dissabte, 9 de desembre de 2017

PODEU CONFIRMAR QUE LA DITA CASA DE CAN MORERA O CAN MARMET DE LLERONA VA ACOLLIR L’AJUNTAMENT I LES ESCOLES?. LES FRANQUESES DEL VALLÈS. CATALUNYA

La intensa fredorada d’aquests primers dies de desembre de 2017, desaconsellava fer ‘treball de camp’, i em quedava a casa, treballant a l’ordinador.

Trobava una fotografia del Josep Salvany Blanch, que l’any 1915 retrata un edifici que qualifica com Casa de la Vila i escola de Les Franqueses.


Jo retratava aquest mateix edifici l’any 2012
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/11/que-en-sabeu-de-la-dita-casa-de-can.html

Quan documentava l’edifici magnífic de l’ajuntament i escoles de les Franqueses, deia :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/02/escoles-i-ajuntament-de-les-franqueses.html

L'edifici es va acabar l'any 1912, el seu arquitecte va ser l’Albert Juan i Torner (Barcelona, 1872-1957), que va voler utilitzar els materials i els sistemes de construcció de la comarca per poder facilitar les seves reparacions.

Joan Sanpera i Torras ( 4 de setembre de 1840 al barri del Lledoner + Barcelona, 9 de setembre de 1914 ) va fer-se càrrec de les despeses de la construcció de l’Ajuntament , que van superar les de 300.000 pessetes, l’obra va durar uns 4 anys.

En agraïment, el 31 de desembre de 1913 el rei Alfonso XIII, li va concedir el títol de marquès de les Franqueses.

Aleshores semblava clar, que era més important l’espai dedicat a l’ensenyament, que el dedicat a la gestió política, i al ensems que la quitxalla havia de conèixer de primera mà, com funciona la democràcia.

Espero, l’esperança no s’ha de perdre mai , trobar algun franquesí/franquesina que pugui confirmar aquesta informació del Fons Salvany, i si és possible ampliar-nos informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com sobre aquest edifici; qui va ser el promotor/a de la darrera reforma ,nom cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, i qui l’autor amb el mateixos detalls.
Li dono tota la credibilitat a la descripció del Josep Salvany Blanch ( Martorell, Llobregat jussà , 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), i ho faig perquè en la seva valuosa obra, els edificis públics i/o escolars, son l’excepció i no la norma.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘polítiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vàreu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

Com a la majoria dels catalans la situació que vivim/patim en aquests dies, em preocupa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada