divendres, 22 de març del 2019

LA CASA ROS DE BLANES. BAIXOS DE LA CASA MIRALBELL. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

De la casa Miralbell ens diu patrimoni Gencat ; edifici de quatre plantes entre mitgeres amb decoració d’esgrafiats rectangulars als marges de la façana.


La planta baixa està adaptada al comerç – Casa Ros - i té la porta d’accés desplaçada i reduïda a la dreta.


Us deixo un interessant enllaç on s’explica la història de la botiga i la família que la va fundar.


El primer pis consta de tres obertures balconades amb esgrafiats decoratius a la part superior. El segon pis també té decoració esgrafiada, encara que més vistosa i complexa. D’esquerra a dreta els elements decoratius són un llibre, una arada i un caduceu. La separació entre el segon i el tercer pis està format per una senzilla cornisa. El tercer pis té un seguit de set arcades enfinestrades de mig punt.

Tots els balcons tenen a la part inferior, visible des del carrer, decoració ceràmica amb motius florals.

Casa senyorial de reconeguts notaris i metges Miralbell documentada des del segle XVIII.

Entre els balcons del primer pis trobem la inscripció esgrafiada següent: “In melius protracta” i “Anno Domini MCMXLIX”, fruit de la restauració d’Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987), l’any 1949.


A la llinda de la finestra dreta del primer pis existeixen restes de la data i un escut esculpits. Hi ha una figura equina i la data 1623.

divendres, 8 de març del 2019

CAN BROSSA, ARA CAN GARNIER. TIANA. EL MARESME . CATALUNYA

El Daniel Gómez Ruiz, narrador visual, publica unes fotografies de la casa coneguda avui com Can Brossa, al terme de Tiana, a la comarca del Maresme.


Patrimoni Gencat ens diu ; ‎ casa situada al costat de l'església de l'alegria i molt vinculada amb ella.

El cos original està format per una planta baixa i dos pisos, cobert per una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Destaquen el portal d'entrada i el balcó central, amb les llindes, llindars i brancals de pedra.

Al segle XX se li feu una important reforma, en la que s'afegí un cos a la banda lateral dreta, amb una galeria porxada elevada, cobert a quatre vessants, i una torre quadrada al mig.

A la part davantera hi ha un jardí.

En un rellotge de sol de la façana hi ha la data més antiga que es coneix de la construcció: 1626, i la data de la reforma, 1948. De ser certa la data de la reforma, potser, potser el projecte va ser de l’arquitecte Ramon Maria Riudor i Capella (Barcelona, 1867 + Tiana 20 de Abril de 1938). Està clar però, que no la direcció d’obres. Ens agradarà rebre confirmació d’aquest extrem a l’email coneixercatalunya@gmail.com

https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectos/ramon-maria-riudor-i-capella

La reforma fou duta a terme per l'arquitecte Ramon Maria Riudor Capella, un dels més prolífics arquitectes que treballaren a Tiana i que realitzà des d'obres modernistes a obres completament eclèctiques.

Inicialment aquesta casa havia estat la rectoria de l'Església de la Mare de déu de l'alegria.

El Josep Maria Toffoli Carbonell, em feia arribar un email en el que em deia ;

L’arquitecte de la reforma va ser Lluís Riudor i Carol (1906-1989) fill de Ramon Maria Riudor i Capella

Desprès de la mort del seu pare va ser durant uns 20 anys l’arquitecte municipal de Tiana, càrrec que també havia tingut el seu pare.

dijous, 7 de març del 2019

EL PRAT DE DALT. CALDES DE MONTBUI FENT LÍMIT AMB SANT FELIU DE CODINES, EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Una mà anònima, que no devia trobar cap esser humà per a preguntar-li, o que no li devia semblar important saber el nom de la masia, feia un dibuix amb el títol “Croquis d'una masia”, que identifiquen ara com Prat del Dalt

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/1875/rec/1

Fotografia. Antonio Mora Vergés

al Mapa de Patrimoni de Caldes de Montbui,http://patrimonicultural.diba.cat/# se’ns diu ;

Masia de planta rectangular que costa de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües, desaiguant cap a les façanes laterals. Construïda amb teula àrab, les teules estan disposades a llata per canal (la disposició dels cabirons és perpendicular al pla de la façana principal). El carener és perpendicular a la façana principal que està orientada a migdia. Les obertures més importants es troben a la façana principal i el seu perímetre està resseguit per pedres carejades o carreus de major magnitud que els emprats a la paret. L'acabat de tota la masia és amb paredat irregular de pedra vista, lligat amb morter de calç, tot i que per damunt d'aquest, actualment, ha estat substituït pel ciment. El pendent de la coberta oscil·la al voltant del 30 %.

Les obertures de la façana principal són simètriques respecte a l'eix vertical i horitzontal de la façana. El portal d'entrada presentà un esglaó d'accés amb marxapeus. Tota la portalada és adovellada, amb un cancell i una entrada que reparteix les diferents dependències de la casa, amb l'escala per accedir al primer pis. A banda i banda del portal, dues obertures, amb una reixa en forma de graella. Al primer pis, hi ha tres balconeres amb voladís fet amb llosa d'esmolar vermellosa i motllurada i barana de ferro. Totes elles disposen de carreus o pedra carejada que ressegueixen les finestres i la porta. Les llindes dels tres finestrals són d'estil neogòtic. Les finestres i finestrals estan tancats amb porticons de fusta enrasats al pla de façana. A l'esquerra de la balconera central hi ha un rellotge de sol ovalat datat de l'any 2002, data de la última reforma de la casa. El ràfec de la coberta és constituït per una tres volades de totxo per suportar-ne les teules. Les golfes presenten dues obertures laterals molt més petites, resseguides amb pedra (la de la dreta amb una reixa de ferro) i al centre de la façana, per sota del carener 5 obertures fetes formant un arc de mig punt fet de totxo superposat (a mena de llibre), i aguantats damunt de 6 pilars tallats irregularment en un sol carreu de pedra d'esmolar. En aquesta masia s'observen les diferents etapes de creixement; adaptant-se per tal de constituir la màxima unitat organitzativa. Així trobem una part de l'edifici, situat a la façana de ponent de planta rectangular, que consta de vàries unitats volumètriques; la primera, es tracta d'un porxo, de planta rectangular, que consta de planta baixa, i pis; aquest edifici presenta a la planta baixa tres arcades de mig punt fetes de maó aguantades per pilars arrebossats, a l'interior dels quals s'hi guarden els estris de treballar la terra i la maquinària. El sostres són fets de volta catalana, que actualment s'observen partits per murs mitjancers; Per damunt, un terrat porticat amb arcs i pilars fets de maons i baranes de ferro, amb la coberta a doble vessant, de teula àrab i bigues de fusta. Més a l'esquerra, una altra construcció, antiga masoveria, de planta baix i pis, amb la façana arrebossada, que actualment està essent utilitzada en part com a paller. La coberta és a doble vessant amb la part orientada a mig dia més gran. Les obertures. Els tancaments de la masia són de pedra combinada amb argamassa amb vista a una resistència més alta. La pedra és austera, extreta directament de la naturalesa en alguns parets; d'altres com a la façana principal, la pedra ha estat aplanada lleugerament; i d'altres presenta arrebossat. La façana principal es troba protegida per un seguit d'edificis annexes que juntament amb el portal d'accés a la masia, formen un pati interior. La portalada o portal d'entrada a la masia és situada a la façana orientada al nord-est, amb un carener i teuladeta o marquesina a doble vessant amb teula àrab; El portal està resseguit amb una gran llinda de pedra .

Cal destacar també, l'era feta tota ella amb grans lloses irregulars de pedra d'esmolar, i els dos pedrissos que es troben fets amb el mateix material i que es troben disposats a banda i banda de la façana principal.

A la dreta de la façana, es troba adossada la capella de l'any 1773 dedicada Sant Tomàs.

Des del 1319, aquesta masia també se la coneix com el mas del Prat de Sant Tomàs. La casa havia pres el nom de l'antiga capella de Sant Tomàs. El 1 de gener de 1868 va quedar separada de la parròquia de Caldes de Montbui i fou agregada a la de Sant Feliu.

De la història de la casa i el seu llinatge, Moreu-Rey (1962) documenta un tal Jaume Prat de Sant Tomàs i llur fill l'any 1373; Jaume Prat de Sant Tomàs (1414 i 1446); Silvestre Prat (1464); Matheu Prat fill del precedent (1480); Pere, fill del precedent (1543,1550); Joan Pere Prat de SantTomàs (1560). Se sap també que els dies 12, 16, 31 de gener i el 1 de febrer de l'any 1643 es van enterrar successivament, Pere, Esperança, Joan Pau i Maria Anna Prat de Sant Tomàs de Dalt, víctimes de l'epidèmia.

En aquesta casa hi va fer estada en Jaume Balmes Urpià (Vic, Osona, 28 d'agost de 1810 - Vic, Osona, 9 de juliol de 1848) , on va escriure cartes a la família i l'obra "El Criteri", entre altres. La biblioteca on treballà es conserva intacta.

No hem tingut ocasió de visitar la casa, ni la capella advocada a Sant Tomàs Becket que des de 1771 està adjunta a la casa.

Havíem visitat però l’antiga capella, avui ensulsiada.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/07/sant-thomas-becket-del-prat-de-dalt.html

Deixarem un comentari a : http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/1875/rec/1

La tasca del grup que va endegar l'Estudi de la Masia Catalana , un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), és del tot bàsica; dit això, s’aprecia una gran manca d’informació – que es podia aconseguir fàcilment en aquella època, preguntant-ho – que transmet la sensació, potser errònia que el grup eren NOMÉS ‘urbanites amb cultura’, i això malgrat que el seu objectiu, era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili.

El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom com Adolf Zerkowitz, Antoni Gallardo, Baltasar Samper, Cèsar August Torras, J. Dolcet, Josep Mª Armengol i Bas, Joan Estorch, Jordi Audet, Josep de Cabanyes, Lluís Bonet i Garí o Valentí Fargnoli entre altres, de gran valor arquitectònic i etnogràfic.

Recordeu que per exemple a la comarca del Solsonès, se la coneix com la de les 1000 masies.


dimarts, 5 de març del 2019

ERMITA DEL CALVARI. TALARN. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives Domingo publica un fotografia de la petita ermita del Calvari, amb un atri o petita nau al seu davant, en un serradet proper a la font de Caps, situada al NW de la vila de Talarn, al Pallars jussà..


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=25149

Construcció de dues portes, un més alt i ample cobert a quatre vessants amb creueta al vèrtex. La porta es troba en un mur enfonsat que forma la volta rebaixada del porxo annexem, en aquest la façana conserva les lloses de pedra del testari, la coberta de dues vessants. Els murs eren de carreus reblats, arrebossats i encalcinat. La coberta és de teula àrab.

Ha estat reparada recentment eliminant una coberta de fibrociment i reposant-la amb teula àrab. S'ha arrebossat de nou i repintat amb un blanc llampant.

Ens agradaria rebre imatges del interior d’aquesta ermita del Calvari a l’email coneixercatalunya@gmail.com

https://fempirineu.cat/ajuntament-de-talarn/processons-dels-armats-talarn

No cridava l’atenció del Josep Salvany Blanch en la visita que feia a Talarn:

http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/talarn!TALARN/field/all!all/mode/all!all/conn/and!and/order/title/ad/asc

Anem completant el Mapa d’edificis de la confessió catòlica de Talarn:

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2019/01/el-josep-vives-domingo-publica.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/11/sant-marti-de-talarn-el-pallars-jussa.html