Trobava una imatge al Fons estudi de la Masia Catalana, Vista general del
Mas de la Garra d'Arbolí feta pel “ misteriós” J. Dolcet, entre 1890 i 1936, ens agradarà
tenir noticia del nom propi, del cognom matern i del lloc i data de naixement i
traspàs d’aquest fotògraf, a l’email
castellardiari@gmail.com
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/mas-de-la-garra
Del mas en parla l’Albert Manent, en el seu treball LA VIDA QUOTIDIANA I LA
DESPOBLACIÓ ALS MASOS D’ARBOLÍ
No en fa esment però, la minsa llista de “ monuments”
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Baix_Camp#Arbol%C3%AD
Existeix encara :
https://fonsienlared.blogspot.com/2019/02/020219-recorriendo-el-bosque-del.html
Algunes fonts el situen al terme de Cornudella del Montsant, no apareix
però a la llista de “ monuments “
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Cornudella_de_Montsant
Agrairem la vostra col·laboració a l'email castellardiari@gmail.com , i quan hi tinguem clar li farem arribar la informació a l'Enciclopèdia
J.Dolcet, deixava un llegat cultural molt important :
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/j.%20dolcet
I, ens sembla que furtar-nos les
seves dades biogràfiques és una acció miserable.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
El REINO està convuls, em cridava l’atenció una pancarta, en la que algú – possiblement descendent dels que s’alçaven contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – reprodueix la frase que té el seu origen,en la història de la mort del líder lusità Viriato, que va ser assassinat per tres traïdors anomenats Audax, Ditalco i Minuro.
Segons l'historiador Apiano, quan tots tres es van presentar davant el general Cinquè Servilio Cepión per cobrar la seva recompensa, aquest els va respondre que Roma no pagava traïdors: "Roma traditoribus non praemiat".
Els que aguanten la pancarta, i els seus ascendents, possiblement han viscut i viuen molt bé, d’ençà de la traïdoria del 8 de juliol de 1936
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada