El Joan Vidal i Ventosa (Barcelona, 1880 - 1966)
https://museupicassobcn.cat/colleccio/obra-dart/joan-vidal-i-ventosa
retratava cap a 1934, Vista parcial de Mas Olivera/Oliveres d’Amer a la
comarca de la Selva, per al Fons Estudi de la Masia Catalana
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8382/rec/175
El mas existeix encara:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/34306
Malgrat que les fotografies del Miquel Serrano Jiménez, historiador i conservador del Museu Memorial
de l'Exili (MUME), son en color, la percepció de que tot ha anat a pitjor, és
molt evident. Com deia l’avia Matilde,
en matèria de Patrimoni històric, també és aplicable la contesta que donava
quan li preguntaves per la seva salut “ de cada vez, peor”.
No trobava la data en que es va produir la digitalització a l’excel·lent treball l’Estudi de la Masia Catalana Difusió del resultats d’una recerca del Josep Font Sentias ( Moià l'any 1963) , intueixo que la transcripció en llengua catalana de les dades dels registres fets majoritàriament en castellà, han estat una de les causes dels d’errors i/o omissions, sense excloure les “ alteracions “ dutes a terme per motivacions polítiques anticatalanes.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
No identificar de forma correcta els col·laboradors dels Fons Estudi de la Masia Catalana, és del tot inadmissible. Esperem a l’email castellardiari@gmail.com la confirmació en el seu cas de la identitat de Josep Maria de Cabanyes, Marian Vives i de Casanova , Giró, R., Eduard Mari ,..., i tots els que participaren en el projecte, identificats amb nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, que menys, oi?.
Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània:
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/
Aqui, sembla però, que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA:
Ara però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada