dijous, 30 de novembre del 2023

IN MEMORIAM. CAPELLA ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL DE MAS PONTONS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

 

Llegia que la capella, advocada a l’arcàngel Sant Miquel,  apareix documentada per primera vegada l’any 1484, segur però, que els seus orígens són força anteriors, pertanyents al romànic. Es tracta de l’església que els senyors de la quadra de Maspontons erigiren al costat del seu casal.

 

Aquest darrer edifici és avui dia una superba mansió aixecada als segles XVII i XVIII, que probablement guarda sota els seus murs uns antecedents medievals. Foren senyors del lloc els Avinyó, els Boixadors i al segle XVIII a Ramón-Ignacio de Copons y Ivorra ( 1732 + ?) I marquès de la Manresana.

 

La capella en l’actualitat es troba completament desfigurada i es fa servir com a dependència de la finca. Les restes que es poden contemplar són força modernes, exceptuant els muntants i l’arc apuntat. Tot i així, la seva construcció es pot remuntar als segles XIII i XIV.




Que  l'arcàngel  Sant Miquel  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

SANTA EULÀLIA DE FIGUEROLA DE MEIÀ. CAMARASA. LA NOGUERA.

 

La Guillermina Subirá Jordana, visitava Figuerola de Fontllonga (oficialment, Figuerola de Meià) , Comarca de La Noguera, Municipi de Camarasa, Província de Lleida, amb la Carme España que de petita hi havia anat a l’escola (anys 50 del segle XX).   

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/


Coincidien amb un persona que els obria la que havia estat església parroquial, advocada a Santa Eulàlia de Mèrida.


L‘ enciclopèdia Catalana explica que aquesta església fou la parroquial del terme del castell de Figuerola, fins que al segle XVII es transformà en vicaria perpètua dependent de la parròquia de Fontllonga. Encara que no formà part de la dotació del monestir de Santa Maria de Meià, més tard passà a estar-hi unida fins a la desamortització eclesiàstica.

 

Les primeres notícies del lloc de Figuerola són de l’any 1040, quan Company, castlà del castell de Meià, i la seva muller Guilla donaren al monestir de Santa Maria de Meià els delmes de diversos llocs, entre els quals hi havia els de Figuerola. L’església degué passar a dependre del monestir de Santa Maria de Meià a partir del 1094, quan es jurà el testament sacramental de Guitard Guillem de Meià, en el qual es feu constar que el difunt donava la quadra de Figuerola al monestir de Santa Maria de Meià. Aquesta donació fou confirmada pel seu fill Ermengol quan l’any 1110 redactà el seu testament. Així, en el capbreu atribuït a l’any 1137, es fa constar que el monestir tenia l’església del castell de Figuerola.

 

Les funcions parroquials es confirmen en la visita que l’any 1315 feu el delegat del visitador de l’arquebisbe de Tarragona a les parròquies del monestir de Santa Maria de Meià, entre les quals consta que visità la de Santa Eulàlia de Figuerola.


 Es mantingué com a parròquia fins l’any 1637, que el prior Juan Gaspar Roig y Jalpí (Blanes, 1624 - Barcelona, 1691) la convertí en vicaria perpètua i hi uní les esglésies de la Maçana, Sant Oïsme i Munnar, si bé a mitjan segle XVII Roig i Jalpí feu constar que l’església de “Santa Eulàlia Virgen, y Martyr, en Figuerola,  es parroquial. Hay en ella una Confraria fundada debajo la invocación de San luan Apostol y Evangelista”.

 

Actualment no té culte, es troba però,  en bon estat de conservació, i  de trobar-les  les fotografies que feia la Guillermina Subirá Jordana, foren les úniques publicades del interior del temple.


Camarasa, assolia el sostre demogràfic al cens de 1857 amb 3521 ànimes,  d’aleshores ençà hi ha un degoteig constant  - amb algun petitíssim repunt – que deixava en 786 habitants de dret la població a darreries de l’any 2022, 5 dels quals consten com a residents a Figuerola de Meià.


Quan al topònim Camarasa:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=12123


Que  Santa Eulàlia, Sant Fèlix   i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»



dimecres, 29 de novembre del 2023

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LA CLUA. SANT ESTEVE DE LA SARGA. PALLARS JUSSÀ

 

El 22 de novembre de 2023, anem amb la Pilar de la Pobleta a varis pobles del municipi de Sant Esteve de la Sarga, comarca del Pallars Jussà, província de Lleida.

Visitem La Clua.

 L’església està advocada a la Marededéu.

Una senyora de casa Canelles (a qui no preguntem el nom , sí confirma però,  que fa anys que és al poble) ens indica on hi havia l’escola. Gairebé en línia recta de casa seva.

A mida que t’hi atanses sembla un edifici molt gran i senyorial. Ja arribades impressiona la seva estampa i factura. Al primer cop d’ull veiem que el camí que hi conduïa s’ha perdut en gran part, davant la façana principal  però, encara s’hi aprecien les parets de pedra que el conformaven. Aquesta façana té una porta d’entrada i tres finestres. Es veu deteriorada i les escletxes ens deixen veure llum a dins, el que indica un col·lapse del teulat.

 


Com que l’accés està embardissat, costa fer la foto ja que et trobes sota risc de sortir amb la roba esquinçada. Puc agafar perspectiva des d’un altre indret i, efectivament, a  la coberta se li veuen els grans gaials i que resta mig caiguda.  

 


Donant una volta al contorn, trobo que l’escola no té altre accés que per la porta principal i com que tot està molt crescut, no es poden agafar les altres parets.

Ens va dir aquesta senyora que li hauria agradat que l’arreglessin encara que fora per a donar-li un altre ús, però no ho ha aconseguit. La gent està dividida en les opinions. Com no mirin de fer-hi obres aviat, ja no hi seran a temps. Una pena, perquè inclús mig caigut és un edifici singular i bonic.

Guillermina Subirá Jordana. Senterada (Pallars Jussà)

 

 

MASIA EL SOLÀ. AIGUAVIVA. EL MONTMELL. EL PENEDÈS JUSSÀ.

 

La Fiona Morrison Porta, em deixava un comentari, sóc neta de Lluis Porta Massana, el meu avi va néixer el 8 de juny del 1902 a Vila-rodona i va morir el dia 1 de desembre del 1999 a Sant Joan les Fonts; li agraïa infinitament aquesta informació, i li demanava si tenia alguna imatge fotogràfica del Lluis Porta Massana, i que em fes una sinopsis de la seva peripècia vital.

El Lluis Porta Massana ( La Magina, Vila-rodona, 8 de juny del 1902 + Sant Joan les Fonts, 1 de desembre del 1999), retratava l’any 1932, per al Fons Estudi de la Masia Catalana,  Façana del Mas Solà d'Aiguaviva, El Montmell, el Penedès jussà.

En aquella època estava considerada com una de les cases més antigues del terme. Està situada a 4 km. al O. d'Aiguaviva. Facilitada per Lluís Porta i Massana ( La Magina, Vila-rodona, 8 de juny del 1902 + Sant Joan les Fonts, 1 de desembre del 1999).1936

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2611/rec/4

No apareix a la relació de Monuments del Montmell:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Baix_Pened%C3%A8s#El_Montmell

No trobava- si existeix – el Catàleg de masies del Montmell

El sostre demogràfic del Montmell s’assolia al cens de 1887 amb     1.127 ànimes, i el sòl al cens de de 1981 amb 162 habitants de dret, la “ repoblació” via urbanitzacions,   feia que fossin 1863 veïns , al tancament de l’any 2022

La masia existeix encara, no tinc clar però, si hi ha activitat humana:  

https://www.google.com/maps/place/Mas+Sol%C3%A0/@41.352465,1.4658834,99m/data=!3m1!1e3!4m7!3m6!1s0x12a40c758fc46b55:0x349d203e6797e5d3!4b1!8m2!3d41.3523975!4d1.4659395!16s%2Fg%2F11_rsvkm_?entry=ttu

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=27297

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’emai castellardiari@gmail.com

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?

diumenge, 26 de novembre del 2023

EL MAS DE LA MAGINA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA AL SAGRAT COR DE JESÚS . VILA-RODONA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

 

Lluís Porta Massana, va néixer el 8 de juny del 1902 al Mas de la Magina a Vilarodona i va morir el dia 1 de desembre del 1999 a Sant Joan les Fonts,  donem les gràcies a la seva neta Fiona Morrison Porta, per aquesta informació.  Retratava per al Fons Estudi de la Masia Catalana, l’any 1932 , Vista general del Mas de la Magina de Vila-rodona, el Camp sobirà de Tarragona:


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7206/rec/1

NO apareix a la minsa llista de monuments de Vila-rodona

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Vila-rodona

Se l’esmenta “ obiter dicta “ a :

https://vilarodona.blogspot.com/2017/11/107-pau-en-guerra-i-esquerres-desunides.html

El primer l’incendi del Mas de la Magina on en Josep Porta i Canals, Pep del mas del Magina, va quedar molt perjudicat.

Sembla que el mas existeix encara:

https://www.dices.net/espana/movil/mapa-Tarragona-Mas-de-la-Magina-2015583

El Consistori l’esmenta en una de les seves pàgines:

https://www.vila-rodona.cat/coneixer/situació

Hi ha, o hi havia una capella advocada al Sagrat Cor de la que en demanava imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ),    que a volta d'email em feia arribar dues fotografies fetes l'any  1975:  



Els Ajuntaments tenen l’obligació “legal” de formar Catàlegs de Patrimoni, obligació però,  que no té prevista cap sanció per incompliment, altrament, i en descàrrec dels petits Ajuntaments, val a dir, que les Administracions superiors, no destinen cap partida pressupostaria a aquesta fi.

Potser si que som mes que club,  no tinc clar però, que – encara- puguem dir amb la boca plena que som una nació

Agraïa infinitament  tenir noticia de la data de naixement, i del lloc i data de traspàs del  Lluís Porta Massana , a l’email castellardiari@gmail

Li ho de devíem :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Lluis%20Porta%20Massana

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?

 

dissabte, 25 de novembre del 2023

ESGLÉSIA DE GER, ADVOCADA A SANTA COLOMA. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA

 

El Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de Església de Santa Coloma del poble de GER ( La Cerdanya ).


"Església d'estil romànic ( segle XII ) molt modificada.

La porta de l'església, desplaçada a ponent en el segle XVIII, conserva un conjunt de ferramentes de la porta romànica original.


Patrimoni Gencat en diu ; Es tracta d'un edifici completament adaptat al desnivell del terreny. De l'antiga església no en queda aparentment res. L'actual edifici consta de planta rectangular amb una nau central i dues laterals, la de migdia està afegida i és visible des de l'exterior. Construcció d'una nau amb volta de canó de tres trams, absis i cor de fusta als peus. Les tres capelles laterals del costat de l'evangeli tenen volta d'aresta. L'entrada està a ponent on es conserva l'antiga porta sobre la qual hi ha un ull de bou. A la façana s'aixeca la torre campanar de dos cossos, amb un ull a cada cara, cobert per una coberta de quatre vessants de rajol fins al 2012 en que s'ha cobert de pissarra. Als peus es troba la torre campanar, de dos trams

La porta de l'església, desplaçada a ponent en el segle XVIII, conserva un conjunt de ferramentes procedents de la porta romànica que era situada a migdia. Cadascun dels batents conserva una sèrie de tres ferros forjats en època romànica. Presenten les típiques tiges amb volutes a banda i banda, recordant una decoració floral en el seu conjunt. La part superior de la porta està decorada amb un motiu semblant. La porta està feta amb carreus escairats de marbre rosa d'Isòvol i presenta en la dovella central un relleu. A banda i banda, en els brancals hi ha dos carreus esculturats en el de la dreta es representa un ocell que podria tenir a veure amb l'advocació a Santa Coloma i l'ocell que apareix a l'escut de la població.

En el brancal de l'esquerra es representa una figura humana i figures animals interpretats com a gossos. L'imaginari popular explica que és la reproducció de la Llegenda de "La Gossada d'en Ferran". La llegenda diu: "un diumenge de primavera, un ric propietari de Ger anomenat Ferran caçava amb els seus magnífics gossos quan de sobte sorgí una llebre. Perseguint-la passà per la vora de l'església en el moment de l'elevació de la missa: Li digueren que es detingués i adorés al Senyor, a la qual cosa ell contestà, "no em detindré mai, encara que m'ho demani el mateix Déu. En dir això el cel es tornà negre i caigué un veritable diluvi.

Diuen que les nits de tempesta els pagesos en sentir el caçador i els seus gossos, condemnats a vagar per les valls i muntanyes en una fantàstica cursa que no té fi. A la portalada nova de l'església de Ger hi ha gravats un caçador i uns gossos que diuen representar en Ferran i la seva gossada.


Fotografia del interior . Jordi Contijoch Boada

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7723

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-coloma-de-ger

Jaume Martí i Sanjaume Ribes de Freser, Ripollès, 1872 — Alp, Cerdanya, 1936) esmenta  l’any 1927, que hi havia a Ger una altra imatge de Maria, asseguda sobre una càtedra i de respectable antiguitat. La Mare feia 52 cm d’alçada, el Nen Jesús 19 cm i el tron també 19 cm (Martí, 1927, pàg. 22). Suposem que va desaparèixer  - potser no per a tots, aquest un país de pillos - l'any 1936.

https://www.amicsmuseunacional.org/es/virgen-de-ger/

https://www.ecured.cu/Virgen_de_Ger_(escultura)

 Que la Marededéu, Santa Coloma     í  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

dilluns, 20 de novembre del 2023

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA RECONSTRUCCIÓ DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLFOGONA DE BALAGUER, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL ?. LA NOGUERA

 

Veníem de la Ballada del Cargol,  i el xofer aparcava l’autocar al darrera de l’escola de Vallfogona de Balaguer, dedicada a la memòria del “Princep del Poetes”, Salvador Espriu i Castelló(Santa Coloma de Farnés, 10 de juliol de 1913-Barcelona, 22 de febrer de 1985),en retratava la façana, abans d’anar a dinar al Restaurant Cal Farré.

Desprès de dinar i abans de marxar, m’arribava fins a l’església parroquial advocada a l’arcàngel Sant Miquel, i en retratava també la façana.



Patrimoni Gencat en diu ; l'església parroquial de Vallfogona de Balaguer, dedicada a  l’arcàngel Sant Miquel, es troba al cantó nord del carrer Major, al bell mig del nucli urbà. Està orientada de nord a sud, amb la façana a migdia i consisteix en un senzill temple d'una nau que fou bastit el segle  XVIII, que ha patir  però, moltes reformes posteriors.

A la banda dreta de la façana hi arrenca un campanar de base quadrada i de factura contemporània que substitueix l'original que fou destruït durant  el conflicte bèl·lic que s’iniciava amb  l’alçament dels militars feixistes  contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , a les ordres del general Franco, i que els historiadors feixistes qualificaven de “ guerra civil “ descripció que dissortadament ha quallat a la memòria col·lectiva.

La façana principal, que és l'única part de l'edifici original del segle XVIII, està feta amb aparell regular de carreus ben escairats de pedra sorrenca. Conté la portalada, d'estil clàssic, amb arc de mig punt emmarcat per pilastres que sostenen una cornisa amb un frontó. A sobre de la porta se situa un ull de bou o rosetó de petites dimensions. La façana principal està rematada amb un frontó amb una cornisa motllurada molt erosionada. La façana no és simètrica, sinó que s'eixampla a la dreta per deixar lloc al campanar, molt senzill i que actualment està revestit de ciment gris. Aquest campanar, bastit el segle XX, arrenca d'una petita cornisa de dos nivells de maó sobre l'aparell regular de pedra.

Les façanes laterals i la de la capçalera estan fetes amb aparell de pedra irregular sense desbastar lligada amb morter de calç. Tenen com a úniques obertures dos finestrals rectangulars a cada banda. La façana de la capçalera conté un rosetó sense decoració. La teulada és a doble vessant, amb el carener longitudinal i ràfec senzill.

Al segle  XX, després de la victòria dels sediciosos feixistes , el temple es va ampliar pel nord i es va afegir un cos a la façana esquerra que fa de porta d'accés a aquest part nova.

 


Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada

L’edifici parcialment destruït  durant el conflicte bèl·lic que s’iniciava amb  l’alçament dels militars feixistes  a les ordres del general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , va ser ampliat  i reconstruït  per Regiones Devastadas als anys 40 del segle. XX, ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor de l’ampliació i reconstrucció a l’email castellardiari@gmail.com

Ho demanarem a l’Ajuntament  ajuntament@vallfogona.net , i al Bisbat d’Urgell secretariageneral@bisbaturgell.org

Per descomptat, qualsevol persona i/o entitat que en tingui informació es pregada de fer-nos-la arribar a l’email castellardiari@gmail.com

 Passen els dies, les setmanes i  dissortadament no s’atura   la "monotonia criminal que alhora que contínua,  fa en un exercici de sadisme,  que bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins 

Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

Que l'Arcàngel Sant Miquel  í  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

divendres, 17 de novembre del 2023

MAS CADAFALCH. CASTELLAR DEL VALLÈS

 

El Fons Estudi de la Masia Catalana feia una visita erràtica per Castellar del Vallès,  Mas Pineto, Can Illa,  ermita de la Marededéu de les Arenes, imaginem que fent via a Sant Llorenç Savall, un croquis de Can Sallent, imaginem que venint des de Matadepera, i Can Cadafalch, aquesta última retratada per Josep Llaudó Majoral (Olopte, Cerdanya, 4 d'octubre de 1923 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23 d'abril de 1984)l’any 1959.


Façana i pati de Can Cadafalch

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2109/rec/4

Josep Llaudó Majoral, feia una minsa  i extemporània aportació al Fons Estudi de la Masia Catalana:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Josep%20Llaud%C3%B3%20Majoral

Excel·lia però, en el seu amor a Catalunya:


https://historiavibrant.cat/josep-llaudo-catalanitat-a-les-muntanyes/

Li havíem dedicat una publicació al mas Cadafalch:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/11/mas-cadafalch-el-valles-sobira.html?m=0

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?

 


 

CAN FERRERS DE BAIX. MATADEPERA. EL VALLÈS OCCIDENTAL

 

Pau Rosselló - sense cognom matern, ni cap dada biogràfica, almenys lloc i data de naixement i traspàs – retratava l’any 1928 “Vista general de Can Farrès amb gent”



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1908/rec/9

Joan          Cubells – també sense cognom matern, ni cap dada biogràfica, almenys lloc i data de naixement i traspàs – retratava l’any 1934 “Portal de Can Farrès”

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1916/rec/6

És una vergonya que s’hagi acabat imposant aquest mal costum de citar a  les persones amb només el nom propi – de vegades únicament amb la inicial – i el cognom matern,  ens cal tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs d’ambdós fotògrafs a l’email castellardiari@gmail.com  

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrers-de-baix

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27449

La masia de Can Farrers de Baix es troba en un bon estat de conservació i està integrada en una de les moltes urbanitzacions nascudes a finals del segle XX a Matadepera.

Aquesta masia presenta la disposició típica de les cases de pagès dels voltants, amb la casa principal seguint una distribució basilical, amb una nau central i dues naus laterals. Així mateix succeeix amb l'alçat, la planta baixa, el pis o planta noble i, sota teulada, les golfes.

El mas es troba dins d'un barri o un clos tancat al qual s'accedeix a través d'una porta coberta amb una petita teulada amb vessant a dues aigües. La teulada de la casa, també a dues aigües, és perpendicular al frontis. El ràfec mostra una petita decoració geomètrica a tot el voltant. Les finestres de les façanes laterals presenten les llindes de pedra. A la part posterior de la casa s'aixeca un altre cos annex al principal i la porta, de forma arquitravada, s'obre a l'exterior del clos. En els murs encara s'observa una filera de petites finestres, com espitlleres, que evidencien la seva funció defensiva. La factura dels murs, excepte el frontis que és arrebossat, és de petits còdols barrejats amb morter, reservant les pedres més grans per a les cantoneres de l'edifici.

La denominació de la casa quan Matadepera tenia menys de 1000 habitants  era  Can Farrès, en l’actualitat quan es superen llargament els 9.752  veïns que hi havia a darreries de  2022, sembla que la denominació “ usual” és   Can FERRERS

 

CAN TORRELLA DE BAIX. MATADEPERA. EL VALLÈS OCCIDENTAL

 

Llegia de l’Adolf Zerkowitz Schlesinger (Viena, 1884 - Barcelona, 1972) que  va ser un fotògraf austríac establert a Espanya, autor de postals de la ciutat de Barcelona i iniciador d'una saga de fotògrafs barcelonins continuada pel seu fill Alfred i el seu nét Hèctor.

 

L’Adolf Zerkowitz Schlesinger va començar la seva vida laboral dins el negoci tèxtil de la seva família a Viena, quan va començar la Primera Guerra Mundial  però, es trobava al Marroc i no va poder tornar al seu país. Quan li va ser possible es va traslladar a Barcelona, ciutat on es va establir de per vida.

 

La seva primera edició de postals van ser un encàrrec del Monestir de Montserrat fet el 1916;  la seva activitat ens deixaria una ingent obra de les ciutats  de Barcelona, Mallorca, diversos punts de la costa catalana i els Pirineus, entre altres llocs.

 

El seu antic estudi fotogràfic del carrer Corribia de Barcelona va ser heretat i ampliat pel fill Alfredo Zerkowitz (Barcelona 1933), i el seu net Héctor creava la pàgina web http://zerkowitz.es, on s'explica que els Zerkowitz van elevar la targeta postal turística a la categoria de petita obra d'art.


L’Adolf Zerkowitz Schlesinger , retratava  entre 1915 i 1936 la masia de Can Torrella del Baix, al terme de Matadepera, a la comarca del Vallès Occidental, i les seves fotografies que eren propietat de  Josep M. Blanc, foren facilitades  per l’Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889-1942), al Fons Estudi de la Masia Catalan  el 10-1927

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2068/rec/5



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Zerkowitz%20Schlesinger%2C%20Adolf%2C%201884-1972/field/creato/mode/exact/conn/and


https://prioratdigital.wordpress.com/2014/12/21/el-refugi-excursionista-de-siurana-el-seu-origen-edificacio-patrocini-i-altres-histories-miquel-martorell/


https://www.arquitecturacatalana.cat/en/photographers/adolf-zerkowitz-schlesinger


https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/adolf-zerkowitz-schlesinger


Llegia a Patrimoni Gencat que començà la construcció de Can Torrella de Baix, a finals de segle XIV en el lloc on els propietaris tenien un forn de vidre i un d'obra.


Pocs anys després, el mas originari de la família, Can Torrella de Dalt, fou venut a Francesc Mata que, aprofitant dependències de l'antic edifici, va construir la Mata Xica.


Les propietats de Can Torrella de Baix van passar a mans del senyor Vallès i Mitjans l'any 1901 – ens agradarà tenir noticia del nom propi, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com - , el fill del qual va vendre la propietat al senyor Blanch i Romeu – ens agradarà tenir noticia del nom propi, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com -  el 30 de novembre de 1923.


Després de ser comprat fou remodelat i s'hi construí una capella d'estil neoromànic, on s'instal·là l'altar procedent de l'antiga església parroquial de Matadepera (Can Roure), que estava arraconat en una de les dependències del mas.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2073/rec/1


La capella s'advocà a Sant Joan i fou beneïda el 10 de juliol de 1925.


Cap al 1930 hi feu una estada en el mas Francesc Cambó Batlle​​ (Verges, 2 de setembre de 1876-Buenos Aires, 30 d’abril de 1947), amic de la família Blanch.


A darreries  del segle XX, la masia pertanyia a la família Fontanals, que la convertí en un restaurant.


Demanarem a cantorrella@cantorrella.com , fotografies actuals


Enviarem  aquesta publicació a  archivozerkowitz@gmail.com i a 


Enviarem  aquesta publicació a  archivozerkowitz@gmail.com i arxiugavin@maristes.com , demanant-los que ens aclareixin l'advocació que tenia la capella, la de Can Roure estava advocada a Sant Joan Baptista.