Trobava una imatge al Fons estudi de la Masia Catalana, Vista general del Mas de la Casada d'Arbolí, feta pel “ misteriós” J. Dolcet, entre 1890 i 1936, ens agradarà tenir noticia del nom propi, del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs d’aquest fotògraf, a l’email castellardiari@gmail.com
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6967/rec/1
No tinc, si és el mateix edifici que descriu Patrimoni Gencat:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/43744
Situat als voltants del Riu d'Arbolí, al Sud-est del nucli poblacional d'Arbolí, en una zona on es concentren altres molins d'aigua i masos del municipi.
Actualment compleix la funció d'habitatge particular, per la qual cosa l'estructura arquitectònica original ha estat intervinguda i adaptada.
Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, bastit amb murs de pedra escairada i teulada a dues aigües.
Segons Albert Manent i Segimon (Premiá de Dalt, 23 de setembre de 1930-14 de abril de 2014), A. (2006), era un molí paperer, fundat per els germans Domingo, d'origen valencià. Va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX, a càrrec de diversos masovers d'Arbolí. Actualment és un habitatge particular.
J.Dolcet, deixava un llegat cultural molt important :
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/j.%20dolcet
I, ens sembla que furtar-nos les seves dades biogràfiques és una acció miserable.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
El REINO està convuls, em cridava l’atenció una pancarta, en la que algú – possiblement descendent dels que s’alçaven contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – reprodueix la frase que té el seu origen,en la història de la mort del líder lusità Viriato, que va ser assassinat per tres traïdors anomenats Audax, Ditalco i Minuro.
Segons l'historiador Apiano, quan tots tres es van presentar davant el general Cinquè Servilio Cepión per cobrar la seva recompensa, aquest els va respondre que Roma no pagava traïdors: "Roma traditoribus non praemiat".
Els que aguanten la pancarta, i els seus ascendents, possiblement han viscut i viuen molt bé, d’ençà de la traïdoria del 8 de juliol de 1936
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada