TENIU DADES DEL BATLLE CID I CID, I DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE SANTA BÀRBARÀ?. EL MONTSIÀ.

 

M’aturava per a retratar l’edifici de l'ajuntament  de Santa Bàrbara, a la comarca del Montsià ,   promogut  per l'entusiasta batlle Cid i Cid – ens agradarà tenir noticia del nom propi, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com - ,  d’aquest prohom al qual està dedicada la plaça major del poble.

Llegia que el   batlle Cid i Cid,  fou un aglutinador dels esforços del poble en el moment de major desenvolupament.

 Inaugurà l'edifici del Consistori  el 4 de desembre de 1909 i el contigu, de Correus, el 1913. D’ambdós edificis ens agradarà tenir noticia de l’autor a email castellardiari@gmail.com

 

LA TROBADA DE TIONS A COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

Hi ha tradicions seculars que son alhora curiosament desconegudes, fora de l’àmbit territorial on es produeixen,  aquest és el cas de la trobada de tions a sant Climent de Coll de Nargó, a la comarca de l’Urgell sobirà, a la vegueria dels Pirineus, que retratava el Jordi Vila Juncá.

A Catalunya  em diem Tió , a un  tronc  més o menys gros que, la nit de Nadal, caga dolços i regals per als nens, els quals li han de pegar amb un bastó prèviament i cantar-li una cançó.

 Caga tió

avellanes i torrons

no caguis arengades

que són massa salades

caga torrons que són més bons

 

Caga tió

avellanes i torrons

si no vols cagar et donaré un cop de bastó, ben fort, ben fort… 

La trobada s'acabarà a primera hora de la tarda, quan els tions marxaran cadascun a casa seva, on aquesta nit, tornaran - un  any més a fer les delícies dels més menuts.

Ens consta que la tradició li agrada molt a Sant Climent

LA MASIA DE XIXONS I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. SANTA SUSSANA. RINER. EL SOLSONÈS

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17601

Llegia de la  Masia Xixons  a   Santa Susanna. Riner (Solsonès), que retratava Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1852 - ibídem, 22 de juny de 1923), que la seva vídua Francesca de Sales Buxeda i Pujol (Sabadell, 1860 - Barcelona, 1934), cedia al Fons Estudi de la Masia Catalana.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8621/rec/24

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8588/rec/17

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8564/rec/4

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8635/rec/5

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8611/rec/6

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8608/rec/13

Les primeres notícies documentals  d’aquest llinatge són del segle XI.

Fins al segle XV la casa era a l'indret de Xixons Vell, aquest indret és a un quilòmetre aproximadament, en direcció al riu Cardener (est), en un petit promontori cobert de bosc (pins). Hi ha força pedres i fins i tot una pica (ara trencada).

 La descripció de l’edifici actual ens diu ; gran masia senyorial de planta rectangular i orientada de nord a sud. Teulada de doble vessant. Està construïda en dues fases, conservant però, tota la construcció primitiva. La segona fase és feu davant de la primera per engrandir la casa. La façana principal, de nova construcció està orientada a l'oest, amb grans balconades al primer pis i galeries amb arcades al superior. La porta principal es troba a l'antiga façana, a llevant. És d'arc de mig punt dovellat; damunt de la porta hi ha un matacà, restes de l'antiga fortificació, amb blocs tallats i en filades, amb dues espitlleres al centre, una vertical i estreta i una altra al damunt d'horitzontal, la part inferior buidada i la superior segueix la decoració de la cornisa de l'edifici. La paret nord té diversos finestrals; un d'ells amb decoracions neoclàssiques. Hi ha també una finestra renaixentista emmarcada per una llinda de pedra amb decoracions florals i per dues columnes amb capitells decorats amb motius animals i vegetals; al damunt hi ha una cornisa amb decoració geomètrica. Sobresurt per damunt de la casa una torre rectangular. El parament és de pedres tallades i col·locada en filades.

Al segle XIX i XX, s'han fet moltes reformes a la casa, engrandint-la i restaurant-la; la més important fou la dels anys seixanta del segle XX, quan es va reformar tota la façana sud, convertint-la en la principal, ens agradarà tenir noticia dels autors de les ampliacions i reformes a l’email castellardiari@gmail.com .

Tenim constància d’alguns elements patrimonials d’aquesta nissaga :

Moli a Santa Susanna. Riner (Solsonès)

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17604

Molí a Clariana de Cardener (Solsonès)

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/40895

Vista parcial de Can Xixons de Riner vora una riera

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8633/rec/27

Això reforça, si calia, la tesis relativa al topònim Xixons,  que derivaria del nom del cereal xeixa (blat de superior qualitat),  així doncs Xixons  seria  'el mas dels camps de xeixa'

Capella de l’arcàngel  Sant Miquel (que pertany a la gran casa de Xixons), del segle XVII, amb un origen potser de llegenda que explica  que s’havia bastit vora el camí per tal que els caminants s’encomanessin a Déu durant el viatge, i que ara és oberta només el diumenge més proper al dia del sant.

https://www.geocaching.com/geocache/GC7Y5VJ

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània: 

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/

Aqui, sembla però,  que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA: 

https://www.noticiasdenavarra.com/pamplona/2023/12/13/mocion-censura-gesto-historico-acuerdo-7634219.html

Ara però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?. 

  Que l'Arcàngel Sant Miquel    i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

IN MEMORIAM DEL MOLÍ DE SAU. OSONA

 

El pantà de Sau es va començar a projectar l’any 1931 durant el breu període  de llibertat que va suposar la II República,  i es  va començar a  bastir a partir de  1949 fins a l’any  1963.

https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/45990/joan-lagunas-publica-historia-panta-sau

Narcís Ricart i Baguer - ens calen dades de lloc i data de naixemebt i traspàs a l'email castellardiari@gmail.com ) en retratava Vista general del Molí de Sau amb torre de planta quadrada i merlets catalans, entre 1914 i 1936

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/596/rec/71

L’aigua cobriria els edificis, i la memòria entre altres de l’autor aquell edifici, del que la sequera de 2023 permet, si més, no visionar els merlets.

https://www.vallgesbisaura.com/territori/indrets-i-racons/indrets-i-racons-el-moli-de-sau-a-vilanova-de-sau/

https://www.diba.cat/es/web/mirem-el-passat/biografies-fotografs

Narcís Ricart i Baguer (1896-1941) ,  va ser una de les figures més actives en la pràctica, promoció i difusió de la fotografia catalana durant la dècada de 1920 i 1930.

Va ser soci cofundador de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, creada a Barcelona el 1923. També va col·laborar a la revista L’Art de la Llum (editada entre 1933-1935), una publicació fotogràfica de referència i la primera totalment en català, on va publicar diferents articles i ressenyes que mostren la seva força comunicativa i l'entusiasme que va marcar l'etapa més prolífica i efervescent de la fotografia a Catalunya.

Gran amic dels també fotògrafs Antoni Arissa Asmarats (Barcelona, 1900 - 1980) i Emili Godes Hurtado (Barcelona 1895-1970) , la seva obra va participar del moviment pictorialista predominant a l'època. Ricart va destacar en la pràctica de les característiques tècniques fotogràfiques pigmentàries, on les sals de plata se substitueixen per pigment en el moment del revelat de les còpies, i que requereixen una gran habilitat i sentit artístic.

Ricart va participar intensament en la vida cultural associativa dels anys anteriors al  Alzamiento Nacional : va ser membre de diversos clubs excursionistes, on va exercir la docència en fotografia, i va arribar a ser president dels Boy Scouts de Catalunya el 1935.

L’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, i la contesa bèl·lica que va provocar,  van trasbalsar el món de Ricart, que va deixar la pràctica fotogràfica de manera sobtada. Molt afectat pel desenllaç calamitós del conflicte segons el record familiar, va morir d’una pneumònia el febrer de 1941.

L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona conserva el fons de negatius originals que li va arribar a través de les seves filles el 1977. El conjunt de la seva obra conté imatges ben diverses de Barcelona i Catalunya dels anys 1920 fins a l’esclat del conflicte bèl·lic - que els historiadors feixistes batejaven com a Guerra Civil -  , espais,  construccions emblemàtiques, activitats populars, moments històrics, treballs publicitaris, fotografia de reportatge (com la dedicada a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929) i una bona col·lecció de fotografia artística. També va publicar algunes sèries de postals dedicades principalment a monuments i espais patrimonials de Catalunya.

Ens agradarà rebre una fotografia del Narcís Ricart i Baguer (1896-1941) a l’email castellardiari@gmail.com

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània: 

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/

Aqui, sembla però,  que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA: 

https://www.noticiasdenavarra.com/pamplona/2023/12/13/mocion-censura-gesto-historico-acuerdo-7634219.html

Haurem de plorar per l'Argentina.

https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-nadal-de-javier-gerardo-milei-per-als-argentins/

Ara  i aquí però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?. 

 

IN MEMORIAM DE CAN SERRA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER. LA SANTA CREU D’OLORDA. BARCELONA

 

 Llegia de Can Serra, la primera referencia del mas és del segle XIV.

Hi havia una capella advocada a la Marededéu del Roser, que retratava Narcís Ricart i Baguer, del que ens agradaria rebre’n una imatge fotografia a l’email castellardiari@gmail.com

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3606/rec/6

Va pertànyer al llinatge dels Serra des del segle XVI fins a mitjans del segle XX, que la varen vendre a l’empresa Sansón, que en volia explotar les calcàries.

Actualment les restes pertanyen a l’Ajuntament de Barcelona

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània: 

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/

Aqui, sembla però,  que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA: 

https://www.noticiasdenavarra.com/pamplona/2023/12/13/mocion-censura-gesto-historico-acuerdo-7634219.html

Haurem de plorar per l'Argentina.

https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-nadal-de-javier-gerardo-milei-per-als-argentins/

Ara  i aquí però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?. 

 

SANTA MARGARIDA DE VILELLA. NAVÈS. EL SOLSONÈS

 

La Josefina Casadesús Bascompte, publica fotografies de la masia de Vilella i de la seva capella advocada a Santa Margarida, al terme de Navès a la comarca del Solsonès.

https://tribunaberguedana.blogspot.com/2012/06/santa-margarida-de-vilella-naves.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Vilella_(Nav%C3%A8s)

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-margarida-de-la-vilella-naves

L’enciclopèdia en diu de Santa Margarida de Vilella, capella de la qual no coneixem cap notícia històrica que en faci esment directe, té una nau de planta rectangular coberta amb volta, d’encofrat i argamassa, lleugerament apuntada, i és capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb el mateix tipus de volta. Aquesta s’obre a la nau mitjançant un arc preabsidal en degradació. Ambdós són lleugerament apuntats i excèntrics, i tenen el vèrtex inclinat vers migjorn. L’arc preabsidal i la seva degradació són esbiaixats. El bastiment de l’arc preabsidal de la banda de migjorn és alineat amb el de la degradació de la banda de tramuntana.

La nau, enguixada, té restes de pintura d’època posterior.

La part visible de l’interior, mostra un parament de pedres treballades a cops de maceta que no segueixen filada a la nau i el mateix tipus de parament amb intent de filada a l’absis. A l’exterior també és de pedres simplement escairades a cops de maceta, que segueixen filades uniformes.

La porta, d’arc de mig punt amb dovelles petites, és a migjorn. Els muntants són esbiaixats, i tanquen més a la part inferior. En aquest mateix mur, vers l’absis, hi ha una finestra ovoide, treballada a la part central d’un bloc monolític.

Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt treballat a la cara inferior d’un paral·lelepípede, amb un muntant monolític en posició vertical i un altre format per tres blocs del parament. La part inferior dels muntants i l’ampit són d’una sola peça.

Al frontis s’obre una finestreta cruciforme que a l’interior és rectangular. Damunt seu s’alça una espadanya amb un ull d’arc de mig punt.

La coberta actual, de teula, és a dos vessants a la nau i cònica a l’absis, on encara conserva part de la coberta de lloses.

Pel seu aparell podem situar aquest edifici dins les construccions del segle XI, tot i que el perfil de les voltes i els arcs, indiquen una datació més avançada, potser dins el segle XII, però seguint la tecnologia constructiva del segle anterior.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3126

De la casa patrimoni Gencat en diu;  masia d'estructura clàssica de tres crugies, organitzada en planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb teula àrab. Les obertures son allindades, de perfil rectangular. També hi ha algunes construccions annexes, cossos la majoria d'un sol pis coberts a una vessant. L'aparell és molt irregular, de pedra unit amb morter. L'edifici està voltat pel bosc.

No confondre amb la masia de Les Planes i las seva capella advocada a Santa Magdalena.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17420

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/04/santa-magdalena-de-les-planes-naves.html

Quan al topònim Navès:  https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=28361

   Que Santa Margarida   i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GIRONELLA, ADVOCADA A SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA. EL PONT DE SUERT. LA RIBARGORÇA SOBIRANA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-iscle-i-santa-victoria-de-gironella-el-pont-de-suert

La capella de Sant Iscle i Santa Victòria és un petit edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, que a l’interior tendeix a tancar-se adoptant forma de ferradura i s’obre a la nau per mitjà d’un arc presbiteral.

 

L’exterior de l’edifici és nu d’ornamentació. Els murs, d’una gran rusticitat, són formats per filades irregulars, tot i que en alguns indrets la disposició de les filades és més uniforme; els carreus són de gres vermellós combinats amb altres de pedra calcària, tots ells lligats amb argamassa de calç i sorra fina.

 

Un arc de mig punt, ara amagat per l’estructura de fusta del cor, obria el mur de migjorn i donava lloc a una porta de factura senzilla, adovellada. Les petites dimensions de l’edifici no van permetre una independència entre l’espai interior de l’església i el cor, de manera que aquest ha envaït gran part de la nau i fins i tot del presbiteri, lloc d’arrencada de les escales que hi pugen.

 

L’interior del temple és totalment arrebossat de calç; la nau és coberta amb volta de canó de perfil semicircular, mentre que l’hemicicle absidal es cobreix amb volta de quart d’esfera.

 

Per la seva tipologia constructiva aquesta capella pot ser datada a la darreria del segle XI o ja entrat el segle XII, però dins les formes arquitectòniques arrelades en la tradició constructiva anterior

Explica el Toni Dimoni que  l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Gironella i  del mas homònim ,   son  de casa de Graïda,  i que un avantpassat es va establir a Viu de Llevata i per això hi ha la casa de Graït de Viu.

Del poble de Gironella no  en queda res, quant van fer la carretera van acabant tirant les últimes ruïnes del poble.

No és ermita, era l'església  parroquial de Gironella , i el prat on és troba es diu , Prat de l'església

Fotografies. Toni Dimoni 

Que Sant Iscle, Santa Victòria   i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

EN QUIN TERME MUNICIPAL ESTÀ EL MAS I LA CAPELLA DE SANT CRISTÒFOL?. EL BAGES

 

https://losfolloneros.blogspot.com/2011/06/xxviii-marxa-popular-de-cardona.html

Del mas i capella de Sant Cristòfol., escriuen que havia tingut cementiri propi.

Originalment era una capella de planta rectangular amb una sola nau, posteriorment s'han fet importants modificacions.

 L'altar es va traslladar a ponent, tapant la porta principal que es va obrir a llevant, protegida amb un petit cobert al que si pot accedir per uns petits esglaons de pedra

.

És l'únic exemple de capella de planta rectangular que esta totalment integrada en l'estructura de la casa.

 Històricament es tenen noticies des de l'any 1352.

Que el Consistori de Cardona poses en línia el Catàleg de Masies, ja fora un miracle de Nadal, oi?

Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.

 

La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.

 

El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.

 

la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.

 

Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.

 

Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna

 

Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.

 

Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental.

Que Sanr Cristòfol/Menna     i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

ESGLÉSIA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT AL CEMENTIRI DE CARDONA. EL BAGES

 

L’Enciclopèdia enS diu de la Santíssima Trinitat de Cardona, situada dins l’antic terme del castell de Cardona, en l’actual cementiri. Fou una sufragània de la canònica de Sant Vicenç, i durant un temps acollí una comunitat femenina de donades que es deurien regir per la regla de sant Agustí, que els hauria donat l’abat de Sant Vicenç.

L’església és documentada des del 1156, quan Ramon de Cardona, en el seu testament, feu una deixa a l’església de la Santíssima Trinitat.

El 1161 el vescomte Ramon feu una altra deixa en aquesta església.

El 1288 es coneix l’existència d’una comunitat femenina, presidida per una priora anomenada Maria Monja, sota el domini de l’abat de Sant Vicenç, que nomenava el sacerdot que servia l’església. La vida comunitària perdurà durant el segle XIV, però al principi del XV ja no sembla que existís ni la comunitat ni el benefici, i era servida pel rector de Sant Miquel.

De l’antic edifici romànic no en resta res; fins i tot l’edificació barroca ha desaparegut.

https://www.monestirs.cat/monst/bages/ba07trin.htm

Que el Consistori de Cardona poses en línia el Catàleg de Masies, ja fora un miracle de Nadal, oi?

  Que la Santíssima Trinitat  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

ERMITA DE SANT MARTÍ DE FONTELLES. CARDONA. EL BAGES

 

L’enciclopèdia ens diu de Sant Martí de Fontelles (Cardona);  Situada dins l’antic terme del castell de Cardona. No degué passar de capella rural. L’església apareix citada el 1291 com a Sant Martí de Fontanyles, encara que l’actual edifici no respon a una edificació del segle XIII.

https://camalic.cat/?page_id=2134

D’aquesta ermita hi ha referències documentades de l’any 1514. Tal i com ens indica la data que hi ha sobre la porta va ser reparada l’any 1910.

En els dies foscos que seguien a l’alçament els militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,   els quadres dels sants que hi havia dins l’ermita van ser amagats en una balma propera coneguda com la balma de les Guineus, on – segon s’explica -  uns incontrolats els van trobar i els van cremar.

Fins fa poc  era utilitzada com a cobert i paller,   la porta era sempre  estava oberta. Darrerament s’ha arranjat i se li ha fet una porta nova.

Conserva l’altar i uns dibuixos a la paret, darrera l’altar.

 Que Sant Marti de Tours   i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»