L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Empordà
sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó
municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell
aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i
confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems , us esperonem a compartir-la amb TOTS
els mitjans informatius, locals,
comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric
de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
M’enviava fotografies de l’església
de Baussitges, advocada a Sant Martí de
Tours, situada sota els colls de la Maçana i la Carbassera, al vessant
empordanès de l'Albera. al nord del nucli urbà de la població d'Espolla, a uns
set quilòmetres de distància del municipi i en una zona completament
deshabitada.
Patrimoni Gencat ens diu ; Església
d'una sola nau amb absis de planta lleugerament trapezoïdal capçat a llevant.
La nau està coberta amb volta de canó i dividida en dues tramades pràcticament
iguals per un arc toral de punt rodó, sostingut per pilastres adossades als
murs laterals, amb les impostes destacades. L'absis també presenta volta de
canó, tot i que més baixa que la nau principal i separada d'aquesta mitjançant
un arc triomfal de mig punt, sostingut per pilastres de les mateixes
característiques que les de l'arc toral. Ambdues arcades estan bastides amb
lloses de pissarra disposades a sardinell. L'única porta d'accés a l'interior
del temple es troba a la part occidental del mur de migdia. Es tracta d'una
obertura d'arc rebaixat, lleugerament ultrapassat, bastida amb lloses de pedra
disposades a sardinell. Hi ha també quatre finestres petites i allargades que
il·luminen l'interior. Són de punt rodó i d'un sol biaix, i estan situades al
mur de ponent i de migdia de la nau i als costats est i sud de l'absis. Damunt
del mur de ponent de l'edifici es dreça un campanar d'espadanya format per tres
grans pilastres, d'època posterior a la construcció de la resta de l'edifici.
La construcció és bastida amb pedra de mida mitjana simplement escantonada,
lligada amb morter de calç. En determinades zones es pot percebre trams
construïts amb la tècnica d'opus spicatum característica d'aquest període.
L'església parroquial de Sant Martí de Baussitges fou consagrada el 20 de
desembre de l'any 946 pel bisbe Gotmar de Girona. En el mateix document
s'indiquen els límits territorials de la parròquia i que l'església va ser
edificada pel prevere Tredecindus o Teudesind. Encara així, per les
característiques constructives es pot classificar aquesta església com
preromànica, tenint en compte que l'acte de consagració pt ser posterior a la
construcció original.
L'any 1218, el comte Hug d'Empúries cedeix al priorat de Santa Maria del
Camp la tercera part del delme d'aquesta parròquia. El 1219, en una butlla del
papa Honori III és confirmada com a domini de l'abadia de Sant Quirc de Colera.
També apareix relacionada en les Rationes decimarum de l'any 1280.
Segons la llista de parròquies del Llibre verd de la seu de Girona de l'any
1362, l'església de Sant Martí de Baussitges formava amb l'església propera de
sant Miquel de Freixe una sola jurisdicció parroquial. Aquesta unió també es
reflecteix als nomenclàtors diocesans del final del segle XIV.
En el Synodales Gerundenses de Romaguera de l'any 1691, aquesta nova
parròquia queda anul·lada. Posteriorment, amb el despoblament del territori,
l'església quedà sense culte i fou abandonada. Fins i tot es reutilitzà com a
estables.
L'any 1969 fou donada a conèixer com a església preromànica.
Els anys 1990 i 1991 el Departament de Cultura i Comunicació, la Diputació
de Girona i l'Ajuntament d'Espolla conjuntament amb el Grup d'Art de Figueres
van endegar un projecte de consolidació de l'edifici i de restauració de la
coberta.
Quan al topònim BAUSSITGES. - (agreg. d'Espolla). - DCVB,s.v.,390 , llegim; etimològicament sembla compost de balç i sitges. - GRIERA,21:
En Baucitges posiblemente tenemos un nombre doble: Balç «precipicio», derivado
de Balteu con vocalización de la 1, y sitja, derivado de Situla, «sitja», «Concavidad».
- COROMINES,I,221: nom pre-romà.
TOPONÍMIA MEDIEVAL DE L'ALT
EMPORDÀ (Municipis i Agregats)
El Joan Badia i Homs i la Maria-Lluïsa Ramos i Martínez amplien aquesta informació
a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0947501.xml
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació; en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “,
oi?.
Us esperonem, més encara si és
possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats
sanitàries CATALANES per evitar
l’extensió de la Covid.19, només així i amb la intercessió de Sant Martí de
Tours davant l’Altíssim, podrem
aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia
que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen
limitacions físiques i/o psíquiques, i
aquells que no tenen una bona situació econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada