El Jordi Vila Juncá m‘enviava fotografies de l’església de Santa Cecilia, al terme d’Odèn, a la comarca del Solsonès, que
té annex el cementeri al seu costat dret, i a la part posterior les restes de
l’església romànica amb la mateixa advocació, de la que el mur Sud fou
aprofitat per a la nova construcció, sent actualment el mur Nord de l'església
nova, al damunt presidint les runes del Qal’at d’Odèn.
No trobava cap dada de l’època en que es bastia el ‘nou edifici’ , i tampoc
el mestre d’obres encarregat de fer-ho. Ens agradarà tenir-ne noticies a l’email
coneixercatalunya@gmail.com
Aquesta manca de dades s’explica -
almenys per a mi - el creixement demogràfic que en el cens de 1857 amb 1.242
ànimes marca un sostre que no s’ha tornat a assolir; l’explicació d’aquella eclosió
de vida, cal
cercar-la en l’obertura a Catalunya del mercat ‘esclau’ de les colònies
americanes; els beneficis d’aquella apertura
es materialitzaran en la construcció, reconstrucció i/o reforma de cases
pairals, esglésies, capelles, ermites i
oratoris.
Els nivells d’assistència al culte eren en aquells anys d’un 70% de la
població , o fins superior, de fet l’assistència
a les celebracions litúrgiques, molt particularment els dies de precepte era “ socialment molt aconsellable
“ fins ben entrada la dècada dels 50 del segle XX; actualment, llevat d’excepcions puntuals s’assoleix en el millor del casos el 10%; això, afegit a la descreença que té el seu origen en
la carta col•lectiva de la Jerarquia Catòlica a favor dels feixistes revoltats
contra el govern de la II República Española, ha comportat la reducció de
celebracions litúrgiques.
Es tancava l’exercici de 2020 amb 258 habitants als 114,4 km² del terme d’Odèn
, aquesta caiguda demogràfica provocaria
que l'any 2000 es clausurares l'única escola d'ensenyament primari del
municipi que estava ubicada a Cambrils, de la que ens agradarà tenir
noticia de quan es va aixecar i qui en
va ser l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com.
Claustre RafartPlanes ( Solsona, 1955 ) explica en relació a les restes romàniques de l’antiga església, les quals es poden
observar al costat de la nova, que
permeten suposar que es tractava d’una
construcció d’una nau de planta rectangular coberta amb volta apuntada.
El mur de
migjorn de l’antiga Santa Cecília fou aprofitat a la nova construcció;
actualment és el mur de tramuntana de la nova església. S’hi pot observar
encara l’arrencada d’un arc toral cap a l’extrem de ponent, després d’un cos
adossat a la construcció nova, el qual serveix de capella. En aquest mateix mur
hi ha una porta tapiada que, si bé exteriorment no sembla romànica, des de
l’interior de la nova Santa Cecília coincideix amb una capella d’arc de mig
punt que conserva a la part superior restes de dovelles.
El mur de
tramuntana té, a la part més propera a ponent, dues capelles d’arc de mig punt
excavades al mur. Ambdues capelles són separades per un mur que tanca
l’església a ponent, i que deixa a l’aire lliure la més propera a llevant. De
la resta del mur es conserven un parell de filades, que algun desplaçament posterior
de terra ha mogut.
A ponent resten
encara uns 2 metres de la volta apuntada
primitiva. Aquesta part de l’edifici fou aprofitada, posteriorment, per a
sagristia. Aquesta adaptació tancà la nau amb un mur, i deixà, com ja hem
esmentat, una capella del mur de tramuntana al descobert i l’altra formant part
d’una habitació de la sagristia. Davant seu, separada per un envà, hi ha una
altra capella, també d’arc adovellat de mig punt.
Quan ens deixin circular lliurement per Catalunya, poseu el Solsonès a la
vostra agenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada