Ja es deia
en el temps de l’Ermessenda de Valrà; qui no s'ha de morir, tot ho passa
Lluís Bonet
i Garí (Sant Miquel del Cros, Argentona, 5 d’agost de 1893-Barcelona, 30 de gener
de 1993), retratava entre 1913 i 1933, Vista general de Can Rigalt, al terme de
l’Hospitalet de Llobregat per als Fons Estudi de la Masia Catalana
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4002/rec/12
https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/tag/miquel-rigalt/
https://es.wikipedia.org/wiki/Can_Rigal
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=599
https://localmundial.blogspot.com/2014/09/can-rigalt-una-joia-del-patrimoni.html
https://guia.barcelona.cat/detall/parc-de-can-rigal_99400320168.html
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20626
Llegia que el
juliol de 1997 el FC Barcelona va comprar a l'Ajuntament de l’Hospitalet 60.750
metres quadrats dels terrenys de Can Rigal, incloent-hi la masia, per 250
milions de pessetes.
El club va projectar la rehabilitació de la
finca per convertir-la en residència i escola de futbolistes , en substitució
de la Masia original de Can Planes, a més de la construcció de tres camps de
futbol annexos, destinats als entrenaments del primer equip i del futbol base. El
novembre de 1997, després d'obtenir la llicència de l'Ajuntament d'Hospitalet
de Llobregat, el club va iniciar les obres a Can Rigal.
Al febrer de
1998 però , a causa de les denúncies presentades per diverses associacions
veïnals, el projecte va quedar definitivament paralitzat.
Des de llavors, 25 anys ja, la masia ha estat abandonada, sent objecte de
robatoris, tota mena d’actes vandàlics, i per descomptat refugi de malfactors.
L’any 2004 el FC Barcelona, l'Ajuntament
d'Hospitalet de Llobregat i FECSA-Endesa, propietaris dels 150.000 metres
quadrats de terrenys de Can Rigal, van signar un conveni per a la transformació
urbanística de la zona.
L'acord contemplava la modificació del PGM per
requalificar com a sòl edificable part dels terrenys, destinant-los a la
construcció d'un miler d'habitatges, un 40% de protegits. A més, preveia el
trasllat de l'estació elèctrica i el soterrament de les línies d'alta tensió,
la construcció del nou Hospital General d'Hospitalet i la creació d'un parc
metropolità de 10 hectàrees. Així mateix, el FC Barcelona es comprometia a
cedir la masia al consistori per convertir-la en equipament públic.
El 2005 el
club blaugrana va vendre un terç dels seus terrenys edificables (10.000 metres
quadrats sobre 31.000) a la immobiliària La Clau d'Or.
El projecte
del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i
mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu
desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de
l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu
objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint
fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de
fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia
fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i
comportament humà i social. Sens dubte
hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics
d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta
tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a
l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs
possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del
projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria
tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L'Hospitalet de Llobregat tenia tenia 4.948 veïns al cens de 1900, en els PRIMEROS AÑOS TRIUNFALES serien ja 71.580, i es tancava l’exercici 2022 amb 265.444 habitants de dret.
Segons l'historiador Apiano, quan tots tres es van presentar davant el general Cinquè Servilio Cepión per cobrar la seva recompensa, aquest els va respondre que Roma no pagava traïdors: "Roma traditoribus non praemiat".
Els que aguanten la pancarta, i els seus ascendents, possiblement han viscut i viuen molt bé, d’ençà de la traïdoria del 8 de juliol de 1936
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada