L’Assumpta Figueras Viñas publicava una fotografia de la façana de la capella advocada a Sant Sebastià i Sant
Roc, a la Plaça de la Font, a Jorba , a la comarca de l’Anoia, situada al
peu mateix de la carretera N-II, antic Camí Ral de Barcelona a Lleida.
L’havíem retratat fa quasi 10 anys la capella, i em
sobtava llegir ; actualment és utilitzada com a magatzem de peces i material
per a un futur museu.
Llegia que havia exercit de capella
del cementiri parroquial, quan estava situat a l’actual plaça de la Font. Imaginem que en aquell període l’advocació NO
devia ser Sant Sebastià, ho demanarem al Centre de Documentació de Cultura
Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)
És un edifici del segle XVII, amb campanar d'espadanya i portal amb una
gran llinda recta.
Està fet amb pedra irregular i
morter.
Al seu costat hi ha la rectoria, amb la qual s'hi integra.
Va ser restaurada l’any 1959.
Al seu interior s'hi conserven diversos elements trobats al municipi, com
un capitell i un sarcòfag i una pica procedents del castell.
Originalment estava dedicada a Sant Sebastià, el fet però, que una epidèmia de pesta, l'any 1776,
s'acabés el dia de Sant Roc va fer que els feligresos la dediquessin també a
aquest sant. trobo l’explicació un xic “llegendària
“ , ambdós sants, potser fins i tot més Sant Roc que Sant Sebastià, han estat
invocats tradicionalment contra la pesta.
Potser a la societat moderna, víctima
de la Covid.19 – una pesta “ moderna” - li caldria renovar la devoció a aquests
sants, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada