divendres, 1 de desembre de 2017

SANTA MAGDALENA DEL MAS SUAU DE LES OLUGUES, SÍMBOL DE L’EXTREMA DESOLACIÓ DE LA COMARCA DE LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia ; 17 Gen 2007 - 12.47 / Roben pedres de l'arcada de l'església de Mas Suau a les Oluges

Les Oluges (Segarra).- L'església de Santa Magdalena, pertanyent al nucli deshabitat de Mas Suau (les Oluges), ha vist en les últimes setmanes com desapareixien les pedres treballades de l'arcada del temple.


http://www.ccsegarra.cat/fitxers/titol-5-cataleg-de-masies-fitxes.pdf

No trobava imatges de les restes l’església romànica, segle XII de Sant Jaume de Montfalcó, al Pla de Sant Jaume, Montfalcó Murallat, de la que ens diu patrimoni Gencat ; edifici en runes del qual només resten el mur sud de la nau i l'absis, amb una alçada de tres metres, i altres murs que arriben tan sols al metre d'alçada.

L'església era d'una sola nau coberta amb volta de canó capçada a llevant per un absis de planta semicircular. La porta era al nord del mur de ponent. L'aparell de l'edifici era de carreus i carreuons no gaire ben escairats, disposats uniformement.

Sant Jaume de Montfalcó va pertànyer al bisbat d'Urgell, i probablement depenia de la parròquia de Sant Pere de Montfalcó.
Davant l’accés a Montfalcó Murallat, a l’altre costat de la carretera hi ha una propietat en la que existeix una església, no la trobava relacionada al Cataleg, i desconec el seu nom i si pertany al terme de les Oluges.

Ens agradarà rebre dades de la història del Mas Suau i de la seva capella de Santa Magdalena a l’email coeixercatalunya@gmail.com

Ens agradarà rebre imatges de les runes de Sant Jaume de Montfalcó a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens agradarà rebre imatges i dades de la propietat situada davant l’accés a Montfalcó Murallat a l’email coneixercatyalunya@gmail.com

Reiterem constantment – amb l’esperança d’un retorn a la ‘normalitat’, que ja es fa esperar massa - que Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeint ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.


Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

El ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera (Utiel, Valencia, 15 de octubre de 1945), Cardenal Arquebisbe de València, fidel al ‘sostenella y no enmendalla’, en nom de Déu, llença més llenya al foc.

Recordeu sempre.


Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.

L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra - del tot insostenible - fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.

Pablo Llarena Conde (Burgos, 1963), sembla que no prendrà cap decisió en relació als empresonats fins al dilluns, dia en que el jutge belga escoltarà als exiliats.

El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors

Antonio Mora Vergés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada