Em deia ahir el Google que no tenia records, que sabrà ell, el 15.11.2022
m’operaven a la Clínica Quiron de Sabadell, l’Eduardo Viteri de Velasco, i el
seu equip, resecció d’un tros del budell prim, això iniciava un procés,
hospitalització, la biòpsia confirmava que hi havia un càncer de nivell.1, i
calia fer quimioteràpia, i superar-la:
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html
M’ajudava en aquell tràngol, continuar les publicacions del
conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí
la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges.
Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.
Ahir, em feien una colonoscòpia de control, tot està dins els límits de la normalitat. A la tarda " la cabra sempre tira a la muntanya ", em veia amb ànims d'anar a fer fotografies a la Ballada a la Residència de l’Obra Benèfica de Castellar del Vallès, “ l’hospital” per una majoria de castellarencs.
https://espaicountry.blogspot.com/2023/11/ballada-country-la-residencia-de-lobra.html
Trobava : Vista parcial de Torre de Cartellà amb torre cilíndrica. L’Arxiu Mas 22966 C. Facilitada en: 1918,
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8053/rec/13
Patrimoni Gencat en diu; construcció de planta complexa i irregular, amb diverses dependències i reformes. La façana principal consta de tres plantes. La planta baixa contempla tres obertures: la central projectada com a portal rectangular de llinda monolítica, conformant un arc pla, muntants de pedra i coronat per un arc carpanell rebaixat. Flanquejat per dues obertures - una per banda- de característiques semblants: rectangulars, llinda monolítica i muntants de pedra. En el primer pis o planta noble, trobem dues obertures reproduïdes segons el mateix sistema prototípic que les de la planta inferior. Pel que fa al tercer pis, aquest és projectat com a golfes, amb tres finestres geminades de mig punt. Coberta amb una teulada de vessants a laterals i cornisa catalana. A la cantonada de l'esquerra s'ubica la torre, rodona i emmerletada de quatre plantes, porta amb esplandit i amb una petita fornícula, sustentada per dos caps de grotescos amb ampit, que conté la imatge d'una dona amb un nen, que per la iconografia tot fa apuntar que es tracti de la imatge de la Verge Maria. En el pati interior, cal destacar la capella de Sant Jaume, d'absis semicircular i façana amb una interessant decoració renaixentista, datada el 1510.
Els Cartellà s'establiren a Maçanet el 1159, amb el casament d'Arnau
Guillem de Cartellà amb la pubilla Ermessenda de la casa de Maçanet. D'aquesta
manera, doncs, la Torre que havien rebut els Maçanet del vescomte de cabrera,
amb el temps va passar a anomenar-se de Cartellà.
La nissaga dels Cartellà de Maçanet, en el 1729, van acabar rebent el títol
de marquesos de mans de Felip V.
A mitjans dels segle XVIII els béns i drets de la casa Cartellà van passar
a la casa Moia, mitjançant el matrimoni de la tercera marquesa de Cartellà,
Maria Lluïsa, amb Josep de Copons, marquès de Moia de la Torre. L'any 1865 va
morir sense descendència, la darrera marquesa de Cartellà, Josepa de Sarriera i
de Copons.
https://www.armoria.info/libro_de_armoria/cartell%C3%81.html
La torre de defensa va experimentar una important reforma així com també
una reconstrucció arran de les destrosses ocasionades en el transcurs de la
primera Guerra Carlina entorn el 1840.
En comprar la casa, l'hisendat lloretenc Josep Cabañas Puig , hi va adossar
una nova construcció com a residència per a la seva família, acompanyada d'un
jardí vuitcentista, i quedà l'antic casal com casa dels masovers.
La Torre de Cartellà es va subhastar a favor de beneficència i va ser
adquirida per Josep Cabañas Puig , hisendat de Lloret de Mar, la seva afillada ,
Júlia Soler es va casar amb un altre hisendat lloretenc, en Joan Manuel
Albertí.
Aquest matrimoni va ser el propietari de la Torre fins l'any 1924 en què a
causa de problemes financers s'ho va acabar venent a la família del metge i
catedràtic barceloní Víctor Conill i Montobbio (Barcelona, 22.IX.1886 –
3.I.1970) , casat amb Maria Serra Riera,
el qual estiuejava a Lloret i era amic dels Albertí.
El seu fill , Víctor Conill Serra
Barcelona, 20.X.1917 – 19.VIII.1999. ,
va restaurar l'antiga Torre i va modernitzar l'explotació agrària.
El poder i prestigi que tenia el mas, queda consolidat amb el fet que dins
d'ell hi havia altres propietats contingudes, com ara Can Tipu, casa avui
desapareguda i Can Montells, emprada al 1924 per Víctor Conill a Narcís Soms, i
de la qual només es conserven els fonaments.
Masos com els Gelabert o Calvet eren sota la senyora directa dels Cartellà.
Alhora els Calvet, a les darreries del segle XVIII, subestabliren el seu mas
pràcticament en la seva totalitat. D'aquesta manera, els Cartellà van
incrementar llurs rendes extraordinàries amb el cobrament de lluïsmes i tasques
per part dels emfiteutes dels Calvet. Malgrat les fragmentacions successives al
llarg del temps encara en el segle XIX les Torres de Cartellà, en conjunt,
constituïen una de les gran finques de la comarca, treballades al llarg dels
segles XVII, XVIII i XIX per parcers.
La torre de Cartellà, aixoplugava una la capella en la qual originàriament hi havia
fundat un benefici que a les darreries del segle XIX ja estava extingit.
La capella té una planta romànica amb absis de mig punt. Destaca sobretot
la seva façana principal, pels diversos elements que compila i aglutina: tota
ella és de maçoneria amb reforços als cantons. La porta principal és un arc de
mig punt amb dovelles i brancals de pedra. A la clau hi ha l'escut de Cartellà
acolat amb el de Sarriera. Al muntant de la dreta hi ha un medalló que conté la
figura de Sant Jaume. A l'esquerra hi ha un bust d'un home. Els muntants tenen
forma de pilastres adossades al mur, que tenen per suport un pedestal decorat
amb un medalló i acaben amb un capitell d'ordre dòric que suporta una cornisa
ornada amb permòdols, a cada cantó hi ha un medalló, així com al centre.
En demanava imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)
Capella de Sant Jaume , Torre de Cartellà, Maçanet de la Selva, Data fotografies 16-XI-1980
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1106
No en diuen res al COAC de Girona:
Al llarg dels anys ens hem afegit a diversos intents de consolidar publicacions
en llengua catalana:
Berguedà actual
https://www.facebook.com/berguedaactual/
blogscat.com
Ambdós queien “ víctimes del foc amic” , i es perdien TOTES les
publicacions :
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/05/dels-edificis-religiosos-que-hi-ha-o-hi.html
Les publicacions fetes en suport paper, entre a la Forja de Castellar del
Vallès, son accessibles encara als arxius i biblioteques.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar
Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els
entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del
projecte. El franquisme, salvant les
distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no
catalana, que l’acció del sionisme sobre
Palestina.
Feu-nos arribar imatges actuals a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna, de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens
meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada