divendres, 12 de juliol del 2024

EL COBERT DE CAL TÒFOL S’AIXECAVA AMB PEDRES DEL CASTELL QUE DONAVA NOM A CASTELLAR DE N’HUG?. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ

 

El nom de Castellar de N’Hug, ha estat objecte de discussions pel que respecta a la segona part del topònim.

La grafia actual fou adoptada en una època relativament recent, admetent com a certa la suposició que es referia a un personatge històric de nom Hug (de Mataplana, per exemple). Però hi ha proves documentals que semblen indicar que, en realitat, aquest nom prové de Nuce (nuc, en català), mot que indica corrent o origen d’un corrent d’aigua, i que podria referir-se molt probablement a les fonts del Llobregat que originen aquest riu dintre el terme municipal.

En l’actualitat no queda cap resta del castell, encara que podem dir que devia estar ubicat en el que avui és el nucli de Castellar i que, en ésser derruït, les seves pedres devien ésser emprades per a la construcció de les cases del poble.

L’Enric Fontvila Batalla,  publica una fotografia. Castellar de n'Hug, Cal Tòfol.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-castellar-de-nhug


Tenim noticia que l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934)  es troba delicat de salut. 

Catalunya ja fa tard, per reconèixer la seva valuosíssima contribució en l’àmbit cultural.

LES RUNES IDENTIFICADES TRADICIONALMENT COM DE SANT SALVADOR DE CAPOLAT PODRIEN NO CORRESPONDRÉ A UN EDIFICI RELIGIÓS?. CAPOLAT.EL BERGUEDÀ JUSSÀ.

 

L’Alfons Roca Vilaregut i  el Jaume Claret Miranda (Barcelona, 1973) , retrataven l’any 1982, el que identifiquen com Sant Salvador de Mata al terme de Capolat al Berguedà sobirà.



https://calaix.gencat.cat/handle/10687/91228

Sant Salvador de Capolat;  Església, actualment en ruïnes, del municipi de Capolat (Berguedà), situada al serrat de Sant Salvador (1155 m alt.), que fa de termenal dels municipis de Capolat, Avià i l’Espunyola.

Ha donat nom a la masia de Sant Salvador, situada a les Tombes.

Hi ha però algunes discrepàncies :



https://www.monestirs.cat/monst/bergue/bg05mata.htm

Darrerament Josep  Camprubí Sensada   i Ramon Marti Castello han identificat l’indret on es va fundar el monestir amb les restes medievals localitzades a la part baixa del penya-segat, prop de l’Espunyola i dins el seu terme, teoria que confirmarien els escassos documents que en fan referència.

Al  nostre  parer,  l’actual  Roc  de  Sant  Salvador  és  el  lloc  més  idoni  per  l’emplaçament de la guàrdia descrita l’any 899 a la dotalia del monestir. Cap a mitjan segle X, un cop la frontera és lluny i s’ha consolidat plenament la zona sota domini cerdà, aquesta denominació es transforma en la Torre de les Bromes o de la Boira(Turrem Nebule), l’actual topònim Torneula.

https://raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/189004/262475

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-de-mata-capolat

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/08/sant-salvador-de-mata-capolat-bergueda.html

Ens agradarà tenir noticia fefaent  d’aquestes runes que atesa la seva ubicació podrien correspondre  una estructura defensiva, esperem noticies a l’email castellardiari@gmail.com

que Sant Salvador  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  berguedans, barcelonins  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders   menors no acompanyants , exiliats polítics ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dijous, 11 de juliol del 2024

IN MEMORIAM DE LA COLÒNIA DE MALARS I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMÍLIA. GURB. OSONA

 La Carme  Torrents i Buixó, retratava l’any 1982, Capella de la Sagrada Família de Malars, Gurb. Osona

https://www.verdaguer.cat/docs/curriculum-carme-torrents.pdf

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/70446

A la  Carretera asfaltada que comunica Roda de Ter amb la carretera Vic-Manlleu, al terme de Gurb,  trobem la  Colònia tèxtil Malars, formada per 25 habitatges i la fàbrica.

Hi havia també una església advocada a la Sagrada Família , un economat, una fonda i una escola, ens agradarà rebre imatges de l’escola a l’email castellardiari@gmail.com  

Ara només resten uns quants habitatges deshabitats, l'habitatge de l'antic director, la turbina i l'església.

Els edificis estan units entre si al llarg i perpendicularment.

 L'edifici de l'entrada principal està construït, a la banda del Ter, sobre roca.

 La colònia està situada entre el Ter i el Gurri.

https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/colonies/colonia-malars

https://www.museudelter.cat/malars/index.php?_pagi_pg=1

https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-malars

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrada-familia-de-malars



Cap dada de l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com .És important, MOLT important, deixar  testimoni fefaent de la nostra història,  “qui perd els origen perd la identitat”, el REINO no durarà eternament.

  Que la Sagrada Família   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels gurbetans , teianencs, urgellencs,  portellans,  barcelonins    ,    gitanos, aragonesos, asturians , ucraïnesos, russos , africans , castellans,   valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, pagesos. ramaders, pescadors,  menors no acompanyats,    ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA RESIDÈNCIA I LA CAPELLA DE LA IMMACULADA DE LES GERMANES CARMELITES DE SANT JOSEP DE PRATS I SANSOR?. LA CERDANYA JUSSANA. LLEIDA

 

l’Anna Maria Bruguera i Bellmunt, retratava Capella de la Residència de la Immaculada. Prats i Sansor.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/87526

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/80254

Llegia; capella d'estil neoromànic, de pedra i llicorella ,dissenyada per  Lluís Bonet , sense cap altra dada, és Lluís Bonet i Garí (Sant Miquel del Cros, Argentona, 5 d’agost de 1893-Barcelona, 30 de gener de 1993), sou pregats de confirmar-nos-ho a l’email castellardiari@gmail.com

Edifici  d'una sola nau amb capelles laterals semicirculars, que formen una planta de creu llatina. L'absis septentrional és rematat per una espadanya d'un sol ull. Construïda amb carreus de pedra escairats i coberta de pissarra a dos vessants. Els murs interiors estan acabats amb arrebossat pintat amb arrambador de fusta.

 


Fotografies de Jordi Contijoch Boada 

El presbiteri està presidit per un Crist; a la dreta hi ha la imatge de Sant Josep i, a l'esquerre, la de la Mare de Déu del Carme, obres fetes per Cabelloso de Saragossa. Ens agradarà tenir noticia del nom propi, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs d’aquest Cabelloso de Saragossa, a l’email castellardiari@gmail.com

https://bisbaturgell.org/ca/50-anys-de-professio-de-2-carmelites-de-st-josep-a-tartera-cerdanya-2

És important, MOLT important, deixar  testimoni fefaent de la nostra història,  qui perd els origen perd la identitat”, el REINO no durarà eternament.

  Que la Marededéu i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels pratencs, teianencs, urgellencs,  portellans,  barcelonins    ,    gitanos, aragonesos, asturians , ucraïnesos, russos , africans , castellans,   valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, pagesos. ramaders, pescadors,  menors no acompanyats,    ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

BELLESGUARD . CRÒNICA HISTÒRICA. BARCELONA

 

Fernando Rus Busquets (Barcelona, 1871- Guanabacoa, Cuba, 1914) retratava l’any 1896, Ruïnes del castell de Bellesguard


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Bellesguard

De la Torre Bellesguard llegia que l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Camp jussà de Tarragona , 25 de juny del 1852[1] - Barcelona, 10 de juny del 1926) va comptar amb la col·laboració de Domènec Sugrañes  Gras (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938), que va fer els bancs de taulells de la porta d'entrada, l'arrambador enrajolat de l'escala, la casa del porter i la caseta del pou; i  de Joan Rubió Bellver Bellver  (Reus, 24 d'abril de 1871 - Barcelona, 31 de gener de 1952 ), que va construir el viaducte de desviament del camí que passava per la finca,  i al que substituir  per Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre de 1879 - Barcelona, 1 de maig de 1949)  en  haver d'abandonar  Joan Rubió Bellver Bellver  , aquestes obres per a fer-se càrrec del nou projecte de restauració de la Catedral de Mallorca.

Maria Sagués Molins (1835-1907), vídua de Jaume Figueras i Burull (1827-1877) va ser la promotora ,   Maria Sagués va llegar la propietat als seus tres fills, Joan, Jaume i Francesc de Paula Figueras i Sagués. Després del repartiment dels seus béns, la casa va quedar en propietat única de Joan Figueras. Mort aquest el 1922, va llegar la propietat a la seva esposa Mercè Cantarell i Basigó, qui no va poder fer efectiva la hipoteca que pesava sobre la casa, per la qual cosa va ser venuda a Francisco Soler Smith el 1931. Soler es va emportar els mobles originals de la casa, dissenyats per Gaudí, a la seva torre de Can Pahissa a Vilanova i la Geltrú.

En els dies foscos que s’iniciaven  amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II , la torre va ser convertida en un orfenat


El 1942 la casa va ser venuda a Abdón Bordoy Pastor, qui al seu torn la va vendre a Lluís Gonçaga Guilera i Molas(el Prat de Llobregat, 1895 – Barcelona, 1969) l’any 1944.

L’any  2018, la família Guilera va vendre l'edifici al Grup Catalana Occident, després que tant l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Barcelonès declinessin exercir el dret de tanteig a que tenen dret per llei en tractar-se d'un bé protegit. L'empresa compradora va manifestar la seva intenció de mantenir obert al públic l'edifici.

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=JJF

https://ferranalexandri.blogspot.com/2014/03/el-castell-i-la-torre-de-bellesguard.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_Bellesguard

https://bellesguardgaudi.com/ca/visites/visita-guiada/

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

dimecres, 10 de juliol del 2024

DEL CONVENT DELS SERVITES D’EMPÚRIES AL MUSEU MONOGRÀFIC D’EMPÚRIES

 

Un fotògraf invisibilitzat per la dictadura franquista – un més -  retratava l’any 1930, restes de l’església del segle XVIII del convent dels servites d’Empúries. Ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms, lloc i data de naixement i peripècia vital del fotògraf a l'email castellardiari@gmai.com 


https://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/109330/MAC-CB103.jpg?sequence=3&isAllowed=y

Pràcticament ensulsiat al tombant dels segles XIX i XX, les poques restes de l'església foren restaurades i integrades al Museu Monogràfic d'Empúries (seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya)

La imatge que s'hi venerava era de terrissa, tenia tres pams d'alçada i sostenia el fill, que estava nu, amb el braç dret. Era una imatge d'una marededéu trobada i morena.


Es conta la curiosa llegenda segons la qual la imatge de la Mare de Déu de Gràcia va ser portada pels àngels a Empúries des d’un poble de Castella, on no la tractaven prou bé.

Els veïns d’Empúries, quan la trobaren, erigiren l’ermita que, anys a venir, havia de convertir-se en convent dels Servites.

Va ser Josep Puig i Cadafalch​ (Mataró, 17 d’octubre de 1867-Barcelona, 23 De desembre de 1956)  qui va projectar la construcció del Museu d'Empúries sobre les dependències del convent i de l'antiga torre, obra que inaugurà el 1917.

L'església de la Mare de Déu de Gracia no s'incorporarà fins més tard al complex i actualment és la sala principal del museu.

 És curiós constatar que el convent de servites ja tenia un precedent museístic. A principis del segle XIX , un dels frares, el pare Romeu, s'havia dedicat a recollir els objectes que apareixien als voltants i havia format una col·lecció d'antiguitats que veieren J. Villanueva i Francesc Jaubert de Paçà, baró de Paçà (Ceret, 24 d'abril del 1785 - Perpinyà, 16 de setembre del 1856, els quals en parlen en les seves obres.

Que la Marededéu  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels emporitans , jorbencs , pontarrins    ,     gitanos, aragonesos, asturians , ucraïnesos, russos , africans , castellans,   valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , pagesos, ramaders, pescadors,  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ESGLÉSIA DE VALLVIDRERA, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. BARCELONA

 

Josep Marimon i Vidal (Esparreguera, Baix Llobregat, 1879 - Barcelona, 1942) retratava l’any  1923, Vista de Vil.la Joana i l'església de Vallvidrera , advocada a l’Assumpció de la Marededéu, mal dita Santa Maria  per la nefanda influencia dels heretges  que no accepten allò que proclamava solemnement el  Concili d’Efes,   la maternitat divina de la verge «Mare de Déu» (Theotokos).



https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/08/goigs-maria-assumpta-vallvidrera.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/04/goigs-la-mare-de-deu-de-vallvidrera.html

La Vil·la Joana, acollia els darrers dies de Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 - Vallvidrera, 10 de juny de 1902)

https://www.espaisescrits.cat/ca/qui-som/centres/casa-verdaguer-de-literatura-muhba-vil-la-joana

 Que la Marededéu  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels barcelonins,  jorbencs , pontarrins    ,     gitanos, aragonesos, asturians , ucraïnesos, russos , africans , castellans,   valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , pagesos, ramaders, pescadors,  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dimarts, 9 de juliol del 2024

EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS I/O COETANIS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA DEL TREBALL DE VALLS.

 

L'escola del treball de Valls  s'inaugurà el 6 d'octubre de 1924, amb el nom d'Escola Professional, a l'edifici de l'antic convent del Carme.

Llegia  que a partir de l’any 1941 la caserna de Valls  acollirà l'Escola del Treball, i des de l'any 1945, la revista Cultura hi té la seva redacció.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar una fotografia. 



 L'any 1957 l'edifici va ser adaptat com a Institut de Batxillerat.

https://raco.cat/index.php/QuadernsVilaniu/article/view/310842/429711

L’ensenyament, l’educació, la cultura, la salut, la protecció social, no eren, NI SON, ni dissortadament seran mai  qüestions prioritàries per als “ caïnites “


CAN SOLSONA DE RIBER. TORREFETA I FLOREJACS. LA SEGARRA

 

L’Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 5 de juny de 1887 - Barcelona, 29  d'abril de 1975) retratava l’any 1911;  Vista de conjunt de Can Solsona o Ca l'Alió de Riber; a l'esquerra de la imatge, en primer terme, Montserrat Duran i Sanpere entre les vinyes; al fons, el seu marit Felicià Solsona i Matz; al fons i a la dreta, darrera la masia, el campanar de l'església de Santa Anna.


https://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/403671/ANC_537333_397544.jpg?sequence=1&isAllowed=y

Existeix encara:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26375

Al cens de 1910, Cervera tenia 4287 veins, i la comarca de la Segarra 20.759, al tancament de l’any 2019, eren 23.052, dels quals 9.453 constaven al padró de Cervera a darreries de l’any 2023, 7.253 a Guissona,  i 1060 a Sant Guim de Freixenet, la resta de municipis quedaven per sota del milers de veïns.  La Segarra és un desert.

El naixement de Francisco Franco Bahamonde​ (Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975)  era a tots els efectes una desgràcia per a la humanitat.

 

EL CEMENTIRI PARISENC DE L’ARGENTERA. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

 

L’Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 5 de juny de 1887 - Barcelona, 29 d'abril de 1975), retratava l’any 1921, grup de persones, entre elles un capellà, amb unes mules davant del cementiri de l'Argentera que l’Eduard Toda i Güell , va fer aixecar,  inspirat en un dels cementiris de Paris, del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com



https://calaix.gencat.cat/handle/10687/412629

Repetia la imatge 103 anys més tard.


I retratava la capella que intueixo advocada al Sant Crist de la Bona Mort, ens agradarà però tenir-ne confirmació a l’email castellardiari@gmai.com


L’Argentera té un patrimoni força interessant,  i dissortadament poc explicat.

Amb les noves tecnologies, i el nivell intel·lectual de molts del veïns, dur a terme un “ catàleg “  fora una tasca senzilla, oi?

Aquesta publicació, i les anteriors publicades, podria ser utilitzada a aquest fi

Animeu-vos !!!

  Que  El crist de la Bona Mort, la Marededéu, mal dita Santa Maria, pels heretges que neguen el Concili d'Efes,    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  argenterencs, vila-secans, cervianencs  , amazics,  illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

SANTUARI DE LA MAREDÉU DE LA ROCA. MONT-ROIG. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

 


Pujàvem al santuari de la Marededéu de la Roca, la Maria Jesús Lorente Ruiz , i l’Antonio Mora Vergés. L’edifici està integrat a la muntanya roja de la Roca, que destaca per les capricioses formes que l’erosió ha dibuixat en els seus penya-segats. Un indret espectacular on hi conflueixen en equilibri, natura, paisatge, fe, història i llegenda

 


Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de 1949) retratava abans de 1930, Altar de l'ermita de la Mare de Déu de Roca



                https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/21428/rec/1

Mare de Déu a l'interior de l'ermita de Mont-roig


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/20662/rec/11

A l’ermita, s’hi venera una marededéu negra, la Mare de Déu de la Roca. És la patrona de Mont-roig, on moltes dones s’anomenen Maria de la Roca o Roca.

A nivell històric, l’ermita està documentada per primer cop el 1230 en un testament. Els seus orígens es perden en la llegenda, que situa el 1153 la troballa de la imatge de la Mare de Déu de la Roca per part d’un pastor.

Fou refeta després del pas dels francesos, el 1811.

 La imatge original de la Mare de Déu fou destruïda el 1936, els autors de la imatge actual foren en Francesc Javaloy Calaf, i Bru Gallart.


L’arquebisbe de Tarragona (1983-1996), Ramon Torrella i Cascante (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 30 d'abril de 1923 - Tarragona, 22 d'abril de 2004) el 7 de setembre de l'any 1989, coronada solemnement , la Mare de Déu de la Roca .

Em sorprenia – relativament  - que la Fundació Miró, no tingués coneixement de l’advocació de la capella del mas Miró, de la que ens agradaria rebre’n imatges de l’època en que tenia culte a l’email castellardiari@gmail.com

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2024/07/blog-post.html

Que la Marededéu , l'Arcàngel Sant Miquel    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels mont-rogencs ,    , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L’ARGENTERA, ADVOCADA A SANT BARTOMEU. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA.

 


Llegia que  l'Argentera havia tingut una església romànica, de reduïdes dimensions, situada al mig del poble. Abandonada, es construí la nova el 1751, les obres de la qual van durar dos anys.

El patró és sant Bartomeu i el retaule barroc, que havia daurat Pau Montserrat de la Selva per 950 lliures, fou cremat el 1936.

La imatge de sant Bartomeu se salvà i presideix l'església actualment.

Ens agradarà rebre fotografies  del interior de l’església  i de Sant Bartomeu a l’email castellardiari@gmai.com. Les afegirem a la publicació.

No en trobava als arxius públics,  a la Enciclopèdia, ni per internet.

https://www.dipta.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/argentera-l/esglesia-parroquial-de-sant-bartomeu

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-bartomeu-de-largentera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/9395

Sant Bartomeu té els seus goigs. El senyor Josep Ma. Guix i Sugrañes (Barcelona, 1911 - Reus, 1993) , respectant escrupolosament el text antic, en féu una edició, per a la impremta Gràfics Reus, sense data, entre els anys 1950 i 1960. L'última estrofa diu així:

La vila de la Argentera,

En lo camp de Tarragona,

Molt gustosa se blassona

De ser ella la primera

Que ab gran culto vos venera

Per Patró i per son Senyor.

 

Puix que ab lo poder de Déu

Dels dimonis sou terror,

Lliureu-nos, Sant Bartomeu,

De l’infern i son furor.

També Mn. Ramon Muntanyola i Llorach (L'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 2 d'abril de 1917 —Barcelona, 10 de setembre de 1973) , escrivia pels mateixos anys, el poema següent:

Jardinet de cases,

roses a desdir,

remoreig de l’aigua,

flaire de bon vi.

Qui et trià el retaule

i et bastí el serrat?

No seria un àngel

entremaliat?

Qui penjà una casa

en el cim més alt

i et dugué una santa

que et guardés de mal?

Quan el vent s’exalta

o quan neva i plou

alces la mirada

cap a Escornalbou.

No fos cas que l’aire

o la tempestat

no et tornés els frares

de l’eternitat.

Si la bona capta

vas aparellar

per si algú trucava

per un mos de pa,

vas omplint de flaire

tots els teus camins

amb aquesta gràcia

que et floreix a dins.

Ens agradarà rebre almenys un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com, els afegirem a la publicació.

El Sr. Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855[1] - Poblet, 26 d'abril de 1941  )  va ser un autèntic mecenes de l'Argentera.

Va construir, amb l'ajut del poble, l'ajuntament, el cementiri, el casal i, més tard les escoles; i, home d'excel·lent gust artístic i alta cultura, va prendre part en decisions del govern del poble per a la seva millora i el seu progrés.

Amant també de la natura, es recorda el gran disgust que li ocasionà veure un dia uns grans arbres arrencats. Va fer pujar el consistori del poble al castell i els va reprendre pels arbres tallats en una dura queixa. Si la tala dels arbres obeïa a un problema econòmic que es va voler resoldre amb la venda de la fusta, els digué, hauríeu de saber que em teniu a mi disposat a afrontar aquests problemes.

L’Argentera hauria d’haver reivindicat el cos de l’Eduard Toda i Güell per sebollir-lo al “ seu cementiri parisenc “ de l’Argentera.


https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Argentera.pdf

https://festafesta.cat/sant-bartomeu-de-sants-de-barcelona/

  Que Sant Bartomeu,  la Marededéu, mal dita Santa Maria, pels heretges que neguen el Concili d'Efes,    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels argenterencs ,  vila-secans, cervianencs  , amazics,  illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.