dijous, 8 d’abril del 2021

ESCOLA PÚBLICA DE MARTINET ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. MONTELLÀ I MARTINET. LA CERDANYA JUSSANA. VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


M’enviava fotografies de la  seu de l’Ajuntament de Montella i Martinet,  abans també escola pública,  obra de l' arquitecte Ignasi de Villalonga Casañes ( + 1970). Ahir, quan encara no ens tornaven a la “ presó comarcal), al darrera de l’edifici s’advertia un incendi forestal.






http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1933/05/23/pagina-6/33186801/pdf.html


Ignasi de Villalonga Casañes va ser autor almenys dels següents edificis escolars de la provincia de Lleida: Borjas Blancas, Vilorell, Lleida, Puigvert de Lérida, Artesa de Segré, Balaguer, Martinet, Artiés, Fubiola, Seros, Cervera, Alcarraz, Durro, Vinaixa, Organya, Bosost, Les, Canejar, Salardú, Las Bordas, Vallfogona de Balaguer y Ager; ens agradaran rebre’n imatges de totes elles a l’email coneixercatalunya@gmail.co, castellardiari@gmail.com


No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

 

En el breu període democràtic de la II República es va intentar portar a la pràctica el vell ideal d’apropar l’administració als ciutadans, i els creaven les vegueries, que havien de substituir les províncies.  L’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, ho va fer aturar.


A la dictadura qualsevol acció que pagues semblar, democràtica estava mal vista.


La democraciola heretava aquest “tret”, i més enllà de les paraules, en qüestió de descentralització, justícia i democràcia, com es deia ja a l’època de l’Ermessenda de Valrà “el més calent és a l'aigüera”


El resultat, ben visible arreu de Catalunya i particularment als Pirineus, es tradueix en desatenció, sanitària, social, pèssimes xarxes de comunicacions, ..., aquesta situació s’ha d’agrair tant als Partits de l’Eix del Mal, com als Partits que no es treuen Catalunya de la boca.   


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

Cuideu-vos, els que tenen el deure i l’obligació de fer-ho, NO SON BONA GENT.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada