divendres, 27 de juliol del 2018

QUE EN SABEU DE LA MASIA DEL VINYÉS I LA SEVA CAPELLA DE L’ANUNCIACIÓ?. PARROQUIA DE SANT MARÇAL DE RELAT. AVINYÓ, BAGES. CATALUNYA

Ho tenim més fàcil els que avui ens entretenim en documentar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, del que ho tenien el Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), que ens llegaria el Fons Salvany; , i tots i cadascun dels que integraven el projecte Estudi de la Masia Catalana, que ens llegaven el Fons Arxiu fotogràfic- Estudi de la Masia Catalana.

Avui, hi ha més i millors mitjans de comunicació, més i millors carreteres, autovies, autopistes,..., i per descomptat gràcies a la feina que ells feien, i els que la continuaven – anònimament en moltes ocasions- la nostra recerca, en general, és més senzilla.

Em pregunto, perquè no es va continuar el projecte Estudi de la Masia Catalana?. Jo mateix – i moltes més persones – cediríem gustosament les nostres imatges, i fora possible completar l’objectiu que es plantejaven aquells pioners. Dit queda.

Les terres que formaren l’antic terme de Relat són a la vall baixa de la riera de Relat, a l’extrem septentrional del terme municipal. Aquestes foren annexades a Avinyó al principi del segle XIX.

El terme de Relat és esmentat el 951, dins l’extens terme del castell d’Oristà, i comprenia les parròquies de Santa Eugènia de Relat i de Sant Marçal de Relat. Hi tenien béns els senyors del castell de Lluçà, segons consta en diversos documents del segle XI, i segurament fou per donació d’aquests senyors que la parròquia de Santa Eugènia i una bona part del seu terme passaren a ésser propietat del monestir de Ripoll, l’any 982, que és la primera vegada que és esmentada. Així, la parròquia de Santa Eugènia de Relat depengué des del segle X fins al principi del segle XVIII del monestir de Ripoll.

M’arribava fins al terme d’Avinyó, i agafava la carretera que mena fins a Sant Feliu Sasserra, la meva destinació era la gran masia del Vinyés, i la seva capella advocada a l'Anunciació, avui en desús, la descripció que en fa Patrimoni Gencat ; edifici de planta rectangular, d'una sola nau, absis pla i teulada a dues vessants. A la façana principal hi ha una porta d'arc de mig punt amb grans dovelles, a sobre hi ha un petit òcul i corna la façana un campanar d'espadanya d'un sol ull, es correspon fidelment a la fotografia.


Quan a la masia, parlava amb el propietari, que m’explicava que la ‘transformació’ es devia a un dels seus avantpassats originari d’Artés, que encomanava la feina a algun dels mestres de cases de la contrada. Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció; Masia de planta rectangular i amb la façana principal orientada a migdia. Coberta a dues vessant i amb el carener perpendicular i un xic descentrat sobre la façana principal on s'obren porxos a tres nivells, disposats simètricament i formats per arcs de mig punt rebaixats sostinguts per pilars octogonals, formen cinc obertures al primer i segon pis i tres obertures a les golfes. Les finestres de les façanes de llevant i de ponent són de pedres monolítiques. Tota la masia és arrebossada llevat de les pedres nobles de les finestres i portes.

La Masia del Vinyés ha format part sempre de la parròquia de Sant Marçal, parròquia que juntament amb la de Santa Eugènia de Relat fou cedida a finals del segle X o començaments del segle XI al monestir de Ripoll pels propietaris d'aquestes terres, els senyors de Lluçà.

La masia és esmentada l'any 1553, en el Fogatge com un dels masos que formaven part de la parròquia de Sant Marçal (Lo Mas Vinyes).

Sant Marçal de Relat està al límit de la comarca del Bages amb la d’Osona, i dels termes d’Avinyò i Sant Feliu Sasserra.

El culte a Sant Marçal, com el de Sant Sadurní, Sant Martí, Santa Fe,.., ens els portaven els soldats francs que s’afegien a les forces del comtes catalans en la reconquesta de la nostra terra als sarraïns.

Està clar que la França del’Emmanuel Jean-Michel Frédéric Macron (Amiens, 21 de desembre de 1977) conegut amb el sobrenom ‘ matón’, per obra i gràcia de l’ Alexandre Benalla, al que per alguna obscura raó no ha lliurat a la justícia, no té res en comú amb aquells francs, oí?.

IN MEMORIAM. PEROT ROCAGUINADA. ORISTÀ. EL LLUÇANÈS. OSONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) davant les restes de la dessolada masia on va néixer Perot Rocaguinarda (Oristà, Lluçanès, 1582 - Nàpols?, 1635?), la casa presenta un estat de ruïna total, aixecada damunt la roca nua, amb un perfecte control dels camins que hi arriben, el mas devia ser una veritable fortalesa; altrament les terres majoritàriament de secà ens diuen que essent el cinquè de set germans; Perot va haver de buscar-se la vida des de la seva infantesa ; el trobem l’any 1602 a Vic aprenent un ofici, i com a conseqüència d’una baralla amb la guàrdia del palau bisbal, sota les ordres del bisbe Francisco Robuster i Sala (Igualada, setembre de 1544 - Vic, 27 d'abril de 1607) cap dels cadells, començarà la seva vida de bandoler nyerro.


La notorietat pública d’en Perot Rocaguinarda, comença amb la intervenció d’un bisbe ‘polític’ , i acaba l’any 1.611, quan Francisco Hurtado de Mendoza Cárdenas (?, ? – Barcelona, 14 de octubre de 1615), com a virrei de Catalunya gestionarà, a contracor, l’indult del bandoler. Hi ha constància escrita que a primers d’octubre d’aquell mateix anys, marxa a Nàpols com a oficial de l’exèrcit, es desconeix quan va morir però el 1.635 encara vivia exercint de militar a Itàlia.

La fama d’en Perot, farà que se li atorgui un paper en el Quixot, on certament se li adjudica més el paper de lluitador per la llibertat, que el de lladre del camí ral. Més enllà de l’oportunisme de citar un personatge rellevant de l’època, no hi ha cap constància d’un coneixement personal, entre l’autor del Quixot i en Rocaguinarda. Inversament podem dir en relació amb Mn. Francesc Vicent Garcia i Ferrandis (, Tortosa, Baix Ebre, ca. 1578 o 1579 ) , ‘Vicenç Garcia’ , el Rector - Poeta de Vallfogona de Riucorb, amb qui possiblement tingué una bona amistat.
Perot Rocaguinarda feia famós el crit “a carn, a carn” amb que alhora que esperonava als seus homes, paralitzava d’espant als seus enemics.

El Josep Olivé Escarre, disposa d’una col·lecció de mes de 3000 fotografies de Catalunya, patrimoni immoble, patrimoni natural,..., de mides 13X18 en color. Si esteu interessats coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 22 de juliol del 2018

ESCOLA LA SALLE DE CASSÀ DE LA SELVA. EL GIRONÈS. GIRONA. CATALUNYA

Els camins del Senyor son inescrutables, en la tasca de recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, aquesta asseveració la tenim més que confirmada.

El Santi Moret Abril , publica la fotografia d’un rellotge de sol, en la que advertia una llegenda ‘peculiar’, el sol marca les hores, l’educació marca la vida.


Trobava una imatge a :
http://www.elpuntavui.cat/societat/article/16-educacio/937054-aniversari-amb-estrena.html


i en podeu veure una d’actual a :
http://www.lasalle.cat/la-salle-cassa-de-la-selva-escola-oberta-a-tothom/

Demanarem al Joan Dalmau Juscafresa, que quan sigui possible reculli imatges de les Escoles Velles, de l’Escola Pública, de l’Escola de la Salle, i de l’escola de les Germanes del Cor de Maria,..

ESCOLES VELLES / HOSPITAL MUNICIPAL / RESIDÈNCIA GERIÀTRICA
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=cassa&page=4&pos=40

ESCOLES PÚBLIQUES / CEIP PUIG D' ARQUES
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=cassa&page=3&pos=28

En cal la col·laboració de TOTHOM per completar – si fos possible - el catàleg d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.
Per endavant, gràcies.

coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 20 de juliol del 2018

ANOTACIONS D’UN VIATGE A SEVA. OSONA. CATALUNYA. EL MAS CENDRA I EL MAS RIQUER

Accedia fins al mas Cendra de Seva, situat al costat de la carretera que des l’estació del tren Balenyà, mena fins a Seva.


A Wikipedia trobava ; es tracta d’una masia amb un teulat a dos vessants que aboquen l’aigua a les façanes laterals. La importància històrica del mas es veu en el seu volum, compost per una planta, un segon pis i unes golfes. Està remarcat per finestres envoltades d’unes àmplies llindes de pedres. Es mostra com una obra feta al segle XVII.

El Cendra el trobem esmentat en el Cens General de Catalunya de l’any 1626, en els Capbreus i Llevadors de Rendes del 1736-84 i en el Nomenclàtor de la província de Barcelona del 1860.

M’agradaria que l’autor de la fitxa de wikipedia concretes la seva afirmació ; “la família Cendra va desintegrar-se a partir de l’any 1939, degut a les repressions ideològiques del govern de la dictadura de Franco, es van exiliar del país”

Des d’aquell moment el mas va ser ocupat per diferents masovers i les terres van ser venudes.

Actualment, la finca l’ha adquirit el prestigiós advocat Eugeni Gay Montalvo (Barcelona, 13 de març de 1946) i la seva família que l’han restaurada i l’han convertit en la seva residència.

Accedia posteriorment al Riquer on advertia un campanaret situat a l’angle dret de la masia; en aquesta ocasió no en recollia imatges.


Pregunto; hi ha capella al Riquer?. En cas afirmatiu en sabeu l’advocació?. coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Trobava un enllaç en el que s’afirma : https://caminadeseixample.files.wordpress.com/2015/12/balenya-seva1.pdf

Gran mas amb una capella i un entorn enjardinat molt polit.

Explotació agrícola familiar regentada per la mateixa família des de fa 700 anys.

Tenen diversos cultius de nogueres (10 ha).

No en fan esment però a

Malgrat la canícula, i donada l’absència de dades ‘publiques’, l’ajuntament de Seva no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i tampoc – i això quasi és de Jutjat de Guàrdia – d’un Catàleg de Masies, no hi ha altra opció que demanar dades al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín).

Per als catalans, el patrimoni i la seva CORRECTA documentació son un imperatiu ètic

dijous, 19 de juliol del 2018

IN MEMORIAM DEL MOLÍ D’EN RAL. CALDES DE MONTBUI. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré enfront de la casa senyorial del moli d’en Ral a Caldes de Montbui, que el Mapa de Patrimoni descriu com; edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teula àrab, a quatre aigües, i la façana principal de l'edifici orientada a mig dia.



Totes les obertures són simètriques respecte a l'eix de la façana. Aquestes estan resseguides per fileres de maons, i els llindars formen un arc rebaixat, amb els maons disposats a mena de plec de llibre. A la façana orientada al sud-oest hi ha una corriola situada a la planta golfes. L'estructura constructiva de l'edifici és a base de pedra de petites dimensions alternada amb maó. L'arrebossat de la façana és parcial.

De l’antic molí d’en Ral, en resten actualment algunes rues i les tres basses, construïdes amb pedra irregular de la riera de Caldes i reforçada per varis contraforts.

Fotografia del Mapa de Patrimoni.

No em fa esment https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Caldes_de_Montbui

Des del ‘tontisme’ – i només des de ‘tontisme’ – és possible sostenir afirmacions com ‘ conec TOTA Catalunya’.

SABEU L'ADVOCAVIÓ DE LA CAPELLA DEL MAS ILLA?. DAVANT L'ESTACIO DELS HOSTALETS DE BALENYÀ. OSONA. CATALUNYA

Retratava la masia de l’Illa a Balenyà, mal dit els Hostalets de Balenyà.

La masia està prop de la via fèrria, i sota l’antiga carretera de Vic.

Patrimoni Gencat ens diu; l'actual edifici és amb teulada als quatre vents, si bé antigament era a dues vessants.

Trobem el cos principal amb galeries i un edifici posterior adossat a aquell i amb teulada a dues vessants. A la façana principal hi ha una balconada de ferro forjat amb una llinda datada el 1850.

Cal destacar també un rellotge de sol datat a l'any 1822 i el fet que les finestres són de pedra treballada. Una gran lliça i un mur de pedra l'envolten.

A l'arxiu particular de la casa hi consten un seguit de pergamins que es reculen, el més antic, a l'any 1032.

La casa anà prosperant al llarg de l'època medieval fins l'actualitat i es conserva un mobiliari antic (calaixeres, llits, etc.) que ennobleixen el seu patrimoni.

És una sensació personal i no verificada, diria però, que l’espai actual està lluny de ser confortable.


La C-17 ha convertit els Hostalets de Balenyà en poca cosa més que un suburbi.

El dia 23.12.2023 anava a visitar i felicitar les festes a Mn. Sebastià Codina Padrós, que havia viscut de menut al desaparegut mas " Bolet"  - ara hi ha granges, a la dreta en el camí a l'Ajuda, a l'alçada del cementiri, i em confirmava que hi havia una capella interior, que en realitat era un armari, no en recordava l'advocació. 

Mostra d'un armari capella 

Recordo haver-ne retratat un, a la Sala on hi havia la redacció de l'enyorat setmanari la Forja de Castellar del Vallès 

CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA O DE SANT FERRIOL DEL MAS CODINACH. L’ESQUIROL. OSONA. CATALUNYA

L’ Isidre Saborit Colomer publica una fotografia de la Capella de la Immaculada Concepció i dels sants Ferriol i Segimon.

Patrimoni Gencat en diu ; capella que es troba a prop del mas Codinach i que està situada al sector de llevant de la vila de Torelló i que pertany al terme de Torelló mentre depèn de la parròquia de Sant Feliu de Torelló. La va fer construir l'hereu del mas Miquel Codinach. A principis del segle XVII (1615) es degué acabar i així sembla indicar-ho la data de la porta.

La sagristia data de l'any 1786. Tenim notícia, també, de la construcció d'un retaule barroc esculpit cap al segle XVII i decorat al segle següent.

Tenia una imatge de la Immaculada Concepció de Maria al centre i als costats les imatges dels sants Ferriol i Segimon. Dos sants molt venerats en aquestes contrades i advocats a curar l'hèrnia.

Per aquest motiu la capella també és coneguda, popularment, amb el designi Sant Ferriol de Codinach.

I ens la descriu com ; capella de nau única amb la façana alineada amb la capçalera i orientada a S. E. És de petites dimensions, sense absis, l'interior és cobert amb volta quatripartita, formant tres trams. El presbiteri és marcat i ubica un retaule amb la Verge dels Dolors. L'únic element que il·lumina el temple és un òcul situat als peus de la susdita capella. És decorada, interiorment, amb elements d'estuc. El portal és rectangular i presenta decoracions de tríglifs i al damunt un frontó; és de pedra blanquinosa.


Al davant s'hi forma un atri sostingut per pilars i coberta a dues vessants. El capcer és coronat amb un campanar d'espadanya amb una campana.

IN MEMORIAM. EL PETGES, MASOVERIA DEL MUNTANYÀ. SEVA. OSONA. CATALUNYA

Sorprèn veure la filiació política del consistori de Seva: http://www.seva.cat/index.php/l-ajuntament/ple-i-govern-municipal

Malgrat això, el municipi no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ni d’un Catàleg de Masies.

Aquesta dada corrobora un fet obvi, la ‘sensibilitat’ vers el patrimoni històric, artístic i/o natural, té poc o res a veure amb la filiació política. O, un cop assentats a la poltrona pública, tots els polítics actuen de forma similar. Agafeu la que més un agradi, o en el seu defecte proposeu una opció ‘nova’.

Em costava Déu i ajuda – que aconseguia per part de ciutadans sense càrrec públic i/o relació laboral a l’Administració local -, esbrinar que la masia de planta basilical que està situada al davant de l’església de Santa Maria de Montanyà, es deia el Petges, i era una de les masoveries que hi havia en els terrenys del Muntanyà.


A la llinda, damunt de la porta llueix l’any 1779, amb un símbol que – almenys per a mi – té connotacions marianes.


Seva va bescanviar el seu rol agrícola, urbanitzant bona part del seu terme, el resultat son quilometres d’asfalt, amb una baixíssima densitat de població que llevat d’un miracle minvarà de forma progressiva. Això, si Déu no posa remei – que no en té cap obligació – comportarà a mig i llarg termini, uns ingressos públics cada cop més reduïts, i unes despeses en creixement exponencial. Temps al temps.
Qui tinguí dades sobre el Petges i la seva història, que ens ho expliqui a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DE SANT ANTONI DE PÀDUA. SEVA. OSONA. CATALUNYA

La trobava fent camí per retratar la capella de Sant Joan , ens agradarà tenir noticia de quina és l’advocació que s’hi venera a l’email coneixercatalunya@gmail.com , l’enciclopèdia catalana cita que esta dedicada a la Mare de Déu del Roser.




A la pàgina del Consistori de Tona ens diuen ; http://www.seva.cat/index.php/turisme/llocs-d-interes

Es troba dins del poble de Seva, a la ronda de Josep Pla 61, cantonada amb el carrer dels Horts.

És una esglesiola d’estructura eclèctica en la qual destaca el seu campanaret blanc d'estructura poligonal

El seu estat actual és fruit d'una prometença i de l’entusiasme del feligrès de Seva Antoni Parés, en agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs.

Segons una placa commemorativa l’any 2010 es celebrava el centenari de l’esglesiola.


Llegia que la primera missa a Sant Antoni s'hi va celebrar el 1930, i que als anys quaranta es va construir el campanar, d'estructura poligonal, amb un coronament d'aire modernista, ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici de l’església, i el del campanar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El 7 de desembre de 1994 la família Parés van cedir l’esglesiola a l'Ajuntament de Seva.

No se’n fa referència a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Seva

I dissortadament no disposa l’Ajuntament de Seva d’un Catàleg de Patrimoni en línia.

Per als catalans, el patrimoni i la seva CORRECTA documentació son un imperatiu ètic.

dissabte, 14 de juliol del 2018

EL MUNTANYÀ I LA CAPELLA DE SANT JOAN DEGOLLAT . SEVA. OSONA. LA CATALUNYA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

No aconseguíem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 + Castellar el Vallès, 6 de maig de 2019 ) , propietari d’un fons de més de 3.000 imatges en color, de mida 13 X18, que literalment no troba ‘ quien lo quiera’ -  i que cedia finalment a l'Ajuntament de Sant Llorenç Savall -  , i l’Antonio Mora Vergés, localitzar l’accés a la masia dita del Muntanyà o del Montanyà, en quins terrenys s’aixecava una urbanització amb aquest nom, un hotel, un camp de golf, i ..., llegia que hi ha serioses possibilitats de que l’activitat econòmica torni per aquest tros de món :
https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/46713/inversors/estrangers/compren/complex/hoteler/montanya/seva

El cert però, és que no trobàvem ningú per a preguntar-li com s’accedeix a la masia, i ens limitàvem – que no es poca cosa - a retratar i documentar, la casa de l’Estanyol, l’alzina grossa, l’hotel i la capella de Santa Maria de Montanyà, i el nou fossar del Brull.

Sortosament, el bon Déu té pietat dels que fem aquesta tasca de posar en valor el patrimoni històric, artístic i/o natural de Catalunya, malgrat que sembla que això no interessa gaire, i que els temes centrals d’informació als mitjans públics i privats son SEMPRE, SEMPRE, corrupció, corrupció, violació, violència de gènere, desgràcies ‘naturals’, desgràcies ‘provocades’, corrupció, corrupció , lawfare, genocidis, guerres, corrupció, corrupció ...

El Jordi Sanjuan Cuní, em deixava un comentari al facebook ; no hi ha cap indicació per arribar-hi, entre l’hotel i el camp de golf un cop sortit de la urbanització s’agafa un petit camí asfaltat a ma dreta

El Muntanyà és esmentat en el Cens General de Catalunya del 1626, en els Capbreus i Llevadors del 1736-84, i en el nomenclàtor de la província de Barcelona del 1860.

Documentada el 1045, i transformada més tard en la gran masia actual.

Té una capella independent dedicada a la degollació de Sant Joan Baptista, feta al segle XVIII.

Els hereus posseeixen documentació de principis del segle XI.

La descripció que en fa patrimoni Gencat, cal qualificar-la – per dir-ho de forma políticament correcta - de minsa; gran casal orientat cap al sud. La teulada és a dues vessants amb desaigua a la façana lateral.

 De la façana principal, destaca una gran balconada de ferro colat de construcció posterior, ja que abans sembla ser que hi havia tres balcons de ferro forjat. Al costat de la casa hi ha un cos de galeries amb quatre arcades.

Darrera la casa hi ha llissa a la qual s´accedeix mitjançant una volta de canó.

La part més antiga és una torre de defensa de darrera de l´edifici.

Les fotografies son del Jordi Sanjuan Cuní, quan puguem; hi ha molt a fer, el Brull però , està prop de casa, ens arribarem fins al Muntanyà i/o Montanyà, per retratar també la casa i la capella de Sant Joan Baptista ‘degollat’.






Hi ha una fotografia de l’any 1930, del Josep de Cabanyes ( ens agradarà tenir noticia del cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya @gmail.com , castellardiari@gmail.com  , amb la mateixa perspectiva que la del Jordi Sanjuan Cuní

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

No identificar de forma correcta els col·laboradors dels Fons Estudi de la Masia Catalana, és del tot inadmissible.   Esperem a l’email castellardiari@gmail.com la confirmació en el seu cas de la identitat de Josep Maria de Cabanyes, Marian Vives i de Casanova , Giró, R.,... i tots els que participaren en el projecte, identificats amb nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, que menys, oi?.

 Que Sant Joan Degollat     i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

divendres, 13 de juliol del 2018

FOSSAR DEL BRULL. OSONA. CATALUNYA

No trobava cap referència a l’autor el recinte del fossar del Brull, on es traslladava l’activitat funerària que durant segles s’havia fet a Sant Martí.


Quan a la descripció, llegia al Mapa de Patrimoni que el cementiri del Brull és un recinte enjardinat de forma rectangular. Està envoltat per un mur fet de carreus irregulars de pedra i ciment, de 140 centimetres d'alçada de mitjana, i amb una entrada reixada a la banda SO que té un xiprer a banda i banda. Passada l'entrada hi ha sis xiprers alineats en dues fileres, dos bancs de fusta i, al centre del recinte, una petita capella.


Aquesta capella és de planta rectangular, de tres per quatre metres, està feta amb carreus, té la teulada de doble vessant i les obertures anterior i posterior amb volta de canó.


Em cridava l’atenció que la pedra de l’altar sigui una làpida sepulcral.



A ambdós costats de la capella, enganxada al mur del cementiri, hi ha una filera de nínxols. També trobem una filera de nínxols més petits entrant a mà esquerra i unes quantes tombes sense nínxol a la banda oposada.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixectalunya@gmail.com de l’autor del projecte tècnic d’aquest recinte, que intuïm devia ser l’arquitecte municipal de l’època

dissabte, 7 de juliol del 2018

CASA RAMON COSTAJUSSÀ AL CARRER DE GRÀCIA 4-6. SABADELL

Retratava la façana de la Casa Ramon Costajussà al carrer de Gràcia, 4-6, de la que ens diu patrimoni Gencat ; casa familiar que utilitza en la seva decoració elements modernistes juntament amb d'altres d'arrels classicista. L'edifici ha sofert diferents modificacions com són l'addició d'un nou pis, i també la planta baixa, a conseqüència de la instal·lació de comerços.

Fotografia. Antonio Mora Vergés

Destaca en la composició de la façana, la menor alçada del segon i tercer pis respecte del primer. La distribució és simètrica, marcant l'eix la porta d'entrada i els balcons centrals dels pisos superiors. Les plantes intermèdies han preservat la decoració i distribució originals. Aquesta segueix un esquema que la divideix en tres parts, senyalades per les obertures del mur, en aquest cas els balcons. Els dos laterals mostren la mateixa composició consistent en un balcó de forma semicilíndrica, la llum del mateix amb forma el·líptica, i que es converteix, a la part superior, en la base del balcó del segon pis. Aquest darrer està decorat amb tres columnes amb èntasi i capitell amb volutes que suporten la finestra. Les baranes dels balcons mostren una alternança (de dalt a baix i de dreta a esquerra) en el material que consisteix en el ferro forjat i unes balustrades amb petites columnetes en les que el perfil segueix un joc de línies corbes.


Autor: Josep Renom i Costa, (Sabadell, Barcelona, 22 de novembre de 1880 - ibídem, 11 de març de 1931)

Fotografia. Antonio Mora Vergés

Continuem interessats en saber el promotor i l’autor de l’edifici de l’escola Estel.

Que Sabadell no disposi d’un Catàleg de Patrimoni en línia és un fet vergonyós que no excusa ni l’estultícia, ni la corrupció que s’han ensenyorit de la Ciutat.

ELS PISOS DE LA CAIXA DE SABADELL DEL CARRER DE GRÀCIA, 33.

Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965), per encàrrec de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, aixecava l’any 1949 , un difici d'habitatges, entre mitgeres, format per planta baixa i quatre pisos, assenyalat de numero 33 del carrer de Gràcia de Sabadell.

Fotografia. Antonio Mora Vergés

Fotografia. Antonio Mora Vergés

Fotografia. Antonio Mora Vergés

Patrimoni Gencat explica que la façana és de composició simètrica amb dues tribunes laterals que comprenen les quatre plantes. Als baixos hi ha unes grans columnes que suporten un frontó entretallat que emfatitza l'accés. Les finestres de l'àtic són d'arc, entre elles hi ha motius florals fets amb pedra.

La Caixa de Sabadell, i la resta de Caixes Catalanes, desapareixien en els primers anys del segle XXI, com a resultat d’una obscura conxorxa anticatalana , en la que temps a venir, sabrem quins van ser els poders i persones que hi van intervenir. I per descomptat, si algun dia s’arriba a fer realitat la República Catalana, caldrà passar comptes i demanar responsabilitats a qui pertoqui i/o als seus hereus.

https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectos/eduard-maria-balcells-i-bugas

Continuem interessats en saber el promotor i l’autor de l’edifici de l’escola Estel.


Que Sabadell no disposi d’un Catàleg de Patrimoni en línia és un fet vergonyós que no excusa ni l’estultícia, ni la corrupció que s’han ensenyorit de la Ciutat.