SANTUARI DE SANT GRAU. ALBONS. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA

 

L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de  l’Empordà  sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà  als mitjans informatius perquè en valorin la seva publicació.

 

 

En aquesta  ocasió publica fotografies de l’ermita  o santuari de Sant Grau que es troba, aïllat, al sector occidental del terme d’Albons.

Joan Badia i Homs  ( Palafrugell ,  l’Empordà jussà, Girona , 9 de maig de 1941), ens diu que arribar a Sant Grau cal situar-se a l’indret de la Creu d’Albons, on s’agafa un camí de terra, apte per a vehicles, que porta fins al santuari, el qual és a 1,5 km del lloc. El camí surt del costat esquerre de la carretera C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou (per Figueres), just enfront de la cruïlla amb la carretera local que porta a les viles d’Albons i Bellcaire. La clau de l‘ermita és a la rectoria d’Albons.

No coneixem pas notícies històriques antigues sobre aquesta església, que conserva una bona part de la seva estructura romànica. Suposem que deu haver estat sempre, com avui, una ermita  agregada a la parròquia de Sant Cugat d’Albons. Ignorem, per tant, si la dedicació primitiva seva coincidia amb l’actual a sant Grau, molt popular a la pagesia, sobretot en època barroca. No és impossible que la veneració d’aquest sant s’hi instaurés amb la important refecció del temple feta al segle XVIII, de la qual donarem més detalls. En tot cas en aquesta època s’hi deuria iniciar la devoció als sants Roc i Sebastià, copatrons del santuari.

 

Hom hi celebra una festa, a la qual concorren els habitants d’Albons i dels pobles de la rodalia, el 13 d’octubre, diada de Sant Grau abat.

 

Al segle XVIII és probable que l’església medieval hagués caigut parcialment en ruïna, degradació que devia afectar la seva capçalera. Actualment la nau conserva l’estructura romànica, però l’orientació del temple ha estat capgirada i l’antic absis ha desaparegut totalment. El primitiu frontis (façana de ponent) fou convertit en mur de capçalera en traslladar l’altar a l’extrem occidental de la nau. Al costat de llevant, en comptes de l’antiga capçalera, hi ha una façana on es troba l’actual porta d’entrada amb llinda monolítica que té gravat l’any 1753; el mur és rematat per una petita espadanya moderna. La data de la llinda sens dubte és indicativa del moment en què hom portà a terme aquesta important reforma.

 

L’església fou restaurada pels serveis de la Diputació de Girona; l’obra fou inaugurada l’any 1986. A més d’una convenient consolidació, hom ha recuperat la fesomia del frontis romànic en restaurar les obertures que romanien tapiades. La porta resta, ara, closa per un element transparent —que permet la visió de l’interior del temple—, ja que aquest mur continua fent funció de capçalera. S’ha repicat l’interior, llevant els gruixos d’arrebossats que abans cobrien els murs i la volta, i s’ha refet la pavimentació. La petita espadanya de ponent —obra popular, de maó— ha estat substituïda per una altra de pedra picada. També han estat anihilades unes ruïnes de la casa de l’ermità que havia estat adossada al mur de ponent.

 

L’única nau de l’església de Sant Grau, de planta rectangular, conserva l’estructura romànica, com ja hem indicat, i per les seves característiques podem considerar que és del segle XI. Uns vestigis dels fonaments de la capçalera desapareguda s’insinuaven (encara que molt poc) just davant la façana construïda al segle XVIII al costat de llevant, en el terreny exterior al temple. Aquests rastres marcaven una curvatura, detall que permet de suposar que aquesta nau romànica estigué, a l’origen, capçada a llevant per un absis semicircular.

 

La nau és coberta amb una volta de secció lleugerament apuntada, feta amb pedra amorterada i en la qual resten ben visibles les empremtes longitudinals de l’encanyissat; una cornisa de bisell senyala, a cada costat, la seva línia d’arrencada.

 

Al frontis romànic, a ponent (mur de capçalera actual), hi ha la portada primitiva, d’arc extern de mig punt, de dovelles poc grosses, ben tallades i polides. El seu vessant interior és degradat, amb dos arcs; s’hi han conservat les pollegueres de pedra.

 

Al mateix frontis hi ha una petita finestra cruciforme. El mur de migdia és perforat per una finestra de doble esqueixada, d’arcs de mig punt adovellats, que té els vessants molt oberts.

 

L’aparell romànic, de filades uniformes, és de petits carreus de pedra calcària, tallats a cops de martell, no gaire ben escairats i deixats sense polir; hi ha també algunes filades, entremig, de carreus més grossos. L’argamassa és visible entre les pedres, i a diferents sectors —sobretot al mur de migjorn— es conserven les característiques incisions formant rectangles. La talla, un xic desairada, dels blocs dels paraments, contrasta amb l’allisat curós dels elements de les obertures i dels carreus de les cantonades.

 

Els paraments exteriors d’ambdós murs laterals de la nau són coronats —com a l’interior— per una cornisa de bisell. Aquesta cornisa segueix, fins i tot, a cada costat, en els trams de l’extrem de llevant dels paraments esmentats, on l’aparell hi és visiblement malmès per la reformació del segle XVIII. És evident, tanmateix, que en aquests fragments reformats —d’uns 2 metres de llargada— fou reutilitzat material procedent del sector romànic enderrocat.

 

Les estructures romàniques conservades a Sant Grau d’Albons poden datar de cap al final del segle XI o els primers temps del segle XII.

Un altre   palafrugellenc, el Joan Dalmau Juscafresa , la visitava i ens explica aquí la seva experiència:

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2019/07/capella-de-sant-grau-albons-el-baix.html

Sant Guerau d'Orlhac, Guiral o Sant Grau (Castell de Sant Esteve, Orlhac, 855 o 856 - Postòmis (Roerga) o Sant Cirgues (Carcin), 909-918) va ser un noble occità, fundador de l'abadia de Sant Guerau d'Orlhac.

Segons una tradició Sant Grau  visità Catalunya vestit de pelegrí. És per això que moltes vegades se'l representa seguint aquesta tradició. Llavors hi havia una pesta bovina,  per allí on passava Sant Grau, els bous que estaven malalts eren guarits quan eren beneïts pel sant. També portava una ampolleta d'oli que no s'acabava mai: l'oli tenia efectes guaridors, com també els té l'oli de Sant Grau, que es beneeix el dia de la festivitat del sant a les esglésies on es venera.

Que Sant Grau  intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.