divendres, 26 d’abril del 2019

Riudaura .Façana arcada de La Plana de Cruanyes. Garrotxa. Girona. Catalunya

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/4739/rec/100


Masia catalana ampliada al segle XVII, però amb documentació molt més antiga. Típica casa pairal de muntanya, envoltada de muntanyes i al mig de paratges frondosos. La pairalia consta de diferents construccions. La casa gran té la planta noble on hi ha les cambres, la gran sala, una bonica galeria porxada (única a la zona amb 12 arcades), la cuina, la llar de foc i la capella de la Mare de Déu dels Dolors. Amb mobles d’època i d’estil, totes són estances típiques de les cases pairals catalanes de muntanya. En la mateixa casa tenim, a dalt, les golfes i, a baix, dos pisos d’estables i petites estances (conservant encara la construcció original de volta, i enllosat a terra) que servien per treballar tot el bestiar de la casa (galliner, sala de matança de porc, cava, cort de vaques i cavalls...).

Dins la mateixa pairalia hi consta el paller, amb una gran era, i a prop la font. Al costat de la font hi ha una típica escala de pedra a la paret que servia per pujar i baixar de l’era. També hi ha el safareig, i uns estables a part.

La casa està envoltada de prats i boscos i pot ser utilitzada per tot tipus d’esdeveniments.

Si en teniu més dades, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Us deixo un enllaç, espero que algú es pugui entretenir a completar les dades , i les imatges que manquen
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/GARROTXA/order/title

CAL TIVALLA O LA RECTORIA DE SANT MARTÍ DE MERLÉS. LIMITS ENTRE LA COMARC D’OSONA I EL BERGUEDÀ. CATALUNYA

Trobava una fotografia de l’any 1932, feta per Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 d’abril de 1891 – ibídem, 13 de juliol de 1987) per a l’Estudi de la Masia Catalana, amb aquesta identificació , “Torre de planta quadrada a Cal Tivalla i pallers”, Sant Martí de Merlès, Santa Maria de Merlès. El cert és que la imatge em semblava familiar, .., en trobava confirmació en una de les col·laboracions que havíem publicat a Nació Digital – quan començaven- https://www.naciodigital.cat/llusanes/noticia/3276/cronica/viatge/pont/santa/maria/merles

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/734/rec/6

M’ho confirmava la fotografia de Jordi Compte i Marta Homs, al Mapa de Patrimoni de Santa Maria de Merlés, feta diria que des del mateix punt, que ho havia fet l’Isidre Puig i Boada.

http://patrimonicultural.diba.cat/

Acostumen a dir, el món és un mocador, oi?. Amb aquesta denominació trobem una fotografia de l’Arxiu de l’Ajuntament de Castelldefels :
Vista de la torre de Cal Tivalla o de Climent Savall
http://castelldefels.org/es/fotoarxiu.asp?mida=1&Total=4725&ul=295&pr=295&MidaLletra=+1

Deduïm que el que avui és coneix com la rectoria de Sant Martí, s’anomenava Cal Tivalla, l’any 1932, oi?.

Cal deixar constància del nostre agraïment als que endegaven l’Estudi de la Masia Catalana; avui fora MOLT SENZILL, completar-lo, i us instem a fer-hi amb la mateixa metodologia que ells feien servir :

1 identificar el lloc
2. identificat l’autor de la fotografia.
3. Indicar la data en que es feina la fotografia.
4. allò que us sembli d’interès
I, per descomptat fer-ho seguir als emails : arxiufotografic@cec.cat , coneixercatalunya@gmail.com

El món i Catalunya us ho agrairan.

dilluns, 22 d’abril del 2019

IN MEMORIAM DEL BLANES QUE RETRATAVA FRANCESC SALT PRUNA

El Joan Portas Perpiñà publica una fotografia per al record totalment impossible de reconèixer per part seva , i ens deixa un comentari ; aquestes voltes formaven part de la Plaça d'Espanya, el carrer seria l'actual Roig i Jalpí o algun travesser, potser?


Manel Martin Salt; A mi em sembla que aquest carrer era la continuació del carrer que segueix a la plaça dels dies feiners en direcció a la plaça d’Espanya una vegada travessat el carrer ample, jo vaig aconseguir veure les runes o restes d'una d'aquestes voltes.

Joan Portas ; Manel, molt bon dilluns! Per fi algú aporta experiència viscuda. 😃

Vols dir potser el carrer on hi havia hagut antigament el Banco Central? És on hi havia hagut la impremta d'en Colomé?

Manel Martin Salt; Joan Portas l’impremta no ser on estava, però el carrer passava per darrera del que havia estat el banco Zaragozano.

Joan Portas; La impremta estava davant de Can Casado taxista, seguint-lo anaves a parar a Can Giol i a la Fonda de Can Setmanes.

Gràcies per l'aclariment, era un dels meus dubtes quan vaig escriure "un carrer travesser". 😃

Manel Martin Salt; Joan Portas Els avis vivien al carrer Mn. Manresa i quan era petit el terreny de joc era la plaça d'Espanya i tant la plaça com els carrers dels voltants eren prou coneguts.
Marta Caldero Ponsdomenech ;Joan Portas , la fonda era Can Plata, Can Setmanes es la del carrer Antiga

Manel Martin Salt; Marta Caldero Ponsdomenech i la botiga de ca la Paquita Sicrés, l'altre fonda era can Prats.

Manel Martin Salt; Tenia els meus dubtes, ara però, ho confirmo, la foto la va fer el meu avi Francesc Salt i Pruna (1895-1970)

divendres, 19 d’abril del 2019

IN MEMORIAM DE SANT JULIÀ DE VILAMIROSA. LA RIEROLA. MANLLEU. OSONA. CATALUNYA

Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942) retratava l’any 1929 per a l’Estudi de la Masia Catalana “ La Rierola, al desaparegut poblat de Sant Julià de Vilamirosa” , que situa al terme de Gurb, i que pertany avui al de Manlleu.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3026/rec/9

http://manlleuhistoric.blogspot.com/2014/08/rierola-la-masia.html


http://www.infohostal.com/guia/barcelona/manlleu/alojamiento/255733/casarurallarierola.html#
http://www.elter.net/noticia/18571/turisme-rural-registra-ocupacions-superiors-70-durant-lagost#.XLnt1-gzbIU

havíem publicat l’any 2013 que Sant Julià de Vilamirosa ·” es dedica a aixoplugar activitats culturals. En aquest cas des de l'Associació Cultural Pro Ateneu de Manlleu, es va optar per fer la presentació del primer disc del ROGER USART, en aquest lloc màgic: l'ermita de Sant Julià de Vilamirosa (El Fugurull).

Encara manté aquesta funció cultural?.

diumenge, 14 d’abril del 2019

MAS MONTELLS. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Ens havíem proposat, sense pressa ni pausa, recuperar fins on sigui possible la memòria històrica del patrimoni històric que Blanes té ho tenia.
MAS MONTELLS

https://www.blanes.cat/poum0/masies/cataleg%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf
Masia reformada, formada per tres cossos annexats que s'usen com habitatge principal i un altre cos a pocs metres destinat a la vivenda dels masovers. Dels tres cossos de l'habitatge principal n'hi ha dos construïts amb pedra que conserven llindes i brancals de pedra en les obertures, i un tercer, construït en fabrica de maó. Aquest darrer és de construcció moderna. Tots tres cossos tenen la coberta de teula de dues vessants si bé el central és mes baix amb la coberta a dos nivells i un porxo de construcció moderna , segle XX, per la façana nord.

La masia està envoltada per una zona pavimentada amb pedra
.

Fotografia. X.Caparrós/M.Serrano. 2005

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=31318
Masia de dues plantes i vessants a dues aigües o a laterals. Repeteix l'esquema compositiu de dues plantes ja vist repetidament, amb el portal adintellat, i les dues obertures rectangulars a banda i banda respectivament en la planta baixa, i amb les tres obertures rectangulars també adintellades en el primer pis. En aquest destaca el rellotge de sol, resolt de forma simple i conservadora, però alhora solemne

Fotografia. X.Caparrós/M.Serrano. 2005

No en fan esment a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Blanes&page=7

Sou pregats - expressió amb clares connotacions religioses - d’ajudar-nos en la nostra recerca, esperem les vostres col·laboracions, imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Blanes, la Selva, Girona, Catalunya, us ho agrairan.

dissabte, 13 d’abril del 2019

MAS EL BANÚS. TAVÈRNOLES. OSONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar l’enllaç del Mas El Banús de Tavèrnoles a la comarca d’Osona.

Llegia que la documentació el mas Banús comença l'any 1030, encara que la primera menció directa de la família i mas Banús (els documents esmenten sempre la grafia Benuç o Benucci) és de l'any 1245. Des d'aleshores fins ara es poden historiar 26 generacions que per successió normal han estat habitant el mas. El 1245 B. d'Angulo i la seva muller Arsendis estableixen a Andreu Benucci en el lloc on hi ha l'actual mas Banús, que formava part d'una gran partida de terra nomenada Guardiola (en record d'una antiga fortalesa o guàrdia). Més tard el domini alodial del Banús passa al monestir de Sant Pere de Casserres. Durant el despoblament produït per la pesta negra de 1348, el mas sobreviu i comença a engrandir-se i la Guardiola passa a formar part del patrimoni dels Banús al mateix temps que Pere Miquel adquireix, el 1378, una casa a la ciutat de Vic i compra altres terres de les rodalies.

El 1547 el mas es fusionà amb el mas Esplugues de Sant Feliu de Planeses. Fou la fusió de dos grans masos que utilitzaven els dos noms indistintament, essent sempre el lloc de residència el Banús. Aquesta situació s'allargà fins que el 1895 es legalitzà l'ús del cognom Banús.
Al segle XVIII adquiriren una altra casa a Vic i més tard a Barcelona, de manera que el mas quedà despoblat durant un temps dels seus propietaris; però actualment torna a estar habitat pels seus hereus els quals porten l'explotació agrícola de la casa i vetllen per la seva conservació.

Segons Joaquim de Camps i Arboix (Girona, 1894 - Barcelona, 1975) , el projectista del mas sembla haver vingut de França, i l'arquitectura és força similar a la del Cavaller de Vidrà, a la comarca natural del Bisaura, pertanyent a Girona, malgrat estar inclòs a l’Osona. .

Dates de les llindes: 1773, 1775, 1749, 1763 i 1776.

L'oratori, que pensem està advocat al Sagrat Cor, en demanarem confirmació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) ha estat construït pels hereus actuals del mas i hi han posat diversos elements comprats a antiquaris o recuperats d'altres indrets. Els seus propietaris han manifestat el desig de fer consagrar l'oratori que honora el mil·lenari mas.

La història dels demés elements (cabana, finestra, bassa, masoveria i portal) va unida a la del mas.

Patrimoni Gencat ens diu ; Masia de planta rectangular, coberta a quatre vessants i amb una llanterna a la part central de l'edificació. La façana es troba situada a migdia mirant vers el serrat del Banús. Presenta un gran portal dovellat a la planta, un de rectangular i diverses finestres, a la part esquerra del primer pis s'obren quatre grans arcades d'arc rebaixat que s'aguanten sobre pilars quadrangulars, una finestra central amb l'ampit motllurat i a la part dreta un balcó, al segon pis s'obren petites finestres. A llevant destaquen tres balcons al primer pis i una finestra goticitzant al segon. A tramuntana sobresurt un terrat al qual s'accedeix des del primer pis, presenta una barana de ferro i pilars de pedra. A llevant presenta, a la planta baixa tres finestres rectangulars allargades i protegides per llangardaixos; al primer pis hi un balcó i finestres i una altra al segon. Un mur de pedra i un portal conopial tanquen la lliça.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

És construïda amb maçoneria i els angles de l'edificació i obertures estan formades per carreus ben treballats de gres de color verdós. És coberta amb teules i els ràfecs presenten decoracions de teules distribuïdes de forma graonada.

Hi ha una cabana, situada davant l'era, que és de planta rectangular , coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana la qual es troba situada a migdia. Està construïda sobre pedra viva i aprofitant el desnivell del terreny nord-sud. La part de tramuntana és més alta que la resta i a la banda de migdia no hi ha mur. Tots els murs són cecs, A migdia hi ha un pilar de maó que aguanta el cavall del carener; en aquest indret s'hi adossa a un cos de nova edificació i construït amb material modern. (uralita).

La resta és construïda amb maçoneria i carreus ben escairats als angles. La teulada és de teula i sense ràfec.

Hi ha una finestra rectangular situada al mur de migdia de la masoveria, a la planta baixa de la façana principal.

Està formada per tres grossos carreus, amb decoracions, a cada brancal i una llinda llisa al damunt, la part de baix també és llisa. El bastiment està dividit en quatre fulles i és protegida exteriorment per una reixa amb tires de ferro.

Els brancals són decorats amb petits pilastres poligonals a la part baixa, amb soguejats i motllures als carreus del centre i a la part superior el soguejat (de la part més interior-intradós) és coronat per unes cares; les motllures centrals estan acabades per unes formes escaquejades i la part superior del soguejat extern ha perdut la decoració.

La bassa del mas està situada a la part sud-oest. És de forma rectangular i està formada per setze lloses rectangulars de 2 metres d'alt per 3 metres d'ample, aquestes lloses s'encaixen dins uns pilars quadrats, en total disset. També hi ha una llosa per rentar, posada horitzontalment. Actualment està mig buida i hi ha una part que s'ha destinat a piscina. És de pedra, gres. L'estat de conservació és mitjà.

La masoveria és un edifici de planta rectangular assentada sobre un talús. És coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana la qual es troba situada a migdia, part que només consta de planta baixa i primer pis. Presenta un portal rectangular i dues finestres a la planta una de les quals presenta els carreus laterals treballats amb soguejat, formes geomètriques i unes cares, al primer pis se n'hi obre una altra. La part de ponent es troba adossada al a lliça de la casa senyorial i s'hi observen diverses etapes constructives, també s'hi adossa un cos d'una única planta i unit a la lliça de la casa abans esmentada. També hi ha un balcó amb una creu esculpida a la llinda. La part de tramuntana té un pis més i poques obertures. A llevant s'hi afegeix una construcció recent que s'abriga sota la mateixa vessants de la casa. La teulada té un ràfec molt petit i els murs són de maçoneria amb els elements de salt de pedra picada.

El portal, juntament amb un mur de maçoneria i diverses dependències agrícoles, tanca la llisa del mas. Està format per carreus i al naixement de l'arc hi ha dos quadrants amb motllures graonades a cada costat, descrivint així un arc deprimit. La llinda és d'una sola peça i s'hi descriuen decoracions en forma de quarts de circumferència que, de dos en dos, es sobreposen en línia ascendent. Al vèrtex de l'arc sobresurt un escut de forma irregular, una mena de pergamí amb l'interior llis. És esculpit en pedra de gres.

L'oratori del mas – que pensem està advocat al Sagrat Cor - és de planta rectangular (4 metres x7o 8 metres ) i cobert amb volta de canó rebaixada.

Fotografia. Carme Torrents Buxó. 1985

Està construït en un lloc on hi havien hagut unes quadres agrícoles, sota els porxos que miren vers migdia.

Es doncs una petita nau amb dues fornícules d'arc de mig punt que s'obren a la paret nord i una finestra de les mateixes característiques que permet l'entrada de llum per la banda de migdia.

És presidit per un altaret amb un retaule on s'hi descriu un arc de mig punt que dona suport damunt un arquitrau llis que descansa sobre capitells d'estil compost. Damunt l'arc s'hi descriuen unes arcuacions graonades que segueixen el capcer triangular del retaule. Al centre hi ha la imatge del sagrat cor, és d'embalum exempt i d'escaiola.

Fotografia. Carme Torrents Buxó. 1985

És construït amb rajola vermella, la qual és pintada al volta, mentre que a terra és vista. El retaule és de fusta i daurat.

Li escau el qualificatiu ‘bufona’ a la comarca d’Osona, oi?.

dimecres, 10 d’abril del 2019

DE QUAN LA PUBLICITAT ES FEIA AMB MAJÒLIQUES. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955), publicava una fotografia en la que apareix un pollastre i les inicials en majúscula J.F


Això posava en marxa la recerca ; Josep, en saps l'autor de la ceràmica?. Que volen dir les inicials J F ?. De vegades a la majòlica hi ha la signatura de l'autor. En tot cas, ha de fer anys d'això, oi?.

Josep Augé; la casa era Can Badia, magatzem distribuïdor de pollastres, conills, ous etc.

Katrina McCarry Boyle; J.F. Joan Francès, fundador d'aquest magatzem i distribuïdor de pollastres etc.

Sou TOTS pregats de ‘posar llum’ els que tingueu més informació sobre la imatge, la casa i la seva història.

divendres, 5 d’abril del 2019

MASIA DE SERRAPARERA. CERDANYOLA DEL VALLÈS. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

La ‘petita Cerdanya’ , com el ‘petit Ripoll’ a l’altre costat del riu, eren poblacions que es dedicaven bàsicament a l’agricultura en les primeres dècades del segle XX.

La Dictadura feia una excel·lent feina de destrucció del patrimoni històric, que no s’ha reconegut tant com caldria.

És de justícia, més enllà de la nominació al premi ‘Destralers de Catalunya’, que pels consistoris s’acordi la creació d’una ‘medalla’, o fins d’una ‘creu’ per distingir a les persones físiques i/o jurídiques que han excel·lit en aquesta tasca.

Eduard Mari, fotografiava l’any 1927 per a l’Estudi de la Masia Catalana, Part De la façana d’una masia a Cerdanyola del Vallès.
Esperem noticies l’email coneixercatalunya@gmail.com d’aquest fotògraf, cognom matern, lloc i dats de naixement i traspàs.


http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/2085/rec/5 Llevat d’error, diríem que es tracta de Serraparera.

http://www.salillas.net/masies/

https://www.diariocerdanyola.com/castillos-e-iglesias-de-cerdanyola

Sobta força que en un indret tant proper a Barcelona, es retratessin únicament 10 masies.

L’arxiu de l’Estudi de la Masia Catalana, barreja imatges de Cerdanyola del Vallès, i de Sant Julià de Cerdanyola.

L’equip de l’Estudi de la Masia Catalana, estava sens dubte composat per persones de gran vàlua professional i tècnica, es troba a faltar però, una planificació MÍNIMA que sens dubte hauria donat un millor resultat.

dijous, 4 d’abril del 2019

IN MEMORIAM DE CAN CASABLANCAS. SANT QUIRZE/QUIRICO DE TERRASSA. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Vaig tenir el goig de conèixer la masia i el seu entorn, perquè érem companys a l’escola Pia de Sabadell, amb un fill dels masovers.

Gràcies a la pàgina http://www.favsq.org/historia/masies.html , ha quedat si més no, testimoni de l’existència d’aquesta casa.

Can Casablancas. Les primeres notícies d'aquesta masia daten del segle XV i apareix en els fogatges de 1483 amb el nom de "Cases Blanques" fins al 1715.

Estava situada al nord de la població.

Durant molts anys els propietaris van estar la família Comadran, fabricants de teixits de Sabadell. Cal destacar que era una finca molt rica en aigua, fins el punt que durant molts anys el poble es va nodrir de la seva aigua.


La masia que era molt gran va ser enderrocada l'any 1971 i també es va destruir la bassa que hi havia molt a prop.

Al seu lloc es va construir un polígon industrial i a les seves antigues terres, la urbanització de cases unifamiliars: tots dos porten actualment el nom de la masia.

Sant Quirze del Vallès excel·lia en la tasca destructiva del seu patrimoni històric.

Un tristíssim honor que comparteixen dissortadament bona part de les poblacions que creixien exponencialment en els anys de la dictadura franquista, i la posterior ‘democraciola’.

Si teniu més dades i/o imatges son pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Sant Quirze, el Vallès Occidental, Catalunya us ho agrairan.

dimecres, 3 d’abril del 2019

IN MEMORIAM DE CAN PONSICH. SANT QUIRZE/QUIRICO DE TERRASSA. EL VALLÈS OCCIDENTAL. PATRIMONI DESAPAREGUT DE CATALUNYA

L’ Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942) retratava l’any 1926 ‘Vista general de Can Ponsich de Sant Quirze – aleshores de Terrassa -, per a l’Estudi de la Masia Catalana.
El poble tenia un cens l’any 1920 de de poc més de 1000 veïns.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5407/rec/15

Reprodueixo de http://www.favsq.org/historia/masies.html

Can Ponsic. Era una extensa finca situada a l'oest de Sant Quirze. Havia estat durant moltes generacions, propietat de la família Ponsich, els quals tenien la casa pairal a Sarrià.

La troben anomenada per primera vegada al fogatge de 1637.

A causa de la configuració del terreny, en els anys de pluja es formaven tolls d'aigua que feien bonics paratges en una terra que normalment es força seca.

Durant l'incendi forestal de l'any 1994, es va cremar tot el bosc que gaire bé ocupava la totalitat de la finca.

Quan l'últim dels Ponsic, Josep Maria de Ponsic i Sarriera (1892 – 1982) va morir sense descendència directa, va deixar la finca als frares caputxins de Sarrià, els quals van construir la residència geriàtrica.


A Sant Quirze del Vallès, com en molts indrets de la Catalunya ‘urbana’ el patrimoni històric ha estat ‘el gran perjudicat’ com a resultat del creixement exponencial.

August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de març de 1924), va ser l’autor de la Casa Ponsich de Barcelona.

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0027410.xml

https://upcommons.upc.edu/browse?value=Can%20Ponsich%20(Barcelona,%20Catalunya)&type=subject
http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=2248&id.districte=05
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=30368

dilluns, 1 d’abril del 2019

IN MEMORIAM. LA MASIA I TORRE DE CAN TONI JOAN. TORDERA. EL MARESME. CATALUNYA

Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955), retratava l’any 1928 la masia que identifica com Torre d'en Joan. Can Toni Gran. Mas Nadal (?)

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5414/rec/3


http://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=5956

A la pàgina del Consistori de Tordera llegim : http://www.tordera.cat/document.php?id=2355

En el Segle XVI, durant els regnats de Carles I i Felip II, la pirateria turca dominava la Mediterrània, tot obstaculitzant el comerç marítim i saquejant les terres del litoral. Els pagesos, llavors, construïen torres de defensa per protegir-se dels possibles atacs. A Tordera, destaca la torre de Can Toni Joan, iniciada l'any 1557 quan el procurador del Vescomtat de Cabrera va concedir l'autorització per a la seva construcció. Aquesta torre es comunicava amb el Castell de Blanes i el de Palafolls mitjançant fogueres per anunciar un atac.

La masia de Can Toni Joan fou destruïda per un obús disparat des del mar, pels vaixells dels sediciosos feixistes que s’havien añçat en armes contra el govern LEGÍTIM de la II República, i que ‘batejaven’ aquest fet execrable com ‘ la Guerra Civil’.

La torre va resistir. No hi ha dades de víctimes humanes.


https://www.catalunyamedieval.es/torre-de-can-toni-joan-tordera-maresme/

La iniciativa de crear l’Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (Centre Excursionista de Catalunya), era, és i serà sempre excel·lent, els resultats però, malgrat la ‘quantitat’ i ‘qualitat’ dels que participaven son extraordinàriament migrats.

http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/BLANES/order/title

Tres imatges únicament de Blanes, una està clar que es de Tordera, l’altra ja no existeix, sembla que fou destruïda a la dècada dels 50 del segle XX: https://sites.google.com/a/xtec.cat/napoleosoliva/l-escola/el-nostre-entorn/el-barri-de-la-plantera-1

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5655/rec/2

Fotografia de Lluís Bonet i Garí (Sant Miquel del Cros, Argentona, 5 de agost de 1893-Barcelona, 30 de gener de 1993). Abril de 1916

Blanes va fer una excel·lent tasca de destrucció del seu patrimoni històric, durant la dictadura franquista, i en els primers anys de la ‘democraciola’.

VA SER JORDI AUDET VIÑALS L’AUTOR DE LA FOTOGRAFIA DE LA TORRE DEL MAS DE L'HEREUET DE MONNARS?. TAMARIT DEL MAR. ARA TARRAGONA. CATALUNYA

Monnars és un poble de la zona de llevant de Tarragona, situat a uns 7 km del centre de la ciutat en direcció Altafulla.
L'any 2009 hi havia una població de 2.025 habitants.

El poble està situat entre la N-340 i l'A-7 que uneixen Tarragona amb Barcelona.

Tradicionalment, formava part del municipi de Tamarit de Mar, conjuntament amb Tamarit i Ferran, fins que el municipi fou agregat al de Tarragona el 1956.

De la TORRE DEL MAS DE L'HEREUET trobava : http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1807

El conjunt del mas presenta un estat general de ruïna que fa difícil seguir la seqüència evolutiva dels edificis que el formen, tot i que l'estructura del mas deu correspondre als segles XVI-XVII. Destaquen dues torres de defensa, situades a la banda sud del conjunt. La torre occidental, de planta rectangular, es conserva en bastant bon estat, amb una alçada d'11 m. L'aparell és de maçoneria irregular lligada amb calç amb carreus reforçant els angles (encoixinats a la banda S). Les obertures originals combinen petites finestres quadrades amb espitlleres. La torre oriental és quadrada i es conserva en pitjor estat que l'anterior. L'aparell és de maçoneria irregular amb els angles reforçats amb carreus a la planta baixa, mentre tot el cos superior està construït íntegrament amb tàpia, excepte el coronament. Presenta arrebossat a tots els murs i conseva restes de dos matacans.


http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5572/rec/33

La fotografia de febrer de 1927 la feia Jordi Audet, del que no consten més dades, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, …., pensem – i en voldríem tenir confirmació en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com – que es tracta de Jorge Audet Viñals.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1938/10/09/pagina-4/33131334/pdf.html?search=Jorge%20Audet

El día 3 del actual, y a consecuencia de un accidente de automóvil, murió el conocido arquitecto don Jorge Audet Viñals, el cual cumplía actualmente sus deberes militares en el Cuerpo de Defensa de Costas en la Zona de Tarragona. Fue precisamente al volver de su diaria inspección de- las obras a él encomendadas, cuando la ocurrió el desgraciado accidente.

El acto del entierro se efectuó el pasado miércoles, en la villa de Cambrils, con asistencia delas autoridades civiles y-militares y de todos los compañeros de trabajo, constituyendo una gran manifestación de duelo, justa correspondencia a las grandes dotes de simpatía e inteligencia que poseía el malogrado arquitecto y soldado de la República.

Además del recuerdo de todas sus cualidades, Jorge Audet Viñals deja diversas muestras de su arquitectura, fruto de su trabajo de artista que ya conocía el éxito.

http://www.cambrils.cat/arxiu/fitxers/documents/documents-amcam/llistat-de-les-persones-que-van-morir-a-l-hospital-de-sang-de-cambrils-i-van-ser-enterrades-a-cambrils