diumenge, 17 de desembre del 2017

CAN VILASECA.SANT FELIU DE CODINES. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés, ens decidíem a fer un tomb per Sant Feliu de Codines, malgrat el vent fred del divendres 15.12.2017, o fèiem gràcies al vehicle Megane Scenic, que malgrat la pèrfida obsolescència programada, de la que Renault manifesta no voler-se’n fer càrrec, ens ha porta – i ens porta – per arreu de Catalunya.

Retratava la casa descrita com CAN Vilaseca, potser avui col·loquialment se la designa com CAL, quan s’aixecava – per mans desconegudes - l’edifici estava en una ubicació idíl·lica, al costat de la carretera i proper al nucli de Sant Feliu de Codines, avui la C-59, que definíem com la ‘carretera de l’especulació ‘ ha degradat – si més no - l’entorn on hi ha una bona part dels edificis que s’aixecaven en les darrers decennis del segle XIX i els primer dels segle XX.


Patrimoni Gencat, en fa una descripció quasi telegràfica ; Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, compost de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre vessants. El cos principal té façana plana i els cossos laterals, de planta baixa, tenen façana plana de composició simètrica desequilibrada pel porxo d'entrada. Apareixen elements representatius de l'arquitectura noucentista. Per descomptat, encara estem al REINO DE ESPAÑA, cap dada del promotor, ni de l’autor d’aquesta casa, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No disposa - encara - Sant Feliu de Codines d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Dissortadament en matèria de justícia no hem trobat la resposta adient per part de Renault i de Regal,
no defallim.

En la immediatesa de les eleccions del 21D, ens fem nostres les paraules de la periodista Beatriz Talegón ( Madrid, 1983). I deplorem la inacció del PP enfront de les amenaces de mort que ha rebut ella i el seu fill.

La presència ‘obscena’ dels ‘ sants cristos grossos ‘ en els actes electorals del partits que s’autoanomenen ‘ CONSTITUCIONALISTA’ ; Manuel Carlos Valls Galfetti (Barcelona, España, 13 de agosto de 1962), Josep Borrell Fontelles ( LERIDA , la Pobla de Segur, Pallars Jussà, ESPAÑA, 1947), Mario Vargas Llosa (Arequipa, Perú, 1936), indica fins a quin punt els preocupa que guany la llibertat. la democràcia, la justícia, la pau

Antonio Mora Vergés

dissabte, 16 de desembre del 2017

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DE ‘CAN TALET’ A SANT FELIU DE CODINES?.

L’ Emília Tura Puigdomènech‎, publica una fotografía de la casa coneguda com ‘Can Talet’; recordar que la llengua catalana, CAN implica alhora que respecte per al propietari , un clar distanciament social, ben al contrari que CAL, que sense apriorismes vers la qüestió de la titularitat dominical, implica proximitat i simpatia.


Patrimoni Gencat en publica una minsa informació ; Edifici entre parets mitgeres amb façana a dos carrers i la plaça, compost de planta baixa i dos pisos amb coberta plana limitada per una balustrada i frontó a la façana de la plaça coronant les façanes de composició simètrica amb elements formals representatius de l'arquitectura historicista. Constitueix una important fita visual dins el conjunt de la plaça.

Dissortadament Sant Feliu de Codines no disposa – encara – d’un Catàleg de patrimoni en línia, i us demanem dades del promotor i de l’autor de l’edifici, noms i cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, ....

N’havia parlar en alguna ocasió amb l’alcalde Pere Pladevall Vallcorba ( Barcelona, 1964 ) , de la necessitat d’un Catàleg de Patrimoni – que per altra part disposa la Llei que s’ha de tenir - i tinc l’esperança – és la darrera de les virtuts que s’han de conservar – que el Consistori atendrà aquesta justa demanda.

En la immediatesa de les eleccions del 21D, ens fem nostres les paraules de la periodista Beatriz Talegón ( Madrid, 1983). I deplorem la inacció del PP enfront de les amenaces de mort que ha rebut ella i el seu fill.

Antonio Mora Vergés

P/D

Espero que l'Emília Tura Puigdomènech, i/o qualsevol persona que en tingui dades en pugui explicar, com es diu la casa de la fotografia.


També si es coneix, qui en va ser el promotor i qui l’autor, amb les dades bàsiques, noms , cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, .... , per endavant gràcies, coneixercatalunya@gmail.com

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI QUE ACULL LA FUNDACIÓ AGUSTÍ DE SANTACRUZ DE SANT FELIU DE CODINES?. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés, ens decidíem a fer un tomb per Sant Feliu de Codines, malgrat el vent fred del divendres 15.12.2017, o fèiem gràcies al vehicle Megane Scenic, que malgrat la pèrfida obsolescència programada, de la que Renault manifesta no voler-se’n fer càrrec, ens ha porta – i ens porta – per arreu de Catalunya.

Retratava la fàbrica magnifica de la FUNDACIÓ AGUSTÍ DE SANTACRUZ DE SANT FELIU DE CODINES.



Patrimoni Gencat el descriu com ; edifici aïllat de planta rectangular i compost de planta baixa i dos pisos amb coberta a quatre vessants acabada amb un ràfec que corona les façanes a excepció de la principal que queda acabada per una balustrada i cornisa. La façana és de composició plana i simètrica. Té un pati central. És un edifici rectangular i sever de reminiscències "herrerianes".

No trobava cap dada relativa a la Capella, identificable únicamebt avui pel campanar.


Vista de l'edifici. Miquel Àngel Solé i Bausà. 1983


Imatge actual. 15.12.2017. Antonio Mora Vergés

Fou aixecat en època del rector Agustí Santacruz l’any 1744, que en fou l’inspirador. Ens agradarà saber el cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs del fundador a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Des del 1859 és regentat per religioses dominiques de l'Anunciata.

Sota seu es van construir les escoles l’any 1940 i darrerament el CAP de Sant Feliu de Codines, que substituïa un dispensari o casal d'assistència a càrrec de la parròquia. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=29399

Demanava informació al Rector de Sant la Parròquia de Sant Feliu de Codines, Mn. Martin Kabamba i Belangenyi, que em manifestava desconèixer l’advocació de la Capella, i que farà gestions per aclarir-ho.

La Germana Mercè Lopez Rodríguez, m’explicava que la imatge la capella és una mare de Déu amb el nen i que porta un rosari, farà també gestions per esbrinar l’advocació de la Capella.

No disposa - encara - Sant Feliu de Codines d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Les publicacions relatives a Sant Feliu de Codines comportàvem la meva exclusió – espero que temporal – de la pàgina no ets de Sant Feliu de Codines si no ...

Vivim/patim una ‘democraciola’ de baixíssima qualitat.

Antonio Mora Vergés

dissabte, 9 de desembre del 2017

PODEU CONFIRMAR QUE LA DITA CASA DE CAN MORERA O CAN MARMET DE LLERONA VA ACOLLIR L’AJUNTAMENT I LES ESCOLES?. LES FRANQUESES DEL VALLÈS. CATALUNYA

La intensa fredorada d’aquests primers dies de desembre de 2017, desaconsellava fer ‘treball de camp’, i em quedava a casa, treballant a l’ordinador.

Trobava una fotografia del Josep Salvany Blanch, que l’any 1915 retrata un edifici que qualifica com Casa de la Vila i escola de Les Franqueses.


Jo retratava aquest mateix edifici l’any 2012
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/11/que-en-sabeu-de-la-dita-casa-de-can.html

Quan documentava l’edifici magnífic de l’ajuntament i escoles de les Franqueses, deia :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/02/escoles-i-ajuntament-de-les-franqueses.html

L'edifici es va acabar l'any 1912, el seu arquitecte va ser l’Albert Juan i Torner (Barcelona, 1872-1957), que va voler utilitzar els materials i els sistemes de construcció de la comarca per poder facilitar les seves reparacions.

Joan Sanpera i Torras ( 4 de setembre de 1840 al barri del Lledoner + Barcelona, 9 de setembre de 1914 ) va fer-se càrrec de les despeses de la construcció de l’Ajuntament , que van superar les de 300.000 pessetes, l’obra va durar uns 4 anys.

En agraïment, el 31 de desembre de 1913 el rei Alfonso XIII, li va concedir el títol de marquès de les Franqueses.

Aleshores semblava clar, que era més important l’espai dedicat a l’ensenyament, que el dedicat a la gestió política, i al ensems que la quitxalla havia de conèixer de primera mà, com funciona la democràcia.

Espero, l’esperança no s’ha de perdre mai , trobar algun franquesí/franquesina que pugui confirmar aquesta informació del Fons Salvany, i si és possible ampliar-nos informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com sobre aquest edifici; qui va ser el promotor/a de la darrera reforma ,nom cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, i qui l’autor amb el mateixos detalls.
Li dono tota la credibilitat a la descripció del Josep Salvany Blanch ( Martorell, Llobregat jussà , 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), i ho faig perquè en la seva valuosa obra, els edificis públics i/o escolars, son l’excepció i no la norma.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘polítiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vàreu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

Com a la majoria dels catalans la situació que vivim/patim en aquests dies, em preocupa.

dissabte, 2 de desembre del 2017

LES CREUS DE PALAFRUGELL. QUE EN SABEM DE LA CREU QUE ES TROBAVA A LA CANTONADA DELS CARRERS TARONGETA I PI MARGALL?. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

No tinc clar que parlem de la que retratava l’any 1917 el Josep Salvany Blanch, en la visita que feia a Palafrugell :
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/palafrugell/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1


Imatge del Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya

El Joan Dalmau Juscafresa em passava unes fotografies d’una Creu que forma part del Patrimoni Arquitectònic de Palafrugell II, 1989.




Alhora també una imatge d’una capellà de carrer en la que s’intueix una imatge en forma de creu inserida a la paret.


A l’esplanada , al davant de la hostatgeria de Sant Sebastià, hi havia una creu de forja obra de Joan Gich i Girbau (1909-1974), desapareguda.


La Creu fins a la CARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES (1937) era un símbol associat a la cultura, a la llibertat, a l’esperança, fins per alguns a la fe. https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

L’ Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), en va ser el darrer testimoni.
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=3221

D’aleshores ençà – i amb tantes excepcions com vulgueu a Catalunya i fora – la Creu ha servit bàsicament per intimidar, per negar la llibertat, per negar l’esperança, fins per negar al mateix Déu Creador, així Antonio Cañizares Llovera (Utiel, Valencia, 15 de octubre de 1945), Cardenal Arquebisbe de València, es permet rectificar la plana al mateix Déu que va crear els pobles, afirmant : "No se puede ser independentista y buen católico".

La Creu NO ÈS únicament un símbol dels catòlics, ni dels que anomeno ESGLÉSIA CATÒLICA REFORMADA DE ESPAÑA, ni dels que segueixen/seguim al Bisbe de Roma. Per a moltes persones arreu del món continua associant-se a la cultura, a la llibertat, a l’esperança, ...

El Conèixer Catalunya
naixia per ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, dit això, èticament, no podem sinó constatar que els dies passen i la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no la podem considerar fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya; En cal persistir i fer arribar a l’Altíssim les nostres pregaries per la llibertat dels uns i pel retorn en llibertat dels altres.


Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar .
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

El ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera (Utiel, Valencia, 15 de octubre de 1945), Cardenal Arquebisbe de València, fidel al ‘sostenella y no enmendalla’, en nom de Déu, llença més llenya al foc.

Recorda sempre.


Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.

L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra - del tot insostenible - fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.

Pablo Llarena Conde (Burgos, 1963), sembla que no prendrà cap decisió en relació als empresonats fins al dilluns, dia en que el jutge belga escoltarà als exiliats.

El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’.

Els partits de “l’eix del mal” que es reclamen catalans, fan precampanya majoritàriament en llengua castellana, i sempre, sempre, sempre, emprant paraules que deixen clar que com el ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera, defensen el ‘sostenella y no enmendalla’.

Antonio Mora Vergés

divendres, 1 de desembre del 2017

SANTA MAGDALENA DEL MAS SUAU DE LES OLUGUES, SÍMBOL DE L’EXTREMA DESOLACIÓ DE LA COMARCA DE LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia ; 17 Gen 2007 - 12.47 / Roben pedres de l'arcada de l'església de Mas Suau a les Oluges

Les Oluges (Segarra).- L'església de Santa Magdalena, pertanyent al nucli deshabitat de Mas Suau (les Oluges), ha vist en les últimes setmanes com desapareixien les pedres treballades de l'arcada del temple.


http://www.ccsegarra.cat/fitxers/titol-5-cataleg-de-masies-fitxes.pdf

No trobava imatges de les restes l’església romànica, segle XII de Sant Jaume de Montfalcó, al Pla de Sant Jaume, Montfalcó Murallat, de la que ens diu patrimoni Gencat ; edifici en runes del qual només resten el mur sud de la nau i l'absis, amb una alçada de tres metres, i altres murs que arriben tan sols al metre d'alçada.

L'església era d'una sola nau coberta amb volta de canó capçada a llevant per un absis de planta semicircular. La porta era al nord del mur de ponent. L'aparell de l'edifici era de carreus i carreuons no gaire ben escairats, disposats uniformement.

Sant Jaume de Montfalcó va pertànyer al bisbat d'Urgell, i probablement depenia de la parròquia de Sant Pere de Montfalcó.
Davant l’accés a Montfalcó Murallat, a l’altre costat de la carretera hi ha una propietat en la que existeix una església, no la trobava relacionada al Cataleg, i desconec el seu nom i si pertany al terme de les Oluges.

Ens agradarà rebre dades de la història del Mas Suau i de la seva capella de Santa Magdalena a l’email coeixercatalunya@gmail.com

Ens agradarà rebre imatges de les runes de Sant Jaume de Montfalcó a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens agradarà rebre imatges i dades de la propietat situada davant l’accés a Montfalcó Murallat a l’email coneixercatyalunya@gmail.com

Reiterem constantment – amb l’esperança d’un retorn a la ‘normalitat’, que ja es fa esperar massa - que Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeint ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.


Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

El ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera (Utiel, Valencia, 15 de octubre de 1945), Cardenal Arquebisbe de València, fidel al ‘sostenella y no enmendalla’, en nom de Déu, llença més llenya al foc.

Recordeu sempre.


Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.

L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra - del tot insostenible - fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.

Pablo Llarena Conde (Burgos, 1963), sembla que no prendrà cap decisió en relació als empresonats fins al dilluns, dia en que el jutge belga escoltarà als exiliats.

El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors

Antonio Mora Vergés