ESGLÉSIA DE VILANOVA DE PRADES, ADVOCADA A LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR. LA CONCA DE BARBERÀ

 

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5419

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/07/goigs-la-transfiguracio-del-senyor.html

https://www.concadebarbera.cat/ca/patrimoni-arquitectonic/esglesia-sant-salvador-4

Vull recordar que l’edifici religiós te façana a la carretera que mena fins a Prades.

Llegia;  Església de composició arquitectònica barroca. De planta rectangular i absis parcialment poligonal, amb tres cares. l'interior presenta una nau central entre columnes quadrades que formen fins la paret les capelles.

Bastida sobre una anterior romànica de la qual es conserven alguns murs laterals al costat de l'església actual.

Està construïda amb mamposteria menys la façana i el campanar, que són de pedra treballada.

Quasi tota la pedra de la façana és conglomerada d'origen sedimentari com les roques de la serra la Llena, i la roca del campanar és més fina, com l'arenisca.

Ens agradarà rebre imatges del interior a l'email castellardiari@gmail.com 

Feu-li saber a l’Albert Aymà Aubeyzon que les imatges que ofereix, llevat d’error NO SON  de Vilanova de Prades, a la comarca de la  Conca de Barberà, a la Catalunya envaïda i ocupada pel REINO DE ESPAÑA

https://catalunyafotos.cat/es/vilanova-de-prades-esglesia-de-sant-salvador

Us imagineu una Catalunya independent ?

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

BIBLIOTECA MUNICIPAL DE BANYERES . EL PENEDÈS JUSSÀ .

 

El nou equipament cultural s'ubica a l'antiga seu de la Càmara Agrícola de Banyeres (fundada originalment l'any 1918), un històric immoble que va funcionar com a celler cooperatiu fins que va quedar en desús i abandonat

L'edifici: Consta de tres plantes completament rehabilitades.

Cada planta ret homenatge a una personalitat rellevant de la cultura i l'educació:

la planta baixa està dedicada a la pedagoga Marta Mata Garriga (Barcelona, 22 de juny de 1926 - Barcelona, 27 de juny de 2006)

la primera planta a l'escultor local Josep Cañas Cañas (Banyeres del Penedès, 23 de maig de 1905 - el Vendrell, 5 de gener de 2001

i la segona planta a la periodista. Rosa Maria Calaf Solé (Barcelona, 17 de juny de 1945)

El projecte de rehabilitació arquitectònica i canvi d'ús d'aquest patrimoni industrial agrari ha estat gestionat de manera directa pels serveis tècnics de l'Ajuntament de Banyeres del Penedès en col·laboració amb l'àrea de projectes de la Diputació, recondicionant l'estructura per esdevenir un servei públic modern i accessible.

https://biblioteques.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Banyeres

El projecte ha estat dissenyat per BCQ Arquitectura Barcelona SLP.

El local desocupat forma part del complex del Centre Cívic Ernest Lluch.

Tot i que els prestatges i fons bibliogràfics s'han mogut a la nova seu, les instal·lacions del Centre Cívic continuaran acollint serveis municipals i comunitaris habituals, com ara:

L'aula d'internet (Punt TIC).Cursos i tallers (tallers de memòria cognitiva o puntes de coixí).

Assessoraments acadèmics i laborals periòdics.

Punts d'informació, xerrades i reunions d'entitats locals.

https://www.banyeresdelpenedes.cat/directori/centre-civic-ernest-lluch/

https://www.banyeresdelpenedes.cat/2017/05/08/lajuntament-de-banyeres-del-penedes-inaugura-la-biblioteca-municipal-ernest-lluch/

L'edifici del Centre Cívic va ser dissenyat per l'estudi d'arquitectura Taller d'Arquitectura L.R.V. S.L. (projecte promogut i supervisat per l'Ajuntament de Banyeres del Penedès).

Ens agradarà tenir confirmació de l’autoria dels edificis esmentats a l’email castellardiari@gmail.com

Entenem l'odi irracional vers Catalunya i els catalans. (  està clar però, que no ens sembla ni lògic, ni natural -, en l'esperança de l'adveniment de la III República - l'alternativa de la III Dictadura Feixista, ens agrada -, instem tothom a recuperar i mantenir la memòria documental del Patrimoni Monumental, públic i privat.  Recordeu a l'avi Siset 

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT. CASTELLAR DEL VALLÈS

 

El diumenge 28 de juny de 2026, a les 20,00 hores assistia a la celebració litúrgica – en llengua catalana –  a la Capella de la Marededéu de Montserrat, al  carrer del Doctor Pujol, 5 de Castellar del Vallès.

https://web.archive.org/web/20150923214739/http://www.diba.cat/documents/429042/c0059be1-6fcd-45bd-a3ab-a769504eddca

Alguna dada d’interès de l’edifici;  façana de caràcter monumental i simètrica, centrada al gran portal reixat d'entrada, format per un arc escarser amb dovelles. A cada banda, pilastres de decoració coríntia amb fris ornamentat, cornisa decorada amb dentellons i remats formats per capcers esglaonats.

Tota ella rematada per un frontó central com a base del campanar d'espadanya amb motius ornamentals, i remat de creu de ferro. El reixat de l’entrada dóna a un petit atri amb rica ornamentació als laterals i al sostre. Remats amb merlets al coronament d’ambdues façanes de les mitgeres.

Tot l’edifici està a nivell inferior respecte al carrer (aprox. 0,80 metres), pel fet que es va voler aprofitar una biga d’una nau de la foneria situada a l’indret,  aleshores denominada ja  , Viuda del  Josep Lluscà Vidal,  del que  sabem amb certesa que havia mort abans de 1888 perquè en aquesta data els terrenys de la foneria ja es van vendre a la marquesa de Castellar sota la titularitat de la seva vídua (Antònia Soler i Portell), moment en què l'empresa va passar a denominar-se comercialment Vídua de Josep Lluscà Vidal.  

L’interior de la capella presenta entrades de llum lateral amb grans finestrals d’arc de mig punt, tot amb ornamentació sòbria. L’enteixinat de fusta original del sostre (que fou destruït pels tèrmits) no ha estat restaurat.

Cal destacar el treballs de fusta de les baranes i gelosies del tancat del cor.

Actualment la capella compta amb unes pintures murals del pintor Alfons Gubern i Campreciós (Sabadell, 23 de març de 1916 - Castellar del Vallès, 22 de setembre de 1980) pintades sobre tela encolada a les dues parets laterals de l'absis de la capella amb la tècnica acrílica.  Ens agradaria identificar les persones que servien de model, la majoria dels personatges pintats al mural tenen fisonomies de castellarencs vinculats al pessebrisme.. Expliqueu-nos-ho a l’email castellardiari@gmail.com

Ens agradaria, si existeixen, rebre imatges anteriors al 18 de juliol de 1936 a l'email castellardiari@gmail.com 

També, si existeixen, un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/06/la-capella-de-nostra-senyora-de.html

Us deixo un enllaç al Virolai :

https://www.youtube.com/watch?v=7-Fkh3mUqWY

TRESORS DE LA VALL D'EN BAS. EL PESSEBRE DE LA FONT DE LES MARRADES. LA GARROTXA

El pessebre de la font de les Marrades és una coneguda obra escultòrica popular tallada en fusta per l'artesà Jesús Feixes Plana (sovint documentat com Jesús Feixes).

 L'obra està plenament integrada en la natura, situada de camí a un dels paratges històrics de la Garrotxa.

 El pessebre es va inaugurar el 4 de desembre de 1994.

Va ser creat per Jesús Feixes Plana per iniciativa i en homenatge a la família Plana Casacuberta d'Olot.

 El conjunt escultòric original consta d'un tronc principal que representa el Naixement.

Fotografia. Antònia Bonil López.

 Més tard, el 6 de desembre de 2002, s'hi va afegir un segon tronc gravat encastat a les roques de l'entorn

TENIU DADES DEL TOMÀS VENDRELL, EL PROMOTOR DE LA CASA HOMÒNIMA A LA CANTONADA DELS CARRERS SANTS I SANT MEDIR. BARCELONA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/42488

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8908

https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/71264

Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 2 de febrer de 1936). Arquitecte

Josep Masdéu i Puigdemasa (Barcelona, 25 de setembre de 1852 - 29 de novembre de 1930) Mestre de cases

Modest Feu i Estrada (Sants, 1870 - Barcelona, 30 d'abril de 1933)

Jaume Feu i Riqué   (1903 + 1988 ) 

L'edifici, promogut per Tomàs Vendrell – que devia tenir cognom matern, i del que no en sabem el lloc i data de naixement i traspàs -  va ser projectat per Miquel Madorell  Rius l'any 1900, l'any 1908 Josep Masdeu Puigdemasa  va dur a terme una reforma on es van augmentar tres plantes i li va donar la fesomia que té en l'actualitat.

L'any 1934 s'afegeix un pis a l'androna,  per l’arquitecte  Jaume Feu i Riqué , fill de  Modest Feu i Estrada (Sants, 1870 - Barcelona, 30 d'abril de 1933). Ens agradarà rebre dades biogràfiques  del Jaume Feu i Riqué  a l'eail castellardiari@gmail.com 

Ens agradarà tenir noticia de la biografia del promotor Tomàs Vendrell a l’email castellardiari@gmail.com . Entenem la fòbia anticatalana, que rebutgem, i volem documentar amb el màxim rigor el Patrimoni Històric, fa molt anys que patim el jou del REINO DE ESPAÑA, que com tot en aquest món,  un dia – esperem que aviat -  desapareixerà.

La casa Tomàs Vendrell s'ubica a la cantonada dels carrers Sants i sant Medir , molt a prop del mercat de Sants. És un edifici entre mitgeres i consta de planta baixa, quatre pisos i terrat i un cos afegit de planta baixa i pis a l'androna que hi havia al carrer Rei Martí.

A la façana del carrer de Sants s'obren tres obertures de gran alçada a la planta baixa; la central és la porta d'accés als habitatges i les laterals a locals comercials. Les portes són d'arc pla i tenen decoració en relleu a la llinda, les impostes i els brancals. A la part superior d'aquesta planta hi ha un fris de motius vegetals que queda partit per les mènsules que aguanten la llosana del balcó corregut del primer pis. Aquest balcó té la barana de pedra amb motius calats. Tres portes donen a aquest balcó i estan decorades amb un quadrat amb una flor dins i mitges esferes a les cantonades. A la resta de plantes hi ha tres obertures per pis iguals a les del primer pis i hi ha dos balcons per planta, un corregut on donen dues de les obertures, i altre individual, però tots ells amb barana de ferro forjat. Corona la façana una gran cornisa aguantada per mènsules entre les quals s'obren respiralls decorats amb motius vegetals. Per sobre de la cornisa hi ha el mur de tancament del terrat.

La cantonada agafa forma de xamfrà i té tot el protagonisme de l'immoble. Les cantonades es resolen amb dues grans pilastres anellades amb capitells florals a la planta baixa i al segon i al quart pis. La planta baixa és similar a la de l'altra façana amb una gran porta que acull un local comercial. Al primer pis hi ha una tribuna amb barana de pedra decorada amb motius vegetals, sobre la barana es recolzen unes columnes que aguanten un entaulament que també està decorat amb motius vegetals. El tancament es fa mitjançant un vitrall amb decoració floral. Aquesta tribuna fa de balcó al segon pis. Al tercer i quart pis hi ha un balcó de ferro forjat. Tant les obertures dels pisos superiors com el coronament de la façana són similars als de la façana del carrer Sants.

Al carrer sant Medir  s'obren dues obertures a la planta baixa que agafen la mateixa forma que les de les altres façanes. Al primer pis hi ha un balcó corregut de pedra amb motius calats; s'obren quatre obertures, una d'elles geminada, iguals que les anteriors. A la resta de pisos es repeteixen les obertures del primer pis, però aquestes donen a balcons individuals de ferro forjats; els dels extrems tenen volada i els centrals no. El coronament és igual que a la resta de l'edifici. El parament està decorat amb una sèrie de línies horitzontals que ressegueixen les tres façanes i donen unitat al conjunt.

El petit cos afegit a l'androna té tres obertures amb llinda a la planta baixa. Al primer pis hi ha una barana que fa tres arcs amb barana de ferro forjat a l'intradós. L'espai que ocupa un d'aquests arcs queda obert per una terrassa, però els altres dos arcs tenen continuïtat mitjançant uns pilars que aguanten arcs de mig punt donant com a resultat una forma ovalada. Per sobre d'aquests arcs hi ha un entaulament amb un fris llis on hi ha uns respiradors i, per sobre, una cornisa decorada amb dentellons. A sobre d'aquesta cornisa hi ha la barana de tancament del terrat.

Us imagineu una Catalunya independent ?.

 

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANTA EUGÈNIA DE TER, ANTERIOR AL “ GLORIOSO ALZAMIENTO NACIONAL ". GIRONA

 

La Maria Àngels Palahí Hospital, pública una fotografia on apareix l'Església de Santa Eugènia de Ter , que desapareixia en els dies foscos que seguien a l’acció criminal dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

En els seus orígens documentats al segle X, se la cita  com a Santa Eugènia sobre l'Horta

L’ antic municipi  de Santa Eugènia de Ter fou annexionat “ manu militari “ a Girona l’any  1963.

L'edifici actual de línies modernes, (situat a l'actual barri de Santa Eugènia de Ter)  és obra de l'arquitecte Arcadi Pla Masmiquel (Girona, 1945)

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/10/goigs-santa-eugenia-verge-i-martir.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=21582

Que santa Eugènia  elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna  pregària, Senyor; allibera el teu poble, del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA. 

Amén !!!

IN MEMORIAN. CAN FOLGUERA. LA SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

La Masia de Can Folguera va ser una de les finques agrícoles més rellevants i singulars de Santa Perpètua de Mogoda, la història de la qual explica de primera mà la transició d'aquest municipi d'un passat rural a un entorn urbà i industrial.

Construcció (1707): La masia va ser edificada originalment a principis del segle XVIII, concretament l'any 1707.

 Va néixer com una gran explotació agrícola que disposava de terres de conreu i mines d'aigua pròpies.

Propietat familiar: Va pertànyer a la família Folguera durant gairebé dos segles

La venda al Marquès de Comillas (1881): L'any 1881, Pere Folguera i Surroca, aclaparat pels deutes familiars heretats, va haver de vendre la masia, totes les seves terres de regadiu i dues mines d'aigua a Antonio López López, el conegut primer marquès de Comillas.

Època de masovers: Després de la venda, els propietaris rics ja no hi vivien fixament.

Anys 60 i operació urbanística: Durant la segona meitat del segle XX, el creixement demogràfic i industrial de Catalunya va transformar Santa Perpètua. Alfonso Güell i Martos (també de la nissaga del marquesat de Comillas) va promoure una gran operació urbanística per transformar els camps de regadiu de la masia en un barri de blocs de pisos per acollir els nous treballadors.

El mas va passar a ser gestionat i habitat per masovers fins a l'any 1972

Tancament (1972): L'avanç de les obres del nou barri va forçar el tancament definitiu de la masia i la marxa dels últims masovers.

Enderrocament (1979): Tot i el seu valor històric, l'Ajuntament de l'època, presidit per Pere Bufí i Pérez, del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC),  va decidir enderrocar l'edifici l'any 1979

Es deia a l’època de l’Ermessenda de Valrà, “dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo”, i continua dissortadament sent vàlid, oi?:

ERMITA DE SANT ANTONI DE PÀDUA AL CIM DEL CALVARI DE SOT DE FERRER. LA PALÀNCIA SOBIRANA. CASTELLÓ.

 

M’agrada publicar alguna de les moltíssimes esglésies advocades a sant Antoni de Pàdua, i en aquesta ocasió escollia l’Ermita de Sant Antoni i el Calvari de Sot de Ferrer us sorprendran fins i tot abans d’arribar a aquest municipi de de la comarca de la Palància sobirana  a Castelló, el camí en ziga-zaga de color blanc que ascendeix per la muntanya és MOLT bonic!

Hi ha  constància de l’existència d’aquest petit temple a darreries  del segle XVII.

El Via Crucis o Calvari - la construcció es remunta al 1801-  serpenteja per la muntanya de Sant Antoni, i  és  la ruta obligada per gaudir d’una de les vistes més característiques de la comarca.

L’Antoni Ibañez Olivares, que comparteix amb mi al ensems el nom del sant i  la devoció,  li dedicava uns mots preciosos :

L’any 1946, Pius XII va proclamar Sant Antoni Doctor de l’Església amb el molt honorífic títol de Doctor Evangèlic. La carta de nomenament s’inicia amb aquestes bellíssimes paraules: “Exulta Lusitania felix… (és a dir, “alegra’t Portugal feliç”). Salta de joia, Pàdua venturosa, ja que vau engendrar per a la terra i per al cel un baró que ben bé es pot comparar amb un astre rutilant”.

https://www.guimera.blog/tribuna/exulta-lusitania-felix/

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL “ NOVA” D’ALFARRÀS, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. EL SEGRIÀ.

 

Cercava dades de l’església parroquial  NOVA d’Alfarràs a la comarca de Segrià,  situada  al Carrer Alexandre Santallusia, 7,  d’Alfarràs.

L’edifici  s’aixecava a la decàda dels anys 60 del segle XX , construïda i pagada íntegrament pel poble d'Alfarràs, sense cap aportació de la dictadura nacional catòlica  i es va inaugurar oficialment l'any 1970.

Arquitecte: Enric Mias Navés ( 1933 + 24-8-2023 ), ens agradarà rebre una imatge fotogràfica a l’email castellardiari@gmail.com

M’irrita profundament la profusió de fotografies de persones “ presumptament corruptes, en el millor dels casos”, i l’absoluta manca d’imatges de persones creatives com  l’ Enric Mias i Navés

https://www.segre.com/ca/esqueles/230825/enric-mias-naves_204430.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=22210

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/12/himne-sant-pere-apostol-patro-dalfarras.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Que l'Apòstol sant Pere elevi la pregària dels alfarrasins, dels catalans, de totes les minories ètniques, religioses, culturals,.., Senyor, allibera el teu poble !!!!!!!!!

 

 

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT. ALPICAT. LLEIDA

 

https://www.bisbatlleida.org/ca/content/apadrina-una-teula-campanya-captar-fons-la-parroquia-de-montserrat

https://franfrigo.wordpress.com/2015/08/16/parroquia-de-mare-de-deu-de-montserrat-alpicat-lleida-2/

La Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat es troba a la Partida Alpicat de Lleida i està estretament vinculada a Alpicat, amb qui comparteix unitat pastoral.

 Aquest temple modern va ser construït entre 1968 i 1973, substituint una antiga capella, i actualment manté els seus serveis religiosos actius a la zona.

Orígens (1968): L'església actual es va començar a construir al final dels anys 60 gràcies al llegat de la senyora Antonia Romeu.

Projecte i Arquitectura: Va ser dissenyada per l'arquitecte Joan Bassegoda Nonell i dirigida pel mestre d'obres Domènic Feliu Maymo.

 Destaca pel seu ús d'arcs el·líptics i voltes hiperbòliques, així com un cimbori i un campanar hexagonal.

Decoració: El temple compta amb obres d'art destacades, com mosaics de Santiago Padrós, relleus de Tomàs Bel i vidrieres de Joaquim Datsira.

Consagració: Va ser consagrada oficialment el 27 de maig de 1973.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Ho demanarem a montserrat@bisbatlleida.org

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL TURÓ.MONTCADA I REIXAC.

 

https://montcadareixac.blogspot.com/2020/11/191x-capella-de-la-mare-de-deu-del-turo.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2022/10/goigs-la-mare-de-deu-de-montcada.html

https://montcadareixac.blogspot.com/2012/02/1908-lermita-del-turo.html

https://montcadapost.blogspot.com/2011/

https://www.montcada.cat/patrimoni/patrimoni-arqueologic/turo.html

 Asland va oferir una opció de compra pel terreny on s’hi emplaçava la capella.

 La resposta del senyor Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931),[1] marquès de Sagnier ) fou contundent: La ubicació de l’ermita és intocable i si continuaven amb la mateixa actitud, es plantejarien presentar una demanda judicial

El resultat està a la vista

Originàriament, el turó feia 300 metres d’alçada, en l’actualitat ha quedat reduït a uns 270 meres aproximadament. Com a conseqüència d’aquesta activitat han desaparegut unes coves naturals (fenòmens càrstics de relativa importància) i altres galeries subterrànies de funcionalitat i cronologia desconegudes (existeix informació oral que hi testifica la presència d’indústria lítica i altres materials de sílex treballats), l’ermita de la Mare de Déu de Montcada i les ruïnes del castell fortalesa de la família dels Montcada.

La primera referència documental del castell dalt del turó és del 1023, data en què apareix al Llibre dels Feus. La comtessa Ermessenda va fer donació al seu fill, Berenguer Ramon I, de la fortalesa de Montcada com a penyora de la pau i treva que li havia jurat. A inicis del segle XII, Berenguer Ramon de Montcada va donar la custòdia del castell a Ramon Mir. L’any 1136, el comte li va encomanar al senescal Guillem Ramon l’administració de diverses fortaleses, entre les quals estava la de Montcada. En aquell moment es va construir una capella dedicada a la Mare de Déu. Al llarg del segle XIV la possessió del castell va passar per diversos propietaris fins que el rei Joan el va incorporar al patrimoni reial el 1387. Tres anys més tard, el 1390, el rei va vendre el castell i el lloc de Montcada, amb el feu de Cervelló, als consellers de la ciutat de Barcelona per 131.000 florins (DALMAU 1969: 71). El 1713, la fortalesa va ser enderrocada per ordre del rei Felip V i molts dels carreus van servir per bastir masos i torres d’estiueig de Montcada (DURAN 1914: 86). Hi ha constància documental que al segle XIX es van aprofitar les restes de la fortificació per adequar una torre de telegrafia òptica (amb visió directa a la torre de Montjuïc, a Barcelona, i, en direcció nord, amb la torre de Bosquerons, a Montornès del Vallès) i una petita guarnició militar

Al costat del castell hi havia emplaçada la capella de la Marededéu , al dita Santa Maria per la nefanda influència  de l’Església herètica del REINO DE ESPAÑA, la capella estava  documentada des del 1134, i va romandre dempeus fins el 1808, quan va ser destruïda pels francesos.

La nova església, bastida el 1908 amb projecte d’ Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931), I  marquès de Sagnier ) aleshores arquitecte diocesà, va quedar abandonada i enrunada a partir del 1928, quan es va traslladar la imatge de la marededéu a Montcada.

 Finalment, tots dos edificis van desaparèixer del capdamunt del turó l’any 1939 arran d’una esllavissada de terres provocada per les activitats extractives que patia l’interior de la muntanya

La dictadura, i la posterior " democraciola "  entronitzaven entre altres " advocacions profanes "   a  NUESTRA SEÑORA DE LA ESPECULACIÓN URBANISTICA

Que la Marededéu  elevi a l'Altíssim, la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.  El jou del REINO DE ESPAÑA és insuportable.  

IN MEMORIAM. SUSQUEDA I LA SEVA ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A SANT VICENÇ

 

https://susqueda.cat/2725/

Hi ha anys en què la terra recorda. Quan la sequera s’allarga i les aigües retrocedeixen, el que semblava perdut reapareix lentament, com una confessió antiga. És aleshores quan, al fons del que avui és silenci i aigua, torna a emergir Sant Vicenç de Susqueda, espectral i obstinat, com si es negués a ser oblidat.

 

Allà on hi havia el Barri de Dalt, l’església es dibuixa de nou amb una presència fràgil però digna. La seva nau rectangular, nua d’ornaments, sembla parlar d’un temps en què la bellesa no necessitava excessos. Les pedres, irregulars i aspres, conserven encara la calor de les mans que les van col·locar, i en el seu encaix imperfecte s’hi endevina una mena d’honestedat profunda. Les dues capelles laterals, discretes, semblen retenir ecos de pregàries antigues, murmuris que no han acabat de desaparèixer.

 

La façana, senzilla i silenciosa, manté la seva forma com un rostre serè. El portal d’arc rebaixat, erosionat pel pas de generacions, sembla esperar encara el retorn d’uns fidels que ja no hi són. A la fornícula buida, la imatge absent de Sant Vicenç pesa més que qualsevol presència: és un buit ple de significat, una absència que observa. Damunt, l’ull de bou deixa passar una llum tènue, com si l’interior respirés amb dificultat després de tant de temps submergit.

 

El campanar, ferm als peus de l’església, s’alça com un testimoni que s’ha negat a cedir. Quan tot resta ocult, ell és el primer a trair el secret, el primer a emergir. Les seves obertures, algunes suaument arquejades, altres rectes i severes, semblen ulls que han vist massa i callen. Durant un instant, quan reapareix, es converteix en un far immòbil enmig d’un paisatge que ja no és el que era.

 

A la dreta, el cementiri roman tancat dins el seu mur de pedra, com si protegís no només els morts, sinó també la memòria d’un poble sencer. Els sis xiprers, alts i quiets, continuen marcant el lloc amb una solemnitat intacta. Fins i tot submergits, sembla que mantinguin la seva funció de guardians, arrelats entre dos mons.

 

Tot el conjunt, bastit amb pedres trencades, còdols i morter de calç, respira una veritat crua i sense artificis. No hi ha maquillatge en aquestes parets, només el rastre del temps i de la vida que hi va passar.

 

I quan l’aigua torna a pujar, lentament, Sant Vicenç desapareix de nou. No hi ha soroll, ni resistència. Només una retirada silenciosa, com si el poble acceptés el seu destí amb la mateixa serenor amb què, de tant en tant, decideix tornar.

Que sant Vicenç elevi a l’Altíssim la pregària dels susquedencs, catalans i de totes les minories ètniques, religioses, culturals del mon, Senyor; allibera el teu poble !!!!

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LA PAPERERA ESPAÑOLA. EL PRAT DE LLOBREGAT

 

Llegia que la torre que va allotjar l'escola va ser construïda originalment l'any 1877 pel promotor Josep Flaquer Fraisser com una finca privada.

Després de la instal·lació de la gran fàbrica de La Papelera Española al Prat (1917) i l'arribada massiva de personal obrer del País Basc, l'empresa va comprar la torre l'any 1927.

L'abril de 1930, l'administrador de l'empresa, Antonio Mercader Larrain, va demanar permís a l'Ajuntament per fer reformes internes a la torre i transformar-la en una escola, que es  va inaugurar oficialment l'1 de setembre de 1930 amb un gran acte institucional per donar servei exclusiu a les famílies de la fàbrica

El professor titular de l'escola durant la major part de la seva història va ser Jesús Ortí i Martí (1899-1974). La seva petjada pedagògica va ser tan important que la ciutat li va acabar dedicant un carrer molt proper al centre.

El centre funcionava com una escola d'empresa, un model molt comú a l'època (similar a l'Escola de la Seda del mateix municipi), on es feia la formació primària —posteriorment EGB—. Els alumnes formaven part del barri obrer de la zona nord (Urgoiti-Ponsich)

https://elpratdabans.blogspot.com/2016/09/antigua-escuela-primaria-de-la-papelera.html

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l'email castellardiari@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

ESGLÉSIA DE COLOMERS, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA I SANT LLENÇ. L’EMPORDANET

 

El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge «Mare de Déu» (Theotokos)

Allà on el feixisme ha deixat petjada més enllà de les “ denominacions “ , la Marededéu, els sants, santes i àdhuc els àngels, han estat “ associats”  amb activitats repressives

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/08/goigs-la-mare-de-deu-de-lassumpcio.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/12/goigs-sant-lliens-llenc-o-lleonci-patro.html

http://www.colomersdeter.cat/colomers/apoptradicio/llenc.htm

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=colomers&page=1&pos=4

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7005

Edifici d'una sola nou amb capelles laterals, absisi semicircular i torre als peus. Té coberta de teula a dues vessants. L'aspecte actual reflecteix les intervencions experimentades al llarg del temps, a partir d'una estructura original romànica.

A l'interior, la nau es cobreix amb volta apuntada, i al llarg dels seus murs, s'obren les capelles amb arcs de mig punt recolzats sobre les pilastres. El presbiteri queda separat de la nau per un arc triomfal doble, que en els seus dos trams es troba resseguit per arcs cecs sostinguts per columnes amb capitells decorats (alguns reconstruïts).

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7005

A la banda dreta de l'arc triomfal, hi ha la imatge barroca de la Mare de Déu en pedra calcària, que abans estava a la façana.

A l'exterior, s'observen dues etapes constructives. La part inferior correspon, amb moltes modificacions, a l'obra romànica. Mentre que la part superior, amb espitlleres, és el resultat de les obres de fortificació dels segles XVI-XVII. A la façana s'obre la porta d'accès d'estil barroc: rectangular i coronada per un frontó trencat. Al damunt de la porta hi ha una finestra romànica d'arc de mig punt, que la restauració dels anys setanta va posar al descobert tot i que va significar la destrucció de la fornícula barroca que ocupava l'espai del timpà. La imatge de la Mare de Déu que hi havia a la fornícula es troba actualment a l'interior. A la banda dreta hi ha la torre, de base quadrada i cos vuitavat amb obertures de mig punt i coronament de barana de balustres

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7005

Que la Marededéu, sant Lliens (Llenç o Lleonci) , elevin a l’Altíssim la pregària  dels colomersencs i de tot els catalans, perquè les previsions de l’Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) s’acompleixin i Catalunya recuperi la seva llibertat. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CA LA PRUNA.PALS. L’EMPORDANET

 

Llegia; gran casa de pedra situat a la banda meridional de Pals, entre els carrers de Paul Companyó i de la Creu. Construït damunt la base rocosa i, per tant, adaptat al desnivell del terreny, té la planta irregular i la façana principal orientada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos i té coberta de teula. Als extrems SO i SE hi ha dues torres, ambdues de base quadrada i carreus regulars als angles. La façana principal presenta una porta d'accés d'arc de mig punt amb grans dovelles de pedra, obertures en general allindades i una galeria superior al segon pis amb pilars de granit que sostenen un entaulament de fusta. La finestra central és d'arc lobulat i té decoració escultòrica. Les dues façanes SO i NO laterals formen un angle obtús i conserven com a elements més remarcables interessants finestres gòtiques de dimensions reduïdes i dues garites cilíndriques als angles, de base decreixent. Hi ha dues façanes orientades a l'est, la més remarcable de les quals és la SE, que presenta tres contraforts i diverses obertures de tipologia diferent i que en conjunt responen a modificacions realitzades. L'edifici té coberta de teula.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=pals&page=2&pos=17

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

Joan Maria de Ribot i de Balle (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre de 2014)  en feia la restauració a la dècada dels 70 del segle XX

L'edifici va ser adquirit per tres veïns de Pals (els senyors Antoni Vila Casas, Francesc Jover Sala  i Xavier Millet Tusell) i donada al municipi com a Casa de Cultura.

https://www.pals.cat/ca/actualitat/nota-de-condol-per-la-mort-d-antoni-vila-casas-empresari-i-mecenes-cultural-estretament-vinculat-a-pals/

Ca la Pruna ha passat a ser propietat de l'Ajuntament de Pals, que va restaurar-la i condicionar-la per a Casa de Cultura i Museu d'Arqueologia Submarina. També és la seu de dues entitats: la Comunitat de Regants i l'Associació per a la Defensa Vegetal de l'Arròs.

Us imagineu una Catalunya lliure i sobirana ?.