L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Empordà
sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó
municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell
aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i
confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems , us esperonem a compartir-la amb TOTS
els mitjans informatius, locals,
comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
M’enviava fotografies de l’església
de l’antiga parròquia de Sant Genís d’Esprac , situada vora la riba dreta de
la Regarda, en una fondalada de la seva vall.
Per arribar-hi cal seguir les mateixes indicacions que hem donat per anar a
Sant Martí de Baussitges. Un cop passat el Mas Corbera, a uns 2 km, i a 1,5 km
abans d’arribar a Baussitges, hi ha un camí a mà esquerra; seguint aquest camí,
a poca distància, hi ha l’església i el mas de Sant Genís
Patrimoni Gencat en diu ; església situada al nord del nucli urbà de la
població d'Espolla, a uns cinc quilòmetres de distància del municipi i en una
zona completament deshabitada. Tot i això una masia veïna s'adossa al mur de
ponent del temple.
Església d'una sola nau amb absis de planta semicircular capçat a llevant.
Tant la nau com l'absis estan coberts amb voltes apuntades, il·luminades per
dues finestres situades al mur de migdia de la nau i al fons de l'absis.
Aquestes obertures són d'arc de mig punt i doble esqueixada. La porta d'accés
al temple està ubicada al mur de migdia. Està formada per dos arcs de mig punt
en gradació, amb la llinda i el timpà llisos i bastida amb carreus desbastats,
sense cap motiu ornamental. L'arc extern presenta les impostes bisellades.
Damunt del frontis, orientat a ponent, hi ha una petita espadanya de dues
pilastres, afectada per la masia que es troba adossada al temple.
La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, lligada
amb morter de calç i amb refeccions efectuades amb fragments de maons i de
ceràmica. Els paraments de migdia i de llevant presenten un revestiment
arrebossat que amaga els murs. El parament de tramuntana, amb la pedra vista,
presenta trams bastits en la tècnica de l'opus spicatum, indicant així la
possibilitat que es tracti d'una estructura pertanyent al període preromànic.
L'opus spicatum (terme llatí que significa obra en forma d'espiga), o
d'espiga de blat, és un tipus de construcció utilitzada en temps romans i
medievals, tot i que en construccions rurals també s'aplicà en el decurs dels
segles XVII i XVIII. Consta de maons, rajoles o pedra
tallada posats en un patró en forma d'espiga.
El seu ús era generalment decoratiu i més comunament s'utilitzava com a
paviment, encara que també el trobem com a tècnica de construcció de murs i parets.
La seva aplicació en plans horitzontals, com ara paviments o simplement
decoratius, no presenta cap problema, si bé l'aplicació en murs de càrrega és
inherentment dèbil, ja que els angles oblics dels elements tendeixen a obrir-se
horitzontalment sota compressió.
M’explicaven que la tècnica
optimitzava l’ús de recursos que a priori s’haurien descartat en les tasques
de construcció, fent un símil, fora com
sucar el pa SEC amb tomàquet, el tomàquet,
com també el vi negre, amb o sense sucre,
“feien menjable” un pa que tenia com a única alternativa esdevenir
menjar per les besties domestiques.
Sovint el terme s'utilitza com a sinònim d'espina de peix, molt similar,
amb la diferència que les pedres en espiga estan col·locades fent ziga-zaga,
imbricades les unes amb les altres, mentre que les d'espina de peix fan capes
horitzontals i rectilínies
L'església de Sant Genís d'Esprac apareix esmentada en les Rationes
decimarum dels anys 1279 i 1280 amb els noms de “ecclesia de Asparago” i
“ecclesia de Spargo”, respectivament.
En els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV apareix amb el nom de
“Ecclesia parrochialis sancti Genesii de Asperracho” i en un document datat
l'any 1316 és nomenada com “Sancti Genesii Aesprach
Joan Badia i Homs , i Maria-Lluïsa
Ramos i Martínez , amlien aquesta informació a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0947801.xml
Quan al topònim el diccionari català valencià balear ens diu; etimològicament prové probablement de l’aglutinació de d'Esprach =
d'Esparach, del nom personal Sparagus (Marca Hisp. c. 527). (Cf. Monsalvatje
Not. hist. XVII, 336).
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació; en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “,
oi?.
Us esperonem, més encara si és
possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats
sanitàries CATALANES per evitar l’extensió
de la Covid.19, només així i amb la intercessió de Sant Genís davant l’Altíssim, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa
amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions
físiques i/o psíquiques, i aquells que
no tenen una bona situació econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada