El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó
local RENOVABLE “, en
que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les
imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la
publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a
compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric
de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
M’enviava fotografies de l’església parroquial de les Eres de Castellbó,
poble deshabitat, però no, abandonat, constata que han arreglat dues cases , i
un hort que al bon temps està cultivat .
De l’església advocada a Sant Vicenç, Patrimoni Gencat en diu ; edifici d'una
sola nau, ubicada al capdamunt d'un penyal i capçada a llevant amb un absis
semicircular, que resulta de la perllongació dels murs de la nau. Aquesta és de
curtes proporcions gairebé quadrada i està coberta amb un cel reas en forma de
volta de canó rebaixada. El presbiteri s'obre a l'interior de la nau mitjançant
un plec absidial. La porta d'accés, d'arc escarser, s'obre a una cantonada del
mur meridional i és coronat per una finestra quadrangular. La coberta és de
llosa a doble vessant i el conjunt és coronat per un campanar d'espadanya d'un
sol ull, que s'erigeix sobre la façana occidental.
Durant el primer quart de segle XI, es recullen notícies de donacions
d'alous situats al terme de Sant Iscle de les Eres, indret que és esmentat
altres vegades aquell mateix segle com a domini dels vescomtes de Castellbò.
Durant aquests anys, la vila apareix vinculada a l'advocació de Sant Iscle,
que apareixerà més tardanament vinculada amb Turbiàs, i no serà fins l'any 1575
que no rebrà l'esment de Sant Vicenç de les Eres.
L'església es mantindria sufragània de Sant Iscle de Turbiàs entenem que fins a la seva desacralització.
La Maria Lluïsa Cases i Loscos, amplia un xic aquestes dades a :
M’explicava que en aquesta ocasió NO la havia retratat A. Moras, i afegia ; perquè no devia trobar el poblet , esta a sota de la
carretera , però no es veu.
Hem demanat a Patrimoni Gencat , a
l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i
Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,.., dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la
dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la
comarca de l’Urgell sobirà; no en sabem
res, i necessitem dades, nom, cognom
matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email
coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en
teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.
La Maria Rosa i el Miquel, la “ parella romànica” ens expliquen les
impressions de la seva visita :
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació; en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “,
oi?.
Us esperonem, més encara si és
possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats
sanitàries CATALANES per evitar
l’extensió de la Covid.19, afegim la
intercessió de Sant Vicenç davant l’Altíssim,
i confiem que així, podrem
aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia
que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen
limitacions físiques i/o psíquiques, i
aquells que no tenen una bona situació econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada