Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny
de 1923) retratava entre 1890 i 1923, Vista llunyana de Sant Albà de Cardona,
facilitada al Fons Estudi de la Masia Catalana per la seva vídua.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3610/rec/9
Patrimoni Gencat, parla de Sant Tovà, Sant Teobald, Sant Eudald.
Antiga capella i actual masia, situada a l’extrem del terme, camí de Navel. Era dedicada a sant Teobald.
Existia ja el 1442. Fou destruïda el 1470 amb motiu de la guerra civil contra Joan II, i reedificada el 1473.
Tingué culte fins avançat el segle XIX; hi celebraren els comunitaris de
Cardona cada primer diumenge de mes.
L’enciclopèdia Catalana a l’entrada Sant Tovà diu ; Antiga capella i actual masia del municipi de
Cardona (Bages), situada a l’extrem del terme, camí de Navel.
Era dedicada a sant Teobald. Existia ja el 1442. Fou destruïda el 1470 amb
motiu de la guerra civil contra Joan II, i reedificada el 1473.
El dia 11 de desembre de 1442, Joan Campany, rector de Cervere i beneficiat de Santa Maria del Mar llegà a sant Teobald un calze i una patena d'estany.
A partir de 1473 surt documentada com una mongia - casa on habiten monjos o monges- i fins el segle XVII rebé forces donacions.
Tingué culte fins avançat el segle XIX ; hi celebraven els comunitaris de
Cardona cada primer diumenge de mes.
https://www.catalunyamedieval.es/capella-de-sant-tova-cardona-bages/
Trobava de sant Teobald. Nascut a Provins a la província de Champagne, França,
l'any 1017; va morir a Salanigo a Itàlia el 30 de juny de 1066. Era membre
d'una família noble. El 1054 sense el coneixement dels seus pares ell i el seu
amic Walter van decidir seguir la vida
dels ermites a Sussy a les Ardenes, després a Pittingen (avui Pettingen) a la
diòcesi de Trier, districte que avui pertany al Gran Ducat de Luxemburg. Des
d'aquest lloc els dos van fer una peregrinació a Compostela a Galicia, i després retornat al
territori de Trier. Van fer una segona peregrinació a Roma. Quan van tornar,
van desitjar anar a Palestina per Venècia, però les forces de Walter van fallar
prop de Salanigo a la Diòcesi de Vicenza. Per tant, es van instal·lar en un
lloc solitari prop de Salanigo. Després de dos anys va morir Walter. Al voltant
de Teobald que es separava cada cop més de totes les coses terrenals , es van
reunir un gran nombre de deixebles àvids de salvació.
El bisbe Liudigerio †, l’ordena sacerdot . La seva mare, que va venir a
visitar-lo, no va voler deixar-lo de nou, i des d'aleshores sota la direcció
del seu fill, va portar una vida
religiosa.
Poc abans de morir va entrar a l'Ordre dels
CAMALDOLITES
S'informen d'ell nombrosos miracles, alguns ocorreguts abans i altres
després de la seva mort. Alexandre II (1061-1073) va permetre la veneració
pública de Sant Teobald. La seva veneració es va estendre especialment a
Itàlia, França, Bèlgica, i Luxemburg. És el patró dels carboners.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/06/goigs-sant-teobald-capella-de-lantic.html
A Barcelona el lloc on es venerava a sant Teobald és l'antiga capella de
l'actual Casa de la Caritat.
El 1362 les Canongesses de Santa Maria de Montalegre o de l'Alegria, que
estaven establertes on ara hi ha La Conreria de Tiana, construeixen un monestir
a la cantonada dels carrers Montalegre i Valldonzella de Barcelona. El 1593
l'orde d'aquestes monges desapareix i l'edifici passa a ser el Seminari
Episcopal de Nostra Senyora de Montalegre de la Ciutat de Barcelona, fins l'any
1772. El 7 d'abril de 1772, el Seminari Conciliar de Barcelona va ser
traslladat a l'Església de Betlem, a la Rambla, fins al 1878, en què es
traslladà al carrer Tallers. Finalment l'any 1882, es traslladà a l'edifici
actual del carrer Diputació.
El 1802 Carles IV hi establí la Casa de la Caritat en l'antic edifici del Raval.
La devoció a sant Teobald ja existia en temps de les monges de Montalegre
amb culte públic, tal com diuen els Goigs. De fet estava considerat com
l'advocat protector del barri del Raval. El Seminari va continuar aquesta
tradició pietosa amb la incorporació del patronatge del sant en les
"ordinacions" del bisbe Lluís Sans l'any 1614. La festa se celebrava
el dia 6 de juliol. Els dies de festa assenyalada, els seminaristes, després de
cantar la pregària nocturna de Completes, cantaven també els goigs a lloança de
sant Teobald.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània:
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/
Aqui, sembla però, que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA:
Ara però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada