El Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de l’església de Santa Maria de Planès, o de la Mare de Déu de
la Mercè , un edifici romànic, probablement del segle XI , situat al poble de
Planès, a la comarca del Conflent, a la
mal dita Catalunya del Nord.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-o-merce-de-planes
És un edifici amb una nau de planta triangular, coberta amb una cúpula
ovoide força deforme, suportada per tres trompes raconeres que coincideixen amb
els pilars que formen els angles del triangle. En cadascuna de les tres cares
del triangle s’obren sengles absis semicirculars, oberts a l’espai central
mitjançant estrets arcs presbiterals.
La forma del temple no admet una clara orientació, però l’eix
llevant-ponent és assenyalat per la presència de la porta al pilar orientat a
ponent, resolta amb arc de mig punt, i amb els batents de fusta col·locats a
l’exterior. L’absis orientat a llevant fou adoptat com a únic presbiteri de
l’església, i modificat exteriorment amb la construcció d’una sagristia
rectangular.
El pla ideal d’aquest edifici faria pensar en una construcció perfecta en
tots els aspectes. Però el que tenim davant dels ulls és tot el contrari: una
realització que manifesta la poca traça del mestre d’obres. Els tres absis
tenen una forma bastant irregular, com també els costats del triangle si hom en
prolonga idealment els angles. Hem de dir que els paraments dels murs
corresponen a l’opus incertum, tenint en compte que no és fàcil d’analitzar-los
perquè són coberts totalment per una capa d’arrebossat. De totes maneres, són
molt lluny dels paraments acurats dels edificis llombards del segle XI i
presenten una tècnica molt menys elaborada i una manca absoluta de decoració
tant a l’interior com a l’exterior, on destaca el campanar d’espadanya sobre
l’angle on hi ha la porta.
Sembla clar, però, que és una obra construïda dins els paràmetres de
l’arquitectura del segle XI, però allunyada dels plantejaments decoratius i la
tècnica de les formes llombardes; d’altra banda, aquest fet no resulta estrany
a la regió de la Cerdanya-Conflent, on el pes de la tradició constructiva es
manté per sota de les noves formulacions arquitectòniques.
Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 –
Barcelona, 23 de desembre de 1956) fou el primer a incloure l’església de
Planès dins un grup d’edificis característics del primer art romànic: les
esglésies de planta circular i triangular. Aquest autor escriu amb molt
d’encert: “La disposició del plan i de l’estructura pertany al sistema romànic…
Una església circular en la que s’obrissin tres absidioles i en la qual els
paraments restants es decoressin amb nínxols com a Sant Pere el Gros, tindria
una disposició interior com la de Planès. L’orientació E-O que segueix la línea
que va de la porta al centre de l’absis oposat indica l’idea de bastir una
església i fa prescindir de que pugui ser altre l’objecte d’aquest curiós
edifici.”
L’església de Planès manifesta intencions simbòliques com la cripta del
Pessebre i la capella de la Trinitat de Cuixà. A l’edifici de Planès es
reuneixen al mateix temps el culte a la Mare de Déu, que era sovint venerada a
l’interior dels edificis rodons (com per exemple, la Rodona de Vic), i a la
Trinitat, simbolitzada pel triangle.
El caràcter simbòlic de l’arquitectura de Planès és molt semblant al de
Cuixà, cosa que s’explica fàcilment si es recorda que la parròquia de Sant Pere
dels Forcats, de la qual depenia Planès, era possessió de l’abadia de Sant
Miquel de Cuixà. La concepció de l’edifici de Planès nasqué segurament d’algun
membre de la comunitat de Cuixà, per bé que la seva realització és inexperta i
poc hàbil, tal com assenyala molt justament
Jordi
Vigué Viñas (Sant
Hipòlit de Voltregà (Osona), 16 de febrer de 1942)
L’església de Planès, a la que no podia accedir el
Vicent Miralles Tortes, conserva una marededéu romànica del segle
XII, de la que ens agradarà rebre’n una
imatge a coneixercatalunya@gmail.com
, castellardiari@gmail.com , la descripció
de la imatge diu que fa 55 cm d’alçada i seu en un setial semblant al de
Cornellà, és a dir, sobre un tron de quatre columnetes. Els pilars anteriors
són retorçats. Entre els muntants es veuen tres rengles d’arcades superposades,
com a Ix. La Mare de Déu de Planès porta corona i l’Infant, no; els d’Eina i
Llo, en canvi, sí que en porten. La corona de la Mare de Déu, però, pertany al
tipus heràldic de corones murals.
Com a Cornellà, un gran mantell vermell formant plecs verticals li cobreix
tot el cos, però davant les cames hi ha més varietat de plecs, i acaba entre
els dos peus formant com tres fulles de trèvol. La túnica verda té un galó a
l’escot. La mà dreta de la Mare està avançada, mentre que l’esquerra sosté el
Nen Jesús assegut, com a Cornellà, sobre el genoll esquerre de la Mare i no,
com diu Jaume Martí i Sanjaume (Batet, 12 de juny de 1872 – Alp, 7 d'agost de
1936) (1927, pàg. 44), sostingut als braços. L’Infant va vestit amb túnica i
mantell dels mateixos colors que els de la Mare de Déu, la qual té els peus
idèntics que els de les imatges de Cornellà, Núria, Er i Angostrina. Descansa
sobre el marxapeu del tron tallat en bisell. El braç dret del Nen Jesús és en
actitud de beneir, amb la mà esquerra aguanta el Llibre. Malgrat algunes
lleugeres variants, la Mare de Déu imita incontestablement el tipus de la de
Cornellà.
Invocada pels febrosos, té també els seus goigs, les estrofes dels quals
expliquen la invenció de la imatge vora una font, amb una olla, una creu i una
campaneta.
%20(1).jpg)
Al segle XVII, el pare N. Camós (1657, pàg. 359) ja coneixia la tradició de
la invenció de la imatge en una font i els poders curatius que els febrosos
atribuïen a l’aigua. Vegeu el seu comentari: “Esta Imagen, segun la opinión
comun, fue hallada en una fuente (aunque no se sabe como) que dista algunos
cien pasos de su Capilla, la cual está a la parte del septentrion. Esta tiene
muy linda agua, de la cual beben los fieles por devoción y con ella cobran
muchos la salud, de que por calenturas carecían. Celebrase su fiesta mayor el
día de su Purificación.”
Quan al topònim, Planès:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada