divendres, 31 de juliol del 2020

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT AIXECADA A INSTÀNCIES DE FRANCESC DE PAULA BADIA I TOBELLA. MATADEPERA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

L’Antoni Calvo Uribe publica la seva pàgina de facebook les vicissituds de la capella de la Mare de Déu de Montserrat

https://www.facebook.com/antoni.calvo.uribe/posts/10220280834185146
http://www.badia-arquitectes.com/2012/03/19/sagristia-can-prat/

https://www.seu-e.cat/documents/1686281/6168756/fitxes_informacio.pdf/27182739-d32b-427c-8d22-d9257acf1841

Conjunt familiar format per diverses torres d’una mateixa família. La torre protegida, construïda el 1934, té planta baixa i dos pisos. Està situada en un terreny de forta pendent de tal manera que l’accés principal es produeix a peu la a l’alçada del pis, i es fa a traves d’un porxo.

Les façanes són molt planes, els balcons no sobresurten de la línia de façana, destaquen els pilars d’obra vista del porxo d’accés i del segon pis. La coberta és de teula àrab

A la volumetria original s’hi va afegir un annex de planta baixa i pis, adossat a la façana oposada a la de l’accés i es va cobrir la galeria del segon pis.

La capella es un edifici exempt de planta rectangular i coberta a dues aigües amb un petit campanar d’espadanya.


L’interior esta profusament decorat amb pintures dels pares escolapis Josep Francesc i Miquel Altisent.Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i del lloc i data – si fos els cas – de naixement i traspàs d’ambdós pintors



El conjunt s’aixeca en el que eren els terrenys amb vinyes i oliveres de Can Prats que no s’havien recuperat de la plaga de la fil·loxera que va acabar amb el conreu de la vinya a tot Catalunya. En aquest terrenys s’hi van edificar algunes residències, els Badia foren els tercers en instal·lar-s’hi (1935), però la zona no es va urbanitzar fins el 1964.

El primer edifici del conjunt, la residència de la família va ésser encarregada per Francesc de Paula Badia i Tobella (Olesa de Montserrat 1895- Matadepera 1936, al paleta de Matadepera Josep Vall i Pi, l’arquitecte encarregat de l’obra fou Marcel·lí Padró, ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en algun apareix citat com “contractista”.

El 10 de maig de 1936 s’inaugurarà la capella, beneïda per l’abat de Montserrat, Antoni Mª Marcet Poal (Terrassa, 5 de juliol de 1878 - Abadia de Montserrat, 13 de maig de 1946) amb pintures al seu interior dels pares escolapis Josep Francesc i Miquel Altisent.

Demanava les dades d’ambdós pintors a l’ Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya, i rebia un email de l’Eduard Puigventós López, en el que em contestava;


Segons petició d'Antonio Mora Vergés, els fem saber les dades que ens demanen:

Miquel Altisent i Domenjó (22/10/1898 - 31/01/1975)

Josep Franquesa i Garrós (11/09/1891 - 06/07/1943)

Atenció que el cognom no és Francesc sinó Franquesa.

En cap moment em va caldre esmentar la meva condició d’antic alumne dels Escolapis de Sabadell, escola de la que en tinc gratíssims records.

Posteriorment s’hi han anat construint altres torres per la família.

http://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com/2011/05/goigs-de-ntra-sra-de-montserrat-capella.html

https://milenarimatadepera.files.wordpress.com/2013/01/tom-iv_cataleg.pdf

https://elmon.cat/monterrassa/matadepera/matadepera-tindra-mapa-patrimoni-cultural

Havíem fet una publicació al Diari de Castellar del Vallès, una publicació digital que sembla molestar bàsicament, als que tot el que té relació amb Catalunya i els catalans els desagrada.

El servidor http://blogscat.com/ que ens facilitava la publicació ha estat i està sotmès a constants atacs.

Ens doldria perdre una eina més de les poques que recolzen encara la nostra llengua i la nostra cultura.

No se’ns acut però, altra cosa que demanar la intercessió de la Marededéu de Montserrat, perquè una vegada més en faci de mitjanera davant l’Altissim.


dimecres, 29 de juliol del 2020

TENIU DADES DE L’AUTOR I/O LA HISTÒRIA DE L’EDIFICI QUE DÓNA AIXOPLUG AL CONSISTORI LOCAL D’ALTAFULLA?. EL TARRAGONÈS.

El Raul Pastó Ceballos retratava en blanc i negre l’edifici que aixopluga el Consistori d’Altafulla, a la comarca del Tarragonès, que atesa la manca de dades hem de suposar que s’aixecava en un termini MOLT breu, i en el màxim secret. Com en els cas dels ‘ponts del diable’, podem suposar-hi la participació del ‘maligne’ , oi?


Llegia a la pàgina ‘oficial ‘; l’actual edifici es va aixecar l’any 1802 a la plaça del Pou, on hi havia hagut la bassa de l’època medieval. Fa de mal llegir , allò de ‘autor desconegut’, oi?.

És un edifici rectangular, porticat amb arcs de mig punt i balcons.

El 1999 va ser restaurat i s’hi va adjuntar l’antiga fàbrica de cintes que es trobava al darrere. Cap dada tampoc – els mals costums s’han de mantenir costi el que costi - de l’autor de la restauració/reforma/ampliació.

En el seu interior s’hi poden veure diverses obres d’art: un capitell trepat del segle IV, la reproducció de l’estàtua d’Antonius i un mosaic; totes tres peces procedents de la Vil·la romana dels Munts. A més, hi ha exposada una bona col·lecció d’obres d’art, pictòriques principalment, una gran peça de ceràmica de Martí Royo i Tàrraga (Hospitalet de Llobregat, 20 de gener de 1949 - Altafulla, 18 de juliol de 1997) o alguns documents curiosos procedents de l’Arxiu Municipal.

La sala de comissions ha estat batejada amb el nom del Pintor, Josep Sala Llorens ( Barcelona 13.11.1928 + Altafulla, 25 de juny de 2010)”. L'espai està presidit per un quadre de grans dimensions de l'artista, que porta per títol "Groc 2002".

No trobava cap referencia a que l’edifici acollis en algun moment les escoles públiques, en cas afirmatiu sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui, en tots els àmbits, sanitari, econòmic, jurídic,..., es del TOT RECOMANABLE la visita d’Altafulla , de la comarca del Tarragonès ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

dilluns, 27 de juliol del 2020

IN MEMORIAM DE LES FRANCISCANES MISSIONERES DE LA INMACULADA CONCEPCIÓ. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL.

Fa anys que fem recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

Val a dir però, que la tasca no és senzilla, el franquisme va deixar entre nosaltres un virus molt perillós, la desinformació, el desinterès, el foment de la incultura i per descomptat l’odi a tot el que tingui que veure amb Catalunya i/o els catalans.

Val a dir, que se’n surten força bé, dissortadament.

https://agora.xtec.cat/ceippuiggracios/lescola/historia/

Anna Maria Ravell i Barrera
(Arenys de Mar, 1819 - Argentona, 1893) va ser una religiosa de la família franciscana, fundadora de l'Institut de Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció , que va començar la primera escola a la població de La Garriga, l’any 1859.
Capella de les Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció



Carrer Cardedeu, 25; 08530 La Garriga (Barcelona)
http://www.icatm.net/bibliotecabalmes/sites/default/files/public/analecta/AST_82/AST_82_617.pdfció

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de la Garriga, el Vallès Oriental , ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

dissabte, 25 de juliol del 2020

LA SÍNIA CONEGUDA COM TORRE DE MOLLET AL TERME DE BENIFALLET. L’EBRE JUSSÀ, TARRAGONA

El Juan Navazo Montero retratava des de l’altre costat del riu Ebre, l’edifici conegut com la “ torre de Mollet”, que malgrat la seva ubicació a tocar del riu Ebre, era una sínia de tracció animal formada per dos cossos: el primer i més pròxim a la riba del riu és de planta el·lipsoïdal i la seva part central és una obertura o pou on devia d'estar emplaçada la roda de la sínia que, amb els catúfols, muntaven l'aigua del riu. En l'actualitat hi ha instal·lat un motor per a pujar-la. Adossada a aquesta primera torre es troba una altra, de més alçada, planta circular, feta també amb pedres i morter, i amb una escala de cargol interior que ens condueix a una espècie de mirador, que és la part superior de la primera torre i fins a un dipòsit d'aigua situat a dalt de tot de la torre circular.


Ambdues torres estan arrebossades i presenten senyals d'haver rebut impactes de bala, probablement a l'època en que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco es revoltaven contra el regim LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC de la II República, i que desprès de la victòria batejaven – amb l’indisimulat entusiasme de la Jerarquia de l’Església Catòlica com “Guerra Civil”.

A l'exterior de l'estructura hi ha indicis, degut a l'aspecte del sòl i per les restes d'un eix central, de que allí estava emplaçat l'engranatge que impulsat pel "mulo" movien la sínia.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Benifallet, de Tortosa, de la comarca de l’Ebre jussà, ...., de Catalunya, ara que encara és possible.

Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8


El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

divendres, 24 de juliol del 2020

LA CAPELLA DEL MAS DE L’ANGUERA DE FALSET ESTÀ O ESTAVA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LA MERCÈ?. EL PRIORAT. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava el mas de l'Anguera , a les afores del municipi de Falset , a uns 2 km en direcció a Bellmunt del Priorat.
S’explica que el nom de la capital de la comarca i del Priorat històric, fa referencia literal al fet que es tractava de la setena població que en formava part, FA EL SET [ FALSET]

https://territori.gencat.cat/web/.content/home/01_departament/documentacio/territori_urbanisme/paisatge/publicacions/Cataleg_paisatge_camp_tarragona/doc/cp_tgn_bloc6_11_20.pdf

Al Mapa de recursos culturals de la Diputació de Tarragona , s’explica que l’edifici s’aixecava a darreries del segle XVIII damunt de les restes d'una construcció anterior.
http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/falset/mas-anguera

Cal destacar el sistema de conducció d'aigua, d'una notable complexitat i inversió per a la seva època.

En el conflicte bèl·lic que es generava per la rebel·lió dels militars feixistes encapçalats pel gen eral Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, fet ignominiós que els guanyadors batejarien – emprem el mot, perquè la Jerarquia de l’Església Catòlica va participar de forma activa i entusiasta – com “Guerra Civil” , el mas es va convertir en un hospital de campanya, i malgrat que fou un objectiu militar, sortosament no va ser malmès pels bombardejos.

El descriu com un conjunt format per diversos edificis. El principal, bastit amb maçoneria arrebossada i pintada, presenta una planta irregular on s'han anat afegint diversos cossos al llarg del temps. Consta de planta baixa, pis i golfes.



La façana principal es compon de tres portes, la principal de mig punt adovellada i amb la inscripció 1794, i una finestra, a la parta baixa. Al primer pis trobem dos balcons i quatre finestres, i una galeria formada per 13 finestres d'arc de mig punt a les golfes. D'aquesta construcció cal destacar també el sistema de subministrament d'aigua que es va realitzar mitjançant un aqüeducte que travessa el barranc i que arribava fins a una bassa amb uns rentadors annexes, i la capella que suposen dedicada a la Marededéu de la Mercè, orde en al que ingressaria la filla de la casa Mariana Trilla I Anguera ( Falset, 26 de Juliol de 1831 + Saragossa, 26 de Desembre de 1873)

https://www.mercedariasmisioneras.org/espiritualidad/co-fundadores/mariana-trilla-i-anguera/


En demanarem confirmació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín).

La capella, de petites dimensions, es troba adossada al cos principal i presenta una planta rectangular, una nau i absis poligonal. La nau està coberta amb volta de canó que arrenca d'un fris continu i llunetes. La façana es caracteritza per una porta cegada i un ull de bou a la part superior. Remata la construcció un campanar d'espadanya fet d'obra. L'edifici s'ha bastit de maçoneria i obra arrebossada i a l'interior el paviment és de rajoles i les parets estan enguixades.


https://www.domontsant.com/es/celler/mas-de-l-anguera-2/
Cerqueu la publicació : FALSET I LES SEVES CAMPANES

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Bossòst, de la Vall d'Aran ...., de Catalunya, ara que encara és possible.

Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8


El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

CAPELLA DERA MAIR DE DIU DERA PIETAT. BOSSÒST. TESTIMONI EN PEDRA D’UN PERIODE DE FOSCOR I POR.

La Guillermina Subirá Jordana m’enviava un dels seus excel·lents treballs; en aquesta ocasió reproduïa una xerrada amb l’Aníbal Rodríguez de Castro, l’únic fill viu de Teodora de Castro Garcia , mestra de Peralba, terme avui de Vilanova de Meià, a la comarca de la Noguera, procedent de Tarancón que va patir un consell de guerra i morí relativament jove a Lleida.

En la xerrada recordaven el Servicio Militar Obligatorio que l’Aníbal Rodríguez de Castro, feia juntament amb el seu germà a Bossòst, a la Vall d’Aran, i explica que feien servir com a menjador per la tropa la Capella dera Mair de Diu Dera Pietat, de la Pietat o Verge de les Neus que es troba situada al punt quilomètric 180 de la carretera N-230 a Bossòst.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=4579

https://www.valdaran.com/listing-item/capella-dera-mair-diu-dera-pietat/

http://imatgesmaria.blogspot.com/2016/08/capella-de-la-verge-de-les-neus-i-verge.html

file:///C:/Users/Antoni/Downloads/261992-Text%20de%20l'article-398752-1-10-20150226.pdf

Patrimoni Gencat la descriu com una capella de planta rectangular, d’una sola nau. En el seu interior hi ha dues arcades de fusta que reposen sobre columnes de maó massís adossades a la paret.


La porta d’entrada està situada a la cara est.

Consta d’una obertura i d’una espadanya al capdamunt.

El presbiteri és encarat a oest (no té absis).

A la paret de migdia hi ha incorporada la sagristia.

La porta d’entrada és amb arc de mig punt i adovellada. Aquesta dovella està situada a la clau de la volta de l’arcada i té una inscripció amb la data de construcció de la capella (1577).

De l’ús profà que tenia durant la dictadura del general Franco no se’n fa cap esment, al Régimen TOT, esglésies, escoles, hospitals,..., li semblava secundari, l’exercit ERA la màxima prioritat; no va ser la Capella dera Mair de Diu Dera Pietat, de la Pietat o Verge de les Neus, l’única que es va ‘reciclar’ per a usos militars, bona part del santoral catòlic va ser ‘cridat a files’, i a dia d’avui molts/moltes continuen en ‘servicio activo’

Bossòst ha donat fills il·lustres, Juan Blázquez Arroyo (Bossost (Val d'Aran) 1914 - Rabat (Marroc) 1974)


Poques persones recorden la ‘invasió de la Vall d’Aran’ que va venir a confirmar que NO CAL ESPERAR RES de les mal dites democràcies occidentals.
https://elpais.com/diario/2010/08/15/eps/1281853616_850215.html

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Bossòst, de la Vall d'Aran ...., de Catalunya, ara que encara és possible.

Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8


El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

ESGLESIA DE SANT LLORENÇ I SANT PAU DE MONT. VIELHA E MITJARAN.

La Rosa Cequiel publica fotografies de l’Església parroquial de Sant Llorenç i Sant Pau de Mont a Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) , Patrimoni Gencat ressalta que conserva encara elements romànics i barrocs.




L’església originàriament romànica, presenta actualment nombrosos afegits; aquests remodelatges afecten sobre tot la supressió de l'absis semicircular, l'afegiment de capelles (segle XVIII), construcció d'una nova portalada (segle XVIII), porxada del mur de migdia, etc.

Encara però, es pot observar l'entrada romànica original que actualment roman tapiada; es tractava d'un portal d'arcada de mig punt i dovellada.

Fotografia. Elisa Ros i Barbosa, 1982. Responsable del Àrea de Patrimoni Cultural del Conselh Generau d’Aran

L'entrada actual correspon a l'any 1721, tal com resa la llinda de la porta.

Presenta capelles afegides a Nord i a Sud (segle XVIII), i té campanar, de construcció recent, adossat a l'extrem W

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran ...., de Catalunya, ara que encara és possible.

Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html


https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8


El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

dimecres, 22 de juliol del 2020

CAPELLA DE NOSTRA SENYORA DEL SAGRAT COR DE MAS DELS MONRAVÀ AL TERME D’ALCOVER. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava la capella advocada a Nostra Senyora del Sagrat Cor, promoguda l’any 1908 Pascual Monravà Cortadellas, i reformada l’any 1968 pel seu fill, l’arquitecte Josep Maria Monravà i López (Tarragona, 8 de maig de 1905 – Barcelona, 28 de febrer de 1999), mantenint la mateixa advocació.



En la recerca de dades topava amb un fet recurrent, els enllaços de Patrimoni Gencat NO FUNCIONEN :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=2156
Fa masses dies que dura aquesta anomalia, tants, tants, tants, que començo a pensar en que és més fruit de la causalitat, que de la casualitat. Pobra Catalunya!

De l’excel·lent treball de l’ Anna Isabel Serra Masdeu (Alcover, el Camp sobirà de Tarragona, 1969 ) el Mas de Monravà :
https://core.ac.uk/reader/39132454


Reprodueixo ; l 'església, de Nostra Senyora del Sagrat Cor, és un edifici de de reduïdes dimensions, de planta rectangular i té un petit porxo davanter. Esta construïda a partir del totxo, fusta, pedra i formigó.

De I ‘interior, cal destacar-ne una creu, llums i reixes treballades amb ferro pel Sr. Casellas, de Tarragona. Ens agradarà tenir noticia del seu nom , cognom matern, i del lloc i data del seu naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com

La llum entra a partir d'unes vidrieres.

La façana és molt senzilla, té un petit òcul i esta coronada per un campanar d’espadanya.

En demanarem imatges del interior, i àdhuc la confirmació de l’advocació de la capella al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín).

Per descomptat, si algun lector/lectora te més dades sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita d’Alcover, de la comarca de Camp sobirà de Tarragona, .., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8


El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

dimarts, 21 de juliol del 2020

QUE EN SABEM DE L’AUTOR DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE MAS RAMPINYO?. MONTCADA I REIXAC. EL VALLÈS TRINXAT.

Trobava una fotografia de les escoles de Mas Rampinyo, sense cap dada, ni de l’aturi ni de l’època, confio en que algun aborigen – n’hi ha poquets – pugui explicar-nos alguna cosa mes a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com


https://patrimoni.montcada.cat/evolucio-historica/

Sabem que Josep Graner i Prat (Caserras, 1844 - ibídem, 1930) va fer un bon nombre de projectes municipals, com l’escorxador i presó (1884) al carrer Barcelona, el pont sobre el Bogatell (1886 i 1891), les escoles municipals (1900), l’alineació del carrer Ripoll (1917), l’edifici de l’Ajuntament (1918), l’ampliació del cementiri (1913), etc

http://dbe.rah.es/biografias/49996/josep-graner-prat

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/josep-graner-i-prat

El substituïa l’arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez, ( Barcelona, 9.I.1888 – 11.II.1962. Arquitecte y urbanista)

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/joan-baptista-de-serra-martnez

http://dbe.rah.es/biografias/51454/joan-baptista-serra-de-martinez

http://serramartinezarquitecto.blogspot.com/2011/10/biografia.html

El Vallès “trinxat” NO és una comarca administrativa.

EL MAS DE SANAHUJA DE FORÉS. LA CONCA DE BARBERÀ. UNA PROVA MÉS DEL DESCURAT PATRIMONI HISTÒRIC DE TARRAGONA

Li cridava especialment l’atenció al Raul Pastó Ceballos , l’arc de la porta del mas de Sanahuja, al terme de Forés, a la comarca de la Conca de Barberà, a la província catalana de Tarragona que ostenta el tristíssim rècord de tenir indocumentat el major nombre de masies de Catalunya. Cal reconèixer aquí la displicència absoluta de bona part dels polítics ‘professionals’ que hem patit, i patim durant aquest període que s’entesten en qualificar com democràtic.


https://webfacil.tinet.cat/usuaris/manelmar/IPAR-FORES-2_20100914141710.pdf?fbclid=IwAR2Yj_CKIiHgklMGao3JcCoYmqM_76OjDa8oL9w-ncYjKhgT_pGCsBxP92A

https://blocs.tinet.cat/lt/blog/manel-martinez/category/828/masos-i-molins/2011/07/12/mas-sanahuja-for-s

Recordem que fins a 1978 l’excusa que les Administracions Locals esgrimien davant la manca de Catàlegs patrimonials, era que el ‘régimen ‘ - es referien així a la dictadura del general Franco – posava pals a les rodes, el sàtrapa moria ‘oficialment’ a Madrid, 20N de 1975, i quasi 45 anys desprès, la situació pel que fa a la documentació del patrimoni històric és la mateixa. Fa pudor, oi?.
Està clar que la Catalunya ‘moderna’ – com diuen els entesos - té poc a veure, quasi res, si som sincers, amb la que desenvolupava un dret civil ‘diferenciat’ , que regulava un món bàsicament agrícola, en el que la masia era la ‘unitat de producció familiar indivisible’.

És del tot evident que a mesura que s’ampliava el ventall d’activitats econòmiques , s’anava reduint la importància d’aquestes ‘unitats de producció familiar indivisibles’, fins a esdevenir anacròniques de forma general a partir de la segona meitat del segle XX.

Altrament criteris com ‘ el comerç de proximitat’, ‘ la producció sostenible’ , i fins el concepte mateix de ‘ fer país’ – compra a casa, ven a casa i faràs casa – , topaven amb el sistema de producció capitalista, que té com a objectiu únic el benefici econòmic en el termini més curt possible.

Tothom té coll avall, de forma expressa o tàcita que el present que patim, ens l’hem guanyat ‘col•lectivament’ , oi?.

el mas de Sanahuja, al terme de Forés , va tenir una gran importància, i mantinc la confiança de que algú ens explicarà la seva història. Ho esperem amb ànsia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Forés, de la Conca de Barberà, de Tarragona, ...., de Catalunya, ara que encara és possible.

Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html


https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8


El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

dilluns, 20 de juliol del 2020

TENIU DADES DEL MAS DE LA CUA I DE LA SEVA HISTÒRIA?,VILABELLA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava les runes del Mas de la Cua, al terme de Vilabella , a la dissortada comarca del Camp sobirà de Tarragona – entenguis l’afirmació en el sentit de que Tarragona excel•leix pel que fa al nombre de masies malmeses i/o destruïdes - , i això , malgrat constatar que la Catalunya ‘moderna’ té poc a veure, quasi res, si som sincers, amb la que desenvolupava un dret civil ‘diferenciat’ , que regulava un món bàsicament agrícola, en el que la masia era la ‘unitat de producció familiar indivisible’.

Està clar que a mesura que s’ampliava el ventall d’activitats econòmiques , s’anava reduint la importància d’aquestes ‘unitats de producció familiar indivisibles’, fins a esdevenir anacròniques de forma general a partir de la segona meitat del segle XX.

Altrament criteris com ‘ el comerç de proximitat’, ‘ la producció sostenible’ , i fins el concepte mateix de ‘ fer país’ – compra a casa, ven a casa i faràs casa – , topaven amb el sistema de producció capitalista, que té com a objectiu únic el benefici econòmic en el termini més curt possible.

Tothom té coll avall, de forma expressa o tàcita que el present que patim, ens l’hem guanyat ‘col•lectivament’ , oi?.

No sabia trobar-la al Catàleg de Masies:
http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veure&codintExp=228539&fromPage=load




Està clar però, que el mas de la Cua, va tenir una gran importància, i mantinc la confiança de que algú ens explicarà algun la seva història. Ho esperem amb ànsia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Vilabella, del camp soirà de Tarragona, ...., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ. GLORIETA. PASSANANT I BELLTALL. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava l’església advocada a l’Assumpció de la Mare de Déu, al nucli de Glorieta, al terme de Passanant i Belltall , a la comarca de la Conca de Barberà, Tarragona.


El primer document sobre l'església data del 1150, en el llegat que Ramon de Cervera i la seva muller Ponceta feren al capellà Pere de Pinós.


La parròquia de Glorieta tenia com a sufragànies les de la Sala de Comalats i Fonoll.

Com m’explicava mossèn Evarist Gómez Ruiz, rector aleshores de de la parròquia de la Transfiguració del Senyor a Vimbodí, el romànic es mantenia únicament en aquells indrets on hi havia un creixement econòmic feble, imagino que la construcció de l’Església nova en aquest nucli, tenia relació amb el comerç de Catalunya amb les colònies americanes, episodi que esdevindria un breu miratge, amb les successives declaracions de independència que trencaven aquell mercat “esclau”. També Catalunya desitja desvincular-se d’aquest “regne”.

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0030269.xml

Llegia que al segle XIX, a la llinda d'aquesta església nova hi ha gravat l'any 1814, es refeu l'església aprofitant els carreus de l'antiga església romànica.


La porta és d'arc escarser, amb guarnició de l'anagrama de Maria i un ull de bou al bellmig.

La façana està coronada per dues espadanyes de maó.

Les restes de l'antiga església romànica han estat descobertes recentment. Es poden apreciar algunes filades del mur de migdia i l'inici de la curvatura de l'absis, que podrien ésser construïts a finals del segle XII. Aquesta petita església fou enderrocada per aprofitar els seus carreus en la construcció de l'actual.

El mes de novembre de 1995 es van portar a terme obres a l'església per evitar la humitat consistents en la col•locació d'una planxa de formigó i tela asfàltica a la part posterior de l'església.

Fins el 1974 a la parròquia hi havia una bella creu processional gòtica, feta d'argent i amb esmalts. Actualment està dipositada al Museu Diocesà de Tarragona. Cada any es trasllada al poble per la festa patronal.

En el Museu episcopal de Vic es conserven 3 compartiments del retaule de l'església romànica realitzats per Ramon de Mur.

http://patrimoni.concadebarbera.cat/Esglesia-de-Santa-Maria-Passanant-i-Belltall-727


Els enllaços de Patrimoni Gencat, continuen fallant :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12929

http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/passanant-i-belltall/esglesia-parroquial-de-l-assumpcio-de-la-glorieta

Arribeu-vos a , a Glorieta, a Passanant i Belltall, a Guimerà , .., volteu per Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8


El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

diumenge, 19 de juliol del 2020

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE PINNA FRACTA. PRENAFETA. MONTBLANC. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA.

El Raul Pastó Ceballos retratava les restes del Castell de Prenafeta, indret integrat avui al terme, 91,11 km² de Montblanc , capital de la comarca de la Conca de Barberà.


Patrimoni Gencat – quins enllaços continuen fallant - explica que era un petit castell roquer de planta gairebé trapezoïdal.
Els murs conserven molt poca alçada.

Aquest castell es va construir cap al segle XII

El terme de Prenafeta apareix documentat per primera vegada l'any 980 i el castell el 1072, en un document pel qual Arnau Pere de Ponts el donà en feu a Ramon Bremon. Bernat Pere de Pont deixà el castell en herència al seu fill Pere de Puigvert. La família Puigvert fou els senyors del castell durant els segles XII i XIII malgrat sembla que l'administració no l'exercien directament. Per herència, l'any 1276 Prenafeta passà a mans del monestir de Santa Maria de Poblet.

El poble de Prenafeta va quedar pràcticament despoblat en la guerra civil catalana contra el rei Joan II (1462-1472) i es va abandonar definitivament al segle XVIII, quan es va refer la població al seu emplaçament actual, a uns 2 quilòmetres al sud.

Quan al topònim Prenafeta, hom defensa que procedeix del llatí pinna fractapenya trencada

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Montblanc, la Conca de Barberà, Tarragona , .., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.


https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html


https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

IN MEMORIAM DE LA CATALUNYA AGRÍCOLA. L’ALTRERA. RENAU. EL TARRAGONÈS

Tarragona excel•leix pel que fa al nombre de masies malmeses i/o destruïdes, i això , malgrat constatar que la Catalunya ‘moderna’ té poc a veure, quasi res, si som sincers, amb la que desenvolupava un dret civil ‘diferenciat’ , que regulava un món bàsicament agrícola, en el que la masia era la ‘unitat de producció familiar indivisible’.

Està clar que a mesura que s’ampliava el ventall d’activitats econòmiques , s’anava reduint la importància d’aquestes ‘unitats de producció familiar indivisibles’, fins a esdevenir anacròniques de forma general a partir de la segona meitat del segle XX.

Altrament criteris com ‘ el comerç de proximitat’, ‘ la producció sostenible’ , i fins el concepte mateix de ‘ fer país’ – compra a casa, ven a casa i faràs casa – , topaven amb el sistema de producció capitalista, que té com a objectiu únic el benefici econòmic en el termini més curt possible.

Tothom té coll avall, de forma expressa o tàcita que el present que patim, ens l’hem guanyat ‘col•lectivament’ , oi?.

Els termes constituïts per Peralta i la baronia de Renau, d'origen medieval, comptaven amb nombrosos masos, entre els que trobem el Mas de l'Altrera, situat al sud-est del nucli de Renau, vora el riu Gaià, en la riba dreta, als peus de la Pedrafita, que retratava el Raul Pastó Ceballos.




En el segle XV els masos de l'Altrera van ser incorporats a la baronia de Renau, en aquells moments sota el domini del llinatge dels Montoliu.
https://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/renau/mas-de-l-altrera

https://www.geocaching.com/geocache/GC6Z2GY_mas-de-laltrera-masos-del-tarragones?guid=6847c2eb-81e8-4ce8-98ac-f3bcaed1b53c

http://www.renau.altanet.org/sites/renau/files/POUM/ren_poum_ai_cat_bens.pdf

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Renau, Tarragona , .., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.


https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html


https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ. TOSSA DE MAR. LA SELVA. GIRONA.

L’Assumpta Figueras Viñas, retratava l’Església parroquial de Tossa de Mar, a la comarca de la Selva, Girona.


Els accessos a Patrimoni Gencat donen errors des de fa MOLTS DIES.

Al Centre de documentació del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya a la demarcació de Girona, trobava:

Església de grans proporcions, feta en pedra i margenada seca. Interior format per una nau central i capelles laterals, constituint la planta típica del Jesú.

La façana conté: l'escut de Tossa, escultura de Sant Vicenç, i rosassa.

El campanar i el rellotge, en un cos lateral de l'església, complementen l'estil barroc popular de tot el conjunt.

La parròquia, consagrada l'any 1776, està dedicada a Sant Vicenç, un màrtir hispanorromà que va viure al Segle IV. Amb aires de catedral, fou projectada amb un pressupost inicial de 8000 lliures barcelonines, sota la direcció de Josep Petit, mestre de cases de Girona, que va dissenyar una façana de blocs de pedra de Montjuïc que arribaven en vaixell des de Barcelona.

La construcció respon a dos motius fonamentals: l'expansió de la vila fora del recinte emmurallat i les reduïdes dimensions de l'església anterior, les ruïnes de la qual encara es poden visitar a la Vila Vella.

L'església patí dues grans destrosses: a causa d'un terrible incendi l'any 1869 i al juliol de 1936 en els dies foscos que seguien a la revolta sediciosa dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, que assoliria la victòria militar i sotmetria Catalunya a un regim de terror.


La nau de la parròquia és de les més grans del bisbat: té un sostre de set arcades neoclàssiques que representen l'hemisferi celestial, mentre que els decorats laterals estan formats per figures geomètriques i símbols bíblics.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Tossa de Mar, la Selva, Girona , .., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html


https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

dijous, 16 de juliol del 2020

EL MONUMENT ALS MARINERS DESCONEGUTS DE CAMBRILS QUE PERDIEN LA VIDA LA NIT DEL 31 DE GENER A L’1 DE FEBRER DE 1911. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

Quan passegis per davant del port de Cambrils, veuràs un grup escultòric que podem qualifica de “peculiar”.


Evoca la memòria de les víctimes marineres de l’any 1911, conegut com “l’Any de les Desgràcies" . La nit del 31 de gener a l'1 de febrer de 1911, es van donar una sèrie de condicions meteorològiques que van convertir el que va començar amb un capvespre plàcid en una nit infernal. Aquella nit es va desencadenar la tempesta perfecta a la costa mediterrània, des de Barcelona fins a València, amb un resultat tràgic de 140 pescadors i mariners morts, escopits a les platges a l'alba.

https://www.revistacambrils.cat/opinio/11076/1911-lany-de-les-desgracies

http://elmareselcami.blogspot.com/2011/01/1911-lany-de-les-desgracies.html


https://nusosdexarxa.wordpress.com/2011/01/23/la-mar-recorda-lany-de-les-desgracies/

https://www.cambrils.cat/biblioteca/fons-local/historia/moments-historics/1911-el-temporal


https://www.ccma.cat/324/cent-anys-del-temporal-de-les-desgracies-que-va-engolir-una-vuitantena-de-pescadors-catalans/noticia/1046706/


https://www.cambrils.cat/cultura/sabiesque/art-public/1911-2011-en-el-pla-de-les-serenes


El monument 'En el Pla de les Serenes' . Any: 2011, està situat al passeig marítim de Cambrils, a l'altura de les Escales Reials del port de Cambrils.

Aquest grup escultòric, que formen sis elements, commemora en el seu centenari a les víctimes de 1911, conegut com "L'Any de les Desgràcies", ja que al llarg de 1911 van morir molts pescadors del litoral català i valencià, diversos d'ells de Cambrils. Caldria concretar els “diversos”, amb noms i cognoms, bé està que fem ‘monuments’, per honorar la memòria ens sembla que “diversos” és una indignitat.

Fa poc més d'un segle, la nit del 31 de gener a l'1 de febrer de 1911, es van donar una sèrie de condicions meteorològiques que van convertir el que va començar amb un capvespre plàcid en una nit infernal. Aquella nit es va desencadenar la tempesta perfecta a la costa mediterrània, des de Barcelona fins a València, amb un resultat tràgic de 140 pescadors i mariners morts, escopits a les platges a l'alba.

Els tres pescadors representen les ànimes. A les seves mans hi duen paneres plenes de peix per anar a vendre, com es feia antigament.

Les dues sirenes alçades majestuoses simbolitzen la bonança i la tempesta. La Dolça i la Calma d'aquest mar.

Éssers mitològics metàfores també dels elements: el sol i la lluna, determinants a l'hora de sortir a pescar.

El petit Adrià, és el símbol del present i del futur; la nota de color i de tendresa. Infància i innocència que observa l'escena des d'un pla de serenor.

David Callau Gené (Cambrils, 1973

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Cambrils, de la comarca de Camp jussà de Tarragona, .., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8


El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

dimecres, 15 de juliol del 2020

MAS MIRET. VINYOLS I ELS ARCS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava, l’edifici que sembla abandonat, malgrat l’afirmació “el mas es fa servir actualment com a casa de colònies d'estiu” del mas Miret al terme de Vinyols i els Arcs a la comarca del Camp jussà de Tarragona.


Llegia que s'hi arriba per una pista de terra des de Nou Cambrils, passant per damunt de l'Autopista A7, que deixa just davant del mas.
Tarragona excel·leix pel que fa al nombre de masies malmeses i/o destruïdes, i això , malgrat constatar que la Catalunya ‘moderna’ té poc a veure, quasi res, si som sincers, amb la que desenvolupava un dret civil ‘diferenciat’ , que regulava un món bàsicament agrícola, en el que la masia era la ‘unitat de producció familiar indivisible’.

Està clar que a mesura que s’ampliava el ventall d’activitats econòmiques , s’anava reduint la importància d’aquestes ‘unitats de producció familiar indivisibles’, fins a esdevenir anacròniques de forma general a partir de la segona meitat del segle XX.

Altrament criteris com ‘ el comerç de proximitat’, ‘ la producció sostenible’ , i fins el concepte mateix de ‘ fer país’ – compra a casa, ven a casa i faràs casa – , topaven amb el sistema de producció capitalista, que té com a objectiu únic el benefici econòmic en el termini més curt possible.

Tothom té coll avall, de forma expressa o tàcita que el present que patim, ens l’hem guanyat ‘col·lectivament’ , oi?.
Antiga torre, de planta quadrada, que fa 4,5 x 4,8 metres. Reformada i restaurada en època recent. Li manca el pis superior, refet de nou. Té adossada una masia de planta rectangular, també restaurada.

Torre de defensa, probablement del segle XVI, època del desembarcaments de vaixells berberiscs a la costa propera.
Masia adossada amb modificacions del conjunt recents.

http://www.vinyols.altanet.org/llocs-i-espais-dinteres/mas-de-miret

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de la comarca de Camp jussà de Tarragona, .., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html


https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

dimarts, 14 de juliol del 2020

CAPELLA DEL CEMENTIRI NOU DE BELIANES ADVOCADA AL SANT CRIST DE LA BONA MORT. LA VALL DEL CORB. L’URGELL. LLEIDA.

El Raul Pastó Ceballos publicava fotografies de la capella del Cementiri nou de Belianes , datat entre 1888-1910, a la Vall del Corb, a la comarca de l’Urgell, a Lleida.



No hi ha cap dada – com és mal costum – de l’autor d’aquest recinte, ni de la capella de la que tampoc es fa esment de la seva advocació que acostumava a ser la del Crist de la Bona Mort. En demanàvem dades al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, ( Arxiu Gavín) , que ens confirmava l’advocació al Sant Crist.

http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-de-lurgell/belianes/


https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11963

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cementiri_de_Belianes

Quan al topònim, el diccionari català valencià balear ens diu; etimologia incerta. Sembla un derivat llatí, amb el sufix -ānas, d'un nom personal que pot esser Bellius, Abellius o Abilius, segons Aebischer Topon. 68.

Altres però, defensen la seva procedència del nom de persona àrab Abu-l-Ayan.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellariari@gmail.com , tant les relatives a l’autor del fossar,com del origen i significat del topònim.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de la Vall del Corb, de la comarca de l’Urgell, ...., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

dilluns, 13 de juliol del 2020

TENIU DADES DEL FOSSAR DE MALDÀ A LA VALL DEL CORB?, L’URGELL. LLEIDA.

El Raul Pastó Ceballos recollia imatges del Cementiri Civil de Maldà, a la Vall del Corb, a la comarca de l’Urgell, a la província de Lleida.






Els amics de Pobles de Catalunya en relació al fossar diuen ; tot i que hi va haver un primer cementiri, construït l'any 1842, l'actual és obra de l'any 1908 segons s'indica a la porta del mur perimetral, un portal d'arc ogival amb reixa de ferro forjat.

El 8 de març de 1932, vigent la II República, va ser secularitzat.

A l'interior es pot veure un conjunt de sepulcres adossat al mur posterior, amb els frontals decorats amb elements clàssics o historicistes.
Cap dada de l’autor, com és mal costum.

Cap esment tampoc del promotor d’aquest fossar que s’allunya de la tradicional concepció dels Cementiris porxats de la Segarra, que podeu trobar a força indrets de l’Urgell, de l’Anoia, de la Conca de Barberà, del Bagès,..., comarques que s’engrandien amb l’esquarterament “administratiu” de la comarca de la Segarra, en ocasió de la divisió comarca, i que fins “s’exportaria” a terres mallorquines.

Intueixo – no hi ha dades que ho confirmin, ni tampoc que ho neguin – que la pertinença del indret primer a la Senyoria de la Baronia de Maldà i Maldanell, que esdevindria en títol nobiliari , Baronia de Maldà i Maldanell, creada el 23 de setembre de 1766 pel rei Carles III a favor de don Rafael d’Amat i de Cortada (Barcelona, 10 de juliol de 1746 - 15 de febrer de 1819), estaria en l’origen esnob d’aquest fossar.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-de-lurgell/malda/

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11939

http://bop.diputaciolleida.cat/faces/consultaF/servlets/donarEdicte/?id=2015_1_30

http://benvinguts.cat/blog/petits-cementiris-comarques-lleida/

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Maldà, de la Vall del Corb, de la comarca de l’Urgell, ...., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

diumenge, 12 de juliol del 2020

JOSEP-PAU VIRGILI SANROMÀ. MEMÒRIA D’UNA TARRAGONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

Josep Agustí i Feliu ( Montblanc, la Conca de Barberà, Tarragona, 1956 + 1995) va tenir una vida curta, 39 anys, i justament una de les seves darreres obres, sinó la darrera, va ser l’escultura de Josep-Pau Virgili i Sanromà (Tarragona,14 de juliol de 1895 - 1993). Impressor i bibliòfil, conegut popularment com l'avi Virgili.


https://larepublicacheca.cat/lavi-virgili-compleix-120-anys/

http://www.xtec.cat/centres/e3003495/webrambla/virgili.htm

http://cdatarragona.net/el-campthe-camp/la-nostre-ciutat/la-rambla/avi-virgili/


https://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=869

https://redescubriendomibarcelona.blogspot.com/2018/03/29082016-tarragona-lavi-virgili-ii.html?spref=fb&fbclid=IwAR0bQRIqyJnuoidIyeg__GrMkZljFX6bYCFabICW2XJbewrZikkZbi1IzzY

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de Tarragona, , ...., ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html


https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !