El pantà de Sau es va començar a projectar l’any 1931 durant el breu període
de llibertat que va suposar la II República,
i es va començar a bastir a partir de 1949 fins a l’any 1963.
https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/45990/joan-lagunas-publica-historia-panta-sau
Narcís Ricart i Baguer - ens calen dades de lloc i data de naixemebt i traspàs a l'email castellardiari@gmail.com ) en retratava Vista general del Molí de Sau amb torre de planta quadrada i
merlets catalans, entre 1914 i 1936
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/596/rec/71
L’aigua cobriria els edificis, i la memòria entre altres de l’autor aquell
edifici, del que la sequera de 2023 permet, si més, no visionar els merlets.
https://www.diba.cat/es/web/mirem-el-passat/biografies-fotografs
Narcís Ricart i Baguer (1896-1941) , va ser una de les figures més actives en la
pràctica, promoció i difusió de la fotografia catalana durant la dècada de 1920
i 1930.
Va ser soci cofundador de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, creada a
Barcelona el 1923. També va col·laborar a la revista L’Art de la Llum (editada
entre 1933-1935), una publicació fotogràfica de referència i la primera
totalment en català, on va publicar diferents articles i ressenyes que mostren
la seva força comunicativa i l'entusiasme que va marcar l'etapa més prolífica i
efervescent de la fotografia a Catalunya.
Gran amic dels també fotògrafs Antoni Arissa Asmarats (Barcelona, 1900 - 1980) i Emili Godes Hurtado
(Barcelona 1895-1970) , la seva obra va participar del moviment pictorialista
predominant a l'època. Ricart va destacar en la pràctica de les
característiques tècniques fotogràfiques pigmentàries, on les sals de plata se
substitueixen per pigment en el moment del revelat de les còpies, i que requereixen
una gran habilitat i sentit artístic.
Ricart va participar intensament en la vida cultural associativa dels anys
anteriors al Alzamiento Nacional : va ser membre de diversos clubs
excursionistes, on va exercir la docència en fotografia, i va arribar a ser
president dels Boy Scouts de Catalunya el 1935.
L’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, i la contesa bèl·lica que va provocar, van trasbalsar el món de Ricart, que va deixar la pràctica fotogràfica de manera sobtada. Molt afectat pel desenllaç calamitós del conflicte segons el record familiar, va morir d’una pneumònia el febrer de 1941.
L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona conserva el fons de negatius
originals que li va arribar a través de les seves filles el 1977. El conjunt de
la seva obra conté imatges ben diverses de Barcelona i Catalunya dels anys 1920
fins a l’esclat del conflicte bèl·lic - que els historiadors feixistes batejaven
com a Guerra Civil - , espais, construccions emblemàtiques, activitats
populars, moments històrics, treballs publicitaris, fotografia de reportatge
(com la dedicada a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929) i una bona
col·lecció de fotografia artística. També va publicar algunes sèries de postals
dedicades principalment a monuments i espais patrimonials de Catalunya.
Ens agradarà rebre una fotografia del Narcís Ricart i Baguer (1896-1941) a
l’email castellardiari@gmail.com
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània:
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/
Aqui, sembla però, que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA:
Haurem de plorar per l'Argentina.
https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-nadal-de-javier-gerardo-milei-per-als-argentins/
Ara i aquí però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada