluga Calba, creant llocs de treball que van beneficiar  i continuen beneficiant directament les famílies dels Omells i d'altres pobles de la rodalia.

HI ha també, una història negra:

https://www.marcpujolrique.com/el-camp-de-els-omells-ala-revista-la-peixera/

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’ESGLÉSIA DEL COR DE MARIA DE SOLSONA?:

 

No trobava cap dada de l’autor de l'Església del Cor de Maria a Solsona, que  va ser construïda pels Missioners Claretians (Fills de l'Immaculat Cor de Maria), en el mateix indret en que hi havia l’església destruïda en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.  La nova església es va inaugurar a l'agost de 1945.

Ens agraarà tenir noticia de l'autor a l'email castellardiari@gmail.com 

Valentí Comellas i Santamaria (Casserres, 5 de juny de 1861 - Solsona, 19 de març de 1945), va ser un dels signats de la Carta a los Obispos en la que es recolzava als revoltats Feixistes.

Durant la visita del general Francisco Franco a Montserrat, l’any 1942, va retreure al dictador l'exili forçat del cardenal Vidal i Barraquer.

Només Déu sap, si amb això, la seva traïció a Catalunya, a l’Església catòlica, a l’Evangeli de Jesús,  li era perdonada «, Déu és compassiu i benigne, lent per al càstig i ric en l'amor».

https://www.monestirs.cat/monst/solso/so15capu.htm

Que la Marededéu  elevi a l’Altíssim la pregària dels solsonins i dels catalans , perquè s’assoleixi la llibertat de Catalunya del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, i  perquè es posi fi al “ virus de Castilla “ , la infamant aportació d’aquest dissortat reialme a la resta del món. 

Afegeixo de collita pròpia  la pregària perquè el Notari indigne i els que li donen suport institucional, siguin jutjats i si son condemnats siguin separats del Servei de forma permanent, perquè el mas nascut i els que li feien costat, siguin jutjats i si son condemnats pateixin l’escarni públic, i que la donació sigui declarada nul·la i que la propietat sigui retornada a la seva legitima propietària. 

Amén !!!! 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE DELFIÀ, ADVOCADA A SANT ROMÀ. RABÓS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 L’Església de Santa Romà, situada al sud del nucli urbà de la població de Rabós, al veïnat de Delfià, format per algunes masies i la mateixa església.

Temple de petites dimensions d'una sola nau amb absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta per una volta rebaixada de maó pla, de construcció tardana, mentre que l'absis presenta una volta de quart d'esfera. Aquest últim està obert a la nau mitjançant un doble arc de mig punt en gradació, amb les impostes motllurades. L'antic espai del presbiteri està convertit en la sagristia actual. Els murs laterals de la nau presenten bancs d'obra correguts. La porta d'accés està ubicada al mur de migdia. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats en gradació, sense cap element decoratiu interessant. Damunt seu hi ha una finestra d'arc de punt rodó i doble biaix. La façana està rematada per una cornisa motllurada. El frontis presenta una única finestra de grans dimensions, de doble biaix i arcs de mig punt adovellats. A la part superior s'aixeca el campanar d'espadanya, format per dos arcs de mig punt rematats per una teulada a dues aigües.

La construcció està bastida amb pedres desbastades i carreus, disposats en filades regulars i lligats amb morter de calç.

 L'interior  - del que ens apradarà rebre'n imatges a l'email castellardiari@gmail.com  llegia que està totalment cobert de calç. 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/11/goigs-sant-roma-martir-delfia-rabos-alt.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/01/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20133

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1536

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2018/06/sant-roma-de-delfia-rabos-de-lemporda.html

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=IV&pagina=15&columna=a&linia=54&terme=DELFI%C3%80

Que sant Romà, elevi a l'Altíssim la pregària del poble català, Senyor, allibera`ns del jou pesadíssim del REINO DE ESPAÑA, del "virus de Castilla " , i d'aquesta púrria misèrrima que any rere any és capaç de cremar-ho tot per governar sobre les cendres

ESGLÉSIA DE L’ESTONNAC, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LA PRESENTACIÓ. TARRAGONA

 

https://www.arquebisbattarragona.cat/2025/11/13/les-religioses-de-la-companyia-de-maria-sacomiaden-de-tarragona-despres-de-mes-de-325-anys-de-presencia/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12465

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/03/escola-lestonnac-de-tarragona-anar.html

https://imatgesmaria.blogspot.com/2017/06/collegi-lestonnac-tarragona.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/03/goigs-la-presentacio-de-la-mare-de-deu.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/08/goigs-santa-joana-de-lestonnac.html

Advertia que en la descripció feta per Patrimoni Gencat, hi havia un treball previ de recerca que devia deixar al seu autor/autora a les portes de la mort per esgotament :

Edifici d'una sola nau i porta principal d'entrada al c/ de Sant Pau mitjançant una escalinata

Cap dada del interior, i tampoc cap imatge.

El Patrimoni històric català només amb els “ amics “  ja esdevé invisible, oi?.

Sou pregats de fer-nos arribar imatges del interior a l'email castellardiari@gmail.com 

Que la Marededéu i santa Joana de l’Estonnac, elevin a l’Altíssim la pregària dels tarragonins  i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya,  que ens deslliuri del “ virus de Castilla”  i de tots els que es dediquen a complicar lescoses senzilles.

A l’Islam els Ayatolá o els muftí declaren Fàtues contra  els que manifestament practiquen conductes contra l’Islam, el Profeta o l’alcorà.

També a la Biblia, aquí uns exemples :  

Els levites s’adreçaran a tots els israelites i proclamaran amb veu forta:

“Maleït el qui es fabriqui un ídol de talla o de fosa, obra d’homes, que el Senyor detesta, i l’adori en secret!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui menyspreï el pare o la mare!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui desplaci les fites de la propietat del seu veí!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

 “Maleït el qui desencamini un cec!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui violi els drets de l’immigrant, de l’orfe o de la viuda!” I tot el poble respondrà: “Amén.”  Això inclou al Notari indigne, al taxista i als cooperadors necessaris

“Maleït el qui jegui amb una de les dones del seu pare, perquè pren al seu pare el lloc de marit!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui jegui amb una bèstia!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui jegui amb la seva germanastra de part de pare o de mare!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui jegui amb la seva sogra!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui assassini d’amagat el seu proïsme!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui es deixi subornar i assassini un innocent!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui no observi els manaments d’aquesta llei i no els compleixi!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

https://www.bci.cat/biblia/capitol/185

TENIU IMATGES DE CAPELLA DEL VILARÓ DE LLUÇÀ, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER. EL LLUÇANÈS

 Llegia a ; https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilaro

Antigament la masia comptava amb una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/05/el-vilaro-lluca-el-llucanes.html

En el món rural català previ a l’hegemonia del capitalisme, la religiositat no era un afegit, sinó una estructura íntima de la vida quotidiana. Les masies, els camins i els camps estaven travessats per una geografia sagrada feta d’oratoris, capelles i creus de terme que no només marcaven el territori, sinó també el temps i el sentit de la comunitat. 

Aquells espais menuts eren llocs de protecció simbòlica, de memòria compartida i d’una espiritualitat arrelada a la terra i als cicles naturals.

l’eclosió del capitalisme, comportaria  la progressiva transformació del món rural,  i aquella  trama sagrada es va anar esfilagarsant. 

L’abandonament de moltes capelles i oratoris no és només un fenomen material, sinó també un símptoma d’una ruptura més profunda: la pèrdua d’un llenguatge simbòlic col·lectiu que donava coherència a la vida rural. Avui, aquestes petites construccions sovint resten en silenci, erosionades pel temps, convertides en vestigis d’una manera d’habitar el món que entenia el sagrat com una presència quotidiana i no com una excepció.

Que la Marededéu elevi a la Altíssim la pregària del poble català, Senyor; allibera al teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

EL MAS DEL PUIG, LA CASA PAIRAL DELS CODERCH. ESPOLLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/casa-pairal-coderch

https://arquitectes.cat/en/node/27602

https://espolla.cat/coneix/llocs-dinteres/edificis-emblematics/

https://joseantoniocoderch.org/biografia/index.html

L'any 1963, el cèlebre arquitecte català José Antonio Coderch de Sentmenat (1913-1984), membre destacat del prestigiós Team 10, va recuperar la masia que havia pertangut als seus avantpassats

Coderch va dirigir personalment una reforma integral entre 1963 i 1964. El seu objectiu va ser respectar al màxim l'edifici original, recuperant les voltes i parets de pedra sense afegir referències modernes que alteressin el seu esperit vernacle

La recuperació d'aquest mas va ser un dels fets més importants de la seva vida. Va esdevenir el seu lloc de descans, estudi i connexió amb la terra. De fet, hi passava llargues temporades i va ser el lloc on va morir l'any 1984.

El sostre demogràfic d’Espolla s’assolia al cens de 1857 amb 1149 ànimes, l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, crim execrable que no ha estat mai jutjat, imprimia velocitat al procés de despoblament, que deixava l’any 2025 en 398 el nombre de veïns inscrits.

CELLER D’ESPOLLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Llegia que l’any  1917, es va crear una comissió, presidida per Carlos de Camps y de Olzinelles (Gerona, 1860 - San Sebastián, 1939), II marqués de Camps – quina diferencia entre la “noblesa” anterior al feixisme, i l’actual, oi?. -   , per estudiar l'edificació d'un celler; però no fou fins al 1930, després d'haver visitat els cellers de Terrassa, Rubí, Cervera i Banyuls, que es va constituir la secció de vinificació.

El celler es construí en uns terrenys del marquès de Camps, al lloc anomenat la Coromina i s'encarregà a l'arquitecte Pelai Martínez i Paricio (Figueres, 15 d'octubre de 1898 - Figueres, 13 de juny de 1978

Un cop construïda la nau principal (1931) es va edificar l'edifici per al trull d'oli, sense cap tècnic responsable. Posteriorment, l'any 1948 es construí la sala de les botes de fusta que havia estat projectada per Pelai Martínez.

 L'any 1957 es va construir la nau del laboratori i la botiga i, finalment, el 1961 es va ampliar la nau principal envers l'oest, obra de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús (Barcelona, 15 de diciembre de 1884—ibidem, 28 de abril de 1970), que va seguir els criteris marcats per Pelai Martínez.

El sostre demogràfic d’Espolla s’assolia al cens de 1857 amb 1149 ànimes, l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, crim execrable que no ha estat mai jutjat, imprimia velocitat al procés de despoblament, que deixava l’any 2025 en 398 el nombre de veïns inscrits. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESCOLA DR. MASMITJÀ. GIRONA

 

https://www.drmasmitja.cat/el-fundador/

https://barrideleixample.blogspot.com/p/escoles-centres-educatius.html

Les religioses del Cor de Maria, Congregació fundada pel sacerdot Joaquim Masmitjà arribaren a Girona l’any 1853 i el col·legi  “Cor de Maria” s’ubicà en un edifici que hi ha al costat de les escales de la Catedral, al bell mig del Barri Vell de la Ciutat.

Al començament dels anys 50 es va posar de manifest que calia reestructurar l’amplia oferta educativa que llavors hi havia al Barri Vell. Davant d’aquesta situació  es va buscar un nou emplaçament a la Ciutat. Això comportava deixar definitivament el col·legi del Barri Vell que va romandre obert durant un llarg període de 102 anys.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/05/in-memorian-de-lescola-de-les.html

El nou Col·legi es va inaugurar l’any 1954 i el nom va passar a ser “Dr. Masmitjà” , honorant així  al Fundador. 

Es defineix actualment com una escola amb un caràcter propi ben definit que promou una formació integral dels alumnes d’acord amb una concepció cristiana de la persona, de la vida i del món; que ofereix una preparació i formació humana en valors per construir una societat èticament més justa; amb història i garantia de continuïtat; senzilla oberta i acollidora; respectuosa amb la diversitat dels seus/seves alumnes; catalana i inserida en la realitat sòcio-cultural de Girona i Catalunya; innovadora que sap prioritzar la llengua estrangera de manera activa i lúdica i les noves tecnologies; escola verda respectuosa amb el medi ambient i la natura, i que treballa per una societat més sostenible.

Té un equip pedagògic i humà que aposta per un projecte educatiu engrescador, inserit en un  Segle  XXI ple de reptes i il·lusions.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor del projecte de l’edifici a l’email castellardiari@gmail.com , ho demanaren a drmasmitja@drmasmitja.cat

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL REMEI. BALNEARI DE MONTAGUT. CAMPELLES. EL RIPOLLÈS

 El Francesc Climent pública  fotografies de la  Capella de la Marededéu del Remei. Balneari de Montagut  

No hi ha cap dada de l’autor de les reformes de caire modernista que ens feien ocasió de la  construcció de l'ala sud el 1914, data en la que s’aixecava també la Capella de la Marededéu del Remei

https://estimadaterra.wordpress.com/2020/10/18/balneari-montagut-de-campelles/

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3838

https://www.bcncatfilmcommission.com/es/location/hotel-balneari-montagut

Mossèn, Josep Maria Viñolas Esteva, publica el Goigs de la capella:

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/11/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-balneari.html

Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com de l’autor d’aquelles reformes modernistes, i de la capella de la Marededéu del Remei

Recordeu SEMPRE, el que no fem els catalans, NO ES FARÀ, tenim l’enemic a casa des de fa més de 300 anys.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la  pregària del campellencs i dels catalans perquè se'ls retorni la llibertat nacional arrabassada l'any 1714 

CAPELLA DEL PALAU REIAL DEL REI MARTÍ L’HUMÀ. POBLET. VIMBODI POBLET. LA CONCA DE BARBERÀ

 

Llegia  que el Palau del Rei Martí l'Humà, situat al Monestir de Poblet, és considerat una de les joies del gòtic civil a Catalunya.

Dins d'aquest complex palatí destaca la seva capella privada, un espai destinat al recolliment espiritual del monarca

L'any 1397, va encarregar al prestigiós mestre d'obres Arnau Bargués la construcció d'una residència reial integrada al recinte fortificat del monestir.

Bargués va dissenyar un palau gòtic aprofitant les estructures ja existents: es va elevar sobre l'atri del claustre, els trulls i el vestíbul de l'església.

 Al cor d'aquest disseny s'hi va projectar la capella palatina, un lloc sagrat per a l'ús exclusiu dels reis

L'any 1406 els treballs es van aturar a causa de les dificultats financeres de la Corona i de la prematura mort de la reina Maria de Luna.

La mort del mateix rei Martí l'any 1410 sense descendència directa va deixar el palau i la capella inacabats durant segles

Després de la devastació provocada per la Desamortització de Mendizábal el 1835, les estructures van quedar greument malmeses, convertides pràcticament en ruïnes abandonades

A mitjans del segle XX, el compromís del Patronat de Poblet, primer sota la presidencia de  Eduardo Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941 ) i postxeriormebt per José Pedro Gil-Moreno de Mora Plana (1892-1945)  i la tasca  de l'arquitecte Alejandro Ferrant Vázquez (Madrid, 3 de marzo de 1897-11 de enero de 1976) van permetre reprendre el projecte arquitectònic.

 L'any 1966 es van culminar finalment les obres del palau, respectant la traça gòtica original i els seus finestrals amb traceria ogival

No trobava enlloc l’advocació, agrairé la vostra ajuda a l’email castellardiari@gmail.com  

Fotografia  de l’ Assumpta Figueras Viñas

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ I SANTA BASILISSA D'ORDÍS.L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=ordis&page=1&pos=1

https://www.vallgesbisaura.com/territori/els-comunidors/els-comunidors-comunidor-de-lesglesia-de-sant-julia-i-santa-basilissa/

L'església de Sant Julià  i Santa Basilissa d'Ordis és un edifici situat al nucli històric del poble. És una església d'una nau amb capelles laterals creuer i absis semicircular.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19927

Podem parlar de dos períodes constructius apreciables a Sant Julià i Santa Basilissa d'Ordis. A la façana de ponent es conserva part de l'aparell romànic de carreuada. És visible la finestra romànica que s'obria al centre del mur, que posteriorment va ser tapiada i els seus arcs destruïts en construir un petit rosetó. L'aparell romànic de carreuada, en pedra arenosa, és visible al frontis i al mur de migdia; en aquest darrer mur, per les restes apreciades, s'hi obriria una porta. Tanmateix, d'època romànica és la cornisa incurvada. Romàniques són també la nau, amb volta apuntada. Les capelles laterals són obra dels segles XVI-XVII.

Posteriorment, segle XVIII, s'hi efectuaren unes modificacions. Al frontis s'hi obria una portalada rectangular, amb un deix neoclàssic, amb muntants que simulen una pilastra; es corona amb dos pinacles amb una bola al cim. És en pedra d'Avinyonet. La capçalera ofereix un absis semicircular i el creuer apareix cobert per una cúpula. S'intentà aixecar un campanar que està als seus inicis, de base quadrada a l'enlairar-se adaptava la forma vuitavada, no s'arribà a cobrir

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2022/05/goigs-sant-julia-i-santa-basilissa.html

Que Sant Julià  i Santa Basilissa d'Ordis elevin a l'Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor, allibera el teu poble !!!!!!!

FÀBRICA BAYER. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S'ENDUGUÉ

https://www.thenewbarcelonapost.com/huella-mas-de-125-anos-bayer-en-barcelona/

 Obra de 1916 de l’arquitecte Miquel Madorell i Rius (Hospitalet de Llobregat, 1 de gener de 1869 – Barcelona, 2 de febrer de 1936)

https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica/cerca/ca/fitxa/1552/--/--/cp/

Edifici en cantonada format per planta soterrani, planta baixa i dues plantes pis, amb 130 metres de façana i onze metres de fondària. 

Originàriament, la façana del carrer s'organitzava a partir d'eixos verticals ¿separats per pilastres de formes arrodonides amb un plafó enfonsat¿ que agrupaven les obertures de les dues plantes pis en un únic forat arquitectònic, tot i que tripartit i coronat per un arc escarser. 

Al mateix eix vertical, les obertures de planta baixa hi dibuixen un arc de mig punt. Les obertures de planta baixa del xamfrà de París/Viladomat han estat modificades. 

La cantonada apareix especialment remarcada tant pel joc de dobles pilastres com pel capcer ¿amb reminiscències Sezession¿ que corona la façana.

 L'edifici està coronat perimetralment per una barana d'obra i una cornisa que es sustenta sobre permòdols acanalats.

 La façana interior, molt més sòbria, manté la composició d'eixos verticals amb pilastres, però tot incorporant finestrals individuals. Cal destacar el nucli de l'escala, situat a la part interior del xamfrà i coronat per una coberta a quatre vessants recoberta d'escates ceràmiques. 

Una xemeneia de planta quadrada, adossada per la seva part interior a l'edifici i construïda en la quasi totalitat amb maó, completa el conjunt.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16689

https://patrindustrialquitectonico.blogspot.com/2012/06/antigua-fabrica-de-bayer-transformada.html

 La polèmica del Jerarca catòlic, les victimes dels incendis de Màlaga , la calor intensa ens tenen distrets,.., insistim però en documentar el Patrimoni històric de Catalunya,  perquè con l'avi Siset, pensem que l'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Gerona, 1903 - Figueras, 1978)  la va encertar. 

https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-mor-alexandre-deulofeu-predir-catalunya-independitzara-2029_455013_102.html

ESGLÉSIA DE VILANOVA DE PRADES, ADVOCADA A LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR. LA CONCA DE BARBERÀ

 

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5419

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/07/goigs-la-transfiguracio-del-senyor.html

https://www.concadebarbera.cat/ca/patrimoni-arquitectonic/esglesia-sant-salvador-4

Vull recordar que l’edifici religiós te façana a la carretera que mena fins a Prades.

Llegia;  Església de composició arquitectònica barroca. De planta rectangular i absis parcialment poligonal, amb tres cares. l'interior presenta una nau central entre columnes quadrades que formen fins la paret les capelles.

Bastida sobre una anterior romànica de la qual es conserven alguns murs laterals al costat de l'església actual.

Està construïda amb mamposteria menys la façana i el campanar, que són de pedra treballada.

Quasi tota la pedra de la façana és conglomerada d'origen sedimentari com les roques de la serra la Llena, i la roca del campanar és més fina, com l'arenisca.

Ens agradarà rebre imatges del interior a l'email castellardiari@gmail.com 

Feu-li saber a l’Albert Aymà Aubeyzon que les imatges que ofereix, llevat d’error NO SON  de Vilanova de Prades, a la comarca de la  Conca de Barberà, a la Catalunya envaïda i ocupada pel REINO DE ESPAÑA

https://catalunyafotos.cat/es/vilanova-de-prades-esglesia-de-sant-salvador

Us imagineu una Catalunya independent ?

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

BIBLIOTECA MUNICIPAL DE BANYERES . EL PENEDÈS JUSSÀ .

 

El nou equipament cultural s'ubica a l'antiga seu de la Càmara Agrícola de Banyeres (fundada originalment l'any 1918), un històric immoble que va funcionar com a celler cooperatiu fins que va quedar en desús i abandonat

L'edifici: Consta de tres plantes completament rehabilitades.

Cada planta ret homenatge a una personalitat rellevant de la cultura i l'educació:

la planta baixa està dedicada a la pedagoga Marta Mata Garriga (Barcelona, 22 de juny de 1926 - Barcelona, 27 de juny de 2006)

la primera planta a l'escultor local Josep Cañas Cañas (Banyeres del Penedès, 23 de maig de 1905 - el Vendrell, 5 de gener de 2001

i la segona planta a la periodista. Rosa Maria Calaf Solé (Barcelona, 17 de juny de 1945)

El projecte de rehabilitació arquitectònica i canvi d'ús d'aquest patrimoni industrial agrari ha estat gestionat de manera directa pels serveis tècnics de l'Ajuntament de Banyeres del Penedès en col·laboració amb l'àrea de projectes de la Diputació, recondicionant l'estructura per esdevenir un servei públic modern i accessible.

https://biblioteques.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Banyeres

El projecte ha estat dissenyat per BCQ Arquitectura Barcelona SLP.

El local desocupat forma part del complex del Centre Cívic Ernest Lluch.

Tot i que els prestatges i fons bibliogràfics s'han mogut a la nova seu, les instal·lacions del Centre Cívic continuaran acollint serveis municipals i comunitaris habituals, com ara:

L'aula d'internet (Punt TIC).Cursos i tallers (tallers de memòria cognitiva o puntes de coixí).

Assessoraments acadèmics i laborals periòdics.

Punts d'informació, xerrades i reunions d'entitats locals.

https://www.banyeresdelpenedes.cat/directori/centre-civic-ernest-lluch/

https://www.banyeresdelpenedes.cat/2017/05/08/lajuntament-de-banyeres-del-penedes-inaugura-la-biblioteca-municipal-ernest-lluch/

L'edifici del Centre Cívic va ser dissenyat per l'estudi d'arquitectura Taller d'Arquitectura L.R.V. S.L. (projecte promogut i supervisat per l'Ajuntament de Banyeres del Penedès).

Ens agradarà tenir confirmació de l’autoria dels edificis esmentats a l’email castellardiari@gmail.com

Entenem l'odi irracional vers Catalunya i els catalans. (  està clar però, que no ens sembla ni lògic, ni natural -, en l'esperança de l'adveniment de la III República - l'alternativa de la III Dictadura Feixista, ens agrada -, instem tothom a recuperar i mantenir la memòria documental del Patrimoni Monumental, públic i privat.  Recordeu a l'avi Siset