dimarts, 18 d’octubre de 2022

RETALLADA A LA SANITAT PÚBLICA

 

Em comentava un bon amic que des del seu CAP li han dit que  la  Fesoterodina:

https://cima.aemps.es/cima/dochtml/p/85913/P_85913.html

I el  Toviaz, ja No els fabriquen. Em CAP intentarà fer gestions  - som moltes les persones que depenen d’aquest medicaments, i  em  trucaran, espero que sigui de forma rápida i per dir-me que hi ha un recanvi.

https://cima.aemps.es/cima/dochtml/p/07386003/P_07386003.html




La Fesoterodina i el Toviaz es recepten arreu del món, potser amb un altre nom.

Em demanava que ho publiquéssim al Diari de Castellar del Vallès.

La Sanitat pública fa MOLT DE TEMPS que ha iniciat una davallada, que hores d’ara és exponencial.

Potser ha arribat l’hora de dir PROU,  els CAPS han de tenir un servei d’Urgències de 24 hores, el fet que bona part dels pacients que traspassen per desatenció  tingui més de 60 anys, NO ÉS EXCUSA.

dilluns, 17 d’octubre de 2022

IN MEMORIAM. ESCOLES DE MALANYEU. LA NOU DE BERGADÀ.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera

Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció

Llegia ; el poble de Malanyeu està compost per un nucli, format per l'església de Sant Sadurní de Malanyeu, les antigues escoles (convertida en Pallissa i posteriorment enderrocades), les escoles noves, i dues cases, la resta de cases estan disseminades.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Malanyeu#/media/Fitxer:Escoles_velles_de_Malanyeu.jpg

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/in-memoriam-de-lescola-publica-de-malaneyu-anterior-a-la-dictadura-franquista-malanyeu-la-nou-de-bergueda-catalunya/

El Pere Magrià m’enviava fotografies de l’edifici que aixoplugava l’escola del   poble de Malanyeu,  a la Nou de Bergadà, escola tancada fa anys però que encara es conserva i es cuida intacta,  m’explica que hi han posat aquestes cortines blanques a la porta d'entrada, que abans no hi eren i es veien tots els pupitres i la taula del professor, com si estesin esperant els alumnes. La visió era molt emotiva.



Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=24587

divendres, 14 d’octubre de 2022

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL MONT. ALBANYÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

La Montserrat Anguila Presas, publica fotografies del santuari de la Mare de Déu del Mont , d’estil romànic tardà, de bon carreu llis i cobert amb volta.



La imatge fou renovada al segle XVI i és de marbre de Beuda. Històricament, la muntanya fou coneguda amb el nom de Sant Llorenç del Munt, pel cenobi que hi ha al peu.




 El 2008 hom hi inaugurà una escultura dedicada a Jacint Verdaguer - el qual feu freqüents estades al santuari - obra de l’escultor Joan Ferrés Curós (Olot, 1924 + 17 maig 2021) , per a commemorar el 175 aniversari de la Renaixença.



http://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/02/volta-el-mon-i-puja-al-santuari-del.html


La imatge del santuari que ha donat el nom a la muntanya del Mont era venerada ja almenys des del 1222 en un temple benedictí.


Entre el 1311 i el 1318 l’abat Bernat féu construir el primer santuari en terrenys del bisbat de Girona, cosa que provocà un plet entre el bisbe i l’abat, fallat el 1319 a favor de la mitra; el bisbe concedí tanmateix als benedictins l’administració del santuari.


El 1461 hi volgué prohibir el culte perquè era lloc de reunions de tipus remença i antifeudal.


 El 1577 l’abat nomenà dos seglars com a administradors amb facultats molt àmplies.


Des del 1833 el capellà custodi fou nomenat pel bisbe.


Entre el 1949 i el 1957 s’hi establí una comunitat de caputxins que abandonà el santuari per manca de carretera. Aquesta fou construïda posteriorment.

dimecres, 12 d’octubre de 2022

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDEU DE LA MERCÈ DE PLANÈS. LA CATALUNYA SOTA DOMINACIÓ FRANCESA

 

El Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de l’església de  Santa Maria de Planès, o de la Mare de Déu de la Mercè , un edifici romànic, probablement del segle XI , situat al poble de Planès, a  la comarca del Conflent, a la mal dita Catalunya del Nord.





https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-o-merce-de-planes


És un edifici amb una nau de planta triangular, coberta amb una cúpula ovoide força deforme, suportada per tres trompes raconeres que coincideixen amb els pilars que formen els angles del triangle. En cadascuna de les tres cares del triangle s’obren sengles absis semicirculars, oberts a l’espai central mitjançant estrets arcs presbiterals.

 

La forma del temple no admet una clara orientació, però l’eix llevant-ponent és assenyalat per la presència de la porta al pilar orientat a ponent, resolta amb arc de mig punt, i amb els batents de fusta col·locats a l’exterior. L’absis orientat a llevant fou adoptat com a únic presbiteri de l’església, i modificat exteriorment amb la construcció d’una sagristia rectangular.

 

El pla ideal d’aquest edifici faria pensar en una construcció perfecta en tots els aspectes. Però el que tenim davant dels ulls és tot el contrari: una realització que manifesta la poca traça del mestre d’obres. Els tres absis tenen una forma bastant irregular, com també els costats del triangle si hom en prolonga idealment els angles. Hem de dir que els paraments dels murs corresponen a l’opus incertum, tenint en compte que no és fàcil d’analitzar-los perquè són coberts totalment per una capa d’arrebossat. De totes maneres, són molt lluny dels paraments acurats dels edificis llombards del segle XI i presenten una tècnica molt menys elaborada i una manca absoluta de decoració tant a l’interior com a l’exterior, on destaca el campanar d’espadanya sobre l’angle on hi ha la porta.


Sembla clar, però, que és una obra construïda dins els paràmetres de l’arquitectura del segle XI, però allunyada dels plantejaments decoratius i la tècnica de les formes llombardes; d’altra banda, aquest fet no resulta estrany a la regió de la Cerdanya-Conflent, on el pes de la tradició constructiva es manté per sota de les noves formulacions arquitectòniques.

 

Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956) fou el primer a incloure l’església de Planès dins un grup d’edificis característics del primer art romànic: les esglésies de planta circular i triangular. Aquest autor escriu amb molt d’encert: “La disposició del plan i de l’estructura pertany al sistema romànic… Una església circular en la que s’obrissin tres absidioles i en la qual els paraments restants es decoressin amb nínxols com a Sant Pere el Gros, tindria una disposició interior com la de Planès. L’orientació E-O que segueix la línea que va de la porta al centre de l’absis oposat indica l’idea de bastir una església i fa prescindir de que pugui ser altre l’objecte d’aquest curiós edifici.”

 

L’església de Planès manifesta intencions simbòliques com la cripta del Pessebre i la capella de la Trinitat de Cuixà. A l’edifici de Planès es reuneixen al mateix temps el culte a la Mare de Déu, que era sovint venerada a l’interior dels edificis rodons (com per exemple, la Rodona de Vic), i a la Trinitat, simbolitzada pel triangle.

 

El caràcter simbòlic de l’arquitectura de Planès és molt semblant al de Cuixà, cosa que s’explica fàcilment si es recorda que la parròquia de Sant Pere dels Forcats, de la qual depenia Planès, era possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà. La concepció de l’edifici de Planès nasqué segurament d’algun membre de la comunitat de Cuixà, per bé que la seva realització és inexperta i poc hàbil, tal com assenyala molt justament Jordi Vigué Viñas  (Sant Hipòlit de Voltregà (Osona), 16 de febrer de 1942)


L’església de Planès, a la que no podia accedir el Vicent Miralles Tortes,   conserva una marededéu romànica del segle XII,  de la que ens agradarà rebre’n una imatge a coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , la descripció de la imatge diu que fa 55 cm d’alçada i seu en un setial semblant al de Cornellà, és a dir, sobre un tron de quatre columnetes. Els pilars anteriors són retorçats. Entre els muntants es veuen tres rengles d’arcades superposades, com a Ix. La Mare de Déu de Planès porta corona i l’Infant, no; els d’Eina i Llo, en canvi, sí que en porten. La corona de la Mare de Déu, però, pertany al tipus heràldic de corones murals.

 

Com a Cornellà, un gran mantell vermell formant plecs verticals li cobreix tot el cos, però davant les cames hi ha més varietat de plecs, i acaba entre els dos peus formant com tres fulles de trèvol. La túnica verda té un galó a l’escot. La mà dreta de la Mare està avançada, mentre que l’esquerra sosté el Nen Jesús assegut, com a Cornellà, sobre el genoll esquerre de la Mare i no, com diu Jaume Martí i Sanjaume (Batet, 12 de juny de 1872 – Alp, 7 d'agost de 1936) (1927, pàg. 44), sostingut als braços. L’Infant va vestit amb túnica i mantell dels mateixos colors que els de la Mare de Déu, la qual té els peus idèntics que els de les imatges de Cornellà, Núria, Er i Angostrina. Descansa sobre el marxapeu del tron tallat en bisell. El braç dret del Nen Jesús és en actitud de beneir, amb la mà esquerra aguanta el Llibre. Malgrat algunes lleugeres variants, la Mare de Déu imita incontestablement el tipus de la de Cornellà.

 

Invocada pels febrosos, té també els seus goigs, les estrofes dels quals expliquen la invenció de la imatge vora una font, amb una olla, una creu i una campaneta.




 https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/11/goigs-la-mare-de-deu-de-planes-planes.html


Al segle XVII, el pare N. Camós (1657, pàg. 359) ja coneixia la tradició de la invenció de la imatge en una font i els poders curatius que els febrosos atribuïen a l’aigua. Vegeu el seu comentari: “Esta Imagen, segun la opinión comun, fue hallada en una fuente (aunque no se sabe como) que dista algunos cien pasos de su Capilla, la cual está a la parte del septentrion. Esta tiene muy linda agua, de la cual beben los fieles por devoción y con ella cobran muchos la salud, de que por calenturas carecían. Celebrase su fiesta mayor el día de su Purificación.”


Quan al topònim, Planès:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=31898