dijous, 29 d’abril del 2021

MAS TASSI. MAIÀ DE MONTCAL. LA GARROTXA

Matias En Mais Castanyer publica una fotografia, Carros al pati del Mas Tassi, a Maià de Montcal





Data del document original [Entre 1890 i 1936]. Valentí Fargnoli Annetta. (1885-1944)


Can Tasi, també escrit Can Tassi, és un mas situat a  uns quants centenars de metres al nord del veïnat de el Molí d'en Llorenç al terme municipal de Maià de Montcal .


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=9956


Actualment, Can Tassi s'utilitza coma a casa d'estiueig i ha estat objecte d'una gran restauració.


 A la façana de tramuntana es pot veure l'antic forn, penjat a l'exterior gràcies a una arca de mig punt.


Gran casal de planta rectangular i teulat a dues aigües amb els vessaments vers a les façanes laterals. Disposa de baixos i dos pisos superiors. Cal destacar la façana de migdia, possiblement bastida en època posterior a la resta del mas. En aquesta, hi veiem la porta d'accés de mig punt adovellada, amb finestra menuda de carreus ben tallats a cada costat. Al primer pis tenim quatre finestres rectangulars de diverses mides. Al pis superior s'hi obren sis finestres d'arc de mig punt.


Explicava suara que passàvem  un tràngol a casa per culpa d’un comercial  de IBERDROLA que canviava  la titularitat dels comptadors de llum i gas de casa,  hem denunciat el fet als Mossos,  jo he posat en coneixement de la Fiscalia , de  l’O.M.I.C, de  la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, i  en aquesta publicació.


Van estar  més d’una setmana sense llum,  havíem   de fer una ALTA NOVA, i  del fet que s’ha posat en risc la vida d’un,  persona de 88 anys,  ningú en volia saber res,  per acabar-ho d'adobar i el dia de Sant Jordi frustràvem l’intent d’endur-se el comptador del gas.


Davant l’abús de posició  d’IBERDROLANATURGY i FECSA-ENDESA, Interposàvem denuncia als Mossos d’Esquadra, a la  O.M.I.C  de Castellar del Vallès, i a la Comissió Nacional dels Mercats i la competència, tot amb còpia elmon@rac1.net




Aneu amb compte amb aquestes empreses, com diuen a Castellà, NO SON TRIGO LIMPIO.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/04/la-mafia-del-reino-de-espana.html


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/04/frau-en-la-contractacio-dels-serveis.html


Rebíem una " compensació "  pels danys desprès de reclamar per activa i per passiva,  de sanció penal però, res de res, sembla que se'ls atorgava patent de cors a aquestes societats. 


  Maleits !!!!!!      

ÓS DE CIVIS I LA SEVA ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. VEGUERIA DELS PIRINEUS

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

 

En aquesta ocasió m’enviava fotografia d’Ós de Civis, al terme de les Valls de Valira, a la comarca de l’Urgell sobirà, dita oficialment ALT/O URGELL.





Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) situat al N del terme, sobre un petit turó a la confluència dels rius de Setúria, de Salòria i del torrent de Montaner, on es forma el riu d’Aós , al peu del pic d’Aós (2.406 m), el cim més occidental de la serra d’Enclar i termenal de les parròquies d’Aós, i d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, a Andorra.


Esglaonat en un vessant amb l’església al capdamunt, el poble és petit, format per cases amb teulats de dos vessants.


El Spill del 1519 en fa una bona descripció.


Diu que el sòl de la vila fa de muralla perquè per una part hi ha un vall o espadat i per l’altra, en un gran balç de roca, hi ha el riu.


L’església, al cap de la població, feia de castell (hi havia una sarbatana, una espingarda i un bossó).


L’església parroquial de Sant Pere d’Aós és romànica, però ha estat força modificada; és d’una nau amb capelles laterals i l’absis transformat en rectangular. A migdia hi havia antigament un porxo, les pintures romàniques del qual són avui al Museu Diocesà d’Urgell.





Hom celebra la festa major el 28 de juny, per Sant Pere.


Aós de Civís, dit també antigament Os d’Urgell, és el centre de la vall d’Aós , sector de la conca del riu d’Aós, aigua amunt del pont de Bixessarri. Aquesta conca, tot i que geogràficament és andorrana (l’única via de comunicació còmoda d’Aós és la carretera que, seguint el curs del riu, l’uneix a Sant Julià de Lòria), ha pertangut sempre políticament a l’Alt Urgell (amb el qual es comunica a través del coll de Conflent, de 2 150 m d’altitud, i pel coll de Laquell, a una altitud semblant).


https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0614701.xml

L’església parroquial, advocada a l’apòstol Sant Pere ha estat molt modificada. Presenta una nau rectangular amb capelles laterals al costat nord i l’absis semicircular escapçat per llevant amb l’afegit d’una sagristia. Hi havia un porxo adossat a les façanes de llevant i migjorn, del qual només queden set cartel·les, però que ha estat reconstruït recentment, i l’arrebossat blanquejat d’aquestes dues cares, corresponent a la part coberta. Altres elements arquitectònics són les dues finestres de doble esqueixada de la façana lateral sud-est, entre les quals s’obre un ull de bou. Les altres obertures són posteriors o modificades. Juntament amb l’entrada, a la cantonada sud-oest, hi ha el campanar de planta quadrada, de dos pisos amb espitllera al primer pis i quatre obertures al segon. Aquest campanar presenta totes les característiques d’una fortificació.


La coberta és de fusta amb set encavallades amb el tirant trencat. Les parets interiors són enguixades i en les exteriors es veu un aparell força irregular, encara que ben rejuntat amb morter de calç.       

 

La retratava A.Moras, q.e.p.d, Antonio Moras Navarro, magnífic fotògraf de Patrimoni, llicenciat en història medieval, l’any 1986

 



Vista exterior de l'edifici i el seu entorn.


Hem passat un tràngol a casa per culpa d’un comercial  de IBERDROLA que canviava  la titularitat dels comptadors de llum i gas de casa,  hem denunciat el fet als Mossos, a l’O.M.I.C, a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, i ara en aquesta publicació.


De moment hem estat més d’una setmana sense llum, hem hagut de fer una ALTA NOVA, i s’ha posat en risc la vida d’una persona de 88 anys, i el dia de Sant Jordi frustràvem l’intent d’endur-se el comptador del gas.


Davant l’abús de posició  d’IBERDROLANATURGY i FECSA-ENDESA, Interposàvem denuncia als Mossos d’Esquadra, a la  O.M.I.C  de Castellar del Vallès, i a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, tot amb còpia elmon@rac1.net




Aneu amb compte amb aquestes empreses, com diuen a Castellà, NO SON TRIGO LIMPIO.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/04/la-mafia-del-reino-de-espana.html


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/04/frau-en-la-contractacio-dels-serveis.html


Maleits !!!!!!


dilluns, 26 d’abril del 2021

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE SENTFORES. SANT MARTÍ DE TOUS. L’ANOIA

 

L’Assumpta Figueras Viñas publica fotografies del Santuari de la Marededéu de Sentfores , al terme de Sant Martí de Tous, a al comarca de l’Anoia.





Patrimoni Gencat en diu; el lloc  de Sentfores és esmentat el 1096,  i la capella o santuari el 1329, bé que la imatge, romànica, de fusta policromada, que ara es conserva al Museu Diocesà de Vic, indica que existia ja a la fi del segle XIII com a mínim.


 Fou renovat els segles XVII, XVIII i XX (1954) i ha estat centre de devoció popular.


A mitjans del segle XVII fou reconstruïda pe Joan Nasich (8è dia de les calendes de juny (25 de maig) de 1656).




Quan a l’edifici ens diu que  l’interior és de planta de creu llatina.






Té dues capelles laterals a la secció transversal i a l'encreuament dels dos eixos principals hi ha una cúpula que conserva pintures al fresc molt deteriorades.


Tot l'interior està recobert d'estucats imitant maó.


Molt restaurat.


Materials: pedra i teules.


Al seu costat hi ha l'antiga casa dels ermitans.


L’enciclopèdia Catalana en diu ;

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0061842.xml


Caseria i santuari (Santa Maria de Sentfores) del municipi de Sant Martí de Tous, Anoia.


Existia ja el 1329; la llegenda diu que la imatge fou trobada per un bou i un pastor de can Bossanya.


 El santuari estigué a càrrec dels jerònims de la Murtra de Badalona, entre el 1510 i el 1835.


La seva església es reedificà el 1656 i s’amplià amb un cambril el 1777.


 Té una hostatgeria i casa d’ermitans al costat.


És lloc de molta devoció comarcana.


Mn. Josep Maria Viñolas Esteva en publica els Goigs :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/01/goigs-la-mare-de-deu-de-sentfores-sant.html


Estem passant un tràngol a casa per culpa d’un comercial  de IBERDROLA que canviava  la titularitat dels comptadors de llum i gas de casa,  hem denunciat el fet als Mossos, a l’O.M.I.C, a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, i ara en aquesta publicació.


De moment hem estat més d’una setmana sense llum, hem hagut de fer una ALTA NOVA, i s’ha posat en risc la vida d’una persona de 88 anys, i el dia de Sant Jordi frustràvem l’intent d’endur-se el comptador del gas.


Demanem la intercessió de la Marededéu, davant l’abús de posició  d’IBERDROLA, NATURGY i FECSA-ENDESA.




Aneu amb compte amb aquestes empreses, com diuen a Castellà, NO SON TRIGO LIMPIO.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/04/la-mafia-del-reino-de-espana.html


Maleits !!!!!!


diumenge, 25 d’abril del 2021

EL TRANSVAAL. OLOT. LA GARROTXA

 El Jordi Figueras Suriñach, publica una fotografia;  1911; EL TRANSVAAL – FOTO: ANDRÉS FABERT





Patrimoni Gencat diu d’aquest edifici situat a la Carretera de Santa Pau; casa de planta rectangular amb el teulat a dues aigües. Té dos cossos afegits a la façana sud i nord en forma de terrasses. Pel costat que dóna a la carretera de Santa Pau té una torre de base quadrada amb el teulat a quatre aigües, planta baixa i dos pisos.

 

La casa té semisoterrani, planta baixa i un pis. Els murs estan arrebossats i els marcs de les obertures remarcats per motllures del mateix arrebossat i pintades de color gris. Cal destacar la reixa que guarda la porta principal.


Arreu de Catalunya, anem deixant el mateix missatge; No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

 

 Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT

 

A Catalunya la sanitat pública no està valorant els historials mèdics per veure quina de les vacunes és menys “ perillosa” per a cada ciutadà, el resultat en nombre de morts és força elevat, i l’excusa  “ més en mata la Covid.19” és una més de les grolleries a que en té acostumats  aquest sistema pervers.


 


 

Ah!, estem al costat dels que defensen les Vegueries, i de qualsevol iniciativa que permeti retornar la vida tant als pirineus, com a d’altres indrets de Catalunya  que pateixen  un sever despoblament, i una vergonyant manca de serveis, la Segarra és una mostra sagnant.


dimecres, 21 d’abril del 2021

PATRIMONI SABADELL. ANTIC DESPATX TÈXTIL MARTÍ

El Joan Puig Vallés, púbica una fotografia a la pàgina Patrimoni Sabadell, de que en diuen a ;




https://www.sabadell.cat/ca/fitxa-repertori/103652-repertori-6389


Despatx tèxtil dels anys vint construït al pati de la casa.


Fàbrica cantonera amb el carrer de l'Illa.


 Es composa d'una sola planta oberta al pati.


Es destacable pel tractament de les obertures, les que donen al pati, amb una perfileria lleugera, per captar el màxim d’il·luminació i la que dona al carrer de l'Estació amb una concepció acurada en consonància amb la resta de la façana.

 

Origen: 1920.

 



Autor: Joaquim Manich i Comerma (1882 – 1976)

 

Ús actual: despatx tèxtil.

 

Propietat: privada.


El Francesc Rodriguez Pinós, escriu ; és l’antic despatx de tèxtil Marti.


La Dominica Serra, escriu;  També hi vivien els Bedos


LO FORAT DE PERLES. FIGOLS I ALINYA. L’URGELL SOBIRA. VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

Perles és un nucli de població del municipi de Fígols i Alinyà, a l'Alt Urgell. A 780 metres sobre el nivell del mar.


Si us hi fixeu veureu que està edificada damunt d'una elevació, tots els indicis ens fan pensar que en aquell lloc hi havia el Castell dels Templers, que hi van viure fins al 1319, any en què el Papa Climent VII en va decretar la dissolució i per això els fogatges de 1497 i 1553 parlen encara del Castell de Perles. Quan es va produir la dissolució, aquests indrets restaren deshabitats al llarg d'uns 100 anys. No va ser fins que es van començar a explotar els boscos que no es va repoblar la zona, i llavors la casa comtal de Cardona, propietària dels terrenys, no deixava edificar arran dels boscos, per això i per l'existència del castell templer, la gent que va anar arribant es va establir a Perles.


El nucli es troba aigua avall d'Alinyà, a la dreta del riu Perles.


S'hi pot trobar l'església de Sant Romà, envoltada pel cementiri.


Sobre un tossal a 1.178 metres d'altitud hi ha la capella de Sant Ponç d'Alinyà i al sud, prop del Coll de Boix, hi ha la capella romànica de Santa Pelaia.


També com retratava el Jordi Vila Juncá hi ha “Lo forat de Perles” .




La paremiologia explica  que en una visita del Bisbe, aquest digué ; “si això es Perles , los mes ous son diamants !”. Com quasi tot en aquest món, “Val més creure-ho que anar-ho a veure”, oi?.

Arreu de Catalunya, anem deixant el mateix missatge; No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

 

 Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT

 

A Catalunya la sanitat pública no està valorant els historials mèdics per veure quina de les vacunes és menys “ perillosa” per a cada ciutadà, el resultat en nombre de morts és força elevat, i l’excusa  “ més en mata la Covid.19” és una més de les grolleries a que en té acostumats  aquest sistema pervers.


 


 

Ah!, estem al costat dels que defensen les Vegueries, i de qualsevol iniciativa que permeti retornar la vida tant als pirineus, com a d’altres indrets de Catalunya  que pateixen  un sever despoblament, i una vergonyant manca de serveis, la Segarra és una mostra sagnant.

dimarts, 20 d’abril del 2021

SANT FRUCTUÓS DE L’ESPLUGA. LAVANSA I FÓRNOLS. L’URGELL SOBIRÀ. VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS

 

El Lluis Salses publica una fotografia del poble de l’Espluga , que es troba  en l’inici del congost que forma el riu Lavansa abans d’unir-se al Segre a l’indret del monestir dels Tresponts, dalt d’un penyal que domina totalment el curs del riu, on apareix en prima pla la que havia estat església parroquial advocada a  Sant Fructuós (o Fruitós), bisbe de Tarragona, al terme de Lavansa i Fórnols, a la comarca de l’Urgell jussà, a la Vegueria “ in pectore” dels Pirineus.




La parella romànica, la Maria Rosa i el Miquel, escrivien ; l’església és en un finca privada ,…

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/12/sant-fruitos-de-lespluga-la-vansa-i.html


El Joan-Albert Adell i Gisbert i la Maria Lluïsa Cases i Loscos, expliquen a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0622201.xml


L’església i el poble abandonat de l’Espluga es troben en l’inici del congost que forma el riu Lavansa abans d’unir-se al Segre a l’indret del monestir dels Tresponts, dalt d’un penyal que domina totalment el curs del riu.


Per a anar-hi, cal seguir la pista que des de Sorribes porta a Montan pel coll d’Arnat. Abans d’arribar dalt del coll ja es veu el poble, i unes cases a peu de camí, on cal deixar el vehicle, si és de quatre rodes, i continuar a peu per un camí perdedor, que en una mitja hora porta a l’església i al poble. L’església és situada al costat del fossar, fora del poble, i arran del cingle pel seu costat nord


El poble de l’Espluga de Lavansa és escassament documentat, i tan sols apareixen esments escadussers en documentació referida a la vall de Lavansa.

 

En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell apareix el topònim Spelunka com a parròquia de la vall de Lavansa.


En un document del 1068, suposadament relatiu al terme de Sant Martí de la Guàrdia, s’esmenta com a límit d’unes vinyes situades en aquest terme, ipsa Spulzela, que hom pot identificar amb Espluga.


En un document del 1082, el testament d’Arnau, fill de Mir, s’esmenta com a deixa un alou de Espulga, que cal identificar com l’Espluga.


 L’any 1313 Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, reclamava al comte d’Urgell la potestat sobre una sèrie de castells i llocs de la vall de Lavansa, entre els quals s’incloïa el “castro et villa d’Espluga de Lavança”. Aquest castell integraria la llista de llocs i castells venuts l’any 1371 per Pere Galceran de Pinós al capítol d’Urgell.

 

 

En el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell, del 1391, dins del deganat d’Urgellet, consta el lloc de Spelluncha, sense més referències a la parròquia o església de Sant Fruitós. En el Llibre de Visites del 1758 s’esmenta, dins el terme de Lavansa, l’església parroquial de Sant Fruitós, administrada pel rector de Lavansa.

 

L’església de Sant Fruitós, malgrat estar abandonada, conserva part del seu rústec mobiliari, com pot ser l’altar, els bancs laterals i un senzill confessionari


L’església de Sant Fruitós és un edifici d’una sola nau, coberta per una volta d’aresta de dues tramades amb un arc toral central, i capçada a llevant per un absis quadrat, cobert amb volta de canó.


La porta, en arc de mig punt, s’obre en la façana sud, en l’angle sud-oest, i en el mur de ponent hi ha una finestra d’una sola esqueixada, del mateix tipus que una finestra cegada oberta en el mur sud de l’absis on, estranyament, manca una finestra oberta a la testera de llevant.

 

Sobre el mur de ponent, i de la mateixa amplària que aquest, hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls, amb arcs de mig punt escanyats, que és com la prolongació vertical de la façana.

 

L’aparell és de carreuó desigual, i reble, amb carreus de pedra tosca més ben treballats als angles. L’interior és arrebossat.

 

Al mur sud s’hi ha afegit una sagristia, i tot el conjunt té l’aspecte d’haver estat sobrealçat, probablement en el moment de construir-se les voltes de la nau que substitueixen la coberta original, segurament d’embigat de fusta. Aquest sobrealçament és especialment visible en el mur nord, i en el sector de l’absis, on el carener de la coberta ha estat alçat fins a coincidir amb el carener de la coberta de la nau.

 

Les seves característiques fan pensar en una datació anterior al segle XI, ja que manté les característiques de la forma absidal, i també la tecnologia constructiva, malgrat la rusticitat, que es donen en aquest moment. D’altra banda, l’absència d’arc triomfal invita a una datació més avançada, dins el segle XI, seguint fórmules arquitectòniques arcaïzants, d’acord amb les reserves manifestades per Xavier Barral Altet (Barcelona, 1947)


Trobava una entrada a Wikipedia, Cal Valentí de l'Espluga, que confirma l’afirmació  “l’església és en un finca privada ,…”;  alhora no trobava enlloc la declaració com Patrimoni Històric d’aquesta esglesiola,

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cal_Valent%C3%AD_de_l%27Espluga


Arreu de Catalunya, anem deixant el mateix missatge; No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

 

 Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT

 

A Catalunya la sanitat pública no està valorant els historials mèdics per veure quina de les vacunes és menys “ perillosa” per a cada ciutadà, el resultat en nombre de morts és força elevat, i l’excusa  “ més en mata la Covid.19” és una més de les grolleries a que en té acostumats  aquest sistema pervers.


 


 

Ah!, estem al costat dels que defensen les Vegueries, i de qualsevol iniciativa que permeti retornar la vida tant als pirineus, com a d’altres indrets de Catalunya  que pateixen  un sever despoblament, i una vergonyant manca de serveis, la Segarra és una mostra sagnant.