dissabte, 17 d’abril del 2021

BESCARAN. LES VALLS DE LA VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. VEGUERIA DELS PIRINEUS. RECORDS DELS TEMPS PASSATS.

El Josep Maria Troguet Ribes, explica que  Philippe Lavaill (Perpinyà, 27 de novembre de 1954) és l’autor d’aquesta silueta d'escultura,  que es va dissenyar i crear per anar damunt d'un mur d'accés a cal Serni,  i finalment l'artista va decidir posar-la en una de les fonts de Bescaran.




El Jordi Vila Juncá havia fet un excel·lent treball fotogràfic,  documentant, el campanar del que fou Monestir , i  l’església parroquial de Bescaran, advocada a Sant Martin de Tours, i al ensems l’any 2012, l’enric Sànchez-Cid,  deixava constància de la seva visita a la ‘Vall dels Precipicis‘.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/04/campanar-de-sant-marti-de-bescaran-les.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/04/esglesia-parroquial-de-bescaran.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2012/05/bescaran-la-vall-dels-precipicis.html


L’enciclopèdia de “Barcelona “  diu a l’entrada Bescaran ; Poble (1.360 metres  d’altitud ) del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a 1.360 metres  d’altitud, al vessant de ponent del puig de Coll de Midós, a la vall alta del riu de Bescaran , afluent de capçalera del Segre.


Vora el poble, entremig de les terrasses de conreadís, hi ha el cementiri i un bell campanar romànic, resta de l’antic monestir de Bescaran.


Bescaran és un nom preromà  - hom defensa un significat “ terra o país dels bascos” .


És documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.


El lloc (anomenat en el document vila de Bescaran) fou donat, en permuta, al bisbe i la canònica d’Urgell pel comte Borrell II, amb tots els seus termes i les seves pertinences.


Bescaran pertangué en senyoria i jurisdicció al capítol de la catedral d’Urgell fins a la desamortització.


A partir del segle XIII, amb motiu de les qüestions tingudes entre el bisbat i els Castellbò, Arnau de Castellbò féu enderrocar el castell de Bescaran.


El 1278, en virtut del conveni dels pariatges, el comte de Foix, com a vescomte de Castellbò, renuncià a reclamar el castell de Bescaran.

 

Fou municipi independent fins el 1970 , data en que “manu militari “ fou agregat als termes d’Anserall, Ars, Arcavell i Civís, formà el nou municipi d’Anserall, de nom oficial les Valls de la Valira, i del qual és avui una entitat municipal descentralitzada.


Arreu de Catalunya, anem deixant el mateix missatge; No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

 

 Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT

 

A Catalunya la sanitat pública no està valorant els historials mèdics per veure quina de les vacunes és menys “ perillosa” per a cada ciutadà, el resultat en nombre de morts és força elevat, i l’excusa  “ més en mata la Covid.19” és una més de les grolleries a que en té acostumats  aquest sistema pervers.


 


 

Ah!, estem al costat dels que defensen les Vegueries, i de qualsevol iniciativa que permeti retornar la vida tant als pirineus, com a d’altres indrets de Catalunya  que pateixen  un sever despoblament, i una vergonyant manca de serveis, la Segarra és una mostra sagnant.

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada