divendres, 29 de gener de 2021

IN MEMORIAM DEL MONESTIR DE SANT ANDREU DE TRESPONTS. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local  RENOVABLE  “,  en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Rememorant els  versos dedicats a les ruïnes de Itàlica, em deia el  Jordi Vila Juncá, Antonio,  aquestes solituds que es veuen ara, foren en el seu temps el Monestir de Sant Andreu de Trespons ; el localitza prop de l'hostal Nou , a la cruïlla  de Montant  de Tost, on en una fondalada  actualment hi ha  una gravera.






https://www.monestirs.cat/monst/aurg/au15tres.htm

https://quinalafem.blogspot.com/2016/11/1570-sant-andreu-dels-tres-ponts.html

La Maria Lluïsa Cases i Loscos, explica que l’antic cenobi de Sant Andreu de Tresponts era situat al terme del Pla de Sant Tirs, sobre el camí ral que seguia el curs del Segre, de la Seu d’Urgell vers Organyà, a la confluència del riu de Lavansa amb el Segre.


En el seu origen aquest monestir apareix com Sant Iscle de Centelles, i es desconeix la regla que el regulava.


L’any 839 aquest cenobi rebé la deixa del bisbe Sisebut d’Urgell d’un llibre d’Agustí d’Hipona, en el primer esment que es coneix del monestir.


L’any 849 n’era abat Guisamon, que en aquesta data i en presència del bisbe Beat d’Urgell retornà a l’arxiprest Froilà les esglésies de Santa Eulàlia i Sant Joan de la vall de Lavansa que retenia injustament.

 

L’any 973 el prevere Bonanat reedificà el monestir, que al començament d’aquest segle sembla que havia passat per un període de decadència, i el cedí al seu germà Digne perquè el regís. A partir d’aquesta reedificació consta com Sant Andreu de Centelles o d’Entreponts, i passa posteriorment a l’actual Sant Andreu de Tresponts; aquestes denominacions fan referència als ponts que travessaven el riu en el tram que el camí ral recorria el congost.

 

Són nombrosos els documents dels segles X i XI en què apareix aquest cenobi. Principalment són testaments dels quals el monestir de Sant Andreu de Tresponts és beneficiari.


El comte Borrell II de Barcelona-Urgell, en el seu testament del 993, li deixà un alou i 2 vaques.


El comte Ermengol d’Urgell, en el seu testament del 1007, li deixà 2 unces d’or.


Per altres deixes dels anys 1028, 1037, 1051, 1061, 1064 i 1065, el monestir rebé la dècima dels homes de la vila de Músser, 2 modis d’annona i 2 quintals de vi, 3 mancusos, una peça de vinya, 2 unces d’or, un alou i diversos béns mobles, animals i objectes personals del testador.


L’any 1016 Guitard és documentat com a abat del monestir.

 

L’any 1004 el monestir de Sant Climent del Codinet, situat a la sortida del congost de Tresponts vers la Seu d’Urgell, fou unit al de Tresponts, el qual, després d’un cert període de vitalitat, vers l’any 1075, tornava a estar en decadència.


L’any 1079 era unit pel comte Ermengol IV d’Urgell a Santa Maria de Ripoll, després d’un intent d’unir-lo a Sant Llorenç de Morunys.


D’aquesta manera el monestir de Sant Andreu esdevingué priorat de Ripoll, i els seus priors són documentats en els instruments d’aquest monestir fins l’any 1192, i després es van perdent les notícies sobre el cenobi.


En la relació de la dècima dels anys 1279 i 1280, però, el prior de Sant Andreu d’Entreponts, del deganat d’Urgell, és exempt de pagar la dècima.

 

A la darreria del segle XV, en el moment de fer l’aplec de dades que s’utilitzaren per a redactar el Spill… del vescomtat de Castellbò, el monestir de Sant Andreu de Tresponts, inclòs al quarter d’Organyà, era del tot enderrocat, encara que continuava essent propietat del monestir de Ripoll; s’hi anota que “vuy té en comenda dit Priort micer Joan de Chiberri, germà de Machicot”.


El priorat i el prior i vassalls de l’indret pagaven a la vescomtessa, per salvaguarda 30 sous anuals, per alberga 2 lliures anuals, “més 10 cistells de blat, mig de forment i mig d’ordi que rebia lo saig d’Organyà”.

 

En els censos dels primers anys del segle XVIII el lloc apareix com a despoblat.


En relacions del 1849 i el 1860 ja s’indica l’existència del mas del Monestir.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?. 

 

 


 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  afegim la intercessió de Sant Iscle, Santa Victòria i l’Apòstol Sant Andreu ,  davant la Altíssim  ,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada