L’ Olga Sacrest i Roca ( Olot, la Garrotxa; 16 de juny de 1960 ) publica
una fotografia del Santuari de la Santíssima Trinitat a la serra de Batet, a 743 metres d’altitud, a 1 km aproximadament vers el
sud-est de la parròquia de Santa Maria de Batet.
Llegia que és un edifici que ha
estat profundament transformat, i que conserva només alguns elements, com
l’absis, encara identificables clarament. La seva estructura original sembla
que era d’una nau. capçada a llevant per un absis semicircular. Aquesta nau fou
ampliada lateralment, fins assolir una estructura de gairebé tres naus, amb
dues capelles per banda, i allargada vers ponent, on la façana és coronada per
un campanar d’espadanya de dos ulls, tan ample com la nau, convertit
posteriorment en una torre comunidor.
En el seu estat actual no podem establir gaires precisions sobre
l’estructura i la datació, ni tampoc sobre temes com l’allargament vers ponent,
que sembla força reculat a causa de l’ús d’un aparell de carreus ben tallats a
la façana, que podrien ésser aprofitats de l’obra primitiva, que en aquest cas
caldria datar al segle XII.
Després de les obres de restauració portades a terme pocs anys enrere a
l'interior, se suprimí el cor i l'escala d'accés al campanar, al qual es puja ara
des de l'exterior.
Es poden veure, a les parets de la nau central, els carreus de la capella
existent en els pretèrits més reculats.
El document més antic que coneixem sobre l’esmentada capella data de l’any
1263; amb posterioritat, ja al començament del segle XIV, un instrument de
l’any 1310 parla d’un requeriment fet pel procurador de l’abat de Sant Pere de Besalú
a Guillem de Camps, clergue d’aquesta església, a fi que no es presentés davant
el bisbe de Girona tot al·legant que no estava subjecte a la seva jurisdicció.
Malgrat que s’ignora la causa d’aquest afer, el que sí es deixa clar és la
pertinença del santuari de la Santíssima Trinitat al monestir de Sant Pere de
Besalú. Temps més tard, aquesta església és esmentada en els nomenclàtors de la
diòcesi del final de la catorzena centúria com a “Capella sancte Trinitatis in
parrochia de Bateto”.
Ja hem dit que el temple romànic primitiu fou reformat en època tardana,
essent la més important de les modificacions la que tingué lloc al començament
del segle XVIII, moment en què hom procedí a donar-li una estructura de planta
de creu llatina.
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0429301.xml
Quan al topònim l’arrell BETT podria
correspondre a l’antic mot cèltic BETTA ‘remolatxa, bleda-rave’ o a *BETTU
‘bedoll’» (Onomasticon, II. Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905
- Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)
https://core.ac.uk/download/pdf/83632938.pdf
1985. Vista de l'edifici
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació; en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “,
oi?.
Us esperonem, més encara si és
possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats
sanitàries CATALANES per evitar
l’extensió de la Covid.19, només així i amb la intercessió de la Santíssima
Trinitat , davant l’Altíssim, podrem
aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia
que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen
limitacions físiques i/o psíquiques, i
aquells que no tenen una bona situació econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada