L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Empordà sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà als mitjans informatius perquè en valorin la seva publicació.
En aquesta ocasió m’enviava
fotografies de l’ermita de Sant Eudal de
Jou, al terme de Montagut i Oix, a la Garrotxa.
Patrimoni Gencat en diu ; edifici
religiós, situat en un torrent, a mà dreta de la carretera de Castellfollit de
la Roca a Oix. Per arribar-hi, cal agafar un camí de terra, que neix poc abans
de la fàbrica de ciment de Can Bundanci.
Olga Sacrest i Roca. 1988. Vista de l'edifici
L'església te una planta molt
allargassada, de nau central, absis semicircular, nàrtex i campanar
d'espadanya. Aquesta església sembla haver estat molt alterada per diverses
reformes al llarg dels segles. El nucli original hauria estat format per una
nau i l'absis, tal i com mostra el parament i les finestres romàniques. Durant
època moderna s'hauria ampliat la nau, donant-li una forma trapezoidal i se li
hauria afegit un nàrtex a l'entrada de ponent i un porxo a la façana sud, tal i
com mostra el parament, el sistema constructiu i les obertures realitzades. En
una fase indeterminada, potser posterior, es va sobrealçar el nivell de tota la
planta de l'església per fer-hi unes dependències del mas que actualment encara
és en ús.
L'interior de la nau presenta la volta rebaixada construïda possiblement
amb rajol. Aquesta conserva pintures que possiblement datarien del segle XVII.
El paviment de la nau, és de rajol català i alguns dels rajols porten marques
incises com ara sanefes. L'espai de l'antic absis ha estat tancat per una paret
i faria les funcions de sagristia. A mà dreta de l'entrada es troben unes
escales que porten a un cos sobrealçat sobre la nau.
Albert Pratdesaba I Sala. Vista de
l'interior
La porta, de fusta, conserva encara avui dia la data de 1651 i el nom de
Sant Eudald inscrits.
Quan al topònim Jou prové de la situació del temple a redós d'un collet de
rostos suaus entre la muntanya del Cos i la Serra de Palomeres. Apareix citada
l'esglesiola a les "Rationes Decimarum Hispaniae" dels anys 1279 i
1280, amb la denominació "...eclesia de Jugo...". Segons
l'historiador Francesc Montsalvatge i Fossas (Olot, 28 d'agost de 1853 -
Girona, 30 de juny del 1917), l'any 1386 s'hi representaven unes funcions
semblants als Autos Sacramentales castellans.
Explica l’Odo que l’ermita no té culte regular, i la casa de l’ermità - com és costum, si s’entenen el llogater i el
bisbat -, és en aquest moment una vivenda
particular.
Que Sant Eudald , patró de Ripoll, intercedeixi davant l’Altíssim perquè
s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts
crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació
econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada