L’Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona,
18/04/1889 – 16/06/1942), li afegeixo la O al nom propi, perquè a ell, com a mi
mateix, quan vàrem néixer, la dictadura franquista, no ens va permetre
inscriure el nom en altra llengua que no fos la castellana, els en diuen
ESPAÑOLA
https://www.diba.cat/es/web/mirem-el-passat/biografies-fotografs
Retratava per al Fons Estudi de la Masia Catalana , Casa
El Poblat i arbres en primer terme, situa l’edifici al Puig de l’Anell, ara al
terme de Isona i Conca Dellà, al Pallars jussà.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5287/rec/32
Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870), descriu molt breument el nucli del Puig de l'Anell; diu que està compost per 5 cases i una capella dedicada a sant Sebastià, dalt d'un turó.
El Raul Pastó Ceballos, em feia arribar l’any 2019, imatges d’aquella església, i en fèiem una publicació:
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/11/sant-sebastia-de-puig-de-lanell-isona-i.html
No trobava la data en que es va produir la digitalització a l’excel·lent treball l’Estudi de la Masia Catalana Difusió del resultats d’una recerca del Josep Font Sentias ( Moià l'any 1963) , intueixo que la transcripció en llengua catalana de les dades dels registres fets majoritàriament en castellà, han estat una de les causes dels d’errors i/o omissions, sense excloure les “ alteracions “ dutes a terme per motivacions polítiques anticatalanes.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Que Sant Sebastià í i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada