dimecres, 8 de juliol de 2020

SANT FELIU DE MONARS, MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA. GIRONA

El Jose Carmona publica fotografies de Sant Feliu de Monars, coneguda antigament com a Sant Sebastià de Monars , per accedir-hi cal arribar primer fins a Rocabruna, continuar en direcció a Beget, i prendre la pista forestal que trobarem a mig camí, a mà esquerra (no està senyalitzada). La pista, sense asfaltar, arriba a les Basses de Monars.



Des de gairebé el final d’aquesta pista, a mà dreta, en surt un corriol, també sense senyalitzar que baixa fins a l’església (a uns 2 km de distància).

La primera referència documental que trobem de l’indret de Monars es troba a la fundació de la canònica de Santa Maria de Besalú pel comte-bisbe Miró Bonfill l’any 977. L’església, en canvi, no la trobem documentada fins l’any 1064, quan es fa esment en la donació d’un alou situat a la parròquia de Beget que afrontava amb el camí que duia a l’església de Sant Feliu de Monars, feta per una dona anomenada Arsendis a favor del monestir de Sant Pere de Camprodon. Cinc anys més tard la mateixa dona féu una nova donació al monestir on novament esmenta aquesta afrontació. Igualment, l’any 1094, apareix en una donació feta a favor de Santa Maria de Besalú per Arnau Arnall. L’església de Monars, també coneguda com a Sant Feliu, és un edifici molt simple, d’una única nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat.

Possiblement, la volta de la nau correspongui a una reforma del segle XV, motivada per l’enderroc parcial de l’església com a conseqüència de les terratrèmols que sacsejaren amb virulència la zona a la tercera dècada d’aquest segle. Malgrat que no tenim cap notícia sobre Sant Feliu sí sabem que a la propera vila de Montagut hi morí molta gent l’any 1427 a conseqüència d’un important moviment sísmic. En conseqüència, no seria gens estrany que l’edifici de Sant Feliu també s’hagués vist afectat.

A llevant, l’església disposa d’un absis quadrangular cobert amb volta de canó. La porta d’accés, amb llinda i timpà llis, s’obre, com és tradicional, a la façana de migdia. A la de llevant hi ha una petita finestra de doble esqueixada d’estil romànic i, damunt d’ella, s’alça un campanar doble en espadanya molt massís.

L’extrema rusticitat de l’obra i l’existència d’un seguit d’elements com l’arc ultrapassat, la capçalera rectangular, un xic irregular; i els graons que separen la nau del presbiteri dificulten la seva datació. En principi semblarien elements propis d’una arquitectura preromànica, però per l’estil i restes conservades sembla més aviat que ens trobem davant d’un edifici que s’hauria de datar entre final del segle XII i principis del següent i que respondria a un retorn a una certa rusticitat tecnològica.

Quan al topònim Monars , hom defensa que evoluciona etimològicament del llatí molinariu, ‘moliner’; és, doncs, una variant de Moner/Monner.

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/4965/

Arribeu-vos a Sant Feliu de Monars, Montagut i Oix, la Garrotxa, Girona , .., volteu per Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8


El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada